Lou Tresor dóu Felibrige - page 1344

i3â
naire
(rh.),
s.
m.
Fabricant d'indienne,
in-
dienneur.
R.
indiano.
INDIANO,
ENDIANO
(m.),
ANDIENO
(rh.),
(cat.
esp.
it.
indiana),
s.
f.
Indienne,
toile
peinte,
v.
chafarcàni,
calanca,
piso, fran-
chiscàni.
Indiano
marinado,
indienne
avariée
par
l'eau
de
mer.
Èro
uno
superbo ctestiano,
Pourtavo de raubo
d'indiano.
g.
bénédit.
Mi
farés pourta
l'indiano
la
plus
bello.
pélabon.
De
bellos
vanos
d'indianos
Que
n'i'a
pèr
toulos las cabanos.
j.
michel.
R.
Indian.
Indibis,
v.
indivis
;
indica,
indicacioun, in-
dicatiéu,
indice,
indici,
v.
endica, endicacioun,
endicatiéu,
endice.
indicible,
indisible
(b.),
iblo
(it. iïldi-
cibile),
adj. Indicible,
v.
aire
(qu'es
pas
de
dire),
inracountable.
Jouiriò d'un
bonur
indicible.
malvezin.
Indicioun,
v.
endicioun
;
indiéugut,
v.
in-
degu.
INDIFERÈNCI,
INDIFERÈNÇO
(nie.),
INDI-
FERÉNCIO
(g.),
INDIFERENÇO
(l.),*(cat.
esp.
indiferència,
port,
indifferença,
it.
indif¬
fèrent
a,
lat.
indi/ferentia),
s.
f. Indifférence.
Soun
indiferènci m'acouero.
j.
sicard.
indiferent,
endiferènt
(rh.),
endife-
rent,
endifrent
(1.), ènto,
ento
(cat.
in¬
diferent,
esp.
port,
indiferente,
it.
indiffé¬
rente,
lat.
indifferens, entis), adj.
et
s.
Indifférent,
ente.
Es pas
indiferent,
il
ne
manque
pas
de
qualités.
Sa
passioun m'es indlferènto.
c. brueys.
prov.
Vau
mai
un
bon ami que
cènt
parènt
indi¬
ferent.
indiferentamen,
indiferentomen
(1.),
indifeiiesímen
(1. g.),
indiferomen
(toul.),
(cat.
indiferentment,
esp.
port,
indiferen-
temente), adv. Indifféremment.
S'esemplegaindiferentamen
li
noum
de
«
proen-
sal
»
o
de
«
lemozin
».
lou
prouvençau.
Atacavo
indiferenmen
Tout
ço que
i'avié
dins l'armado.
c.
favre.
R.
indiferent.
Indigènci, indigent,
v.
endigènci,
endigènt.
indigest, indigeste,
endigèste,
èsto
(cat. indigest,
esp.
port.
it.
indigesto,
lat. in-
digestus),
adj.
Indigeste.
D'après lou medeci la
saumo
es
indigèsto.
j.
laurès.
indigestibleta
,
ixdigestibletat
(g.
1.),
(rom.
indigestibilitat,
it.
indigestibili-
tà),
s.
f.
Indigestibilité.
R. in,
digestible.
indigestioux,
endegestioun,
endege-
cioun
(rh.
),
indigestien(m.),
indigestléu,
indegistiéu
(1.), (rom. endegestio,
cat.
lat.
indigestió,
esp.
indigestion,
it.
indiges-
tione),
s.
f.
Indigestion.
N'ai
uno
indigestioun,
j'en
suis
écœuré.
Es
mort
d'indigestioun
la
semano
passado.
a.
bigot.
Indigna,
indignacioun,
v.
endigna, endigna-
cioun.
indignamen,
indignomen
(g.),
endin-
nomen
(1.),
(cat.
indignament,
esp.
port.
indignamente, it.
indegnamente),
adv.
In¬
dignement.
Pueisque
moun
partit
ounourable
As refusat
indignamen.
c. brueys.
R.
indigna.
indigne,
endigne(rh.),
endine
(m.),
en-
dinne(1.),
inditne,
ending
(g.),
igno, ino
(rom.
indigne, endigue,
esp.
port,
indigno,
it.
indegno, lat.
indignus),
adj.
Indigne;
pour
agaçant,
ennuyeux,
v.
endigne.
Es
un
indigne,
c'est
un
indigne.
INDIANO
INDOUNTA
Simoun
de
Mount-Fort
l'indigne
Sus
ti
terro
toumbara.
v.
balaguer.
prov.
