Lou Tresor dóu Felibrige - page 853

EIGUIERO
ÈIME
845
recevoir
ou
pour
faire
écouler les
eaux
de
pluie
;
barbacane
d'un
mur
de
soutènement,
v.
barbacano
;
égout
d'un
évier,
v.
souiardo
;
évier, dans
l'Aude, le Rouergue
et
le
Perigord,
v.
eiguiè
;
rosée,
en
Gascogne,
v.
eigagno
;
aiguière,
v.
eigadiero.
L'ibèr
en
coulèro
Gèlo dins
soun
cami
la
gouto
de
l'aiguèro.
j.
jasmin.
R.
aigo.
eiguiero,
aièro (g.),
(rom.
Eyguiera, b.
lat.
Aigueria,
Aquiera,Aqueria,
Aquaria),
n.
de 1.
Eyguières
(Bouches-du-Rhône)
;
Ay-
herrff
(Basses-Pyrénées).
Felip
d'Eiguiero, Philippe
d'Eyguières,
franciscain
(1272-1369),
directeur de
saint
Elzéar et
de
sainte
Delphine.
La vilo
d'Eiguiero
a
pèr
armo
parlanto
très
ei-
guiero
o
eigadiero.
A.RM.
PROUV.
R.
eiguiero.
Eiguilheto,
v.
aguïeto.
eiguixo
(b. lat.
Aquina),
n.
de 1.
Aigui-
nes
(Var)
;
Eyguine,
nom
de fam.
provençal.
Lis
Eiguino, quartier de
la
commune
d'Is-
tres
(Bouches-du-Rhône).
Eiguira,
v.
esguira.
eigcn
(rom.
Igun),
n.
de 1.
Eygun
(Bas¬
ses-Pyrénées). R.
aigo.
EIGURAXDO
(rom.
Eygurcmda,
b.
lat. Ay-
guranda),
n.
de 1.
Eygurande
(Gorrèze, Dor-
dogne)
;
Âigurande
(Indre).
eigusso,
aigusso
(lim,),
s.
f.
Petit
cours
d'eau,
petites flaques
d'eau,
v.
eigatiho.
R.
aigo.
Èihoro,
v.
deforo
;
eihors,
v.
esfors
;
eihou-
ga, v.
desfiouca.
eijamas,
eijomas,
s.
m.
Volée
de
coups,
contusion par
suite
d'une chute,
en
Dauphiné,
v.
rousto.
R.
estramas
?
eijaxcilha,
v.
a.
Agacer
les dents,
en
Dau¬
phiné,
v.
enteriga.
R.
ai,
janci,
gensil, den-
zir.
Eijard,
eijardou,
v.
asard, asardous.
eijaulha
(s'),
v. r.
S'éveiller?
en
Péri-
gord.
Tout-d'un-cop
L'ausèu,
coumo
si
s'eijaulhavo,
Credo
: a
as-tu
déjeùné, Jacquot?
»
a.
chastanet.
R.
ei,
jau.
Eijoroussi,
v.
agarrussi
;
eil,
v.
éu.
eila,
eia
(m.),
alha, aia
(niç.),
ala
(alb.),
ila
(rh.),
eilai
(a. d.),
ailai
(a.
L),
alai
(1.
lim.),
ilai,
inlai,
a xl ai
(1.),
alhax
(querc.),
e1laü
(a.),
eilato,
ailato
(m.), alèi,
ax-
lèi
(auv.),
ilèi
(d.), (rom.
ayla, aylla,
ay-
lai,
cat.
alli, allà,esp.
allà,
lat.
illac), adv.
Là, là-bas,
de l'autre
côté,
v.
enla.
