Lou Tresor dóu Felibrige - page 11

I*
[ItaK'
abadai
a,
esbadaia,
abadalha
(1.),
eba-
dalha
(lim.),
esbalha
(a.), (cat.
esbadal
lar),
v. a.
Faire
bâiller,
ouvrir,
v.
clesbadaiilci.
Abadaio la
porto,
ouvre
la
porte.
S'abadaia,
v. r.
S'ouvrir entièrement,
se
crevasser.
Un
caraven
moustrous
dejout el s'abadaio.
a.
langlade.
Abadaia,
abadalhat
(1.),
ado,
part,
et
adj.
Tout
ouvert,
bâillant, béant,
ante.
Mióugrano abadaiaclo, grenade
entr'ou-
verte.
R.
à,
badai.
abadarxa,
b
adarxa, baderxa, eibabxa
(d.).
(rom. abarnar,
cat.
abadernar),
v. a.
Crevasser, ouvrir complètement,
v.
desba-
darna, esbadarna.
Badarnas tout,
durbès la
pouerto
ei
vent.
j. diouloufet.
S'abadarna,
v. r.
Se
crevasser,
s'entre¬
bâiller.
Abad
arna,
ado,
part,
et
adj. Crevassé,
en-
tre-bâillé,
ée.
Murdio
abaclarnado,
mur
lézardé. R. à,
baderno,
ou
batan.
abadeira, abaxdeira
et
baxdeira
(d.),
v. a.
Entre-bâiller, ouvrir, rendre béant,
v.
alanda, durbi, esbalança.
Abadèire, èires, èiro, eiran, diras, èiron.
S'abadeira,
v. r.
Devenir
béant, s'ouvrir.
S'abadèiron
à
la redoulènci
Maienco
li
pourtau
di grand temple de
Diéu.
g. b.-wyse.
Abadeira,
ado,
part, et
adj. Entre-bâillé,
ée.
A
leissa la
porto
abadeirado.
j.-j. bonnet.
B.
à,
badiè.
abadesso, abatesso, badesso
(rOlll.
cat.
abadessa,
esp.
abadcsa, it.
port,
abbatessa,
b. lat.
abbatissa),
s.
f.
Abbesse,
v.
beilouno
;
reine
d'un
bal, d'une fête,
v.
priiuresso.
La
rnàvre
abadesso,
la mère,
abbesse.
L'abadesso
jamai
agissié pèr
caprice.
d. garnier.
Pioi de
soun
endrechou
l'an fach
cap-de-jouvent,
Quand
sa
mouiè
qu'es ioi s'endeven
abadesso.
a.
langl4de.
«
Nimes avait
une
maison
publique'de dé¬
bauche,
gouvernée
par une
abbesse
à
laquelle
les consuls
offraient
un
hommage
solennel
et
un
présent
toutes
les
années, le
jour de l'As¬
cension.
»
baumes.
R.
abat.
abadiasso,
s.
f. Grande
abbaye,
abbaye
en
ruines. Les
Abbadiasses,
n.
de
1.
près
Noguères
(Rasses-Pyrénées).
R. abadiè.
abadiau,
abadial
(1.),
abadiol
(lim.),.
alo, olo,
(rorn.
abadil,
esp.
abacial,
it.
ab¬
batiale,
lat.
abbatialis),
adj.
Abbatial,
aie.
Glèiso
abadialo,
église
d'une
abbaye.
R.
abat.
abadié,
abadiè
(1.),
abadiò
(g.),
badiò
(alb.);
abaio
(d.),
(rom. abadia,
abbadie,
cat.
esp.
abadia,
it.
port,
abbaclia,
b.
lat.
abbatia),
s.
f.
Abbaye,
monastère,
v.
cou¬
vent,
mounastiè,
moungiè;
dignité d'abbé,
de
chef
de
la
jeunesse,
de
prince
d'une
fête;
cortège de
l'Abbé
de la
Jeunesse,
à
la Fête-
Dieu
d'Aix; Abbadie, Labadie,
Labadié,
Daba-
die, Radie,
de
Labadve,
noms
de
fam. mérid.
La
çjrando
abadiè,
nom
qu'on donnait,
au
moyen
âge, à
un
célèbre
lupanar de
Toulouse.
Faire
l'abadié,
se
dit de
la
jeunesse
d'un
lieu
qui
va
solennellement
féliciter
et
fêter de
nouveaux
époux.
De
retour
de
si guerro
anavo en
roumavage
E
bastissié
toun
abadié.
e.
ranquet.
prov.
L'abadié
se
perd
pas
pèr
un
mouine.
Quau
es esia
mouine
e
abat,
saup
tóuti li vice
de
l'abadié.
R.
abat.
Abado,
v.
à bado.
abadot,
abadou
(1.),
aberot
(g.),
S. 111.
Petit
abbé,
en
Narbonnais,
v.
abatoun.