L'ome
es
indigne d'ome
èstre,
Se de
sa
femo
noun es
mèstre.
indigneta,
indignitat
(1.),
indinnitat
(1.
g.),
(cat. indignitat,
it. indegnità,
esp.
inaignidad,
lat.
indignitas, atis),
s.
f. Indi¬
gnité.
Aviés
l'indigneta
De
perseguí lou
pres
pèr
l'autre mérita.
r.
bérard.
N'agachés
pas
l'ôufènso
Ni
moun
indignitat.
vieux gant. lang.
indigo,
endigò
(m.),
(rom. indi,
cat.
in-
dich,
v.
cat.
indi
gros,
esp.
indigo,
lat.
in-
dicum),
s. m.
Indigo.
Tandis que
nosto
lengo d'O,
Nous
l'an
passado
U
l'indigò.
j.
blanc.
Indinna,
indinnous,
v.
endigna,
endignous.
indirèit,endirèct(l.),indirèt(rOUerg.),
èito, ècto,
èto
(cat. indirecte,
it. indi-
retto,
esp.
port,
indirecto, lat.
indirectus),
adj.
Indirect,
ecte.
indireitamen,
endirectomen
(1.),
in-
diretojien
(rouerg.), (cat. indirectament,
it.
indirettamente,
esp.
indirectamente),
adv.
Indirectement.
R.
indireit.
indisciplina,
indisciplinat
(g.
1.),
ado
(cat.
indisciplinat,
esp.
port,
indisciplina-
do,
it.
indisciplinato,
lat.
indisciplinatus),
adj. Indiscipliné,
ée.
indisciplinable,
ablo
(cat.
esp.
indis-
ciplinable,
it. indisciplinabile,
b.
lat. in-
disciplinabilis), adj.
Indisciplinable.
R.
in,
disciplinable.
indisciplino
(esp.
indisciplina),
s.
f. In¬
discipline.
R. in,
disciplino.
indiscrecioun,
indiscrecien
(m.),
in-
discreciéu
(1.
g.
b.), (rom.
cat.
indiscreció,
it.
indiscrétion,
lat.
indiscretio,
onis),
s.
f.
Indiscrétion.
indiscret,
endiscrèt
(1.),
èto
(cat.
in¬
discret,
esp.
port.
it. indiscreta, lat.
indis-
cretus),
adj.
ets.
Indiscret,
ète,
v.
barjaire,
lengu.
Mai
noun
èstre
indiscrèt,
j.
rancher.
mais il
ne
faut
pas
être
indiscret.
Las! mesiéu bèn
denembrado,
Pueisque
ai chausil
un
indiscrèt
Que
noun
saup
rèn
teni
secrèt.
c.
brueys.
indiscretamen
,
endiscretomen
(1.)
,
(cat.
indiscretament,
esp.
it. indiscreta-
mente), adv.
Indiscrètement.
R. indiscret.
indispausa,
indispousa, endispousa
(rh.), (cat.
indisposar),
v. a.
Indisposer,
v.
magagna.
Indispausa,
indispausat
(g. 1.),
ado,
part,
et
adj.
Indisposé,
ée,
v.
mal-en-trin.
Uno vesiado
indispausado
me
guigno.
p.
goudelin.
R.
in,
dispausa.
indispensablamen
,
endispensaplo-
men
(1.),
(cat.
indispensablement,
esp.
in-
dispensablemente,
it.
indispensabilmente),
adv.
Indispensablement,
v.
necessarimen. R.
indispensable.
indispensable,
endispensaple
(1.),
a-
blo, aplo
(cat.
esp.
indispensable,
it.
in¬
dispensable),
adj. Indispensable,
v.
necite.
Lou
pan,
obro de l'ome, indispensable
a
l'ome.
arm.
prouv.
Pèr demanda
li
causo
indispensablo.
c.
de
villeneuve.
R.
in,
dispensa.
INDISPOUSIÇIOUN,
INDISPOCSICIEN
(m.),
iNDisPousiciÉu
(1.
g.d.),
(cat. indisposició,
esp.
indisposicion,
it. maisposisione),
s.
f.
Indisposition,
v.
remèco. R.
in,
dispousi-
cioun.
indiscutable,
ablo
(cat.
indisputable),
adj.
Indisputable,
indiscutable.
R.
in,
dispu-
table.
indissoulüble,
indissouluple
(g.
1.),
ublo,
uplo
(cat. indissoluble,
esp.
indiso-
luble,
it.
indissolubile,
lat.
indissolubilis),
adj.
Indissoluble.
indissoulubleta
,
indissoulubletat
(g. 1.),
s.
f.
