Lou Tresor dóu Felibrige - page 1346

134
INFERIOUR
INFRUTUOUS
infierno,
Iat. infernus),
s. m.
Enfer,
lieu de
supplice,
v.
abîme
;
fosse dans
laquelle
s'é¬
coulent
et
déposent
les
eaux
d'un moulin à
huile,
v.
caquiè,
trèso
;
pièce de
décharge,
lieu de
débarras,
v.
destrengedou
;
ustensile
de
cuisine
dans
lequel
on
met
l'huile qui
a
servi pour
la
friture
;
petite mine
que
font
les
enfants
avec
de la
poudre
; un
des
comparti¬
ments
du
jeu
de
marelle.
Lis
infèr, les
enfers
;
òli d'infèr, huile
qu'on
ramasse
dans la
fosse
du
moulin
et
qui
est
le
résidu de
toutes
les
autres
;
lou
trou-
barai dins mis
infèr,
je trouverai
cela dans
mes
bucoliques
;
anarés à
l'infèr,
vous
irez
en
enfer
;
brut
d'infèr,
bruit d'enfer
;
a
'no
cambo
d'infèr,
il
a
des
jambes de fer.
Lou Gras
d'infèr,
nom
d'une
embouchure
du
.Rhône,
au
17" siècle
;
la Goulo
d'infèr,
nom
d'un
précipice voisin de Thueyts
(Ardè-
che; lou Pous de
l'infèr,
le Puits de l'En¬
fer,
à
Sisteron
;
lou Pont
d'infèr,
le Pont
d'Enfer,
à
Saint-Sauveur, près Gauterets
;
lou
valoun dis
Infèr,
le
vallon des Enfers,
aux
Baux
(Bouches-du-Rhône);
la coumbo
d'in¬
fèr, la
gorge
d'Enfer, près Loudun
(Gard)
et
près
Tayac
(Dordogne)
;
poumo
d'infèr,
va¬
riété de pomme
qui
se conserve
fort long¬
temps
;
sirop
d'infèr,
sirop de
nymphéa
;
erbo-d'infèr, nymphéa,
pour
ninfèio.
Pese,
pese
verd,
La
man
dins l'infèr
Tout dubert !
formule de
serment
enfantin.
Garo,
garo
dis infèr,
I'anaras
quand
saran
dubert,
dicton usité
à
propos
d'un
service
reproché.
inferiour,
ouro
(cat.
esp.
port.
lat.
in¬
ferior,
it.
inferiore),
adj.
Inférieur,
eure,
v.
bas,
soutrati.
Lis infewour dèvon
óubeï
à si
superiour.
t. bonnet.
inferiouramen
(
port,
inferiormente)
,
adv. Inférieurement. R.
inferiour.
ikferioureta
,
inferiouritat
(1.
g.),
(cat.
inferioritat,
it. inferiorità,
esp.
infe-
rioridad,
lat.
inferioritas, atis),
s.
f.
Infé¬
riorité.
En atendènl que nous
relèvon
d'aquelo inferiou-
reta.
arm.
p.rouv.
infernalamen,
adv.
D'une manière infer¬
nale. R.
infernau.
infernas,
s. m.
Grand enfer, horrible
en¬
fer,
géhenne,
v.
brasas.
Dins
l'infernas
escur.
m.
lacroix.
R.
infèr.
infernau, ihernau
(g.),
infernal, en-
fernal
(1.),
ifernal
(rouerg.),
alo
(rom.
infernal, yfernal,
ifernau,
cat.
esp.
port.
infernal,
it.
infernale,
lat.
infernalis),
adj.
Infernal, aie.
L'infernau,
le
démon.
Roumpra
de
l'infernau
Li
proujèt,
li
mesuro.
a.
peyrol.
Pèiro
infernalo,
pierre infernale
;
infer-
nàli
demoro,
infernales
demeures
;
infernà-
lis engano,
infernalçs
machinations.
inferne, infernous,
erno,
ouso
(lat.
infernus),
adj. Infernal, aie,
en
Languedoc,
v.
infernau.
Qun
inferne toupet
!
m.
barthés.
Sa
grando inferno
voues
i'a
jamai
ressoundit.
id.
Pèr
tu
lou
pourtal
infernous
S'es-ti,
tout
carincant,
virat
sus sous
goufous?
p.
d'olivet.
internet,
infarnet
(
a.
),
enfernet
(m.),
ufernet
(I.},
ihernot
(g.),
s. m.
Petit
enfer
;
lieu
aride,
exposé
au
vent
ou
d'accès
difficile.
Qu fa mestié
de chicanaire
Pren lou
camin
de
l'infernet.
c.
brueys.
