Lou Tresor dóu Felibrige - page 199

AVANTAGE
AVÉ
191
avantage,
avaxtàgi
(m.),
abaxtatge
(1.),
auaxtatge
(g.),
ahaxtatye
(h.),
(cat.
avantatge,
port,
avantagent,
it. avvantag-
gio,
b. lat.
advantagium,
adventagium),
s. m.
Avantage,
supériorité,
profit,
préciput,
v.
favour,
vèire-veni
;
t.
de
mar.
poulaine,
v.
pouleno.
Avé
double
avantage,
avoir
un
avantage
double
;
d'eici l'on
a
ges
d'avantage,
d'ici
on
n'a
point
d'élan
pour
sauter
;
d'avantage
(it.
davvantaggio), davantage,
amplement,
lar¬
gement,'v.
mai.
pbov.
Noun
demandes
bèn d'avantage
Qu'aquéu
que
fau
pèr
toun usage.
R. avanta.
avantaja,
abantatja
(1.),
auaxtatja
(g.), (cat.
avantatjar,
port,
avantajar,
esp.
aventajar,
it.
avvantaggiarej,
v
a.
Avanta¬
ger,
favoriser,
douer,
v.
aouta.
E
t'avantajarièi
pèr
lou
mens
d'uno
lègo,
Se
vouliés
courre
un
pau.
p. de
gembloux.
S'avantaja,
v. r.
Prendre
de l'avantage,
pour
monter
à
cheval
;
aller
trop
avant,
s'avancer
imprudemment
;
s'avantager,
se
donner
réci¬
proquement entre
époux.
Avantaja,
abantatjat
(1.
g.'),
ado,
part.
A-
vantagé, ée.
Avantaja pèr
la naturo,
doué
par
la
na¬
ture.
R.
avantage.
avaxtajamex,
s. m.
Action d'avantager.
R.
avantaja.
avantajous
,
abaxtatjous
(l.j,
auax-
tat
jous
(g.),
ouso
(cat.
avantatjós,
port.
avantajoso,
it.
avvantaggioso,
esp.
venta-
joso),
adj. Avantageux,
euse,
utile,
v. avan-
~
cible;
présomptueux,
euse, v.
vantaire.
Mariage
avantajous,
bon mariage
;
es
trop
avantajous
dins
si
paraulo,
il promet
plus
qu'il
ne
peut.
R. avantage.
avaxtajousamex
,
abaxtatjousomex
(1.),
a la
xtatjo
usoihext
(g.), (cat. avantat¬
josament, port,
avantajosamente,
it.
avvan-
taggiosamente,
esp.
ventajosamente), adv.
Avantageusement,
v.
proufichousamen.
li.
avantajous.
Avant-ièr,
v.
avans-ièr.
avantierasso,
avaxtieibasso,
uavax-
t1e1rasso,
dabaxtierasso
et
dabaxt1e-
bassos
(1.), adv.
Il
y
a
quelques jours,
il
y a
peu
de jours,
naguères,
v.
ajaproun,
autre-
ièr
;
ancionnement,
jadis,
v.
antan.
Las
meravilhos
bellos
Dount
Diéu,
avanlieirasso,
a
semenat
Ion
cèl.
f.
d'olivet.
R.
avant-ièr.
AVAXTiQUE,
ico
(lat.
Avantici),
s.
m.
pl.
Les
Avantiques,
peuplade
ligurienne qui ha¬
bitait
les
rives
du
Vançon (lat.
Vanticus)
et
avait,
à
ce
qu'on
croit,
pour
capitale
Avançon
(Hautes-Alpes).
avaxto,
avAxtous
(a.),
s.
f.
pl.
Glandes
du
cou
engorgées,
v.
garo,
galet. R.
avant
?
Avantura, avanturo,
v.
aventura, aventuro
;
avanusi,
v.
avanesi.
avara
(rom.
evarar,
cat.
varar,
it.
va-
rare,
sansk.
vâri, eau),
v.
a.
et
n.
Lancer
un
navire,
le
mettre
à flot,
v.
amarina,
jita,
vara
;
prendre
la
mer
;
se
préparer à partir,
débuter,
commencer,
hasarder,
v. amara.
Avara
lou
moulin, donner l'eau
au mou¬
lin.
S'avara,
v,
r.
Se lancer,
se
risquer,
se
ma¬
rier.
prov.
S'avara
couine
un
chin
dins
un
jo de quilio.
Pèr la
tresièmo fes
m'avari,
e
pièi
veirai.
j. rancher.
Avara,
avarat
(1.),
ado,
part.
Lancé,
en
train,
en
marche.
S'es
avara,
le
voilà
parti.
