Lou Tresor dóu Felibrige - page 17

ABIMAGE
ABLANQUI
9
.S'abîma,
s'abissa,
s'abasima,
v.
r.
S'abîmer.
La vilo
ounle
siéu nado
Devrié s'abasima.
ch. pop.
Dirias
que
tout
vai
s'abissa.
a.
langlade.
Faire
abîma 'n
cliivau,
surmener
un
cheval.
Abîma,
abissat
(1.),
ado,
part,
et
adj.
Abîmé,
harassé, dégradé,
fripé,
ée.
Nous sian
abima,
nous
nous
sommes
abî¬
més.
Abasimado
de tristesso.
l.
roumieux.
R.
abîme.
abimage,
abasimamen,
s. m.
Action d'a¬
bîmer,
de
harasser
;
extrême lassitude,
acca¬
blement,
v.
ablasigaduro.
R. abîma.
ablmaille,
abasimaiiie, abelló, aibo,
s.
Celui,
celle
qui
abîme, harasse
ou
fripe,
v.
destriissi.
R. abima.
abîmant,
abasimant, axto,
adj. Haras¬
sant,
accablant,
ante,
v.
aclinant.
R. abima.
Ahasimanto èron li mougno
Qu'aquest
largavo à plen
de
pougno.
mirèio.
abime,
abisme
(g: a.),
abisse
(lim.),
abis
(1. nie.), (rom.
abis, abissi,
cat.
abisme,
abis,
esp.
port,
abismo,
it.
abisso,
lat.
abys-
sus),
s. m.
Abîme,
gouffre,
v.
baren,
caraven,
gourg,
toumple
;
fondrière, puisard,
creux
dans
lequel
les
eaux
se
perdent,
v. aven,
afous,
embut
;
enfer, malheur
extrême, des¬
truction,
v.
infèr;
grande foule,
v.
nbblo.
Lis
abîme
de
la
palun,
les fondrières
des
marais
;
lis
abis
de la
mar,
les
grandes
pro¬
fondeurs de
la
mer.
prov.
Abriéu
es
lou
mesd'abime,
avril
est
le mois
du
dégât,
à
cause
des
gelées
tardives.
N'i'a
'n
abis,
il
y en
a
terriblement
;
plòu
que
'n
abis,
il
pleut
comme
jamais,
à Cas¬
tres; tout
pèr
abis,
en
perdition,
en
désordre.
Regardo-l'en
la bareo
: es
atènt
e
l'uei
fis
Pèr descurbi
li
monstre
en
lou founsde l'allis.
c.
sarato.
abina
(lat.
binare),
v.
a.
Accoupler,
assor¬
tir, apparier,
en
Limousin,
v.
aparia.
S'abina,
v.
r.
S'accoupler,
se
ranger
par
paire.
Un brave
ome
s'abino
mal
amb'un
couqui.
j.
roux.
Abina,
ado,
part.
Accouplé,
ée.
Abina,
v.
avina
;
abinata,
v.
avinata; abin-
dran pour
avendran
;
abinen,
v.
avenènt
;
abinle,
v.
abile
;
abinlesso,
v.
abilesso
;
abiò,
v.
avié; abioi,
v.
aviéu
;
abion,
abiòu,
v.
avien
;
abioua,
v.
aviva;
abiquet,
v.
abitet
;
abirle,
v.
abile
;
abirma,
v.
abima
;
abiroun,
v.
avi-
roun
;
abis,
v.
avis
;
abis,
v.
vis
;
abis,
v.
aviés
;
abis, abisme,
v.
abime
;
abisa,
v.
avisa
;
abisma, abissa,
v.
abima
;
abissa,
v.
abeissa.
abissin,
ino
(cat. abissi, ina;
lat.
abys-
sinus),
s.
et
adj.
Abyssin, ine.
Devouris
dóu
regard li desert
abissin.
mirèio.
ABISSINlo
(cat.
it. Abissínia,
lat.
Abyssi-
nia),
s.
f.
Abyssinie,
contrée
d'Afrique.
Abit,
v.
àbi
;
abit,
v.
avit, vit.
abita
(rom.
abitar, habitar,
cat. esp.
port.
habitar,
it. abitare,
lat.
habitaré),
v. a.
et
n.
Habiter,
v.
esta,
demoura,
repeira
;
pour
atteindre,
v.
avita.
Rèn que
malur
n'abito
au
mounde.
c.
brüeys.
prov.
Avans
que
de
te
marida,
Agues
oustau
pèr
abita.
Ounte
la
pas
es,
Dieu abito.
Lou
loup
fai jamai
mail
ounte
abito.
Abita,
abitat
(1.),
ado,
part, et
adj.
Habi¬
té,
ée.
Oustau
abita,
maison
habitée
;
quand
se
lai
siguèt
abitado
(1.), lorsqu'elle
s'y fut
rendue.
abitable,
abitaple
(1.
g.),
ablo, aplo
(cat.
esp.
habitable,
it.
abitabile,
lat.
habi-
tabilis),
adj. Habitable,
v.
loujable.
