Lou Tresor dóu Felibrige - page 22

U
ABRASA
ABRIGO
Ferre
abrandant,
fer
rougi
au
feu
;
uei
abrandant,
œil
flamboyant.
Candèlo abrandanto.
calendau.
R. abranda.
Abrano,
v.
brando
;
abrard,
v.
ebrat.
abrasa
(rom.
abraizar,
cat.esp.
port.ai?-a-
sar),
v. a.
Garnir de
braise
;
embraser,
v.
em-
branda
;
souder
an
feu,
braser,
v.
brasa.
Abrasa
'no
escaufeto,
mettre
de
la
braise
dans
un
réchaud
;
abrasa sis
esclop,
passer
de la braise dans
ses
sabots,
pour
les
échauffer.
Abraso la
jouvénço.
j.-b.
gaut.
Quicon
d'abrasant
qu'es dins
moiin sen.
p.
gaussen.
S'abrasa,
v. r.
S'embraser.
Abrasa,
abrasat
(1.),
ado,
part, et
adj.
Em¬
brasé, passionné,
ée.
Pipo
abrasado,
pipe allumée.
Abrasa d'uno
fièro
ardour.
s. lambert.
R.
à, braso.
abrvsaduro,
s.
f.
Brasure, soudure,
v.
brasaduro,
soudage.
II.
abrasa.
abbasaire,
estamabrasa1re,
estabra-
sàri
(lim.),
tabrasa, estabrasa,
tara-
rkasa
(1.),
estabrasaire
(g.),
s.
in.
Chau¬
dronnier
ambulant,
étameur,
y.
estarnaire,
magnin.
Fai
un
foc d'abrasaire.
la
lauseto.
II.
abrasa.
Abrasama,
v.
abrama.
abrasamex
(cat.
abrasament,
port,
abra-
samento,
esp.
abrasamiento,
it.
abbraccia-
mento),
s.
m.
Embrasement,
v.
embrasamen.
H.
abrasa.
abrasca,
v. a.
et
n.
Ebrancher,
casser
les
branches,
v.
csbranca,
espalanca,
escranca.
Abrasque,
ques,
co,
can,
cas,
con.
Aubre
qu'abrasco
de
fru,
arbre
qui
rompt
sous
le
fruit.
Eu
abrascant
la cimerlo dau
pivo.
lafare—alais.
S'abrasca,
v. r.
Rompre
sous
le
poids
des
fruits.
Abrasca,
abrascat
(1.),
ado,
part.
Ebran-
ché,
surchargé
de fruits,
ée.
11.
à,
brasc.
abrascage,
s. m.
Action
d'ébrancher,
v.
esbrancamen.
R. abrasca.
abrascaire,
arello,
airo,
s.
et
adj.
Celui,
celle
qui ébranche,
casseur
de
branches,
v.
esbrancaire.
R. abrasca.
abrascajiex,
s.
m.
Ebranchement,
v.
es-
pa/ancamen.
R. abrasca.
Abrasque,
asco,
v.
brasc,
asco.
abrassa
(rom.
cat.
abrassar,
it.
abbrac-
ciare),
v.
a.
Prendre
avec
les
bras,
embrasser,
v.
embrassa.
E
pièi
que
la
pas
abrasse
lou
mounde.
f.
martelly.
S'abrassant
a
sa
rusco.
peyrounet.
R.
à,
bras.
ASÌRASSA,
ABRASSAC et
AUBRASSAC
(g.),
ARBASSAC,
AUBRESSAC
(1.),
ABRESSAC,
OR-
biossa
(d.), (aW.habersackJ,
s.
m.
Havre-sac,
v.
sa,
carniè.
Tiro de
soun
abrassa l'Armana prouvençau.
arm.
prouv.
Belèu fara
rampli
l'abrassac d'aucelous.
l.
vestrepain.
abrassado
(cat. abrassada,
it. abbrac-
ciata),
s.
f. Prise
à
bras, embrassade,
v. em-
brassado,
brassado.
A
forço d'abrassados, de plours
sens
fi.
b.
floret.
R.
abrassa.
abrassagat,
s. m.
Contenu d'un
havre-
sac.
R. abrassa.
Abrausi,
v.
brausi, brounzi
;
abravaja,
v. es-
bravacha
;
abravis,
v.
aubo-vit.
abre,
n.
d'h. Saint Abre
ou
Avre, honoré
à
Grenoble
;
la
mère
de
Fénélon
s'appelait Louise
de
Saint-Abre.
Abre,
v.
aubre
;
abrega,
v.
ablasiga;
abregi,
|
abregui,
abreguia,
v.
abragui
;
abregoun,
v.
barjavoun
;
abreia,
v.
abriga;
abreiga,
v. a-
bleiga, ablasiga; abreia,
v.
abréuja; abreja,
v.
abriga
;
abrejanço (d.),
v.
abreviacioun.
abrèl,
obrèl,
s. m.
