Lou Tresor dóu Felibrige - page 1354

m
Imbariablomen sage.
miral
moundi.
H.
invariable.
invariable,
imbariaple
(1. g.),
ablo,
ablo
(cat.
esp.
invariable, it.
invariabile,
lat.
invariabilis),
adj. Invariable.
E dirias que soun
ventre
Es de
soun
pensomen
l'invariable
centre.
miral
moundi.
invariableta, j mbariabiletat
(g.),
S.
f.
Qualité de
ce
qui
est
invariable. R.
inva¬
riable.
Invasioun,
invencioun,
v.
envasioun,
enven-
cioun.
invendable, imbendaple
(g.
1.),
ablo,
aplo,
adj. Invendable.
R.
in,
vendable.
Inventa, inventari, inventour,
v.
enventa,
enventàri,
enventour;
inverna,
invernage,
v.
iverna, ivernage.
inversemblable,
ablo
(esp.
inverisi-
mil, it.
inverissimile),
adj.
Invraisemblabe.
R.
in,
ver
semblable.
inversemblant
(port,
inverisimilhan-
ça),
s.
f. Invraisemblance. R, in,
versem-
blanço,
Inversioun, inverso,
v.
enversioun,
en-
verso.
invesiblamen, imbisiplomen
(1.),
imbi-
siblemen
(b.), (cat.
invisiblement,
esp.
in-
visiblemente, it.
invisibilmente), adv.
Invi¬
siblement.
Invesiblamen
lis ange
la
pourtavon.
f.
mistral.
Goudelin
a
employé
dans
le
même
sens
l'expression
burlesque
pèr
invisibilium. R.
invesible.
INVESIBLE, ENVESIBLE
(rh.),
ENVEISIBLE
(d.),
ENHESIBLE(g.),
IMBISIPLE
(g. 1.),
(rom.
invisible, envesible,
cat.
esp.
invisible, it.
invisibile, lat.
invisibilis), adj.
Invisible.
Esclùssi de
souièu invesible
en
Avignoun.
arm.
prouv.
Iéu que gouverne
l'invesible.
calendau.
prov.
Invesible
coume
Diéu
eiçavau.
invesibleta,
imbisipletat
(g. 1.),
(cat.
invisibilitat, it. invisibilità,
esp.
invisibi-
lidacl, lat. invisibilitas,
atis),
s.
f. Invisibi¬
lité.
Investi,
investiduro, investigacioun, inve-
tera,
v.
envesti, envestiduro,
envestigacioun,
envetera.
invinciblamen
,
embenciblomen
(1.)
,
(cat.
invinciblement,
esp.
invenciblemente,
it.
invincibilmente),
adv. Invinciblement.
Respoundès-ié
que vous
fai
gau
E
qu'invinciblamen,
pauret,
vous
atalènto.
g. b.-wyse.
R. invincible.
invincible, envencible
(rh.),
embenci-
ble, 1mbincible, imbinciple
(g. 1.),
iblo,
iplo
(cat.
esp.
invencible, it.
invincibile,
lat.
invincibilis),
adj.
Invincible.
Es
un
invincible,
il
est
invincible.
Un Ercule invincible.
c. brueys.
Lou famous
luchaire
Rabassoun di
l'Invincible.
arm.
prouv.
Vida y novena
dels invincibles
martyrs
sants
Abdon y
Sennen.
perpignan
1817.
invioula, imbioulat
(g.
1),
ado
(cat.
inviolat, it. inviolato,
esp.
inviolado,
lat.
inviolatus),
adj. Inviolé,
ée.
Subre-umano
piéucello,
o
divesso invioulado!
a.
de gagnaud.
Se dreissavon
encaro
invioulado.
c.
de
villeneuve.
tnvioulablamen,
imbioulaplomen
(1.
g.),
.(cat.
inviolablement,
esp.
inviolable-
mente,
it.
involabilmente),
adv. Inviolable¬
ment,
Iéu
mesignariò pla
en
tant
bello
ourdounanço
Et invioulablomen
la
vouldriò
pèis garda.
a.
gaillard.
R.
invioulable.
invioulable, imbioulable
(b.),
imbiou-
1aple
(1.
g.),
ablo, aplo
(cat.
esp.
invio-
INVÀRIABLE
IPERBOLO
lable, it.
inviolabile,
lat.
inviolabilisl,
adj.
Inviolable,
v. sacra.
Devèn
avé fach lou
sarmen
invioulable de sacri¬
fica
nostres
titres,
se
n'avèn.
albi
1790.
Invit, invita, invitacioun,
v.
envit,
envita,
envitacioun
;
invouca, invoucacioun,
v. en-
vouca,
envoucacioun.
invoulountàui,
imboulountàri (1.
g.),
àrio
ou
àri
(cat.
involuntari,
esp.
port.
involuntario,
it.
involontario,
lat. invo-
luntarius),
adj.
Involontaire.
Un
aucidènt
invoulòuntàri
A fa crussi
ma
maisso.
mirèio.
invoclountarimen,
imboulountario-
sien
(g.