Avien
avarat
de
Pianòu,
Mountats
chascun d'un
barquet
nou.
a.
langlade.
avaramex
(esp.
it. avaramente), adv. A-
vec
avarice,
v.
escassamen,
primamen. R.
avare.
Avaranchié,
v.
amelenquié.
avaras, asso
(it.
avaraccio), adj.
et
s.
Très
avare,
avare
sordide,
v.
estacadas,
pe-
laud,
esquicho-anchoio.
Que
serve a
l'avaras
d'enlla la
cacho-maio
?
a.
crousillat.
Toujour
de faiòu !
i'as
fa vèire
l'òli,
avarasso
!
j.
roumanille.
R.
avare.
avare,
abare
(1.
g.),
aro
(rom.
avar,
avarg,
esp.
port.
it.
avaro),
adj. Avare,
v.
crassous,
estaca,
estrechan.
Nose
avaro,
nóix
anglease
;
avare
coume
un
chin,
vilain
comme
lard i
aune ;
d'avàri
mèstre,
d'avares mèstres
(1.), des
maîtres
avares
;
d'avàri tanto,
d'avaros
tantos
(1.),
des
tantes
avares
;
d'avàris
ome,
d'avares
omes
(1), des hommes
avares.
prov.
L'avare
e
lis uei
soun
jamai sadou.
Lis
avare
n'an que
de
chato.
Avare;
espargno,
que
lou
cat
lou
manjo.
avaré
(s'),
(esp.
abarrerse,
s'effacer,
se
balayer,
lat.
au
ferre?),y.
r.
Se
sauver,
se
garantir,
dans le
Var,
v. a
para.
S'en
pòu
pas
avare,
il
ne
peut
pas
s'en
défendre. R.
aboli?
avareja,
v. n.
Faire
l'avare,
lésiner; épar¬
gner, v.
espargna ;
pour
vaciller,
v.
vareja.
R.
avare.
avabÈxt,
èxto
(port.
avarento,
esp. ava-
riento),
adj.
Avaricieux,
euse, v.
avaricious.
prov.
Lou
soufrent
Es l'avarènt.
R.
avare.
Avari,
v.
avali
;
avari,
v.
abali.
avaria,
ababia
(g.), (port.
avariar,
cat.
esp.
averiar),
v.
a.
Détériorer,
v.
gasta,
cle-
gaia.
Avarie,
les,
io,
ian, ias,
ion.
S'avaria,
v. r.
Se
détériorer.
Avaria,
ado,
part, et
adj.
Avarié,
ée,
v. ma¬
rina. R.
avario.
avab1cious,
ababicious
(1. g.),
avari—
ciéu
(d.),
ababecléus
(alb.),
ouso,
iéuso
(rom.
cat*.
avaricios,
esp.
avaricioso), adj.
Avaricieux,
euse, v.
escas.
Avariciouses,
abaricióusïs,
ousos,
plur.
lang.
et
gasc.
d'avaricious,
ouso.
Nimai
avaricious, ni
roufia, ni paillard.
a.
gaillard.
R.
avariço.
avariciousamex,
adv.
Chichement,
v.
primamen.
R.
avaricious.
avariço,
avarici
(m.),
avaricio
(niç.
d.),
ababìcio,
avarécio
(1.),
ababecio
*
(g.),
(rom.
avaricia,
avareza,
avaretat,
cat.
esp.
avarícia, port,
avareza,
it.
avarizia, lat.
avaritia,
avarities),
s.
f.
Avarice,
v.
escas-
seso,
ladrariè.
prov.
L'avariço de
ma
tanto,
que
plouravo
quand
fasié
tant
de
nue.
L'avariço de
ma
grand
que,
pèr
paupa
lis
esca-
lié,
saute
de la fenèstro.
AVARiçuN,
ababiçux
(rouerg.),
s. m.
La
passion
de
l'avarice.,
v.
estacaduro.
Vau
ereisse lou
següent
del ladre avariçun.
a.
villié.
R.
avariço.
avario,
avarié (m.), (rom.
it.
port.
b. lat.
avaria,
cat.
esp.
averia),
s.
f.
Avarie,
v.
deco;
marchandise
avariée,
v.
ravan
;
sottise,
parole
sale,
v.
poucano.
Bello avarié
! belle
vilenie !
marchand
d'avarié,
marchand de denrées
avariées,
terme
injurieux.
Fau
qu'elo fasse
uno
avarié
Que
servira
de
troumparié.
c. brueys.'
La garaves
d'avario.
j.-b. gaut.
R.
auvàri.
Avarisco,
v.
avalisco
;
'
avarnouge, v.
iver-
nouge.
avaroun, ouxo
(it. avaretto), adj.
et
s.
Un peu
avare,
petit
avare,
chiche, parcimo¬
nieux,
euse, v.
espargnet,
prim,
primautié.
