Lou Tresor dóu Felibrige - page 28

20
Lis
Acate,
les
Accates,
village de la ban¬
lieue
de Marseille
qui
prit
son nom
de
baux
emphytéotiques établis
par
Jacques de Forbin.
Rèire-acate,
arriëre-acapte.
acato,
cato
(lim.),
s.
f.
Pierre de
couron¬
nement,
enfaîteau,
couverture,
v. arraso,
encrestamen;
dalle
qui
recouvre
un
conduit,
un
fossé,
v.
graso.
R.
acata.
acato
(lat.
Achates),
n.
p.
Achate,
com¬
pagnon
d'Enée.
Iéu ère
soiin
fidèl Acato.
d. sage.
D'abord
Acato
me
prendra.
c. favre.
acatoula, acatoüra
(m.),
acatria
(g.),
v. a.
Couvrir
légèrement,
cacher
sous
le
pan
de
sa
robe
;
choyer,
caresser,
mignarder,
v.
acacliouli, caclioula
;
recueillir,
mettre
en
lieu
sûr,
v.
recata.
Tendramen acatoulo
l'enfanço.
p. de gembloux.
li.
acata.
acatoüiv
(d'),
d'acaciioux, loc.
adv. En
se
cachant,
en
tapinois,
v.
escoundoun.
Ana
cl'acatoun,
avancer
sans se
montrer.
Restarai
toujour d'acatoun.
m. de truchet.
En arribant bèn
plan n'intras
que
d'acatoun.
id.
R.
acata.
Acaua,
v.
acavala.
ACAUMA, CAüMA
(g.),
v. a.
Suffoquer de
chaleur,
v.
acaloura
;
faire
reposer
un
trou¬
peau,
v.
achauma.
Aquelo
flassado
m'acaumo,
cette
couver¬
ture
de
laine m'accable.
Abèn
un
pla
bèl
jour, mais le soulèl
acaumo.
da
veau.
R.
à,
caumo.
acaumi
(v.
fr.
calmir),
v. a.
Calmer, apai¬
ser, en
Gascogne,
v.
abauca,
apasima.
Acaumit,
ido,
part, et
adj.
Calmé,
ée;
rem¬
pli de chaleur lourde.
Vent pesucas,
vent
acaumit.
g.
d'astros.
Auro
acaumido,
accalmie. R. à,
calaumo.
Acaura,
v.
acaloura
;
acaus, v. caus.
acaussa,
v. a.
Enchaussei,
butter
une
plan¬
te,
v. caussa.
R.
à,
causso'.
Acava,
v.
acaba.
ACAVALA,
ACAVAUCA,
AÔAVAUTÀ (m.),
A-
CABALA
(b.),
ACABALGA
(1. g.),
ACAUA,
A-
CRAUA
(g.),
(esp.
acaballar,
it. accaval-
ciare,
accavallare),
v. a.
Monter
à
cheval,
à
califourchon,
achevaler,
v. cavauca,
enca-
vala,
escambarla.
Acavalo la
paret,
monte
sur
le
mur.
S'agavala,
s'acavauca,
v. r.
Se
mettre
à
cheval.
Acavala,
acabalat
(b.),
ado,
part,
et
adj.
Monté
à
cheval
;
chevauché,
ée.
An
hèit viene
un
saumet,
puich l'an acabalat
dessus.
picot.
R.
à,
cavau.
Acavi,
v.
achabi, chabi
;
acaxa,
v.
acacha.
Ace...
v.
par
ace,
aci,
acu,
les
mots qu'on
ne
trouvera
pas par
acc.
Ace,
v.
ah !
ço ;
acè,
v.
acié.
acebexchi/acebexqui,
encebexqui,v.
a.
Racornir,
resserrer, en
parlant de l'action du
froid
et
du
vent
sur
les fruits
et
sur
les
arbres,
v.
ressarra,
retira
;
opprimer,
écraser quel¬
qu'un,
v.
esquicha.
Aeebenchisse,
isses, is,
issèn,
issès,
isson.
S'acebenghi,
v. r.
Se
resserrer,
se
ratatiner,
rabougrir
;
se
soumettre
humblement.
.Se leissa
acebenqui,
se
laisser
opprimer.
Aoedenchi,
ido,
part, et
adj. Racorni,
rabou¬
gri,
ie,
avorté, ée.
Uno vièio
acebenchiclo,
une
vieille
rata¬
tinée.
Avien
moun couer
encebenqui.
a.
crousillat.
R.
à,
ceben.
ACATO
ACEUTA
ACEBexchimex,
s. m.
Racornissement,
v.
retiramen. 11. acebenchi.
acèdi,
accedit
(1.), (lat.
accedit),
s.
m.
