Lou Tresor dóu Felibrige - page 431

CALADO
GALAMÈÜ
423
Lou
caladat
resquiho,
le pavé
est
gras ;
faire tremoula
lou caladat,
faire
trembler
le
pavé.
I'espóutis la tèsto
sus
lou
caladal.
lou
prouvençau.
Tiro dóu caladat
de
belugo
loungarudo.
p.
achard.
R. calada.
calado,
chalado
(viv. lim.),
calaio,
chalaio,
chalao
(a.),
cala, caiîa, chala
(d.),
challa
(for.),
calatado
(rouerg.),
(lyon.
calade, it.
calata, b. lat.
calata, calla-
ta),
s.
f.
Rue pavée,
chemin
pavé,
espace
pavé
;
trace
frayée
dans la neige
ou
la boue,
v.
draïno,
traço
;
pavé,
morceau
de
pierre
dure
ou
caillou
servant
à
paver,v.
code,
caiau;
t.
du
jeu de trois-sept;
La Calade, De Laca-
lade,
nom
de
lieu
et
de fam. provençal.
La
Calado, la
rue
Calade, à
Avignon
et
à
Villefranche-sur-Saône;
dreissa
calado,
faire
calado,
fa
chala (a.), ouvrir la
trace,
frayer
le
chemin
;
fai
tremoula la calado,
se
dit
d'une personne
chargée
d'embonpoint
ou
pré¬
somptueuse
;
la Cara-Magno,
nom
de lieu,
dans le
Queiras.
Quand avès fam,
manjarias de
calado.
a.
gautier.
prov.
Crese
que
li
calado
vendran molo.
Calado vient de
cala,
descendre
:
«
il faut
se
rappeler
que
les
anciens pavaient
surtout
les
rues
ou
les
chemins
disposés
en
pente.
»
(J.-B.
Onofrio).
caladou
(rom.
Calador,
b. lat. Calato-
rium),n. de 1.
Caladon,
près
Aumessas
(Gard).
R. cala.
caladoun,
caladou
(1.),
s.
m.
Petit pavé,
carreau
de
pierre cubique
servant
à
paver,
v.
rouquet;
carreau
de
terre
cuite,
v.
maloun,
pan-carra
;
t.
du
jeu de trois-sept.
Coucha
sus
lou
caladoun,
sus
caladou
(1.),
coucher
sur
le pavé;
sus
lou caladoun
de la
gl'eiso,
sur
le pavé
de
l'église
;
n'i'aviè
à
caladoun,
le
sol
en
était
jonché.
E lou
patin di cousiniero
Fai
restounti lou caladoun.
a. boudin.
R.
calado.
caladun,
s. m.
Terrain
à
paver
;
chemin
as¬
sez
raide,v.
rapaioun, resquihoun.
R.calada.
calafat,
carafat
(m.),
galafat, gara-
fat
(1.),
galefat
(bord.),
galafard
(a.),
(cat.
calafat,
port.
esp.
calafate, it. calafato,
b.
lat.
calafatus),
s. m.
Calfat,
ouvrier calfat,
v.
calafataire;
sergent,
outil de menuisier
et
de
tonnelier,
v.
clàvi, sarjant
;
petit oiseau
des
Indes.
Mestre
calafat, maître
calfat.
Lou
mestre
calafat
Nous cridè
:
sian
perdu, lou timoun
s'es desfa.
v. thouron.
Pèr èstre
calafat
ai
pas
proun
de
leituro.
f.
peise.
prov.
Faire
couine
li
calafat,
Se
tóuti
metre
dóu
memecoustat,
s'attabler
tous
du même
côté,
parce
que
les
calfats travaillent
tous
ensemble
sur
le
même
flanc
du navire
en
réparation.
R.
calafata.
calafata, carafata
(
m.
),
galafata,
garafata
,
galafatra
(1.),
galefata
*
(bord.),
galafeta
(lim.), (rom.
cat.
calafa-
tar,
calefatar,esy.calafatear,
port,
calafetar,
v.
fr.
galefreter, it.
b. lat. calafatare
;
lat.
calcfactare, chauffer),
v. a.
Calfater,
garnir
de
poix
et
d'étoupe les fentes
d'un navire,
v.
brusca
;
calfeutrer, boucher,
v.
fata, gafouta,
peia
;
rejointoyer,
v.
rcbouca.
Aurièi vougu
galafata
soun mourre.
l.
roumieux.
Se
calafata,
s'engalafata,
s'engarafata,
v. r.
Se
calfeutrer,
se
renfermer; s'emmitou¬
fler
;
s'engouer,
v.
engavaclia.
Calafata,galafatat
(1.),
ado,
part.
Calfaté;
■engoué; emmitouflé
;
mal accoutré, ée.
