Lou Tresor dóu Felibrige - page 14

6
ABDOUX
(rom.
cat.
lat.
Abdon),
n.
cl'h.
Abdon.
Sant
Abdoun
e
Sennen, saints Abdon
et
Sennen,
honorés
dans lo
Vallespir,
en
Rous-
sillon.
abe,
abes,
abet
(rom. abetz, aibs, lat.
apex ou
habitus),
s. m.
Balle des céréales,
en
Languedoc,
v. acs,
arofo, boufo,
boulofo,
peioun
;
Abe,
Abbes,
nom
de
fam.
Iang.
L'abo
dôu
blad,
la balle du blé.
Lou
creson
rascagnut,
mes
qu'un
cop
de crebèl
Lou
despolhe de
l'abe,
e
veiran lou blad bèl.
j.
laurés.
Lou gra
de
l'abe separèt.
j.
azaïs.
Me
calguèt alounga
sur
d'abets
de cibado.
l. vestrepain.
Abé,
v.
abet; abé,
v.
avé
;
abé,
v.
ah! be;
abé,
v.
labé
;
abè,
v.
avié.
ABE
ARA,
ABIALA
,
y.
a.
Arroser,
dans les
Alpes,
v.
besala, aseiga. R.
à,
beal.
ABEARÒUR,
s. m.
Tournée, instrument d'a¬
griculture
pour
faire les
canaux,
dans le Quei-
ras,
y.
sapo,
trenco.
R.
abeara.
Abeberatye,
y.
abéurage
;
abèbi, absbes, abè-
be,
abebèm,
abebèts, abèben,
imparf. bèarn.
et
bord, du
v.
avé
;
abec,
y.
ambé, amb.
ABECA, ABECHA
(d.),
ABECADA
(rouerg.),
(b.lat.
abbecare, it.
imbeccare),
v. a.
Abec-
quer,
y.
abarbadci,
aresca,
paisse.
Ab'eque,
èques, èco,
ecan, ecas,
ècon.
Abeca
'n
passeroun,
abecquér
un
moi¬
neau.
Abeca,
abecat
(1.
g.),
ado,
part.
Abecqué,
ée.
R.
à,
b'ec, becado.
abecado
(rom.
abec),
s.
f. Becquée,
v.
be¬
cado,
barbado.
R.
abeca.
abecage,
abecàgi
(m.),
s.
m.
Abecque-
ment,
y.
peissage. R.
abeca.
abeçabolo,
beçarolo
(cat.
becerolas),
s.
f.
A°b
c,
alphabet, à
Toulouse,
y.
santo-
crous,
beaba.
Es
à
l'abeçarolo,
à
las
beçarolos,
il
est
à
l'abécédaire.
Dins
l'abeçarolo
ounte
nous
ensignavon à
legi.
f.
du
caulon.
Apario dins
las beçarolos.
p. goudelin.
R. abecé.
abecé,
abecedé,
abeicei
(d.), (esp. abece,
port,
a-b-c,
it. abbici),
s.
m.
A
b
c,
alphabet,
y.
alfabet.
Es
encaro
à
l'abecedé,
il
est
encore
à
l'a b
c.
abecedari
(rom.
becedari,
cat.
abecedari,
esp.
port,
abececlario, it. abbecedario,
b.
lat.
abecedarium),
s. m.
Abécédaire, livre
qui
contient l'ab
c, v.
cagasso,
matino. R.
abe¬
cedé.
Abech,
y.
labech
;
abechoun,
v.
abatoun.
abecoui,
s. m.
Benêt, imbécile,
v.
bedigas,
darut. R. aubicou.
Abedre,
y.
avé.
.ABEFI, IDO,
adj. Qui
a
la lèvre pendante,
idiot,
ote,
v.
embefia. R.
à,
befi.
Abegados,
v.
à
vegado;
abege, abeche,
v.
avé ;
abèi,
y.
vuei
;
abeiano,
v.
abihano
;
abeié,
v.
abihié
;
abeicha,
v.
abeissa
;
abeichàgi,
v.
abeissage;
abeichaire,
v.
abeissaire.
Abeichi
pour
vène
eici, clans
l'Aude.
ABEiÉ, AVE1È
et
ABEL1È (1.), (b.
lat.
avC-
ria,
berlia),
s. m.
Grand
troupeau
transhu¬
mant,
qui
passe
l'hiver dans
la plaine
et
l'été
dans
la
montagne,
v.
beilié,
coumpagno, es-
cabot,
atago, rabato,
rego.
Lis
abeié
cl'Arle, les
troupeaux
d'Arles, qui
en
1872
comptaient plus de 400,000
têtes
;
lis
abeié
clavalon, les troupeaux
descendent des
montagnes;
camin
elis abeié,
passage
destiné
aux
troupeaux
transhumants,
v.
carrairo.
Se lous vesias
ensen,
semblon
un
abeliè.
j. roudil.
L'origine
du
mot
abeié,
qui
est
usité
sur
les
deux
rives
du Rhône
et
s'applique
aux
trou¬
peaux
des Alpes
et
des
Gévennes,
est
assez
dou¬
teuse.