Dins
tout
lou mounde abitable.
G. ZERBIN.
Que
dintre lou
mounde
abitable
N'en
fouguè
jamai
un
semblable.
C. BKUEYS.
,
abitacioun,
ab1tacien
(m.),
abitacieu
(1. g.), (rom.
esp.
Iiabitacion,
rom.
cat.
ha¬
bitació,
it.
abitazione,
lat.
habitatio,
onisj,
s.
f.
Habitation, domicile,
propriété
d'un
co¬
lon, plantation,
v.
demoro,
estage.
L'abitacioun
sérié bastido.
C.
BRUEYS.
En s'entestant
à-n-uno
abilacioun
bagnado.
T.
POUSSEL.
abitacle
(rom.
abitacle,
habitacles, abi-
tacol, habitacol,
cat.
habitacle,
it.
abitacolo,
esp.
habitacolo,
lat.
habitaculum),
s. m.
Habitacle;
taudis
;
t.
de
mar.
espèce d'armoire,
v.
armàri,
recatadou.
Es
aquéu
cors
qu'es
esta
l'abitacle
de l'inmacu-
lado.
L. DE
BERLUC-PÉRTJSSIS.
abitadou,
ouiro
(rom.
habitadour, lia-
bitaclor, abitador,
cat.
esp.
port,
habitador,
it.
abitatore,
lat.
habitator),
s.
Habitant,
an¬
te,
indigène,
v.
abitant.
R.
abita.
abitage,
abitatge
(1.
g.),(rom. habitatgé,
habitament,
it.
abitazzio),
s. m.
Action d'ha¬
biter
;
résidence,
v.
estage.
Aqui
soun
abitage
a
fa,
Acò n'ei bèn la verita.
CANTIQUE
DE S. GENS.
R.
abita.
ABITAIBE, ABELLÓ,
AlltIS, AlliO
(l'Om. abi¬
ta
ire, habitaire, ayris, airitz, arit,
lat.
habitator,
atrix),
s.
Celui,
celle
qui habite,
résidant,
ante,
v.
resident.
R. abita.
Abitalha,
v.
avitaia
;
abitalheto,
v.
avi-
taieto.
abitant, anto
(rom.
cat.
habitant,
anta,
it.
abitante,
port.
esp.
habitante,
lat. habi-
tans,
antis),
s.
Habitant,
ante
;
propriétaire
foncier,
v.
estajan.
A-diéu-sias, bràvis
abitant
!
Vous avèn di ço
que
sabian.
CHANSON
DES
«
FIELOUSO
»
Es besoun
que
se vague
rèndre
Abitanto
d'aquéu quartié.
G. ZERBIN.
R.
abita.
abitabello, bitarello,
s.
f.
Maison
de
refuge
pour
les
voyageurs,
hôtellerie
de
grande
route,
relais
;
l'IIabitarelle,
la
Ritarelle,
la
Vitarelle,
nom
de
lieu
fréquent dans les Cé-
vennes
et
le bas
Limousin,
v.
aubergo, lougis.
Soun intra
pèr
soupa
dins
uno
abilarello.
L.
ROUMIEUX.
R.
a~bita.
abitareloto,
s.
f. Petite
hôtellerie,
v.
lougissoun.
R. abitarello.
abitex
(rom. Abitlien,
Bitenli, Bitengs,
Havitenh
,
Avitenh,
Aviteing,
Avitein),
n.
de 1.
Abitain
(Basses-Pyrénées).
abitoun,
abitet,
abiquet
(m.),
s.
m.
Petit
habit,
v.
merlussoun;
jaquette,
v.j'a-
queto.
Lis
abitet,
les
petits
messieurs.
R. abit.
ABITUA,
ABITUIA
(d.), (cat.
esp.
port,
habi¬
tuar,
it.
abituare,
lat.
habituaré),
v. a.
Ha¬
bituer,
v.
acoustuma,
avesa.
S'abitua,
v. r.
S'habituer.
Pòu pas
se
i'abitua,
il
ne
peut
s'y
accou¬
tumer.
Abitua,
abituat
(1),
ado,
part, et
adj.
Habitué,
ée.
Mal
abitua,
qui
n'a
pas
l'habitude
;
à
l'a-
bituado,
à l'accoutumée.
Soul,
lis abitua restèron.
S.
LAMBERT.
ABITUALAMEN, ABITUALOMEN
(1.), (cat.
habitualment,
it.
abitualmente),
adv. Habi¬
tuellement,
v.
coustumo
(de).
R. abituau.
abituau,
abitual
(1.),
alo,
(rom.
Cat.
esp.
port,
habitual, it. abituale,
lat. habi-
tualis), adj. Habituel,
elle,
v.
coustumiè.
Renouucias à vouésteis abituàlei
cativarié.
F.
GUITTON-TALAMEL.
abitudasso,
s.
f.
