Lou Tresor dóu Felibrige - page 555

CHILI
CHINA
547
Chili
(esp.
Chile),
s. m.
Le
Chili, contrée
d'Amérique.
Chili
an,
ano,
adj.
et
s.
Chilien,
enne,
du
Chili. R.
Chili.
chiliero,
chihiero,
s.
f. Poste
de chasse
où l'on
attire les oiseaux
avec
l'appeau
ou
le
pipeau,
v.
cabano,
cassadou,
poste.
Dins
lei
pin
de la
chiliero
Madeloun la
bugadicro
Tout lou
jour plouro
a
si
seca.
a.
vire.
R.
chila.
Chilingo,
v.
serengo.
CIIILO
(esp.
chilla),
s.
f. Chasse à
la
pipée,
v.
chilado,
pipado,
quilo. R. chila.
Chilou,
dim. d'Achile.
ciiiLPO,
s.
f.
Querelle, dispute,
rixe
(Bou-
coiran),
v.
garrouio.
R.
soulipo
?
chlha,
cima, choma
(1.
g.),
(ar.
ichou-
mec,
boire
;
esp. sumo,
suc,
vin
; gr.
xù/j-z,
li¬
queur),
v. a.
et
n.
Boire
avec
plaisir,
humer,
siroter,
v.
bèure,chourla-,
pour
suinter,
cou¬
ler
goutte
à
goutte,
v.
gima.
Chima
l'aire, humer
l'air
;
chimo
que
chimaras,
ou
chumo, chumaras
(g.),
et
de
boire.
E quau
vòu bèn
rima,
Au
plus
mati
levât, dau
melhou dèu chima.
j. roudil.
Falié vèire
coume
chimavo.
j.
rouma.nille.
Chimen ferme
en
atendènt
Que lou
tèms
nous
sègue.
c. blaze.
Chima,
chimat
(1.),
chumat
(g.),
ado,
part.
Humé,
ée.
chima,
v.
n.
Cuire
trop
longtemps, rester
trop
sur
le feu,
en
Rouergue,
v.
couima,
chaurima
;
bouder,
v.
fougna. R. casima,
chaumi
cm
m
ado,
s.
f.
Libation
bachique,
v.
begu-
do,
chourlado.
E fai leva lou
grel
Encaro mai que
la
cliimado.
a.
arnavielle.
R.
chima.
Chimagrèo,
v.
simagrèio.
chimaino,
s.
f. Pièce de
bois qui
empêche
l'écartement
des
ridelles
sur
les
roues,
dans
le
Tarn,
v.
talico, trabo.
chimaio,
CHiMALHo
(1.),
s.
f.
Boisson,
li¬
queur, en
style
familier,
v.
bevèndo,
boum-
bouneto, chimo.
Bevès
de
chimaio
que
brulo li lende.
e.-d.
bagnol.
R. chima.
CHIMAIRE, ARELLO, AIRIS, AIRO,
s.
et
adj.
Celui, celle
qui boit
avec
plaisir, buveur,
euse,
v.
bevèirc,
chourlaire,
chucho-moust,
teto-
fiolo.
Dien
qu'amo
l'aigo-ardènt
coumo
un
troupié chi-
j.
désanat.
[maire.
R. chima.
CHiMAiiou,
s. m.
Mauvais drôle,
en
Bau-
phiné,
v.
estafìè,
marrias.
R. gimerre.
chimarra,
chamarra
(g.),
v. a.
Chamar¬
rer^.
auripela;
barbouiller,
griffonner,
char-
bonner,
v.
mascara.
Jou cbam'arri
ma
bragario.
a.
d'astros.
E chimarro
lou cèu à vint
cano
d'autour.
f.
gras.
En chimarrant de
papié blanc.
a. bigot.
Chimarra,
ghamarrat
(g.),
ado,
part.
Cha¬
marré, ée.
R. eichamarra
ou
chimarro.
ciiiMARRADURO,
s.
f.
Chamarrure
;
griffon¬
nage,
v.
pouchinaduro.
Souto
aquelo
chimarraduro.
f.
peise.
R. chimarra.
chimarrage, chimarratge
(g.),
s. m.
Action de
chamarrer,
de
griffonner,
v.
aur
i-
pelage.
Coufats 'a la
pierrot, vestits de
chamarratges.
debar.
R. chimarra.
chimarraire, arello, airis, airo,
s.
et
adj. Celui,
celle
qui
chamarre, griffonneur,
barbouilleur,
euse, v.
barbouiaire. R.
chi¬
marra.
chimarro
(napolitain
simmaro, bouc,
ou¬
tre,
gr.
x'W>s)»
s.
f.
Grand flacon,
en
Lan¬
guedoc,
v.
fiasco.
Lou fòu
empliguè
ma
chimarro.
a.
arnavielle.
R. chima.
chimarro,
siMARRO
(b.),
(rom.
samarra,
esp. samarra,
port,
simarra,
ît.
simarra, lat.
syrma),
s.
f.