R.
avare.
Avaroun,
v.
varoun ;
avaroupa,
v.
envou-
loupa.
avarouS,
ararous
(rh.),
ouso(rom.
ava-
ros,
avairos), adj.
Qui
ramasse
ou
utilise
tout,
ménager,
ère,
économe,
v.
proufichous,
re-
catous;
dur,
ure, v.
dur.
Èrou
bèn
abarous,
Margoutoun
e
Tounin.
j.
roumanille.
Se
se
pòu, iéu
tant
abarous,
agué
'n
enfant
tant
degaiéu
!
'
m.
frizet.
R.
avare.
Avarri,
v.
averri.
avarta, avata
(Var), (rom.
avertir, it.
lat.
avertere),
v. a.
Détourner, écarter,
v.
esvarta,
perdre.
S'avarta,
v. r.
S'écarter,
s'éloigner,
se
dis¬
siper.
Que
tout
malur
s'avarte
de iéu !
l.
roumieux.
Avarta,
ado,
part.
Écarté,
dissipé, ée.
Soun la s'es
avarta,
elle
a
perdu
son
lait,
en
parlant
d'une
nourrice.
avartamex,
avatimex
et
avatissamex
(Var),
s. m.
Action
de
détourner, de
dissiper,
de
se
dissiper.
L'avartamen
dôu
la, la
perte
du
lait. R.
avarta.
avasa
(lat.
vagire),
v. n.
Vagir,
crier,
avoir
une
faim
dévorante,
au
Queiras,
v.
brama.
Avasabre,
v.
argelabre.
avasta,
v. a.
Exposer,
hasarder,
v.
amara,
enmara, avara.
S'avasta,
v. r.
S'aventurer
;
faire
une
offre
trop
avantageuse.
E dôu bouscas
en
aio
Au
bèu
founs
s'avastè.
a.
ta
van.
Em' Andreloun
s'èro avastado
Sus lou
grand
Rose.
mirèio.
R.
à, vaste.
avatique,
ico
(lat.Avatici),
s. m.
pl. Les
Avaticiens,
peuplade
celtique
qui
habitait
les
bords de
l'étang
de Rerre.
avau, aval
(1.),
abal
(g.),
avai
(Velay),
ova
(1.),
eau,
LÒu(lim.), (rom.
avau,
avall,
cat.
avall,
lat.
ad
valíem,
dans la vallée),
adv. En
bas,
là-bas,
en
aval,
v.
abas,
clavau,
eiçavau, eilavau,
peravau,
pereilavau
;
Davau,
nom
de
fam.
languedocien.
D'amount, d'avau,
d'en haut
et
d'en
bas.
Avau
est
l'opposé
d'amount.
R.
à,
vau.
avaus,
avausse
(m.),
avals,
abals,
agaus,
avòus,
agòus
(1.), (rom.
agaus),
s. m.
Chêne
à kermès,
chêne nain,
quercus
coccifera
(Lin.),
arbrisseau
très
commun
dans
le
Midi, où il
couvre
de
vastes
espaces
nommés
garrigo,y.
garri,
gràubio,
reganèu;
Abbal,
nom
de
fam.
languedocien.
Avausses,
abalses,
albases,
agausses, a-
vòusses,
agàusses,
plur. lang.
d'avaus.
Terro
d'avaus,
terreau
végétal
qu'on
ra¬
masse
dans
les
garrigues.
Aviéu de
terro
dous
journaus
Envirautas
de
bèus
avaus.
g.
zerbin.
Dins
un
avausse
anè pica de
mourre.
j.-f.
roux.
avaussiho,
s.
f.
Touffe de
cliêne nain,
v.
garrouio.
A
pèr
centuro
de baucas,
D'éuse,
de rudo
e
d'avaussiho.
a.
mathieu.
Contro
un
brout
d'avaussiho
A
pausa
soun
fusiéu.
a.
tavan.
R.
avaus.
avaussoux, s. m.
Petit chêne nain,
v.
mato.
Lou
fourban,
tèsto
aqui, s'acroco
is
avaussoun.
calendau.
l'a
'no
planto
sus
la
coulado
Que
naisse
emé leis
avaussoun.
a.
crousillat.
R.
avaus.
Ave,
v.
ague.
avé,
agué
(rom.
aver,
aveir,
aguer, auer,
aber,
cat.
aver,
port,
haver,
esp.
haber, it.
avere,
val.
a
avé, all.
haben, lat.
habere),
v.
a.
et
aux.
Avoir,
posséder,
v.
aja
;
tirer
une
1...,189,190,191,192,193,194,195,196,197,198 200,201,202,203,204,205,206,207,208,209,...2382
Powered by FlippingBook