Passo
aila,
passe
;
tiras-vous
eila,
é-
loignez-vous
un peu ;
fai-t'eila, recule-toi
;
jita eila, rejeter,
dédaigner
;
leissen
acò
eila,
ou
tout
court
ailai
(L), laissons cela,
brisons
là-dessus; d'eila,
de
l'autre
côté, de
ce
côté-là
;
d'eila dóu Rose,
aii-delà du Rhô¬
ne
;
eilai l'aigo (a.),
au-delà de
l'eau,
v.
de-
la
;
acà-d'eila, acò-d'aia
(Var),
ce
qui
est
là-bas
;
eiçò-d'eici, acù-d'eila,
ceci, cela
;
aquèu-d'eila, celui qui
est
là-bas
;
aquest-
d'eici,
aqueu-d'eila, celui-ci,
celui-là;
d'ei-
ci,
d'eila, d'aici,
d'ailai
ou
d'aqui
e
d'aili
(1.), de ci, de là, de côté
et
d'autre; d'entre
eici-eila,
entre
ci
et
là,
d'ici là-bas
;
pèr
eici,
pèr
eila,
par
ci,
par
;
eila-davans,
là de¬
vant;
eila-darrié,
derrière; eila-dedins,
là-bas
dedans;
eila-deforo,
là-dehors; eila-
de-long,
sur
cette
rive-là;
aila-dessus,
là-
dessus
;
eila-dessouto, là-dessous.
Poumeici,
poum
eila,
La
plus
bello
sauto
eila.
dicton
enfantin.
Chut ! passo
eilato à la
carriero.
G. ZERBIN.
Eila
est
l'opposé d'eiça
et
le corrélatif à'ei¬
ci. On
dit
enqueila,
onqueilai,
pereila,
pe-
renqueila,
perquinlai
(1.),
enalai, enlai
(lieu.),
enaquera,
encra
(g.),
acera
(b.), lors¬
que
l'endroit
n'est
pas
bien déterminé.
Fai
t'enqueila, éloigne-toi
un
peu
de
ce
côté-là
;
laissa
perquinlai,
laisser
de côté.
Eilaba,
v.
eilavado.
eilabas,
labas, labach
(g.),
labaich
(b.), adv. Là-bas,
v.
ailavau
plus
usité.
E pas
Eis
ome
d'eilabas.
n. saboly.
On dit
enqueilabas, pereilabas,
quand
le
lieu
n'est
pas
bien déterminé. R.
eila,
abas.
Eilabria,
v.
eslabra.
e1lalix, eil
aïx
et
eilaiex
(d.),
exalix
(1.),
exalex, exlex
(lim.), adv. Là-bas
au
loin, dans
le lointain,
à
l'horizon
;
là-dedans,
v.
alin,
pereilalin.
Vengué
d'eilalin,
il vint de
ce pays
éloi¬
gné.
Eilalìn,
encò de
moun
fraire,
Vous
sias
la
rèino dóu
terraire.
t. aubanel.
Eilalin
est
l'opposé
d'eiçalin. R. eila,
a-
lin.
eilamouxt, examouxt
(périg.),
ixa-
mouxt
(Velay),
ailamouxt,
exlamouxt,
exxamouxt, ixxamouxt
(1.),
lamouxt,
eilamout
,
lamout
( d.)
,
callamouxt
(rouerg.),
eilamouxdaut
(rh.),
ailamoux-
daut,
enlamouxdaut,
examouxt-xaut,
ixxamouxdaut
(1.),
eilavouxt, eila-
vouxdaut
(a.), adv. Là-haut,
sur
cette
hau¬
teur-là
;
dans le
pays
d'amont,
dans le
nord,
dans les
cieux,
v.
la-sus.
D'eilamount,
d'eilamoundaut,
delà-haut,
par
là-haut
;
vès
cnamounl,
vers
le
haut.
Ou
d'eilamount
ou
d'eilavau.
g.
zerbin.
D'abord
qu'es
tau
L'ordre d'eilamoundaut.
j.
roumanille.
Pamens
toun
enfant,
quand lou
cresesmort,
Es
eilamoundaut, benurous, pecaire !
l.
roumieux.
Eilamount
est
l'opposé
à'eiçamount.
On
dit
enqueilamount, -pcreilamount,
quand
le
lieu
n'est pas
bien déterminé
;
pèr
enquei-
lamoundaut,
par
là-haut
plus haut,
bien
haut. R.
eila,
amount,
daut.
Eilampiado,
v.
escarlimpado.
eilampra,
v. a.
Éventrer,
en
Diois,
v.
es-
ventra.
Aquéu-d'aqui
que
l'atendriò,
Embé
sas
dents
l'eilamprariò.
a.
boissier.