1.),
(cat. involuntàriament,
esp.
port,
involuntariamente,
it. involontaria-
mente),
adv.
Involontairement,
v.
luerdre.
Escapo
quauco
fes invoulountarimen.
lou tron de
l'èr.
R.
invoulountàri.
invulnérable,
ablo
(cat.
esp.
invulné¬
rable, it. invulnerabile, lat. invulnerabi-
lisj,
adj. Invulnérable.
Soun couer,
soulet invulnérable,
Triounfo de iéu cade
jour.
t.
gros.
Inyenço,
v.
enjanço
;
inyent,
v. engen
;
io
pour
uno
(une),
en
Gascogne; io (aire),
v.
iero;
iò(lieu),v. liò; iò (œuf),v.
iòu; iò
(moi),
v.
iéu
;
(lui),
v.
éu
;
(le),
v.
lou
;
iò~(in¬
terjection),
v.
i,
iròu
;
iobs,
v.
joubs
;
ioc
(lieu),
v.
liò
;
ioc (jeu),
v.
jo
;
ioc (oui),
v. o
;
ioch,
v.
vue.
iode
(du fr.),
s.
m.
t.
de chimie. Iode,
logo,
v.
liogo
;
ioi,
v.
vuei; ioiet,
v.
uiet
;
io-io-begu,
v.
duei-duei-begu
;
ioiou
,
v.
uioun.
lois
(lous),
s.
m.
pl.
Sobriquet
que
l'on
donne
aux
bas
Médocains,
à
cause
de leur
prononciation, qui aime la
rencontre
des
voyelles.
loi
(œil),
v.
uei; iol (ivraie),
v.
juei;
iola,
v.
isala
;
iolado,
v.
uiado
;
iolado,
v.
isalado
;
iolhou,
v.
uioun;
iolo
(yole),
v.
hiolo
;
iolo
(andouille),
v.
ialo.
ion,
n.
d'h. Yon,
nom
de
saint
qui
semble
se
rapporter
aux
noms
anglais
et
allemand
Young,
Yung,
jeune.
Sant Ion
meno
lou meno,
Sant Ion
meno
lou
mai.
ronde lang.
Ion
(loin),
v.
luon
;
ion
(jour),
v.
jour
;
ion-
chou,
v.
lunchour
;
ioro,
v.
ialo
;
ioro,
v.
ahuro.
ioto,
nom
de
femme
israélite, diminutif
de
Lia.
Iou
(moi),
v.
iéu
;
ion
(leur),
v.
lour.
iòu, uòu
(rouerg.), òu
(nie.),
iéu
(a.),
Éu,
ouÉu, gouéu
(g.),
uÉu
(lim!
m.),
uou
(m.),
Èu
(d.),
euv
(auv.),
È,
iò (for.
Velay),
iau
(auv.
lim.), (rom.
iou,
ou, ouv,
ous,
uou,
hueu,
ueu,
oeu,
eu,
cat.
ou,
esp. ovo,
hue-
vo,
it.
uovo,
pot.
ovo,
lat. ovum),
s. m.
OEuf,
v. coucoun,
poustagno
;
biscuit
de la
chaux,
morceau
de
pierre
qui
n'a
pas
été bien
calciné,
v.
capoun;
OEuf,
Deluol,
noms
de
fam.
méridionaux.
Iòu
fres,
iòu dôu jour, œuf frais
;
iòu
viei,
œuf
vieux;
iòu'esbegu,
œuf
desséché
par
l'évaporation
;
iòu batic,
iòu
glatiè,
iòu
que
brando,
œuf
qui
bat dans
la
coquille,
œuf
gâté
;
iòu
couvadis,
estadis
ou
gast,
œuf
couvi
;
iòu
gala,
œuf
fécondé
;
iòu
clar,
œuf stérile
;
iòu
trop fort,
œuf
dont
on
at¬
tribue
l'infécondité
à
l'excès de virilité du
mâle; iòu arbre, iòu
gras,
iùu
sènso
cru-
vèu,
œuf
hardé,
pondu
sans
coquille
;
iòu
beca,
œuf
bisché, percé
par
le poussin
;
iòu
de gau,
iòu
de
poul (1.),
œuf nain, pondu
par une
poule qui
commence
ou
qui finit de
pondre
;
iòu
de
serp,
œuf de couleuvre
;
iòu
de
Pasco,
œuf
de
Pâques
;
l'Iòu de Pascos,
titre d'un recueil
annuel
de
poésie
et
de
prose
languedocienne publié
par
la maintenance
fé-
libréenne de
Languedoc
(Montpellier,
1881,
1882)
;
iòu dur,
œuf
dur
;
iòu
embourgna,
œuf
poché; iòu
eiciha,
iòu
escaia,
iòu
pela,
œuf frit
au
plat,
à
la vinaigrette,
au
beurre
noir
;
iòu
farci,
œuf farci
;
iòu batu,
œuf
brouillé,
œuf
au
verjus
;
iòu
en coco,
iòu
à
la
braso,
œuf
à
la
coque ;
iòu
à
l'assieto,
sus
l'assieto,
au
platet,
entre
dous plat,
au
burre
(g.),
œuf
sur
le
plat,
œuf
au
miroir
;
iòu
en
tripo
ou en
tripado,
œuf
à
la
tripe.
