Lou Tresor dóu Felibrige - page 422

414
CADIERO
CADURQÜE
une
troisième assise
dans
leurs bras
entre¬
lacés.
Vous
pourtaren
sus
nòsti
man
A
la cadiero de raadamo.
ad.
dumas.
Qu'es acò?
uno
damiseleto
Assetado
sus sa
cadiereto
Que
dariso
en
l'èr,
Esliéu, ivér,
E
plòugue
o
nève,
Jamai fau que se
n'en
lève?
énigme
populaire dont
le
mot
est
la
campa-
no,
la cloche. R. cadiero.
CADIERO, CADIERO
(querc.),
CADIItO, CA-
DIRE
(b.),
CADIÈIRO
(1.),
CHADIERO
(périg.),
CHAD1ÈIRO,
CHADIEGRO,
CHADIÈIGRO, CHIÈI-
RO
(lim.),
CHADÈIRO (viv. Velay),
CHÈ1RO,
CHÈIRE
(bord.),
CHEIERO
(a.),
CHIERO,
CHIAI-
ro,
CHÈiri
(d.),
(rom.
caclieira,
cacleira,
cadera,
cadegra,
for.
catibre,
cat.
cadira,
potrt.
cadeira,
esp.
cadera, it. cattedra,
lat.
cathedra),
s.
f.
Chaise,
v.
sello
;
chaire,
v.
prechadouiro
;
La Gadière
(Var, Gard),
nom
de
lieux
;
Cadière, Cheyre
,
noms
de
fam.
provençaux.
Cadiero de
sause,
de
nòuguiì,
de chaîne,
chaise
en
bois de
saule, de
noyer,
de
chêne
;
cadiero
courrerello, cadiero de brès, chaise
roulante,
roulette d'enfant; cadiero
plega-
disso, chaise pliante
;
cadiero à bras, chaise
à
bras,
pour
les
enfants
;
fauteuil
;
cadiero à
pourtaire,
chaise
à
porteurs
;
iéu
que
sièu
fourtado
en
cadieiro,
fait dire l'abbé Favre
Junon
;
cadiero curulo, chaise
curule
; ca¬
diero de
posto, chaise de
poste
;
cadiero
traucado,
chaise
percée;
cadiero de
verita,
chaire de vérité
;
bounet d'uno cadiero, abat-
voix;
cadiero de
proufessour, chaire
de
pro¬
fesseur
;
cadiero de
lengo prouvençalo,
chaire
de
langue
provençale
;
mounta
'n
ca¬
diero,
monter
en
chaire
;
lis
an
tra
de la
cadiero, lis
an
jita de
la cadiero,
on a
publié
en
chaire leurs bans de
mariage
;
em-
paia,
sagna,
sesquia, garni
uno
cadiero,
empailler
une
chaise
;
avé
lou ped
sus
la
cadiero,
garder le
repos
forcé,
pour
cause
de
mal
au
pied
;
n'a
pas
lou
cuou sus
la
ca¬
diero, il
se
donne du
mouvement.
Vraiameu
digne,
va
fau crèire,
De la cadiero de
sant
Pèire.
c.
brueys.
Misé dins
la
cadiero
Que
se
trio li niero.
dicton enfantin.
prov.
Encò di
paure
li cadiero
mancon pas.
Fauto d'un sage, un
fou
en
cadiero.
Lou bras
a
la
carriero,
La
cambo
à la
cadiero,
se
dit à
propos
des foulures.
CAMEROUN,
CADEIROUN
(m.),
CADIEIROÜ
(1.),
CHAD1EIROU
(lim.),
CHIEROÜ
(d.),
S. m.
Chaise
basse, tabouret,
v.
tabouret.
R.
ca¬
diero.
^
CADIÈS,
n.
p.
usité dans
ce
dicton
carcas-
sonnais
:
vièl
coumo
Cadi'es. R.
Cadis
2?
cadès?
CADIHA, CADILHAC
(g.),
n.
de
1. Cadillac
(Gironde), ancienne capitale du
comté
de Be-
naugés;
Cadillac
ou
Cadaillac (Dordogne),
pa¬
trie de saint
Ëloi.
cadihajï, cadelhan
(g.),
n.
de 1. Cadillan
(b.
lat. Cadillana
ecclesia), près Graveson
(Bouches-du-Rhône)
;
Cadeilhan (Gers)
;
Ca-
dian,
nom
de
fam.
méridional.
cadihoun,
CADiLHOu(b.), (rom:Cadilhon,
Cadelhoo, Cadalhoo,
b. lat.
Cadelho, Ca-
delo),
n.
de
1.
Cadillon
(Basses-Pyrénées).
Cadilho,
v.
cadello.
CADIÒ
(rom. Cadio, Cadiot,
Caduo,
b.
lat.
Cador),
n.
de
1.
Cadio
(Dordogne).
Cadioisso,
v.
cadueisso
;
cadire,
v.
cadiero.
càdis,
calis
(esp.
Cadis,
lat.
Gades),
n.
de
1.
Cadix,
ville
d'Espagne.
CADIS,
n.
de Cadix
(Tarn)
;
Cadis,
nom
de
fam. gascon.