Simarre,
vêtement de
magistrat,
v.
gouno;
corbeille?
en
Béarn.
Chimarro,
v.
gimerre
(jumart).
chimarroto,
s.
f. Bouteille,
en
Auvergne,
v.
boutiho. R. chimarro
1.
chimasso,
s.
f.
Ivrogne, dans
les
Alpes,
v.
ibrougnasso.
R. chima.
Chimba,
v.
guimba
;
chimbalié,
chimbalo,
v.
cimbalié,
cimbalo
;
chimbla,
v.
gimbla.
chimbouleja,
v. n.
Tituber, chanceler,
en
bas
Limousin,
v.
trantaia. R.
guimbolo.
Chimèi,
v.
cimié
;
chimèl,
v.
cimèu
;
chi-
melado, chimello,
v.
cimelado, cimello.
chimexo
(esp.
Ximena,
amante
du Cid),
s.
f.
Amante,
maîtresse,
v.
mestresso.
Faire
chimeno,
faire
tapage,
faire
vacar¬
me,
par
allusion
aux
imprécations
de Chimè-
ne,
héroïne
de
tragédie.
chimeri, chimeric
(1.
g.),
ico
(rom.
ç/u-
meric,
esp.
it. chimerico,
port,
quimerico),
adj.
Chimérique,
v.
imaginari.
R.
chimèro.
chimèro
(it.
esp.
chimera,
lat.
chimœra),
s.
f.
Chimère,
v.
farfantello.
Acòs 's
bessai
uno
chimèro.
b.
laurèns.
Se
quaucun
vèn
trata nosto
obro
de
chimèro.
j.
désanat.
CHIMI, cHiMic
(1.
g.), (it. chimico,
port.
chymico, lat.
chymicus), adj.
t.
se.
Chimi¬
que.
Uno fabrico de
proudu chimi.
a. michel.
Brouqueto
chimico, allumette chimique.
Chimica,
v.
gemica
;
chiminèio, chiminièiro,
v.
chaminèio.
chimìo,
chimie
(m.), (esp.
chimia,
lat.
chymia),
s.
f.
Chimie.
Arnaud
s'ôucupè de chimio.
a.
michel.
chimisto
(esp.
chimista, b.
lat.
chymista),
s. m.
Chimiste,
v.
esperimentaire.
J.-B.
Dumas, l'ilustre chimisto
d'Alès.
a. arnavielle.
chimo,
s.
f. Boisson, de
quoi
boire,
dans
les
Alpes,
v.
bevèndo;
pour
cime,
v.
cimo.
R.
chima.
chimourrit,
ido,
adj. Ridé,
ée,
en
Béarn,
v.
frounsi.
Aurats
la
caro
chimourrido
Bien
loung-tèms
abans
d'esta
bièlh.
t.
lagravère.
R. cimourro.
chimpa,
v. a.
Saucer,
tremper,
plonger,
en
Rouergue,
v. saussa,
trempa.
R. cliampo.
CHIMPO,
CHiMPio
(1.), (rom.
guima,
gam¬
bade),
s.
f.
Adresse, esprit,
manière de
faire,
v.
biais, brinde,
gàubi.
Emé
chimpo,
du
bon
biais. R.
guimba.
Chimpourla,
chimpourlado,
chimpourliè,
v.
champourla,
champourlado, champourliè.
chin, chi
(1.
d.),
chei, che, ches
(lim.ì,
(rom.
chin,
suisse chen,
esp.
chino,
gr.
xúw»),
s. m.
Chien,
v. can,
chourlet,
couro,
gous,
labrit,
mastin
;
fruit
de la
bardane
(qui
s'at¬
tache
aux
vêtements
comme un
chien),
v. ar-
rapo-pèu
;
avare
sordide,
v. crassous
;
pièce
de fer
qui tient
en
arrêt
un
engrenage;
outil
de
tonnelier, espèce de
sergent
;
espèce de
brouette
sans roue
;
nom
d'une des
faces des
osselets,
v.
cepoun.
Chin de
pastre,
chien de
berger;
chin d'a-
vè,
chin
de
parque,
mâtin, chien
du
mont
Saint-Bernard; chin
de
casso,
chien
de chas¬
se
;
chin
d'aplant,
chin d'arrèst, chien d'ar¬
rêt
;
chin
lebriè,
lévrier
;
chin bartassiè,
chien
qui fouille les buissons
;
chin bourrai-
re,
chien
qui forlance
le gibier
;
chin
lioun,
griffon
;
chin loubet, chien loup
;
chin bas¬
set, chien basset
;
chin
canard, chien barbet
;
chin
môutoun, caniche
;
chin
dogo, dogue
;
chin de
damo, bichon,
épagneu'l
;
chin
de
faudo,
babichon
;
chin bregous,
marrit
chin,
chien
hargneux
;
chin
traite, chien
traître
;
chin
fòu, chien fou
;
chin
gasta,
chien
en¬
ragé
;
gros
chin,
gros
chien
;
gros
bonnet,
homme
puissant
;
pichot chin, petit
chien
;
chin de
fusièu, chien d'un fusil
;
chin de
Cambaud,
v.