Lou
gaudre dis
Infernet,
nom
d'un ravin,
près de
Vauvenargues,
où la Cose forme
des
cascades
;
l'aup de l'infernet,
la
montagne
de
l'infernet
(Isère)
;
le fort
de l'infernet
(Hau¬
tes-Alpes),
à
2400
mètres
;
lou
coumandant
Infernet,
célèbre
marin toulonnais (1756—
1815).
infertile,
11.0
(rom.
infertil,
it.
infer¬
tile),
adj. Infertile,
v.
amar,
ingrat, mai¬
gre.
R.
in,
fertile.
infertileta,
infertilitat
(1.
g.
b.),
(rom. infertilitat,
b. Iat.
infertilitas,
atis),
s.
f. Infertilité.
inferto, iferto
(1.),
uferto
(m.), (rom.
uferta, b. Iat.
infertum),
s.
f.
Offrande,
obla-
tion,
v.
ôuferto
;
pain
qu'on
donne à
une
é-
glise,
lequel
est
mis
aux
enchères
à
l'issue de
la
messe
et
le
prix
est
destiné
à
dire des
mes¬
ses
pour
les
mort,
v.
prouferto.
A
quatorge
sou,
à
quinge sòu l'inferto !
cri du sacristain
qui
fait l'enchère de l'of¬
frande.
D'inferto
a soun
abounde.
c. reybaud.
Infèt,
infeta, infetaciéu, infici,
v.
enfèt,
en-
feta,
enfetacioun, enfeci.
infidelamen,
infidelomen
(1.
g.), (cat.
infidelment,
it.
infidelmente),
adv.
Infidèle¬
ment.
R.
infidèu.
infidelita, infidelitat
(g. 1.), (cat.
in¬
fidelitat, it.
infdélitas,
atis),
s.
f.
Infidélité.
Uno talo
infidelita
Si
veira vitamen
punido.
c.
brueys.
infidèu,
infidèle,
infedèl
(niç.),
infi¬
del,
infisèl
(1,),
èlo
(rom.
infid'eu,
infi-
zel,
enfi-zel,
cal.
infidel, infiel,
it.
infidele,
lat.
infidelis),
adj.
et
s.
Infidèle.
Lis
infidèu
ou
infidèle,
les infidèles.
Acrasa de
mesprés
soun
amaire
infidèu.
c.
gleyse.
As
mois
que
l'infidèl abiò daicha
toumba.
j.
jasmin.
Rèn d'infidèle
Noun
pourtarés subre lou
couer.
c.
brueys.
prov.
Lou
tèms
es
infidèu
pèr
quau
n'abuso.
infiermarié,
infirmariè
(1.),
infirma-
Rlò
(1.
g.),
enfirmerîo
(niç.), (rom.
effer-
maria,
cat.
esp.
enfermeria,
port,
enfer-
maria,
it.
infermeria),
s.
f.
Infirmerie,
v.
espitau.
Leis
Infermarié, quartiers d'Aix
et
de Mar¬
seille. R.
infierme.
infierme, exfierme
(rll(.,
infirme,
en-
firme
(1.),
íer3io,
irmo
(rom.
enferm,
e-
ferm, it. infermo,
port,
enfermo,
lat.
infir-
mus),
adj.
et
s.
Infirme,
v.
malaut.
Liò
infierme,
lieu infecté, lieu
suspect.
A
perdu
soun
paire infierme.
arm.
prouv.
Tambèn, infiermo
e
sèns
secous,
Uno
semano
après
mouriguè de
misèro.
t
l. roumieux.
infiermie,
infermié,
ixfihmiè(l),
iero,
ièiro
(rom. enfermer,
enfermey,
efermier,
infermier,
enfermier,
infirmier,
cat.
en¬
fermer,
esp.
infermero,
it.
infermiere,
port.
infermeiro,
b. Iat.
infirmarius),
s.
Infir¬
mier, ière,
v.
coustousidou,
serviciau.
E
se
virant adounc
vers
l'infiermié
vesin
:
Vile
un
barrien
de
fen
pèr lou
numerò
cinq.
j.-b.
gaut.
R.
infierme.
ixfiermiero
(b. Iat. infirmaria),
s.
f.
Infirmerie,
maladrerie,
hôpital
de pestiférés
;
lazaret,
v.
lazaret, malautiero
;
quartier
d'Avignon,
etc.
R.
infierme.
infiermita, enfiermita,
enfermita
(rh.),
infirm1tat
(1.
g.), (rom.
infermetat,
enfermetat,
cffermetat,
cat.
infirmitat,
it.
infermetà,
esp.
enfermedad,
lat.
infirmi-
tas,
atis),
s.
f.
Infirmité,
v. armana, arno.
Soun eisènt
d'infiermita.
t.
poussel.
Lis infiermita de
nosto
pauro naturo.
j.
roumanille.
infigura
rle
(cat.
infigurable),
adj.
Qu'on
ne
peut
pas
figurer
ou
se
figurer.