Cadis
(rom. cadis,
cat.
cadius,
esp.
cà-
diz),
s. m.
Cadis, étoffe de
laine
grossière,
v.
buro, courdelat,
penchinat.
Cadis
d'Ais, cadis d'Aix, qu'on
fabriquait
dans
cette
ville
;
cadis bureu, cadis
de
laine
noire,
sans
teinture
;
faire
un
cadis,
faire
une
pièce
de cadis
;
capèu
de cadis, chapeau
de feutre
grossier
;
soupo
de
cadis,
soupe
de
fèves
en
cosse,
polage
filandreux.
Avièi carga
mi
braio de cadis.
l.
roumieux.
Cadisses, plur.
lang.
de cadis. R.
Cadis
?
CADISSA,
v. a.
et
n.
Faire du cadis.
Cadissa,
cadissat
(1.),
ado,
part, et
adj. Fait
en
façon
de
cadis. R.
cadis.
cadissaire,
airo,
s.
Tisseur
de
cadis,
mar¬
chande de cadis. R. cadissa.
cadissauié,
cadissar1è (1), cadissariò
(g.),
s.
f.
Fabrication
du cadis
;
habits de cadis
de
toute
une
famille. R. cadis.
CADISSAS,
s. m.
Gros
cadis, drap grossier,
v.
bourras. R. cadis.
cadisset,
cadissoun,
s. m.
Petit cadis,
plus lin
que
le cadis ordinaire,
serge commune
fabriquée autrefois
en
Languedoc,
v.
sargo.
Lou pan
d'eslofo de
soun
jougne
Es
simplamen
de cadisset.
r.
marcelin.
R. cadis.
Cadiueisso,
v.
cadueisso.
càdmus
(rom.
Catmus, lat. Cadmits),
n.
p.
Cadmus,
héros
grec.
L'us dis de
Catmus,
can
fugi.
flamenca.
Cado,
v.
cade, ado
;
cado,
aphér. de
pas-
cado; Cadocho,
v.
Cadiclio
;
cado-joun,
v.
cade-
jour
;
cadolèch,
v.
cadelié.
cadorno
(rom.
cadorn,
amorce,
appât
;
lat.
cothurnix,
caille),
s.
f.
Vieille
vache
;
terme
injurieux,
en
Rouergue,
v. gormo, gougo.
cadosco,
s.
f. Chevêche,
petite chouette,
en
Languedoc,
v.
cabèco, chot, machoto. R.
cap.
cadot,
n.
p.
Cadot,
nom
de fam. lang.
Cadou,
v.
code.
cadouflech,
s. m.
Épi
de maïs dont
on a
ôté le
grain,
rafle,
en
bas Limousin,
v.
argal,
cafanil,
coucarèu,
escardil,
espiggt.
Cadoui,
ous, ou, oum,
outs,
oun,
prêt,
béarn. du
v.
cade.
cadouin,
cadounh
(périg.),
(rom.
Ca-
doing,
Cadonli,
b. lat.
Cadoynum, Cadu-
nium),
n.
de 1. Cadouin
(Dordogne), ancienne
abbaye.
Cadóula, cadòulo,
v.
cadaula, cadaulo.
CADÓULivo,
n.
de 1. Cadolive, près
Saint-
Savournin
(Bouches-du-Rhône).
R.
à
ca
d'Où-
livo
(chez Olive).
cadoulo
(b.
lat.
cadolla),
s.
f. La
Cadoule,
affluent
de
l'étang
de Mauguio
(Hérault).
Cado-un,
cado-uo,
v.
cadun,
uno.
cadourno,
n.
de 1.
Saint-Seurin
de
Ca-
dourne
(Gironde).
cadouret,
n.
p.
Cadoret,
nom
de
fam.
bordelais.
cadours,
n.
de 1.
Cadours
(Haute-Ga¬
ronne).
Cadôusso,
v.
cadueisso.
cadra,
v. n.
et
a.
Cadrer,
concorder,
v.
esta
;
encadrer,
v.
encadra.
Acò
cadro
gaire, cela
ne
cadre
pas.
R.
cal¬
dre.
Cadra
(il
faudra), fut.
lang. du
v.
calé.
cadramen,
s. m.
Action de
cadrer, d'en¬
cadrer,
v.
encadramen.
A
peno marque
soulamen
D'aquel
tablèu lou cadramen.
a.
arnav1elle.
R. cadra.
cadrana,
ado,
adj. Toqué,
ée,
presque
fou,
olle,
v.
ascla, bau, disavert, descadrana.
R. cadrant.
cadrant,
cadran
(1.),
(rom.
cadran,
quadrant,
cat.
quadrant,
esp.
port.
it.
qua-
drante,
lat.
quadrans,
antis),
s. m.
Cadran,
v.
mostro,
souleiero
;
t.
injurieux
qu'on
a-
dresse à
une
femme,
en
Dauphiné
;
bête mai¬
gre, en
Rouergue,
v.
carcan.
Cadrant
soulàri,
cadran
solaire
;
es
à
ca¬
drant,
a
de cadrant,
es
cadrant,
il
a
des
to¬
cades, des
lubies,
il
est
bizarre.