Abeié
pourrait être
une
corruption du
gascon
auelhc,
troupeau
d'ouailles,
comme
aussi
une
altération du
mot,
beilié,
troupeau
ABDOUN
ABENA•
conduit
par
un
baile.
Il
pourrait même venir
A'avé,
troupeau de brebis,
comme
l'indique
le
bas-latin
averia,
ou
du
bas-latin
abellus,
agneau
de lait.
Abeié,
v.
abihié; abeieto,
v.
abiheto
;
abeio,
v.
abiho
;
abèire,
v.
avé.
ABEISSA,
ABEICHA
(a.),
ABAISSA
(1.),
ABAI-
CHA,
ABACHA
(g.),
(rom.
abaissar,
cat. port.
abaixar,
esp.
abajar,
it.
abbassare),
v. a.
et
n.
Abaisser, incliner, diminuer,
dégrader,
ravaler,
v.
acata, clina, rebala.
Abaisse, aisses, aisso,
eissan, eissas,
aisson.
Abaisso
lou
toun, baisse
le
ton
;
abeissa
'n
fais,
déposer
un
fardeau.
S'abeissa,
y. r.
S'abaisser
;
s'humilier,
s'a¬
vilir
;
se
mésallier.
Mai
pèr bonur lis aigo s'abeissèron.
a.
peyrol.
prov.
Quau s'abaisso,
Dieu l'enausso.
Au mai
s'abaisson, mai
mostron
lou darrié.
Abeissa,
abaissât
(1.
g.),
ado,
part.
Abaissé,
ée.
La
Vierge
ausso
si
manoto,
Lou
poumié s'es abeissa.
oraison pop.
R.
à,
beissa.
ABEISSADO,
ABAISSADO
(1.),
ABACHADO
(g.), (rom.
abaissada,
esp.
bajacla),
s.
f.
Inclinaison;
révérence
pour
saluer; déclivité,
pente,
y.
baisso, enclin.
Abeissaclo de cap,
penchement de tête
;
fai-ié
toun
abeissado,
fais-lui la révérence.
R. abeissa.
ABEISSAGE,
ABEISSXgI
(m.), ABEICHÀGI
(a.), abaissatge.(L),
s. m.
Action
d'abais¬
ser,
de s'abaisser.
Malur
h quau
n'en voudra
ges,
D'un
perdoun qu"a
moun
fiéu
costo
tal
abeissage
!
s. lambert.
R. abeissa.
abeissaire,
abeichaire
(a.),
abaiss.aire
(1.),
arello,
AiRo(rom. abaissaire, abays-
saclor,
cat.
abaxaclor),
s.
et
adj. Celui,
celle
qui abaisse,
v.
rebalaire.
Muscle
abeissaire,
muscle
abaisseur. R.
abeissa.
ABEISSAMEX,
ABEICHA3IEX
(a.),
ABAIS-
SOMEX
(1.),
(rom. baichament,
cat.
abaxa-
ment, port,
aoaixamento,
esp.
abajamiento,
it.
abbassamento),
s.
m.
Abaissement,
humi¬
liation,
v.
acatamen.
Adoron,
tremoulant, de
Dieu l'abeissamen.
s. lambert.
De
vosle
abeissamen, de
vosto
óubeïssènço
Deja Diéu avié
pres
pieta.
f.
du caulon.
R. abeissa.
abeissoux
(d'),
loc.
adv. En
se
baissant,
v.
clinoun.
Van
d'abeissoun,
marclion à
pas
de loup.
j.-f. roux.
R. abeissa.
abèl
(b.lat.
abellis,
apile),
s.
m.
Rucher,
en
Languedoc,
v.
abihié,
apié.
Talha lous
abèls,
châtrer
les ruches.
Brounzino, voultejo
au
pouelo
Coumo
un
abèl
au
cagnard.
a. leyris.
Coumo
abeio
au
founs de
soun
abèl.
lafare-alais.
R. abiho.
abèl
(rom.
cat.
esp.
lat.
Abel,
it.
Abele),
n.
d'h.
Abel;
Abély,
Abbal, Abeau,
noms
de
fam.
mérid.
L'enganat
e
l'enganaire
Si
com
Abel
a
soun
fraire.
p. cardinal.
abela, ebela
(lim.), (cat.
abillar,
it.
ab-
bellare),
v.
a.
Embellir, polir,
nettoyer,
ras¬
séréner,
y.
embeli.
Abelle, elles, ello, élan,
elas, ellon.
S'abela,
v. r.
S'embellir.
Lou
tèms
s'abello,
le temps
se
met
au
beau.
Abela,
abelat
(1.),
ado,
part, et
adj.
Em¬
belli,
ie. R.
à,
b'eu.
Abela,
v.
avelan.
ABELAN,
A BAI,
A
N
(lh.