Descente
déjugé,
v.
aescèndo
;
consultation
de médecins
dans la chambre du
malade,
v.
counsulto.
Faire
l'acèdi,
faire
une
descente;
unver-
bau
d'acèdi,
un
procès-verbal
d'accedit.
E
vivent,
dins Ion
cros
faguères
toun
acèdi.
t.
aubanel.
Douge loneis-d'or
pèr
tres
acèdi,
E
sus
acò pa
'n liard de crèdi.
v.
gelu.
acedi, aceda
(cat. accedir,
esp.
port,
ac¬
céder,
it. lat.
accedere),
v.
n.
Se
porter
sur
le
lieu du
délit
;
accéder,
v.
counsenti.
Se
conj.
comme
cedi, céda.
Se
noun
volon
acedi,
s'ils refusent
d'ac¬
quiescer.
acefale
(rom.
acephali,
cat.
esp.
port.
it.
acefalo,
lat.
acephalus),
s. m.
t.
se.
Acé¬
phale,
enfant
qui vient
au
monde
sans
tête
ou
sans
cerveau.
Acei,
v.
eici; acèi,
v.
acié.
aceira, aci Elit a
(1.),
(rom.
port,
aceirar,
cat.
esp.
acerar),
v. a.
Acérer,
garnir d'acier;
aciérer,
convertir
en
acier,
v.
ressua
;
affer¬
mir, consolider, asseoir,
v.
assegura.
Acèire, èires,
èiro, eiran,
eiras, èiron.
S'aceira,
v. r.
S'affermir,
se
consolider.
Aceira,
acieirat
(1.),
ado,
part, et
adj.
A-
céré, ée,
affermi,
ie, rassis, ise.
R. acié.
ACEIltEX, ACIEIREXC
(1.),
EXCO(rom. acci-
rin,
aceiral,esp. acerino),
adj.
D'acier,dur
comme
l'acier, acérain, aine.
Emé brassau
e
cuissau
aceiren.
arm.
prouv.
R. aciè.
acela, aciela, aciala
(1.),
açala
(lim.).
v. a.
Mettre
à
l'abri du
vent,
v.
abriga, acala.
Acelle, elles, ello, élan, elas, ellon.
A
l'acela,
à l'abri.
Cò fai
que
nous
van
alai
Nous acela
sous
lou
plai.
ch. pop. lim.
Pèr las acela
jous
mas
trelhos.
a. chastanet.
S'acela,
v. r.
S'abriter,
se
mettre
à
couvert.
Acela,
ado,
part.
Abrité, ée. R. à,
ceïlo.
a
celera, accéléra
(1.),
(esp. acelerar,
cat.
port,
accelerar,
it. lat.
accelerare),
v.
a.
Accélérer,
presser, v.
abriva,
coucha,
en-
tanclia,
despacha.
Acelère,
ères,
ero, eran,
eras,
èron.
Parten
dounc
pèr
la
grand roubino,
Acelereii
noste
despart.
j.
désanat.
Acelera,
accélérât
(1.),
ado,
part,
et
adj.
Accéléré,
ée.
Sa bèutat
s'avalis
à pas
accelerat.
dbbar.
aceleracioux, aceleraciex
(m
),
ac-
celeraciÉu
(1.), (cat.
acceleració,
esp. ace-
leracion,
lat.
acceleratio, onis),
s.
f. Accé¬
lération,
v.
abrivacioun, coucho.
ACÈxdre
(rom.
acendre, accendre,
port.
acender,
esp.
accendçr,
it. lat.
accendere),
v. a.
Allumer,
enflammer, à Nice,
v.
abra,
atuba, encendre.
Acèndi, èndes,
ènde, endèn, endos, èndon.
Nem
a
l'autar
majour acènde doui
candèlo.
j. rancher.
Un
caud
qu'acènde l'esco.
id.
Acendu,
udo,
part.
Allumé,
ée.
La
làmpeo de l'autar si
trouvavo
acendudo.
id.
Acenello,
v.
acinello.
acexsa
(rom.
acensar, accensar,
aces-
sar,
cat.
esp.
acensar,
it.
accensare),
v. a.
Acenser,
donner à
cens, v.
afeva
;
prendre
à
ferme,
en
bas
Limousin,
v.
arrenda.
Acensa,
ado,
part.
Acensé,
ée.
R. à,
cènso.
acexsaire
(rom.
acensayre,
assensador),
s. m.
Celui
qui
prend à
cens,
fermier
(vieux),
v.
eensau.
R.
acensa.
acexsamex
(rom.
acensament),
s. m.
A-
censement,
v.
afevamen. R.
acensa.