Indissolubilité.
R. indissouluble.
Indistint,
v.
indestint.
individu, endevidu
(rh.),
endibidu
(1),
(cat.
esp. port.
it.
individuo,
lat. indivi-
duus),
s. m.
Individu,
personne,
v.
per-
souno.
Moun
individu s'amoulouno.
h.
morel.
Lasanctissimo
et
individuo
trinitat.
trad.
de
la vie de
s.
honorat,
16*
siècle.
individualamen,
ind1vidualomen
(1.),
(it.
esp.
individualmente),
adv. Individuel¬
lement.
R.
individuau.
individu
alita,
individualitat
(g. 1.),
(esp. individualidad),
s.
f.
Individualité.
Perd
chasque jour de
soun
individualita.
m.
girard.
R.
individu.
individuau,
individual
(l.),
alo
(cat.
esp.
port,
individual, it.
individuale), adj.
Individuel,
elle. R. individu.
indivis, indibis
et
indebis
(1.
g.)
,
iso
(rom. nodevis,
cat.
indivis,
esp.
port.
it. in-
diviso,
lat.
indivisus), adj. Indivis,
ise,
v.
freirous.
indivisible
,
endevesible
(rh. )
,
indi-
bisiple
(l..g.),
endebisible
(bord.),
iblo,
iplo
(rom. enaevisible,
cat.
esp.
indivisible,
it.
inaivisibile, lat.
indivisibilis),
adj.
In¬
divisible.
indivisibleta,
indibisibletat(1.), (port.
indivisibilidade),
s.
f.
Indivisibilité.
La Revouluciéu i
pourtèt
un
terrible
truc
anmé
sas
fadesos d'unitat
e
d'indivisibletat.
r.
de
toulouse-lautrec.
R. indivisible.
indo,
ìndi
(m.),
inde
(m. 1.),
(rom.
Indi,
esp.
port.
it. lat. Índia),
s.
f.
Inde,
pays
d'Asie.
Lis
Indo, leis Indi
ou
Inde
(m.), les
Indes
;
figo dis Indo,
figue d'Inde;
poui-d'Inde
(P.
Goudelin),
coq
d'Inde.
Indo
(vase),
v.
inde.
indoucile,
ilo
(cat.
esp.
port,
indocil,
it.
indocile, lat. indocilis),
adj. Indocile,
v. re-
boundin.
indoucileta
,
indoucilitat
(1.
g.), (cat.
indocilitat,
it.
indocilità,
esp.
indocil
i-
dad),
s.
f.
Indocilité. R.
indoucile.
in-douge
(esp. indoce,
port,
emdote,
it.
in-dodici),
s.
m.
t.
d'imprimerie.
In-douze.
indoulènci,
indoulènço
(niç.),
indou-
léncio
(g.),
indoulenço, endoulenco
(1.),
(cat.
esp.
port,
indolència,
it.
indolensa,
lat.
indolentia),
s.
f. Indolence,
v.
cagno,
flèumo.
Gapissié
dins
sa
vilo
indoulènço.
h. mobel.
Dins de carriols daurats permenon
l'indoulenço.
c. peyrot.
indoulènt,
indoulent
(1),
ènto,
ento
(cat. indolent,
esp.
port.
it. indolente), adj.
et
s.
Indolent,
ente,
v.
cagnous,
dorme-dre,
peresous,
trempo-l'ase.
Lous
omes
maridats
soun
d'omes
indoulents.
toulouse
1789.
Presque
pas
roundinouso,
indoulènto, poulido.
p.
félix.
Quinge
an
entié d'uno
indoulènto
pauso.
j.
désanat.
indoumesticable, ablo
(cat.
indomes-
ticable),
adj. Qu'on
ne
peut
pab
apprivoiser
ou
naturaliser,
v.
ferouge,
sàuvage.
Beste
«
indomesticable
»
et sauvage.
c.
de
nostre-dame.
R.
in,
doumesticable.
indoun,
lindoun,
s. m.
Maïs,
blé d'Inde
ou
de
Turquie,
en
Béarn,
v.
blad-de-l'Indo
;
semis de
millet
pour
fourrage,
en
Guienne,
mi.
Auram
de
roumen,
mè de hei,
d'indoun.
t.
lagravère.
R.
Inde.
indounta, indountat
(g. 1.),
ado
(esp.
indomado),
adj. Indompté,
éo.
1...,1334,1335,1336,1337,1338,1339,1340,1341,1342,1343 1345,1346,1347,1348,1349,1350,1351,1352,1353,1354,...2382
Powered by FlippingBook