Arroche, plante
pota¬
gère,
en
bas
Limousin,v.fflrmÒM.
R.
brèl,bruei.
Abremba,
v.
membra.
Abrena,
v. a.
Donner
du
son
;
charger
de
coups,
rosser,
v.
abtada,
acivada.
11
à,
brcn.
abrenouxcia
(lat.
abrenuntiare),
v.
a.
Renier, désavouer, abjurer,
renoncer,
en
Béarn,
v.
renouncia.
Es
qu'atirian
abrenounciat
un
quicoumet
de
nos-
tos
idéios?
x.
de
ricard.
Abresema,
v.
abrama
;
abressa,
v.
bressa
;
abréu,
v.
abriéu.
abréuja,
abreja
(g.),
(rom.
abreujar,
abreviar,
cat.
esp.
port,
abreviar,
it.
lat.
abbreviare),
v.
a.
Abréger,
v.
acourchi.
Abreuje,
èujes, eujo,
èujan,
èujas, èujon.
Au
travai,
abrèujo
un
pau,
il
bâclé
un
peu
le
travail.
Li
chagrin
abréujon
li
jour.
j.-j.
bonnet.
Abréuja,
abreujat
(1.),
ado,
part,
et
adj.
Abrégé,
ée.
En
abréuja,
en
abrégé,
en peu
de
mots.
R.
à, brèu.
abréuja
ire,
abrejaire
(g.),
arello,
airo
(cat.
esp.
abreviador,
it.
abbreviatore),
s.
Celui, celle
qui
abrège,
abréviateur.
R.
a-
brèuja.
abbéujamex, abrejamen(d.),(rom.
abre-
viamen,
cat.
abreviament,
esp.
abrevia-
mento, it.
abbreviamento),
s. m.
Action
d'a¬
bréger,_ diminution,
v.
acourchi.
II.
abreuja.
abreujat,
abrejàt
(g.), (esp.
abreviació),
s.
m.
Abrégé,
v.
coumpendi,
epitome,
bre¬
viari,
lèmo.
Vès-aqui
l'abréujat
d'aquelo
nmivello obro.
a.
mathieu.
R.
abréuja.
abreviacioun,
abreviaciex
(m.),
abre-
biaciÉU
(1. g.), (rom.
cat.
abreviació,
esp.
abreviacion,
it.
abbreviasione,
lat.
abbre-
viatio,
onis),
s.
f. Abréviation.
abri, abiuc
(L),
abrit
(g.),
apric
(b.),
(rom.
abric,
cat.
abrich,
port.
esp.
abrigo,
it.
aprico),
s. m.
Abri,
v.
ardiero,
aces,
ca-
gnard;
haie
morte,
v.
sebisso; protection,
v.
recès, sousto
;
Abric,
Laprix,
noms
de
fam.
mérid.
A
l'abri,
à
l'abri,
à
couvert
;
metre
uno
planto
à
l'abri,
butter
une
plante
;
estre
à
l'abri d'un
ome,
être
en
puissance
de
mari;
t'a
res
à
l'abri
de
sa
lengo,
sa
langue
ne
respecte
personne
;
n'ave
ni ami
ni
abri,
être
dans l'abandon.
Bouten-nous
en
aquest
abri.
c. brueys.
prov.
Mau
vesli
Vai
pèr
abri.
A
auro
dreclio gps
d'abri,
E
il paure
orne
ges
d'ami.
prov. l.
Fai
coumo
la
fourmic
:
Jlettoun gian
à l'abric.
R.
abriga.
abrià,
n.
d'h.
Abriact,
patron
d'un
village
du
Querci
;
Abria,
nom
de fam.
mérid.
Abria,
v.
abriga; abriago,
v.
ebriago;
abri-
ha,
v.
abriva
;
abribo,
v.
abrivo.
abrica
(s),
v. r.
Se
poser
sur un
lieu
élevé,
se
percher, dans les
Alpes,
v.
ajouca,
quiha
;
pour
abriter,
v.
abriga.
R.
à, bric.
Abricot, abricòu,
v.
aubricot.
abricoun
(it.
briccone,
fripon),
s. m.
Char¬
latan,
à
Nimes,
v.
braguetian.
abriés
(rom. Abries, Abriaux,
b. lat.
com-
munitas
Abr/arum,
locus
de
Abriis),
n.
de
1.
Abriès
(Hautes-Alpes);
noni
de
fam.
prov.
abriéu,
abbéu
(rll.),
avrléu,
arril.
a-
bri
al
(1. g.),
abriel
(querc.),
abiîier
(a.),
a-
bbiau, abri
(lim.),
abriòu,
abriol
(rotierg.),
april
(b.),
(rom. abriu., abriel,
april,
cat.
esp.
port,
abril,
it.
aprile,
lat. aprilis),
s. m.