ACÈxso
(rom.
accensa,
assensa),
s.
f. A-
cens,
terre
tenue
à
cens,
v.
cènso
;
Assence,
nom
de
fam.
prov.
II.
acensa.
acèxt,
accext
(1.
g.
b.), (rom.
cat. accent,
esp.
acento,
it.
port, accento,
lat.
accentus),
s. m.
Accent,
v.
titoulet.
Acènt que
tirasso,
accent
traînant,
v.
re¬
lais
;
acènt
agut,
accent
aigu
;
acènt
grèu,
accent
grave.
Ces
deux
accents
sont
usités
en
provençal
pour
différencier l'e fermé,
e
estrè,
et
l'e
ouvert,
e
larg.
Ainsi
avè,
poudè,
ca-
restié,
peu,
Dieu
ont
la
tonique
moins
ou¬
verte
que
proucès, nè,
cafè,
pèu,
lèu. Ces
accents servent
aussi
à
distinguer l'o
estrè
de
l'o
larg. Ainsi clou,
pàutroun,
ôulivo
doi¬
vent
se
prononcer
plus sourdement
que
dòu,
pòu,
biòu. La plupart des
mots
qui
ont
en
provençal
l'accent
grave sur
l'è,
comme pa¬
rent,
lusènt,
ren,
bèn,
prennent
en
langue¬
docien
un e
fermé,
parent,
lusent,
re,
be,
et
vice
versa
les
e
fermés du
provençal,
comme
panié,
premiê, sabatiè,
deviennent
généra¬
lement
ouverts
en
languedocien, paniè,
pre¬
miê, sabatiè.
Voste
paire
meno
l'araire,
E
voste
acènt sènt lou
terraire.
ad.
dumas.
E
dins mis auriho dindo
L'acènt de
ta
lengo
lindo.
g.
b.-wyse.
Hèi,
Gourgoulet, m'es avis qu'àusi
Tout l'accènt de
moun
segne-grand.
g.
zerbin.
acentua, accentua
(1.
g.
b.), (cat.
porl.
accentuar,
esp.
acentuar,
b. lat.
it.
accen¬
tuaré),
v. a.
Accentuer.
a
Acentua,
accentuat
(1.),
ado,
p
rt. et
adj.
Accentué,
ée.
R. acènt.
acentuactoux,
acentuaciex
(m.),
ac-
extuaciéu
(1.
g.), (cat.
accentuació,
esp.
c
centvacion, b. lat.
accentvatio, onis),
s.
Accentuation.
Avèn
respeta
l'acentuacioun.
c. de
villeneuve.
acepcioux,
acepciex
(m ),
accepcléu
(1.
g.),
(cat.accepció,
esp.
acepcion, lat.
ac-
ceptio,
onis),
s.
f.
t.
se.
Acception.
Acepta,
v.
aceta.
acer
(rom.
Acer),
n.
de 1. Acer (Basses-
Pyré
nées).
Acera,
v.
eila
;
acerafln,
v.
afin.
acerbamex
(esp. it. acerbamente),
adv.
Aprement,
v.
aspramen.
R.
acerbe.
acerbe,
erro
(it.
esp.
acerbo, lat.
acer-
bus),
adj.
t.
littéraire. Acerbe,
v.
aspre,
is-
pre,
arèbre.
Lei
gènt
an
tant
de superbo
Que
iéu
trôvi
qu'a
bouen
couer,
Meme
quouro
sèmblo
acerbo.
e.
negrin.
acebca
(rom.
cat.
esp.
port,
acercar),
v.
a.
Approcher, accoster,
en
Languedoc,
v. a-
bouraa,
aproucha.
Se
conj.
comme
cerca.
Acerco-lou,
accoste-le.
S'acerca,
v. r.
S'approcher.
Tabé
toulos
s'en
acercavon.
p.
de
gembloux.
Lou
loup
s'acerquèt mai.
id.
Acercat,
ado,
part.
Approché, accosté, ée.
D'un chi
sauvalge
es
acercat.
id.
l\.
à,
cerco.
a
cerco,
s.
f.
Approche,
v.
aproche.
Predigués
pas
jamai l'acerco
dau malur.
p. de
gembloux.
R.
acerca.
Acero,
v.
aquelo
;
acero,
v.
acò-d'eila.
acerta,
acerti
(1.),
assarta
(lim.),(rom.
cat.
esp.
port,
acertar,
it.
accertare),
v.
a.
Certifier,
assurer,
v.
afourti
;
rencontrer,
de¬
viner, réussir,
v.
capita.
L'on
acerto
que, on
assure que.
1...,18,19,20,21,22,23,24,25,26,27 29,30,31,32,33,34,35,36,37,38,...2382
Powered by FlippingBook