R. eslabra.
Eilança,
v.
eslança
;
eilandra, eilandre,
v.
eslandrá,
eslandre
;
eilans,
v.
eslans
;
eilato,
eilau,
v.
eila
;
eilaugia,
v.
eslucia.
eilava, eslaua
(g.),
v. a.
Arroser
trop
souvent
ou
trop
abondamment,
v.
délava, ei-
gassa.
S'eilava,
v. r.
Se laver
trop
souvent,
rester
trop
dans
l'eau.
Eilava,
ado,
part,
et
adj.
Trop
arrosé, ée.
Un
prat
eilava
pouerto
gaire de fen.
j.-j. bonnet.
Terro
eilavado,
terre
amaigrie
par
les
pluies. R. ei, lava.
eilavado,
eilaba
et
deilaba
(d.),
S.
f.
Pluie
diluvienne,
v.
avaisso,
glavas, lavàssi.
R.
eilava.
Eilavànchi,
v.
avalanco.
eilavau, aiavau
(m.),
ailaval,
exabal,
exlaval,
exxával,
ixxaval
(1.),
ixavai
(Velay),
eilaval,
eilava, elova,
laval,
lava
(a.
d.),
enlau,
exlòu (lim.),
la-cab-
bat
(g.), (eat.
en
avall,
it. quinavcelle), adv.
Là-bas,
en
aval, dans le
pays
d'aval, dans le
sud,
v.
eilabas,
la-jous.
D'eilavau, de
là-bas,
par
là-bas
;
vès
ena-
bal
(1.),
vers
le
bas.
Eilavau
est
l'opposé
i'eiçavau
et
le
cor¬
rélatif
à'eilamount. On
à\tenqueilavau,pe-
reilavau,
pèr
enqueilavau,
quand le lieu
n'est
pas
bien déterminé,
par
là-bas, plus
bas,
R.
eila,
avau.
Eilefant,
v.
elefant;
eilena,
v.
desalena
;
ei-
les,
éili,
v.
éli
;
eileva,
v.
eleva
;
eilhebi,
v. e-
nebi.
eiltac
(rom.
Elyac,
Ylhac, b. lat.
Ylha-
cuni,
Ilhacum),
n.
de 1.
Eyliac (Dordogne).
Eiliéu,
eiliéuceja, eiliéussa,
v.
eslùci,
eslu¬
cia; eilissa,
v.
eirissa; eilisso,
v.
lisso;
eilis—
sou,v.
eirissoun; eilo,
v.
elo;
eiloge,v>
eloge;
eiloido, eilòsi,
v.
eslùci;
eilosia,
eilogia,
v. es¬
lucia; eilougna,
eilugna,
v.
eslugna
;
eilounja,
v.
alounga
;
eilu,
v.
eslu
;
eilùci,
v.
eslùci
;
eilucia, eiluoucia, eiluscha,
v.
eslucia
;
eilu-
mina,
v.
enlumina
;
eilus,
v.
eslùci;
eima, ei-
mable,
v. ama,
amable
;
eimadi
pour
vuei
matin
(aujourd'hui
matin),
en
Limousin
;
eimàgi, eimagina,
v.
image, imagina
;
eimai,
v.
esmai
;
eimaien,
v.
maien
;
eimaiencha,
v.
desmaienca
;
eimaja,
v.
esmaia; eimajen,
v.
majen
;
eimali,
v.
enmali
;
eimalicia,
v.
en-
malicia
;
eimaluga,
v.
desmaluga; eiman,
v.
amant ;
eimancha, eimancia,
v.
menaça ;
ei-
mancho,
v.
menaço ;
eimancipa,
v.
emancipa.
eimaxeia,
v.
a.
Estropier,
en
Dauphiné,
v.
desmanega
ou
desmaniha.
eimaxouiAj
v. a.
Redresser
et
lier les
pam¬
pres
de la
vigne,
en
Dauphiné.
R.
ei,
raa-
nou.
Eimant, eimanta,
v.
amant, amanta.
eimapa,
v. a.
Laisser
échapper
des
mains,
en
Dauphiné
(G.
Azaïs).
R. ci,
ma, man.
eima
il,
eima,
n.
p.