Mauvaise
habitude,
cou¬
tume
invétérée. R. abitudo.
abitudo
(rom.
abitut,
cat.
habitut,
it.
abitudine,
esp.
habitud,
port,
habitude,
lat.
habitudo),
s.
f.
Habitude,
coutume,
v. cous¬
tumo,
trantran, tridoulet.
Acò
vòu
l'abitudo,
cela demande
l'habi¬
tude
;
d'abitudo,
habituellement
;
à l'abi-
tudo,
à
l'accoutumée;
fau
pas
leissa perdre
li
bonis
abitudo,
il faut
conserver
les
bonnes
coutumes.
De
soun
pichot
travai
a
perdu l'abiludo.
J.
ROUMANILLE.
ab.ieicioun,
abjeicien
(m
),
abjecciéu
(1.), (esp. abyeccion,
cat.
abjecció,
it. abbiez-
zióne,
rom.
lat.
abjectio,
onis),
s.
f.
Abjec¬
tion,
v.
bassesso, cativic,
peqxiinage.
abjèt,
èto (cat.
abject,
it.
abbietto,
esp.
abyeeto,
lat.
abjectus), adj.
t.
littéraire.
Ab¬
ject,
ecte,
v.
bas.
abjura
(rom.
cat.
esp.
port
.abjurar,
it.
abbjurare,
lat.
abjuraré),
y.
a.
et
ri, Abjurer,
v.
renega,
abren'ouncia.
Abjuro
ta
tristo
manio.
H.
MOEEL.
Abjura,
abjurat
(1.),
ado,
part.
Abjuré,
ée
-
qui
a
abjuré.
abjuracioun,
abjuracien
(m.),
abjuba-
cléu
(1.
g.),
(rom. abjurament,
cat.
abjura-
ciò,
esp.
abjuracion,
it.
abbjv.razzione,
lat.
abjuratio,
onis),
s.
f.
Abjuration,
v.
desba-
teja, descrestiana.
abla
(esp.
hablar,
lat.
fabulare),
v.
n.
Hâ-
bler,
parler
beaucoup,
en
Limousin,
v.
alanta,
barja.
Ablaca,
v.
abraca;
ablacado,
v.
abracado.
ablacioun,
ablacien
(m
), ablaciéu
(1. g.), (cat.
ablació,
rom.
lat.
ablatio,
onis),
s.
f.
t.
se.
Ablation,
v.
levo.
ablada,
blada
(lim.),
ablaia,
ableia
(a.),(rom.
ablaclar,
it.
abbiadare,h.
lat,
abla-
dare),
v. a.
Emblaver,
pourvoir de
blé,
v.
em-
blada;
mettre
du blé
sous
la
meule,
v.
pais¬
se
;
donner du
grain,
attirer
les
oiseaux,
v.
engrana
;
rosser,
étriller, éreinter, accabler,
v.
acivada;
aplanir,
raser,
détruire,v.oôraca.
Abladan la mita dóu
bèn,
nous
ensemen¬
çons
la
moitié
de la
ferme
;
ma
terro s'ablado
em'un
sestii,
mon
champ
reçoit
un
setier
de
semence.
De bèn luen
Paris
lous
ablado.
ALMAN.
LIM.
Ablada,
abladat
(L),
ado,
part,
et
adj.
Em¬
blavé,
ée;
rossé,
éreinté,
ée.
An tout
ablada,
ils
ont
tout
détruit.
Lis isclo
dóu Pose
tant
verdouleto,
tant
flouris-
sènto,
tant
abladado.
ARM.
PROUV.
R.
à,
blad.
abladado,
s.
f. Volée
de
coups,
v.
rousto..
R. ablada.
abladage,
abladat
(1.),
s.
m.
Action
d'emblaver,
emblavure,
terrain ensemencé,
v.
semenat
;
approvisionnement
de
blé,
v.
bla-
dariè.
Reguejant
l'abladat
cadun
em
soun
araire.
A.
LANGLADE.
R.
ablacla.
abl
adou, ablaire,
ablour(lim.),
ablur,
amblur
(rh.),
(esp. hablador,
rom.
fableor,
lat.
fabulator),
s.
m.
Hâbleur,
v.
alant/fres¬
caire,
messourguiè.
Lou
successour
d'aquel
ablaire.
Ablaja,
v.
ablasiga
;
ablaja,
v.
abaja.
ablanda
(esp. ablandar,
lat.
ad,
blan-
dus, blandiri),v.
a.
Flatter,
caresser,
ména¬
ger,
v.
alisca,
aplana,
paupa.
T'ablandarai
pas,
je
ne
te
ménagerai
pas.
Ablanda,
v.
abranda
;
ablandant,
v.
abran¬
dant.
ablanqui,
v.
a.
Rendre
blanc, blanchir,
laver,
v.
blanchi.
Sèns
vèire
ablanqui
soun
peu
blounde.
LAFARE—ALAIS
-
R.
à,
blanc.
Ablar,
v.
amblard.
i
2
1...,7,8,9,10,11,12,13,14,15,16 18,19,20,21,22,23,24,25,26,27,...2382
Powered by FlippingBook