Cruveu
d'iòu,
clos d'iòu,
t'est
d'iòu,
co¬
quille
d'œuf
;
claro d'iòu, blanc d'œuf
;
rous-
set
d'iòu,
mouiòu,
jaune
d'œuf
;
peu
d'iòu,
teleto
d'iòu,
membrane de
l'œuf
;
un
par'eu
d'iòu,
une
couple d'œufs; faire lis iòu,
pon¬
dre
;
faire d'iòu,
faire
de
grands
efforts,
comme une
poule qui pond;
sis iòu
sèmblon
de
bocho,
se
dit de
quelqu'un
qui
s'évertue
;
a
toujour
l'iòu,
il
geint
sans cesse
;
faire
l'iòu',
pondre
;
aller
à la selle;
être ovale;
faire
espeli d'iòu,
faire
éclore
des
œufs
;
ès-
tre
sus
sis
iòu, être
sur ses
œufs,
être
à
son
aise,
au
niveau de
ses
petites affaires
;
adieu
mis
iòu ! adieu
paniers
!
allusion
aux
œufs
de Perrette la laitière
;
trouba
à
tounclre
sus un
iòu,
disputer
sur
la
pointe d'une
ai¬
guille
;
acò 's fa
coume
quatre iòu,
cela
est
disgracieux
;
la baumo
dis Iòu,
la
grotte
aux
OEufs,
à
la
Sainte-Raume,
sainte
Magde-
leine
détruisit, dit-on,
un
nid de
vipères.
Soun
manto
court
n'èro pas
nòu,
Mès èro frounzit
coumo
un
iòu.
p.
goodelin.
prov.
Un iòu
n'es rèn
;
Dons fan
grand bèn
;
Tres
es
fai
fèsto
;
Quatre,
un
de
résto
;
Cinq,
au
plus fort
Dounon la
mort.
Ibu sènso
sau
Noun
fai ni bèn
ni
mau.
Tau crèi avé
'n
iòu
au
fiò que
n'a
que
la
coco.
Prendrié
pas un
iòu
que
noun
n'aguèsse
dous.
Quau
raubo
un
iòu
Raubarié 'n biòu.
Fau donna 'n iòu
Pèr avé 'n
biòu.
ou
(m.)
Donna
'n
uou
Pèr avé 'n buou.
Plen
coume
un
iòu.
Carga
d'argènt
coume
un
iòu de
lano.
louda,
iouDAT(g.
1.),
ado,
adj.
t.
se.
Io¬
dé, ée. R.
iode.
ioudat,
s. m.
t.
se.
Iodate. R. iode.
louduhe,
s. m.
t.
se.
Iodure.
R. iode.
Iouèr,
iouèrn,
v.
ivèr
;
ioula,
v.
isala;
Iou-
land, Ioulando,
v.
Vioulando
;
ioum
pour
iou
me
(je
me),
en
Gascogne
;
ioun
(un),
v.
un;
ioun
(jour),
v.
jour.
iouNEN, ejîco,
adj.
et
s.
Ionien,
enne.
R.
iouni.
IOUNI, iouNic
(1. g.),
ico
(cat.
ionich,
esp.
port,
ionieo,
it.
jonico, lat.
ionicus), adj.
Io¬
nique.
L'ordre
iouni, l'ordre
ionique; la
oopo
iounico
(B.
Floret), la
tournure
ionique.
iouNÎo(cat.
it.
esp.
lat.
Ionia),
s.
f.
Ionie,
pays
de Grèce.
Quand ié
disien
:
sias d'Iounio
?
Alor
lou vièi
se
souvenié
Qu'avié
dourmi dins
un
canié.
ad. dumas.
Iòuo,
v.
ialo
;
iour,
v.
lour
;
ioure,
v.
ébri
;
iouro,
v.
liéuro;
ions,
v.
lour.
ious,
n.
de
1.
Youx
(Puy-de-Dôme).
ipalage
(rom. ypallage,
port.
lat. hypal-
lage),
s.
m.
t.
de
rhétorique.
Hypallage.
ipecacouano
,
picacouano
(m.),
ipeca
(cat.
ipecacuana,
port,
ipecacuanha, it.
ipe-
caquana),
s.
f.
Ipecacuana,
plante emétique.
l'ipecacouano,
lei saunié
S'ajudon à
toun
agounié.
v.
gelu.
Ipela,
v.
espela, espeia.
iperbolo
(rom.
yperbola, yperbole,
cat.
esp.
port,
hipèrbole,
it. iperbolç, lat. hyper
-
bola),
s.
f.
t.
littéraire.
Hyperbole.
Pèr lous omes,
sens
iperbolo,
N'i'a cènt que prenon
la
vairolo.
J.
MICHEL.
1...,1344,1345,1346,1347,1348,1349,1350,1351,1352,1353 1355,1356,1357,1358,1359,1360,1361,1362,1363,1364,...2382
Powered by FlippingBook