1),
ABERAX,
ABA-
rax, arabax
(m.),
axo,
adj. Se dit
des
aman¬
des dont l'écale
est
friable
et
dont
le
goût
rappelle celui des
noisettes,
v.
cacho-dènt,
pistacho,
princesso
;
tendre,
facile,
v.
ten¬
dre
;
généreux,
euse,
libéral, aie,
v.
aboun-
dous,
alargant.
Amelié
abelan,
amandier
qui
porte
Y'amelo
abeiano,
variété d'amande,
originaire
d'Afri¬
que,
v.
araban
;
on nomme
aussi de
ce
nom
les amandes
jumelles,
v.
bessouno
;
miejo-
abelano,
amande mi-fine
;
avé li
man
abe¬
iano,
avoir les
mains
toujours prêtes
à donner,
être
prompt
à frapper;
es
genre
abelan,
iln'est
pas
généreux; abelan
coume
uno nose
estre-
cliano,
se
dit
ironiquement
d'un
avare.
La sincerita de
toun
jouine
cor
abelan.
a. arnavielle.
R. avélano.
Abelané,
abelaniè,
v.
avelanié
;
abelaniei-
rado,
y.
avelanierado
;
abelanièiro,
v.
avela-
niero;
abeiano,
v.
avelano; abelatiè,
v.
avela-
tié; abelha,
v.
abiha; abelhano,
v.
abihano;
abelhard,
v.
abihard
;
abelhè,
v.
abihié
;
abe-
lheto,
y.
abiheto
;
abelho,
y.
abiho.
abeli, beli
(rom.
cat.
abolir,
it.
abbel-
lire),
v. a.
et
n.
Embellir,
v.
embeli
;
flatter,
alisca
;
devenir
beau,
paraître
beau,
v.
apoulidi
;
agréer,
plaire,
en
Daupliiné,
v. a-
graela.
Abelisse, isses,
is,
issèn,
issès,
isson.
Tan
m'abelis
vostre
cortès deman.
dante.
Abeli,
abelit
(1.),
ido,
part,
et
adj.
Em¬
belli, ie
;
agréable, charmant,
ante.
R.
à,
beu.
Abelié,
v.
abeié
;
abelié,
y.
abihié.
abelimen
(rom. abelimen,
cat.
abeliment,
it.
abbellimento),
s. m.
Embellissement, agré¬
ment,
charme,
v.
chcile.
Lou mounde emé
sa
glòri
e
seis abelimen.
a.
crousillat.
Sourgènt d'abelimen d'aqueste bèu
terraire.
e.
eyssette.
R. abeli.
abelitri, abeletri,
v. a.
Rendre
belître,
rendre
poltron,
v.
apôutrouni.
Abelitrisse,
isses,
is,
issèn, issès,
isson.
SJ
abelitri, v. r.
Devenir belître.
Abelitri,
abelitiut
(1.),
ido,
part, et
adj.
Devenu belître. R.
à, belitre.
Abello,
y.
abulo.
abeloux,
n.
p.
Abellon, Abelous,
Abeilhou,
noms
de fam.
mérid.
L'Abèl divin de la proumesso
Te
bénis, coundusèire, innoucènt
Abeloun.
s. lambert.
R.
Abèl.
abelu,
abeluc
(1.),
aberluc
(g.),
s.
m.
Eveil
au
travail, vivacité, ardeur, désir
d'ap¬
prendre,
v.
afecioun
;
dextérité,
v.
biais,
gàubi.
Abèl
etbelu,
immédiatement,
sans
réflexion,
d'après le premier
aperçu.
Aquel
sani
abeluc
que
tant
nous
mouraliso.
a.
villié.
R.
abeluga.
abeluga
(rom. abellucar),
y. a.
Éveiller,
émoustiller,
v.
escarrabiha.
Abelugue,
gués,
go,
gan, gas, gon.
S'abeluqa,
v. r.
S'éveiller,
s'animer,
s'é-
chaufl'er
au
travail.
Abeluqa,
abeluoat
(1.),
ado,
part, et
adj.
Éveillé,
ée,
dispos
;
étincelant,
ante.
Sous
èls
tant
languissents, dins lou
crâne
amagats,
Venguèron tout-d'un-cop
negres,
abelugats.
j.
castela.
R.
à,
belugo.
Abem,
aben,
v.
avèn
;
abèm,
v.
avian
;
abèn,
y.
avien; aben,
y.
avènt; aben
pour
avèn,
v.
aveni.
abexa
,
avexa
(1.),
(rom.
abenar),
v.
a.
User, utiliser
jusqu'au bout,
épuiser,
consom¬
mer, v.
gausi
;
t.
de
filature, achever de filer
ce
qui
reste
de soie
aux
derniers
cocons
d'une
bassine
;
mettre
à
profit,
ménager,
économi¬
ser,
y.
aprouficha
;
élimer,
v.
blesi
;
débiter,
v.
chabi
;
fatiguer, importuner,
en
Castrais,
y.
alassa;
élever
une
plantation, nourrir
un en¬
fant
ou
un
animal,
en
Dauphiné,
v.
cibali.
1...,4,5,6,7,8,9,10,11,12,13 15,16,17,18,19,20,21,22,23,24,...2382
Powered by FlippingBook