Lou Tresor dóu Felibrige - page 1351

INSURGENT
INTERIOUR
m
Es
uno
insupourtablo, elle
est
insuppor¬
table.
Li mémi
liò
qu'èron eimable
Aro
me soun
insupouriable.
m.
de
truchet.
Vostre
fil
es
quicon
de bèn insupouriable.
c.
favre.
R.
in,
supourtable.
insurgent,
insurgent
(g. 1.),
ènto,
ento
(cat.
insurgent), adj.
et
s.
Insurgé,
ée,
v.
clescaladaire.
Veiren
plus lou
gouvèr h la merci d'un usurpaire,
o
d'uno
pougnado
d'insurgènt
arm.
prouv.
R.
insurgi.
insurgi
(s'), (cat.
insurgir,
it. insurge-
re),
v. r.
S'insurger,
v.
souleva.
Insurgisse, isses, is,issèn, issès, isson
;
issiéu.
Insurgí,
insurgit:
(g.
1.),
ido,
part, et
adj.
Insurgé,
ée. R.
en,
surgi,
sourgi.
insurmountable,
insurmountaple
(1.
g.),
ablo, aplo
(angl. insurmountable,
it.
insormontabilc,
rom.
cat.
esp.
insupera¬
ble), adj. Insurmontable.
insurreicioun, ixsurreicien
(m.),
in-
surrecciéu
(g.
1.), (cat. insurrecció,
esp.
insurjeccion,
it.
insurrcsione,
b. lat. in-
surrectio,
onis),
s.
f. Insurrection,
v.
sôule-
vamen.
Espagno,
briso ti cadeno,
Coumenço
toun
insurreicioun.
1.
désanat.
intarissable, intar1ssaple
(g. 1.),
a-
blo, aplo,
adj. Intarissable,
y.
inagouta-
ble,
inestourrible.
R. in, tarissable.
intat, intact
(1.
g.),
ato, acto
(cat.
in¬
tacte,
esp.
port,
intacto,
lat.
intactus), adj.
Intact,
acte,
v.
sencèr.
In^e,
y.
ins.
integralamen(rom. entegradamens,
en-
tegrament,
integramen,
cat.
Íntegrament,
it.
integralmente), adv.
Intégralement,
v.
entieramen. R.
iniegrau.
integrait, integral
(1.),
alo
(cat.
esp.
port,
integral,
it.
intégrale,
b. lat.
integra-
lis),
adj.
intégral.
R.
intègre.
intègre, entègre
(íim.),
ègro
(rom.
íntegre,
entegre,
cat.
esp.
it.
integro,
lat.
integer,
gra),
adj. Intègre, v.fidèu;
entier,
ière, inctact,
te,
en
Limousin,
v.
entiè.
Aquélis
intègre
e
fièr republican.
j.
roumanille.
T'envôqui
tu
tambèn,
o
magistrat
intègre.
j.
rancher.
Lou
sujèt
es
intègre.
j. roux.
integreta,
entegrita
(niç.),
integri¬
tat
(1. g.),
(rom.
cat.
integritat,
it. inte-
grità,
esp.
integridad,
lat.
integritas,
atis),
s.
f.
Intégrité
;
probité.
L'integrita
e
li boni
abitudo
soun
uncouliéde
perlo.
j.-b.
toselli.
Acô
's
vosto
justiço
e
vosto
integritat.
dugay.
Manteni
l'integritat de
soun
lengage.
x.
de
ricard.
intelèt, intellèc
(1.),
(it.
intelletto,
lat.
intellectus),
s. m.
Intellect,
à
Nice,
v.
ente-
gue.
prov.
niç.
La pòu
groussisse leis
óujèt
E
vous
fa
perdre l'intelèt.
INTELEITIÉU,
ivo
(rom.
cat.
intellectiu,
iva,
esp.
intelectivo, it.
intellettivo), adj.
t.
se.
Intellectif, ive.
inteleituau,
intelléctual
(1.),
alo
(rom.
cat.
port,
intellectual,
esp.
intelectual,
it.
intellettuale,
lat.
intellectualis),
adj.
Intellectuel,
elle.
Lou
grand
mouvemen
inteleituan.
lou
brusc.
Lei
felibre
l'an
cenchado
de
sa
flourisoun
inte-
leitualo.
j.-b.
gaut.
inteligènci
,
interligènci,
intelli-
géncio
(g.),
intelligenço (1.),
entele-
genço
(lim.),
intelligènci,
intelliyex-
cie
(b.), (rom.
intelligencia,
entelligencia,
cat.
port,
intelligencia,
esp.
inteligencia,
it.
intelligent
a,
lat. intelligentia),
s.
f.