Quand vèi
veni
soun
abadot.
g.
azaïs.
R.
abat.
ABADAIA
ABANCA
abafa
(esp.
befar, railler),
v.
a.
Insulter
quelqu'un
en sa
présence,
v.
escarni. R.
à,
oaf.
ABAFAIRE,
ARELLO, AIRIS, AIRO,
S.
et
adj.
Insulteur,
euse,
v.
insultaire. R. abafa.
abagxor,
abagxòur
(rom.
avan,
plante
qui
croît
aux
bords
des
eaux,
qui
les
retient),
s.
m.
Fruit de
l'épine-vinette,
au
Queiras,
v.
agrioutat.
abagxourié,
s. m.
Iípine-vinette,
dans
les
Alpes,
v.
eigret, vinetiè. R.
abagnor.
Abaguié,
v.
baguié; abai,
v.
ah !
vai
;
abaia,
v.
bajan.
abaia,
abaja(lim.),
baja,
biauja
(b.lim.),
ablaja
(auv.),
(v. fr.
abayer, it.
abbajare,
lat.
adbctubari),
v.
n.
Aboyer,
clabauder,
criailler, dans le Var,
v.-japa,
bauba.
Lei chin
an
abaia
touto
la
nue.
j.-j.
BONNET.
abaiado, abajado
et
biaujado
(lim.),
s.
f.
Aboi,
clameur,
v.
jap.
R.
abaia.
abaiaire,
abajaire
et
biaujaire
(lim ),
arello, airis, airo
(it.
abbajatorc),
s.
et
adj.
Aboyeur,
euse, v.
japaire.
Vous cragne
briso,
tros
d'abajaire.
j.
roijx.
R. abaia.
ABAIAMEX, ABAJAMEX
(lim.), (it.
abbaja-
mento),
s. m.
Aboiement,
clabauclage,
v.
ja-
padis, boutadisso.
L'abaiamen dôu
loup, de la
lebre,
de la
perdris, les divers aboiements du chien, selon
qu'il poursuit
un
loup,
un
lièvre
ou une per¬
drix. R.
abaia,.
Abaicha,
abaissa,
v.
abeissa; abaile,
v.
baile
;
abairou,
v.
aveiroun.
abaisso,
abacho
(g.),
(rom.
abais),
s.
f.
Abaisse, fond d'un pâté,
v.
planchiè
;
dépres¬
sion
du
sol,
v.
baisso.
R.
abeissa.
Abaius,
v.
bahut.
abajèro,
s.
f.
Airelle
rouge,
arbuste des
Pyrénées,
v.
aire. R.
abajou.
abajolo, bajolo,
s.
Áboyeur,
euse,
per¬
sonne
grossière,
en
bas Limousin,
v.
bra-
maire
;
Rajolle,
nom
de fam.
mérid.
As
fini
de
d'esparla, bajolo ?
j. roux.
pR.
abaja.
:
abajou, auajoc
(g.),
s.
m.
Fruit de l'ai¬
relle
rouge, v.
âge.
S'anèren
sus
la
mountagno
Manja
arsanos e
abajous.
ch. pop.
ariégeois.
R.
abarjo, baio.
Abajou,
v.
abat-jour
;
abal,
v.
abau
;
abal,
v.
avau
;
abaia,
v.
avala.
abala, abalha
(lim.), (esp.
aballar,
it.
abbacchiare),
v. a.
Abattre,
gauler,
en
Au¬
vergne
et
Limousin,
v. acana,
avala.
Abalhon lous cacals.
j.
roux.
R.
abal,
avau.
Abalado,
v.
avalado.
abala
ge,
abalhage
(lim.),
s. m.
Action
d'abattre,
de
gauler,
v.
acanage.
R.
abaia.
ABALAIRE,
ARAL1IAIRE
(lim.),
AIRO,
s.
Ce¬
lui,
celle
qui abat,
qui
gaule,
v.
acanaire.
R.
abaia.
Abalan,
ano, v.
abelan,
ano
;
abalanca,
v.
avalanca
;
abalanca,
v.
esbalança
;
abalandra,
v.
balandra.
abalausi,
abalauvi
et
abarauvi
(m.),
ablauvi
(lim.),
abalaudi
(Var),
abaraudi
(a.),
(rom.
ebalausir),
v.
a.
Abasourdir,
v.
debalausi,
esbalausi
;
éblouir,
v.
esblcuja.
Abalausisse,
isses, is, issèn,
issès,
isson.
Abalausi
,
ABALAUsiT
(1.),
ido,
part.
Aba¬
sourdi, ébloui, ie.
Siéu
enca
tout
abalaudi.
v.
thouron.
Regarde
abalausido.
p. du
caulon.
Moun
amo
pèr
encuei
es
touto
abalauvido.
r.
marcelin.
R.
abal,
avau,
ausi.
ABALAUS1MEX,
ABALAUVIMEX
(lim
),
AB V-
rauvimex
(m.),
s. m.