Acò
's
pas rnau
calafata,
ce
n'est
pas
mal
torché.
Lou bastimen sènt bon
qu'embaumo,
Tout flame-nòu calafata.
isclo
d'or.
R.
calafata.
calafatage,
carafatàgi
(m.),
s. m.
Cal¬
fatage. R.
calafata.
calafataire, galafataire
(rh.), (esp.
calafateador),
s. m.
Calfateur,
v.
calafat;
galefretier, bousilleur,
v.
bourretaire,
ma-
gagnoun.
Es
pèr
fin
qu'anon
plus
vite,
respoundeguè
'n
calafataire.
arm.
prouv.
R.
calafata.
calafatix.
s. m.
Calfatin,
apprenti
calfat.
R.
calafat.
Calafóunio,
v.
couloufòni.
calage,
calàgi
(m.),
s. m.
Action
de
ca¬
ler les
voiles, de
jeter
les
filets,
de tendre
des
pièges. R. cala.
Calagòu,
v.
caragòu.
calaire, arello, aïro
(cat. calayre),
s.
Celui,
celle
qui tend des filets
ou
des pièges,
v.
aucelaire
;
celui
qui cède, qui
n'ose
pas,
v.
calan.
Lou
calaire
en
malafacho
Que viéu
res
que
de
soun
engin.
a.
langlade.
R. cala.
Calai,
v.
cadais.
calama
(rom.
calamar, b. lat. calama-
rium,
lat.
calamus),
s. m.
Tuyau
de
roseau
sur
lequel
on
place
l'enjeu,
au
jeu du bou¬
chon,
en
Gascogne,
v. cancu,
quihot,
tap.
calaman, car
aman
(m.),
chalaman
(a.),
chalamoun
(1.), (gr.
xùXu/j.{j.se, x.x).u/j.p.!iT[z,
bar¬
deaux, ais dont
on
couvre
les
maisons),
s. m.
Arêtier,
faîtage d'un toit, pièce
de bois
qui
soutient les
solives,
poutre,
v.
arestié,
biscle,
frest, saumiê,
trau;
Calamand,
Callamand,
Calment,
noms
de fam.
provençaux.
Poudès veni
vous
pèndre
au
calaman.
'm.
bourrelly.
Soun bèu
nas
fach
à
pleno
man,
Sèmblo lou bout d'un calaman.
c.
brueys.
Un calaman
coupé lei cambo
dóu
luchaire.
j.-f.
roux.
Quand
veiguè qu'èro
un caraman,
Subran li
sauto
sus
l'esquino.
h.
laidet.
calamando,
calamandro,
caramandro
(esp.
calamaco
;
indien calmandar,
peint),
s.
f.
Calmande, étoffe de
laine.
Mïejo-calamando,
grisette, sorte
d'étoffe.
calamandriè,
calamendrlé
et
cara-
mandrié
(m.), (it. calamandrea,
gr.
yx^xí-
8p'ii,
chêne rampant),
s. m.
Petit-chêne,
ger-
mandrée,
teucrium
chamœdris (Lin.),
plan¬
te,
v. amar,
erbo-di-masco, cheineto,
pi-
chot-clxaine.
Calamanclriè
d'aigo, germandrée
scor-
dium
;
calamandrièjaune, germandrée jau¬
ne
;
calamandriè
feinèu,
germandrée botry-
de
;
lou calamandriè
preservo
dóu
tron,
on
croit
que
la germandrée
préserve
de la
foudre.
calamandrin,
s. m.
Vent du sud dont
l'humidité
contrarie
le
dépicage des gerbes,
temps
chaud
et
lourd, accalmie, dans le bas
Languedoc,
v.
bounaço,
caumo,
embat,
vent
de
bas.
Tremountano,
aguielas, marin,
Narbounés
e
calamandrin.
c. favre.
Lous
grèus calamandrins.
a.
langlade.
R.
calamo.
calama
ndrino, calamendrino,
giman—
drèio
(viv.)
,
jalamandrèio,
joliman-
DRÈio
(d.), (rom. germandrea, it.
calaman-
drina),
s.
f. Petite
germandrée,
germandrée,
plante,
v.
calamandriè,
germandrèio. R.
ca¬
lamandriè.
calamano,
n.
de 1. Calamane
(Lot).
calamanoitn,
s. m.
Poutrelle,
v.
traveto.
R.
calaman.
Calamantran,
v.
carementrant.
calamar,
s. m.
Perche
qui
soutient
hors
du bateau le
filet
appelé
coup ou
calèu
et
qui
se
meut
au
moyen
d'un
tourniquet
à
bras fixé
sur
une
chèvre,
v.
latiè, moulinèu
;
Calemar,
Calimar,
nom
de fam.
languedocien.