In¬
telligence,
v.
aubire,
coumprenènço, èime.
Fai
vèire
qu'as inteligènei
E que
sies
ome
de prudènei.
c.
brueys.
Dins
l'óucasien
avèn lesi
D'amira
toun
inteligènei.
a.
crousillat.
Adiéu
dounc, lusènto inteligènei.
g.
b.-wyse.
inteligènt, enteligènt (rh.),
intelli¬
gent
(g.
1.), ènto,
ento
(cat. intelligent,
esp.
port,
inteligente,
it.
intelligente,
lat. in-
telligens,
entis),
adj. Intelligent,
ente,
y.
dubert.
Inteligent
coume
uno
asclo,
coume uno
banco,
coume uno
souco,
locutions ironi¬
ques
;
inteligènti
persouno,
personnes
in¬
telligentes
;
inteligèntis
atencioun,
atten¬
tions
intelligentes.
inteligiblamen
(esp. inteligiblemente),
adv.
Intelligiblement,
y.
ausiblamen.
R. in-
teligible.
inteligible,
enteligible
(rh.),
intel-
ligiple
(g. 1.),
iblo,
iplo
(esp.
inteligible,
it.
intelligibile,
lat.
intelligibilis),
adj.
In¬
telligible,
v.
entendable.
lntéllec,
y.
intelèt.
intemperànci, intemperàncio
(g.),
in-
temperanço
(rh.), (cat.
esp.
intemperancia,
port,
intemperança, it. intemperança, lat.
intemperantia),
s.
f. Intempérance.
Podon
per-dessus
tout
acusa soun
intemper'anci.
t.
poussel.
intemperant, anto
(lat.
intempcrans,
antis),
adj.
Intempérant,
ante,
v.
bambou-
chaire,
galavard.
intenable, ablo,
adj. Intenable.
R. in,
tenable.
Intenciéu,
intencioun,
y.
entencioun.
intendènci,
intendènço
(niç.),
inten-
déncio
(g.),
intendenço
(1.), (rom.
inten-
densa,
cat.
esp.
port,
intendència,
it. inten¬
denta),
s.
f. Intendance; administration
d'un
intendant.
R.
intendent.
intendènt
,
intendent
(1. g.),
ènto,
ento
(cat.
intendent,
esp.
port.
it. inten-
dente, lat. intendens, entis),
s.
Intendant,
ante
;
fonctionnaire qui était
à
la
tête de
l'ad¬
ministration
provinciale
dans l'ancien
régime,
y.
gouvernour.
L'intendent de
Lengadò, l'intendant
du
Languedoc
;
subre-intendènt,
surintendant.
Devenguè plus
tard
intendènt di
finanço.
a.
michel.
Intenerc,
v.
entenerc.
intènse,
intense
(1.),
ènso,
enso
(rom.
cat.
intens,
ensa,
esp.
port,
intenso,
lat. in-
tensus),
adj.
t.
se.
Intense.
intensita, intensitat
(g.
1.), (cat. in¬
tensitat,
b.
lat. intensitas,
atis),
s.
f.
t.
se.
Intensité. R.
intense.
Intenta,
y.
ententa;
intento,
v.
entènto; in-
terbale,
y.
intervale,
entre-vau.
intercala
(cat.
esp.
port,
intercalar, it.
lat.
intercalaré),
y.
a.
Intercaler.
Intercala,
intercalat
(g. 1.),
ado,
part, et
adj. Intercalé,
ée.
intercalàri, àrio
ou
àri
(esp.
port,
in¬
tercalar,
it.
intercalaré,
lat.
intercalar
is),
adj.
t.
se.
Intercalaire,
y.
emboulismau.
Responso
intercalàri.
gautier.
interceda,
intercedí
(cat.
intercedir,
esp.
port.
incerceder,
it. lat.
intercedere),
y. n.
et
a.
Intercéder.
Se
conj.
comme
ceda,
cecli.
Intercedí
tóuti li
sant
clou
paradis,
in-
Yoquer
tons
les saints
du
paradis.
Intercédé
pèr éli
i pèd dóu bon
Diéu.
j.
roumanille.
intercepcioun,
intercepcien
(m.),
in-
tercepciéu
(g. 1.
d.),
(rom. lat.
intercep-
tio,
it.
intercesione),
s.
f.
t.
se.
Interception.
intercepta,
interceta
(rh.), (cat.
esp.
port-,
interceptar,
it. intercettare),
v.
a.
t.
se.
Intercepter,
v.
coupa.
Intercète,
êtes,
èto, etan, etas,
cton.
Intergeta,
interceptat
(1. g.),
ado,
part.
et
adj. Intercepté,ée.