Aimar, Aymar,
D'Ai-
mar,
Eymar,
Eymard,
D'Eymard,
Eyma,
noms
de
fam'
méridionaux.
La
Gardo-d'Eimar,
La
Garde-Adhémar
(Drôme),
nom
de lieu.
Eimar, Aimar,
nom
fréquent
parmi les
an¬
ciens
comtes
de
Valentinois
et
les anciens vi¬
comtes
de
Limoges. R.
Ademar.
eimargue, aimargue
(1.), (rom. Aimar-
gues,
Aymargues,
Emargues, Armargues,
Alargues, Armasanegues, b. lat. Armada-
nicœ,
Armatianicce, Armatianicus,
Ar-
macianicus,
Armasanica),
n.
de
1. Aimar-
gues
(Gard).
eimarguex,
exco,
s.
et
adj.
Habitant d'Ai-
margues, v.
temouin.
R.
Eimargue.
Eimàri,
v.
armàri.
eimarié
(l'), (rom.
Leymaria,
l'habitation
d'Eymar),
n.
de 1.
Leymarie,
nom
de quartier,
en
Périgord. R.
Eimar.
Eimarpalha,
v.
marpalha
;
eimaruja
pour
eimaluga,
desmaluga, dans
les
Alpes
;
ei-
mati
pour
vuei matin (ce
matin),
en
Limou¬
sin
;
eimatina,
v.
amatina;
eimatino,
v.
ma¬
tino.
èime,
eime
(lim.),
ime,
irme,
ierme
(1.),
èsme,
ème
(rouerg.),
aime
(d.), (rom.
esme,
aesme,
isme,
lyon. aime, angl. aim,
lorrain
aume,
for.
eimou, b. lat.
œstimum,
œsti-
mium,
estimation),
s.
m.
Jugement,
opinion,
discernement, raison,
sens,
pensée,
idée,
es¬
prit, instinct,
v.
judice,
resoun;
évent,
mau¬
vaise odeur
d'une
chose
éventée,
v.
eissu.
Cerca dins
soun
èime,
chercher
dans
son
esprit
;
sabe
pas
ounte
a soun
èime, je
ne
sais pas
où il
a
l'esprit
;
n'a
pas
d'èime,
n'a,
ges
d'ime, il
n'a
pas
de discernement,
pas
de
mesure
;
acò
a
ges
d'èime, cela
est
insensé
;
un
sènso-èime,
un
homme inconsidéré;
a
mai
d'èime,
il
a
plus
de
jugement
;
s'aviés
agu
l'èime de, si
tu
avais
eu
l'idée de
;
n'ai
ges
d'èime d'acò, je n'ai
aucune
idée de cela;
faire
quicon d'èime,
faire
un ouvrage
d'idée;
travaia
d'èime, travailler
d'imagination,
sans
modèle
;
avè èime,
imaginer,
penser que
;
avès
èime ? y
pensez-vous?
ai
èime
que,
je
conjecture
que ;
as
bèn
èime
que,
tu
penses
bien que
;
avièu
èime
que
vendrié, je
pres¬
sentais
qu'il
viendrait
; an pas
èime
de
lou
vèire, ils
n'ont
pas
envie de le
voir
;
teni èime
de,
s'occuper
de, réfléchir
à
;
me
n'an
douna
sènso
èime, ils
m'en ont
donné
sans mesure;
à
soun
èime,
à
sa
fantaisie, à
son
idée;
juja
à
l'èime,
juger
à
vue
d'œil;
croumpa
à ai¬
me,
à
l'èime,
à
bèl èime,
à
tout
èime,
ache¬
ter
sans
peser
ni
mesurer
;
faire
à bèl
èime,
traiter
en
bloc;
à
l'èime
(d.),
à
bèl
èime
(rh.),
à
bèl
terme
(1.),
à
vue
d'œil, à
vue
de
pays,
approximativement,
indéfiniment,
en
bloc,
sans
choix,
à
discrétion,
à
profusion, à
qui
mieux mieux
;
à
tout
èime,
au
hasard.
1...,843,844,845,846,847,848,849,850,851,852 854,855,856,857,858,859,860,861,862,863,...2382
Powered by FlippingBook