Action
d'abasourdir,
v.
esbalausimen.
11.
abalausi.
ABALAUVISOUX
,
ABALAUVISOÜ
et
BALAU-
visou
(lim.),
s.
f.
Étourdissement,
vertige,
v.
debalausiclo.
L'abalauvisoun
e
l'estrambord que
lou
prenguè-
ron.
f.
mistral.
R.
abalauvi.
abali, a bari
(a.
m.),
avari
(1.), (rom.-
bailir,
gouverner,
diriger,
b.
lat. ballire,
posséder, faire valoir),
v. a.
et
n.
Élever,
nour¬
rir,
v.
atefia,
enanti,
entraire,
perregi;
sau¬
ver,
préserver,
réserver,
ramasser,
mettre à
l'abri,
parvenir
à
établir
un
ouvrage,
v.
es-
couti,
gandi, rebari
;
tenir,
durer,
demeurer,
vivre,
v.
tempouri
;
réussir,
en
Rouergue,
v.
encapa ;
pour
anéantir,
détruire,
v.
avali.
,Abalisse,
isses,
is,
issèn,
issès, isson;
issièu
;
iguère; irai;
irièu
;
isse,
issen,
issès;
igue;
tguèsse; issènt.
Abali de
poulet,
élever des poussins-; de
sèt
enfant
n'a
jjouscu
ges
abali,
de
sept
en¬
fants
il
n'a
pu en conserver
aucun
;
pocle
rèn
abali
dins
ma
ierro,
je
ne
puis
rien
sauver
dans
mon
champ,
on
me
vole
tout
;
degun
pòu
abali
à
soun
entour, nul
ne
peut
tenir
auprès
de lui
;
se
pòic
pas
abari
de la
caud
ou
'de la
fre,
on
ne
peut
durer de chaud, de
froid.
Bregido
abalis
moun
enfanl.
j.
roumanille.
Pèr abari la matinado.
j.
azaïs.
S'abali, s'abari,
v. r.
S'élever,
se
nourrir
;
se
lancer,
à
Marseille.
Aquèu drôle s'abaliguè
soulet,
ce
garçon
s'éleva seul.
Que
s'a
proun peno
a
s'abali,
Sèmpre
ta
gràci ajude-li.
a.
crousillat.
En
touto
sesoun
risouleto,
En
tout
climat s'abarissènt.
id.
prov.
Tres
passeroitn
sus uno
espigo
Podon pas
s'abari,
Ni
tres
garçoun
près
d'uno
filio
Jamai
s'endeveni.
Abali,
abarit
(1.),
ido,
part, et
adj.
Élevé,
ée,
nourri,
ie; construit,
ite.
Es tout
abali,
il
est
grand
et
fort;
filio
abalido,
fille
formée;
poucello
abarido,
truie
adulte.
Coumo
un
pilié
mal abarit.
h.
birat.
R.
à,
baile, bailo.
abalimÉX
(rom.
bailliment),
s. m.
Action
d'élever,
de
nourrir,
éducation,
v.
enantimen,
nourrigage.
Begoularié
lou mèu
pèr
voste
abalimen.
calendau.
R.
abali.
Abalisco,
v.
avalisco
;
abalóudi,
v.
abalaudi.
visai.ourdi, esbai.ourdi
(a.),
eibalour¬
di
,
ebalourdi
(d.), (it. abbalordirc,
sba-
lordire),
v. a.
Abalourdir, étourdir, abasour¬
dir, consterner,
v.
esbalausi,
estabousi.
Abalourclisse,
isses, is,
issèn, issès,
is¬
son.
S'abalourdi,
v. r.
Devenir
balourd, stupide.
Abalourdi,
ido,
part.
Abalourdi, ie;
cons¬
terné,
étonné,
é'e.
E
tóulei
dous
èron
coumo
candi,
Sènso
boufa,
dóu
cop
esbalourdi.
j.
diouloufet.
R.
à, balourd.
abalourdoiex
,
s.
m.
Étourdissement
,
consternation,
v.
estabousimen.
11. abalour¬
di.
Abalôusi,
v.
abalausi
;
abals, abalses,
v. a-
vaus
;
aban,
v. avans
;
abança,
v. avança.
abaxca,
baxcha
(d.),
v. a.
Cultiver
par
bancs,
mettre
à
bancs,
creuser
des
tranchées
dans
un
champ
de
manière
que
la
terre
qu'on
retire
de l'une
serve
à
combler l'autre
;
re¬
creuser
à
la
bêche le sillon
ouvert
par
la
charrue,
v.
lucheta,
desfounsa.
Abanque,
conques,
anco,
ancan,
ancas,
ancon.
Abanca
'no
terro,
défoncer
un
champ,
ef¬
fondrer
un
terrain.
1...,2,3,4,5,6,7,8,9,10 12,13,14,15,16,17,18,19,20,21,...2382
Powered by FlippingBook