Avril, mois; Abrieu, Abrial,
nom
de
fam. mérid.
Pèis
ou
peissoun
d'abrièu,
poisson
d'a¬
vril.
Serai
peissoun
d'abrièu
pèr
vous.
g.
zerbin.
Sian
au mes
d'abrièu,
que
lis
ai s'abrivon
;
Quand
saren
au mes
de
mai,
Lis ai
s'abrivaran
mai.
dicton
pop.
prov.
Au
mes
d'abrièu,
Te
delèujes
pas
d'un
lieu
;
Au
mes
de
mai,
Vai
coume
te
plais,
ou
Enca
noim
sai
;
Au
mes
de
jun,
l'rengues
counsèu
de
degun
;
Au
mes
de
juliet,
Qu
s'atapo
es un
couiet.
Au
mes
d'abrièu,
Touto bèsti
mudo de
péu.
Au
mes
d'abrièu,
Toul
aubre
a
soun
grèu.
Fau
que
lou
me»
d'abrièu
Mete
li
valat
à
fièu.
Abriéu
es
de
trento,
mai
quand
plóurié trento-un,
Farié
mau
en
degun.
Quand
en
abriéu
plóurié,
Que
tout
lou mounde cridarié
:
Tout
es
nega, tout
es
perdu,
Encaro
aurié pas proun
plóugu.
Se
jamai
abriéu
venié,
Jamai
plueio
arribarié.
Picliolo
plueio
d'abrièu
Fai
bello meissoun
d'estiéu.
D'abrièu
e
de
mai
se
saup
De l'an lou bèn
e
lou
mau.
Abriéu
n'a ges
d'abri,
Ni lou
paure
d'ami.
Quand
abriéu
en
furour
se
met,
l'a
pas
dins
l'an
un
pire
mes.
Lou
diciounàri
d'Abriéu,
le
dictionnaire
provençal-français
de
J.-T. Avril, de
Manos-
que
(Apt, 1840).
ABRIGA,
ABBICA
(1.),
ABRITA
(g.),
ABRICA,
ABREJA
(d.),
ABRIA,
APRIGA
(b.), (rom.
abri-
car,abriar,ca.t.
esp.
port,
abrigar,
lat.apri-
cari),
v. a.
Abriter,
butter
une
plante,
v.
aca¬
la,
acagnarda,
acela,
acessa ;
protéger,
v.
assousta.
Abrigiie,
gués, go, gan, gas, gon.
Abrigo-me
bèn,
abrite-moi
bien.
S'abriga,
abriga-s
(g.),
v.
r.
S'abriter,
se
cou¬
vrir.
Me menée
abrica,
que
n'èro
pas
cubert.
a.
gaillard.
Abriga,
abricat
(1),
ado,
part,
et
adj.
Abri¬
té, ée.
S'el
se
fousso
voulgul,
el
se
fous
abricat.
a.
gaillard.
abriga,
v. a.
Emier,
briser,
v.
embriga
;
harasser,
v.
ablasiga.
En
resquihant,
s'abrigon
lou
camard.
p.
figanière.
Ai bèn
pòu
que
me
l'abriguessias.
m.
bourrelly.
Enfounson lei pouerto
duberto
En
abrigant
lei
moussèu
rout.
id.
Abriga,
ado,
part, et
adj. Emié,
brisé,
ée,
rompu,
moulu,
ue.
R.
à,
brigo.
U.
abriga.
abrigado,
s.
f. Partie
abritée
;
abri, asile,
v.
retirado,
sousto.
L'ausèl
cerco
abrigado.
l.
piat.
R.
abriga.
ABitiGAGE, ABRicATGE
(1. g.),
s.
m.
Action
d'abriter,
abri,
v.
souple.
Ana dius
lous
ouslals
pèr Irouba
d'abricatge.
j.
castela.
R.
abriga.
ABltlGAIlìE,
AKELLO, airo,
s.
et
adj.
Celui,
celle
qui
abrite,
v.
assoustaire.
11.
abriga.
abrigalh,
s. m.
Vêtement
pour
se
'
cou¬
vrir,
cape,
manteau,
en
Gascogne,
v.
roupo.
R.
abriga.
Abrignoun,
v. prugnoun.
abrigo,
s.
f.
Tout
ce
qui abrite
ou
qui
cou¬
vre,
couverture
de
laine,
v.
cuberto,
paro-
fre.
Toutes
dounen
foço
abrigos de
lano.
m.
barthés.
R.
abriga.
1...,12,13,14,15,16,17,18,19,20,21 23,24,25,26,27,28,29,30,31,32,...2382
Powered by FlippingBook