Un vièl cadrant de
saumo.
j.
laurès.
cadrantas,
cadrandas,
s. m.
Personne-
dégingandée
,
mal accoutrée, effrontée,
en
Rouergue,
v.
escamanclre.
R.
cadrant.
cadranteja, cadrandeja,
v. 11.
Rôder,
vaguer par
désœuvrement,
en
Rouergue,
v.
barrula,
garlandeja.
R.
cadrant.
cadrat
(cat. quadrat,
esp.
cuadrado,
port.
quadrado,
it. quadrato, lat.
quadratumj,
s.
m.
t.
d'imprimerie.
Cadrat.
cadratin
(cat.
quadrati,
esp.
cuadratin,
port,
quadratin,
it. quadratino),
s. m.
t.
d'imprimerie.
Cadratin.
R. cadrat.
cadraturo
(rom. cayradura,
cat.
esp.
port.
it.
qtiadratura),
s.
f.
t.
se.
Quadrature.
cadre
(rom. caire,
cat.
esp.
cuadro, it..
quadro, lat. quadrumj,
s. m.
Cadre,
v.
en¬
castre
;
lit
de vaisseau,
v.
brande;
pour ge¬
névrier,
v.
cade.
Regoulet d'un cadre, baguette
d'un
cadre;
cadre de
chaminbio, chambranle de
chemi¬
née.
prov.
Laid tablèu, bèu cadre.
Cadrés, cadressa,
v.
caders, cadersa;
cadre-
to,
v.
quatreto.
càdri,
n.
p.
Cadry,
nom
de
fam.
prov.
R.
caire
ou
cade.
cadriÉU
(rom. cadriu,
carrefour, lat.
qua-
drivium)^
n.
de 1. Cadrieu (Lot).
cadrò
(il faudrait),
condit.
gasc.
du
v.
calé.
cadu, caduc
(1. g.),
uco
(cat.
caduch,
it.
esp.
port,
caduco, lat. caducus), adj. Caduc,
uque,v.
toumbarèu
;
nom
de
fam.
mérid.
Mau
caduc, mal caduc,
en
Gascogne,
v.
mau-de-la-terro.
caduciéu (cat.
caduceu,
esp.
port.
it.
ca-
duceo, lat.
caduceus),
s. m.
Caducée, attribut
de Mercure.
Li
dien
que
la mounino,
Messagiero
de
Jupiter,
Emé
soun
caduciéu davalavo deis èr.
m.
bourrelly.
caducita,
caducitat
(1.
g.),
(it. caducità,
cat.
caducitat,
esp.
caducidad,
b.
lat. cadu-
citas,
atis),
s.
f.
Caducité,
v.
vieiounge.
De-caps
a ma
caducitat.
p.
hellies.
R. caduc.
cadueisso, cadiueisso
(L),
cadioisso,
cadôusso
(rom.
cadoys),
s.
f. Cosse,
enve¬
loppe
ou
fane
des légumes, spathe du
maïs,
v.
cadessino, dôusso,
grueio.
Pica
sus
la
cadueisso, frapper
sur
le dos
de
quelqu'un
;
a
bono cadueisso, il
a
de bon¬
nes
épaules.
R.
cap,
dôusso.
Cadudo,
v.
casudo.
cadun,
chadun
(lim.),
cado-un
(g.),
ca-
daün,
cadagun, cadascun
(1.),
uno, uo
(rom.
cadun,
cadliun,
cadu, cadaïm,
qua-
daün,
quadaü,
cadaüs,
cat.
cada-liu,
port.
cada-hum,
esp.
cada-uno,
v.
it.
caduno,
cadaüno,
gr.
xaSims),
pron.
Chacun,
une, v.
chascun,
sengles.
Cadun lou
clis, chacun le
dit
;
cadun trobo
sa
caduno
ou sa
caduo
(g.), chacun
trouve
sa
chacune
;
dounère
vint
sòu
en
cadun,
je
donnai
vingt
sous
à
chacun
;
cadun
per
sa,
t'esto,
cadun
per
sa peu,
chacun
pour
soi,
chacun pour son
compte.
prov.
Cadun
es
coume
Dieu
l'a fa.
Cadun lou
siéu, lou
diable i'a rèn h
vèire.
Ami
de
cadun,
Ami de
degun.
Le
mot
cadun
se
trouve
déjà
dans le
ser¬
ment
de
Louis
le
Germanique
(842). R. cadet
un.
Cadun-coulas,
v.
caden-coulas.
cadurque, urco
(lat.
Cadurci),
s.
et
adj.
Les
Cadurques, ancien
nom
des
Cahorsins,
v.
Caoursin.
Li
vas
cadurque, les
vases
cadurques, cé¬
lèbres
au
temps
des Romains,
et
qu'on
fabri¬
quait
à
Cahors. Les ruines
de
l'ancien
théâtre
romain
de
cette
ville
portent
le
nom
de
Ca-
dourque.
1...,412,413,414,415,416,417,418,419,420,421 423,424,425,426,427,428,429,430,431,432,...2382
Powered by FlippingBook