1ntercessioun, intercessien
(m.),
in-
tercessiéu
(g.
1.),
(cat.
intercessió,
esp.
intercesion,
it.
intercessione,
lat. inter¬
cessió,
onis),
s.
f. Intercession.
Gramaci
toun
intercessioun.
g.
b.-wyse.
Soun
intercessiéu
nous es
lant
favourablo.
dom
guérin.
intercessour,
intercessou
(1. g.),
(cat-
port.
lat. intercessor,
esp.
intercesor, it.
intercessore),
s. m.
Intercesseur.
Agradas les souspirs de
tant
d'intercessous.
cant. lang.
intercoustau,
intercoustal
(1.),
alo
(cat.
esp.
angl.
intercostal,
lat. intercosta-
lis).
adj.
t.
d'anatomie. Intercostal,
aie.
interdi,
interdich
(1. a.),
interdit
(g.)r
interdeit,
enterdèlt(bord.),
(rom.
entre-
dich,
cat.
entredit,
esp.
entredicho,
it. in-
terdetto,
port.interdicto,
lat.
interdictum),
s. m.
Interdit.
L'archevesque
outrât
de
despit
De vèire vioula l'interdit.
h.
birat.
interdiciocn
,
interdicien
(m.),
1n-
terdiciéu
(1.
g.
â.),
(it.
interdizione,
esp.
interdiccion,
lat.
interdictio,
onis),
s.
f. In¬
terdiction,
encbicioun.
Demandarias
simplamen
l'interdicioun
de
nosto
lengo.
arm.
prouv.
interdire,
interdise
(b.),
entre-dire
(1.),
enterdide
(bord.), (rom. entredire,
cat.
entredir,
esp.
interdecir,
it.
interdire,
lat.
interdicere),
y.
a.
Interdire,
v.
enebi
;
étonner,
troubler,
v.
espanta.
Se
conj.
comme
dire.
D'uno
paraulo
l'interdigucre,
d'un
mot
je lui
fermai la bouche.
Lou vin brulo
moun
sang,
me
lou
vole interdire.
h.
morël.
interdi,
entre-di, entre-digh
(l.),
interdit
(g.),
enterdèit
(bord.),
icho, raó,
ÈiTo,
part,
et
adj.
Interdit,
ite;
troublé,
ée,
v.
candi,
ne.
interès,
intrès
(1.),
interet
(rouerg.),
intrèt
(g.),
(rom.
interes,
interest,
cat. esp.
interès,
port.
it.
lat.
interesse),
s. m.
Inté¬
rêt,
v.
anouno,
change,
renòu.
Presta
à
l'interès, prêter
à
intérêt
;
faire
tout
pèr
interès, n'agir
que
par
intérêt
;
pourta
interès,
porter
intérêt
;
interès
toumba,
escasegu, courregu,
intérêts échus
la
Coumèdi de
l'Interès,
titre
d'une
comédie
provençale du
père Feau,
v. ce nom.
Vous
pagarai,
sus
moun amo,
Interès
e
principau.
l.
d'astros.
prov.
L'interès d'un
coustat,
e
l'amista
de
l'autre.
L'interès
parlo tóuti li
lengo.
Interesses,
plur.
lang.
d'interès.
interessa,
anteressa
(auv.),
(cat.
port.
interessar,
esp.
interesar, it.
interessare),,
y.
a.
Intéresser, attacher,
v.
estaca.
Interèsse,
esses,
èsso,
essan,
essas,
èsson.
Sînteressa,
v. r.
S'intéresser.
S'interèsso bèn
trop
! il
est
bien
trop
a-
vare.
A
vosto
glòrim'interèsse.
h.
morel.
Interessa,
interessat
(1. g.),
ado,
part,
et
adj. Intéressé,
ée,
v.
alucri
;
blessé, fêlé, ée,
y.
assenti.
A
quaucarèn
d'interessa
dins
lou
cors,
il
a
quelque lésion
dans
les
organes.
intéressant, anto
(cat.
interessant,
it.
intéressante), adj. Intéressant,
ante.
Interessànti
chatouno,
intéressantes
jeu¬
nes
filles. R.
interessa.
Interigo,
v.
énterigo
;
interin,
v.
enterin.
interiour,
iouro,
ièuro
(L),
(rom.
cat.
esp.
lat,, interior, it.
interiore), adj. Inté¬
rieur,
eure.
La vido interiouro
d'aquéu piclioun pople.
arm.prouv.
1...,1341,1342,1343,1344,1345,1346,1347,1348,1349,1350 1352,1353,1354,1355,1356,1357,1358,1359,1360,1361,...2382
Powered by FlippingBook