R.
in,
figu-
rable.
infime,
iimo
(esp.
infimo, lat. infimus),
adj. Infime,
v.
bas.
Dau
plus grand à
l'infime.
b. ploret.
infini,
enfini, enfeni
(rh.),
infuni
(d.),
INFINIT
(g.
1.),
IDO
(rom.
enfenit,
cat.
infi¬
nit,
esp.
it.
infinito, lat.
injìnitus),
adj. In¬
fini,
ie.
L'infini,
l'infini
;
à
l'infini,
à
l'infini,
sans
fin,
sans
bornes.
Que
tendresso infinido
en soun cor
estoufado.
t. aubanel.
infi nidamen
(rom.
infinidamen, infini¬
tament,
enfinidamen,
cat.
infinidament,
esp.
port.
it. infinitamente),SLÍv.
Infiniment.
R.
infini.
infinita, exfinita, enfenita
(rh.),
in¬
finitat
(g.
1.),
(rom.
enfenitat,
cat.
infini¬
tat,
it.
infinita,
esp.
infinidad,
lat. infini-
tas,
atis),
s.
f.
Infinité.
N'i'avié 'no
infinita, il
y en
avait
une
in¬
finité.
infinitesimau,
infinitesimal
(1.),
alo
(cat.
esp.
infinitesimal), adj.
t.
se.
Infinitési¬
mal,
aie.
INFINITIÉU
(rom.
infinitiu, enfenitiu,
cat.
infinitiu,
esp.
port.
it. infinitivo,
lat.
infi-
nitivus),
s. m.
Infinitif.
Voulès que vous
diguen
perquè
metèn
ges
d'r à
l'infiniliéu
?
arm.
prouv.
Beaucoup
d'infinitifs
provençaux
peuvent
s'employer
substantivement
:
lou dourmi,
le
sommeil,
lou
courre,
la
course,
lou
legi,
la
lecture,
lou
canta,
le chant.
Infirme,
v.
infierme
;
inflama,
inflamaciéu,
v.
enflama, enflamacioun.
INFLEISSIRLE,
ENFLESSIBLE(niç.),
INFLE-
CHIRLE,
IXFLECHIPLE
(g.
1.),
IRLO,
IPLO
(cat.
esp.
inflexible,
it.
inflessibile, lat.
in-
flexibilis), adj. Inflexible,
v.
despietadous.
E l'infieissiblo Parco
Li
faguèt embarca
sus
la fatalo
barco.
j. rancher.
Infleissioun,
inflegi,
v.
enfleissioun, enflegi
;
influènei,
influent,
v.
enfluènei, enfluènt.
in-folio
(mots
latins),
s. m.
t.
d'imprime¬
rie.
In-folio.
informe
,
infouorme
(rouerg.)
,
ormo
(cat.
esp.
port.
it.
informe, lat. informis),
adj. Informe,
v.
brut,
leidas,
rnoutu.
Infourio,
v.
Sifourian; infourma, infourma-
cioun,
v.
enfourma, enfourmacioun.
infournas
(lis),
n.
de
1. Les
Infournas
(Hautes-Alpes). R. enfourna?
Infourniau,
v.
enfourniau.
infourtuna,
infourtunat
(g.
1.),
ado
(cat.
infortunat,
esp.
infortunaao, lat. in-
fortunatus), adj. Infortuné, ée,
v.
desfour-
na,
malurous.
infourtuno
(cat.
infortuni,
esp.
port.
it.
infortunio, lat.
infortunium),
s.
f.
Infortu¬
ne, v.
desfourtuno, malan,
malur.
La grosso
infourluno.
c.
brueys.
Ountemoun infourtuno
abito.
g. zerbin.
Li felibre dèvon rèn
óublida, iéu
brinde
à l'in-
fourtuno.
a. tavan.
prov.
Triste
coume
la malo infourtuno.
Infracioun,
v.
enfracioun
;
infra-terro,
v.
enfre.
infranchissable, arlo,
adj. Infranchis¬
sable.
Franchira,
se
lou fau,
ço
qu'es
infranchissable.
j.
désanat.
R.
in,
franchi.
infré
(b. Iat.
Infredus,
germ.
Ingofred),
n.
d'h.
Infroi,
Infroy.
Sant
Infrè,
saint
Infroi, évêque
de Ca-
vaillon.
infrutuous, ouso,
ouo
(rom.
cat.
in-
frutuos,
esp.
port,
infructuoso,
it. infrut-
tuoso,
lat.
infructuosus), adj.
Infructueux,
euse.
Aquelo couneissenço
es
fort
infructuouso.
miral
moundi.
1...,1336,1337,1338,1339,1340,1341,1342,1343,1344,1345 1347,1348,1349,1350,1351,1352,1353,1354,1355,1356,...2382
Powered by FlippingBook