Cambaud.
Abouta,
bourra,
cussa
'n
chin, haler
un
chien
;
faire
lou
chin
troussa,
tergiverser,
biaiser
;
faire bato de
chin, aller
pieds
nus ;
repas
de
chin, chien de
repas ;
queto
vido de
chin !
quelle chienne
de vie
!
que
tèms
de
chin!
quel chien de temps! quante
clii bov-
lit
(1.),
quel vieux chien
!
crida
au
chin fòu,
crier
:
haro
sur
le baudet
!
crier tollé
;
sias
pas
bon à douna i chin,
on
n'est
pas
bon à
jeter
aux
chiens
;
acò 's la
lèi di chin,
c'est
la
loi du
plus fort
;
acò
's de
mau
de chin,
quau
l'a lou gardo,
c'est
un
mal
sans
re¬
mède
;
acò
vau
pas
li
quatre
ferre
d'un
chin, cela
ne
vaut
pas
les
quatre
fers
d'un
chien
; as un
bon chin après
ti
braio,
tu
as
un
ennemi acharné à
ta
poursuite
;
crese que
toun
chin
fai
la
farandoulo, je crois
que
tu
plaisantes
;
fai rire de chin,
passo pas
li
dont, il
ne
rit
pas,
il
ricane
;
soun coume
lou
chin emé lou
cat,
ils
vivent
comme
chiens
et
chats
;
i'es afa
coume
li
chin d'ana descaus,
il
est
fait à cela
comme un
chien
à
aller
nu-
tête
;
èstre
reçaupu coume
un
chin
à
Vès-
pro,
être
reçu comme un
chien dans
un
ieu
de
quilles
;
regarda de-travès
coume
un
chin
que
vai
à
Vèspro
ou
que
porto
un os,
regar¬
der
de
travers
;
roundina
coume un
chin
que
vèi intra
cat
en
cousino,
grommeler
;
blanc
coume
la dent dôu
chin,
très blanc;
dre
coume
la cambo d'un
chin, infléchi
;
peresous
coume un
chin maigre, très
pares¬
seux
;
las
coume un
chin, très
fatigué
;
en-
rauma
coume un
chin,
enrhumé
comme un
loup.
Viéu
coumo un
chin
sus
la
palho estendut.
la
bellaudière.
prov.
Es lou chin de
la
bello
co,
fai fésto
en
léuti.
Chin
e
cat
Counouis qu
bèn li fa.
Li chin fan pas
de
cat.
Li
chin
soun
dôu bon
Diéu,
e
li
cat
soun
dôu
diable.
Tout chin que
japo mord
pas.
Se 'n chin negre
l'a mourdu, fau
pas
qu'un chin
blanc lou pague.
A
car
de
chin,
sausso
de
loup.
Tres
an
cadèu,
tres
an
bon chin,
e
tres
an rosso.
Gaston
Phœbus,
comte
de
Foix,
avait 1600
chiens pour
le service de
ses
chasses.
chin, ino,
adj.
et
s.
Petit, ite,
en
Béarn,
v.
chic,
pichot.
Déu mèi chin
dinqu'au maie,
j. hatoulet.
du
plus
petit
jusqu'au
plus grand.
prov.
En
tout
chin lou
souegnant,
Lou
cassou
que
bad grand,
en
le
soignant
tout
petit, le
chêne devient
grand.
R.
pechin.
Chin pour
cinq
;
chin
pour
sènt (il sent),
en
Auvergne.
chin-blu,
s. m.
Requin
bleu,
poisson
de
mer, v.
cagnòu, verdoun.
chin-ije-mar
,
can-de-mar
(Var),
s. m.
Chien de
mer, nom
commun
à
plusieurs pois¬
sons
(v. agu'iat,
cato,
mouro),
et
particuliè¬
rement
à la
grande
roussètte,
squalus caní¬
cula
(Lin.),
v.
cat-auguiè, pinto-rousso.
chin-tais
(for.
che-tet,
v.
fr.
chien-teys-
son),
s. m.
Blaireau,
v.
teissoun.
R. chin,
tais.
china, chena
(lim.),
v. n.
Chienner,
met¬
tre
bas,
en
Bauphiné,
v.
cadela,
cagnouta.
R.
chin.
china
(it.
chinare, pencher),
v. n.
Faiblir,
saigner
du
nez,
se
rétracter,
reculer,
v.
cala,
cula
;
chercher
du
travail,
en
Auvergne,
v,
eina. R. china 1
ou
clina.
1...,545,546,547,548,549,550,551,552,553,554 556,557,558,559,560,561,562,563,564,565,...2382
Powered by FlippingBook