Cassis, vileto pescarello,
Mando
lou
sardinau, liro lou calamar.
calendau.
Esp. calomar,
cri des matelots
pour
s'en¬
courager.
R. cala,
à,
mar.
calamrour,
s. m.
Calambour, espèce
de
bois des Indes
;
calembour,
jeu de
mots.
calamela,
caramela
(1. m.),
caramele-
ja
(I.),
caramelia
(a.),
chalamela
(lyon.),
charamela
(lim. d.),
charamelia,
chara-
melha,
charamaia
(a.),
chamarela
(d.),
garamela
(viv.),
(rom.
calamelar,
cara-
mellar,
cat.
caramelar,
esp.
caramellar),
v. n.
et
a.
Jouer du chalumeau
ou
d'un ins¬
trument
à
vent
quelconque
;
bêler
plaintive¬
ment,
pleurer
sans cesse,
y.^gouissa
;
s'amu¬
ser,
badiner, plaisanter,
v.
galeja;
charmer,
enchanter,
v.
encanta.
Calamelle, elles, ello, élan, elas,
ellon.
S'envai à Sant-Jan
Tout
caramelant,
ou
Caramelin-caramelant
A las
portos
de
Sant-Jan.
ch. pop.
E lou Catouli caramello.
a.
langlade.
D'un
toun
doulènt caramelavo.
1732.
calamela,
caramelat
(1.),
charamela
(lim.),
charamaia
(a.),
ado,
part.
Charmé, enchanté,
ée.
Lou
comte
charamaia
l'embrassavo.
l. de
berluc-perussis.
R.
calamello.
calamelaire,
caramelaire
(1.
m.),
ca-
rameliaire
(a.),
charamela1re
(lim.),
(b.
lat.
calamaularius),
s. m.
Joueur de
chalu¬
meau,
v.
flahutaire.
Carameliaire,
airis,
badin,
ine,
plaisant,
ante,
réjoui,
ie, dans les Alpes,
v.
galejaire.
R.
calamela.
calamello, caramello
(1.),
chara-
mello,
charmello
(lim.),
carumello,
ca-
lamèro
(g.),
chalumello
(rh.), (rom.
ca-
lamella,
calamela,
cat.
caramella, it.
cia-
ramella, port,
charamella, b. lat.
calamel-
la,
calamaula),
s.
f. Chalumeau,
roseau,
v.
calam'eu,
cano,
canto-bruno
;
canule
de
se¬
ringue,
v.
caneloun
;
petit bâton dont
les
muletiers
se
servent pour
atteler
;
pipeau
,
flûte
champêtre,
v.
flahuto
;
sifflet d'écorce
d'arbre,
v.
roussignòu, siblet
;
cornemuse,
en
Limousin,
v.
cabreto, carlamuso
;
son
monotone,
v.
founfòni
,
soulòmi
;
air de
danse,
sixain
rimé,
en
Dauphiné,
v.
rigau-
doun
;
amusement,
divertissement, badinage,
plaisanterie,
dans les
Alpes,
v.
baclinage
;
bonbon
en
sucrerie,
caramel,
à
Nice,
v. cara¬
mello
;
trèfle odorant, plante,
v.
cabreireto.
Autrei-fes
li ai
vist fa lou
tour
Emé la
jauno calamello.
g. zerbin.
E
jugas de la calamello.
c.
brueys.
Ma calamello à sèt
canoun.
isclo
d'or.
Coumo à
l'ecò
sóuvàgi
un souen
de
calamello.
a. crousillat.
Penjat al bout d'un
tros
de
carumello,
Un vièl carèlnous
prestabo
sa
luts.
j.
jasmin.
Charamello del mouli
Tantostplouro,
tantost
ri,
dicton
de nourrice usité
en
Limousin. R.
ca-
lamèu.
calamen
(rom.
calamen, it.
calamento),
s. m.
Ralentissement,
cessation,
v.
molo
;
si¬
lence,
calme,
v.
calamo. R. cala.
Calamendrié, calamendrino,
v.
calamandriè,
calamandrino.
calamejvt(rom.
cat.
calament,esp.
it.
ca-
lamento,
port,
calaminta,
gr.
xxJa/iivflïi),
s. m.
Calament,
melissa calamintha
(Lin.),
plante,
v.
erbo-fino, menugueto.
Pichoun
calament, calament cataire
,
plante.
calamèu,
caramèu
(m.),
calumèu (d.),
charmèu
(lim.),
caramel
(1.),
caremèl,
caramèt,
calamèt
(g.), charamèl (lim.
9
1...,421,422,423,424,425,426,427,428,429,430 432,433,434,435,436,437,438,439,440,441,...2382
Powered by FlippingBook