Lou Tresor dóu Felibrige - page 1088

1080
E déus machants
Ious
aigats
m'esbaryaben.
a. de
salettes.
S'esvaraja, s'eivaraja
(Velay),
s'esbahja
Íbord.),
s'esbarya (b.),
v. r.
Se
disperser,
se
lébander
par
l'effet
d'une
panique
;
se
dit
surtout
dés
poules
effrayées
qui
ne
savent
plus
elles
vont,
v.
espauruga
;
s'ébourif¬
fer,
faire la
roue, se
pavaner,
en
Velay,
v.
espavouna.
Qu'aquelo
damo
s'eivarajo
Dins
sa
piafo
e
sous
coutilhous
!
a.
giron.
La foulo
s'esbargèt.
a.
ferrand.
Esvaraja,
esbarjat
(bord.),
esbaryat
(b.),
ado,
part,
et
adj.
Dispersé,
effrayé,
ébouriffé,
ée.
R.
es,
varage.
esvarajado, esbauye
(b.),
s.
f.
Disper¬
sion,
panique,
épouvante,
y.
escaufèstre.
R.
esvaraja.
esvàri,
s. m.
Écart,
espace,
à
Nice,
v.
es-
cart,
relarg.
Emai la siéu
santa
fasse
souvènt
d'esvari,
Lou
pastissié
dóu
pont
es
Iou siéu bouticàri.
f.
guisol.
prov.
Entre proumetre
e
douna li
a
'n
grand
es-
;vàri.
R. esvaria.
ESVAUIA,
ESBAiîiA
(g.),
(rom. esviar,
it.
svariare),
v. a.
Égarer,
fourvoyer,
v. esma-
ra,
estravia;
désorienter,
étourdir,
v.
des¬
varia.
S'esvaria,
s'eivaria
(a.),
v. r.
Se perdre
;
perdre le fil de
son
discours, dire
ce
qu'il fal¬
lait
taire, s'oublier,
y.
ensarria.
Esvaria,
esbariat
(g.),
ado,
part, et
adj.
Désorienté,
ée.
R.
es,
varia.
ESVARIADO,
El VARI
ADO
et
EIVARIAIO
(a.),
s.
f.
Égarement,
oubli,
absence de
mémoire,
v.
ensarriacluro. R. esvaria.
ESVARTA,
ESVATA,
EIVARDIA
(a.)
,
EI-
VARDA
(d.),
y.
a.
Détourner,
y.
avarta,
esca-
varta.
S'esvarta,
v. r.
Se
dissiper;
se
distraire,
s'a¬
muser,
v.
espaça
;
s'éloigner,
s'évader,
pren¬
dre la
fuite,
v.
espassa.
Li nivo
s'esvarton, les
nuages se
dissi¬
pent.
Sentiéu s'esvarta
ma
paciènci.
r.
grivel.-
Esvarta,
ado,
part, et
adj.
Dissipé
;
évadé,
ée.
Majoios'es
esvartado.
l.
roumieux.
Esvasa,
esvasamen,
v. envasa,
envasamen.
esvedela
(s'),
s'eval·la
(Velay),
s'ei
-
venla,
s'evenla
(lim.),
s'evanla
(for.),
v.
r.
S'étendre
comme
un
veau,
v.
estourouia,
estrampala,
estravacha.
Esveaelle, elles,
ello, élan,
elas,
ellon.
Ti rasin roussinèu
Que
s'esvedellon
sus
ti pampo.
a. mathieu.
Esvedela,
ado,
part,
et
adj.
Étendu
indé¬
cemment.
Vièi
tibanèu,
vous
sias
pas proun
esvedela ?
j.
roumanille.
R.
es,
ved'eu.
esvedelado,
eivenlado(lim.),
S.
f. Pose
indécente
et
nonchalante,
étendue du
corps
couché,
v.
espandido.
R. esvedela.
esvèï,
esvèlh
(a.),
esbelh
(bord.),
s. m.
Éveil
;
insomnie,
v.
aesvèi,
suraut.
l'a
mai d'un
mes
qu'ai l'esvèi, il
y a
plus
d'un mois que
je
ne
dors
pas
;
toumbère
en
esvèi,
je
ne pus
m'endormir.
La
mouert
de la
naturo
es
de l'esvèi
seguido.
ferrand.
R.
esviha.
Esveni,
v.
enveni;
esvenidou,
v.
endeveni-
dou.
ESVENTA,
ESBENTA
(g.),
El
VENTA
(a.),
EIBENTA
(g.),
EVENTA
(lim.),
ENVENTA
(1.
m.),
ElVA
NT
A
(auv.),
(it.
sventare),
v. a.
E-
venter,
jeter
au
vent,
v.
venta.
Esvènte,
entes, ènto,
entan,
entas,
ènton.
S'esventa,
v. r.
S'éventer,
v.
esvana ;
se
divulguer;
se
morfondre,
v.
marfoundre.
ESVARAJADO
ETERNE
prov.
Counsèu de carriero
S'esvènto
coume
de
poussiero.
Esventa,
esventat
(1.),
esbentat
(g.),
ado,
part, et
adj.
Éventé,
ébruité;
gercé, ée,
fen¬
du
;
étendu,
ue
;
étourdi,
ie.
Vin
esventa, vin
éventé
; car
esventado,
chair
qui
commence
à
se
gâter
;
aubre
es¬
venta, arbre
gélif,
qui
a
des
gerçures
;
rou-
cas
esventa, rocher
qui
a
des
fissures;
cer-
vèu
esventa, tête
à l'évent.
L'amour,
lou vin
e
lou
secrèt
Soun
tres
causos
tant
delicados
Que
noun
valon rèn
esventados.
c.
brueys.
R.
es,
vent.
esventado,
eventado
(lim.),
s.
f. Ce
qu'on évente
en
une
fois
;
coup
d'air,
en
Li¬
mousin,
v.
esventadou. R.
esventa.
esventadou,
eventadod
(lim.),
s. m.
Coup d'air
au
visage,
à
l'épaule,
etc.,
v. mar-
foundemen.
R.
esventa.
esventadüro, enventaduro,
emben-
taduro
(g.),
s.
f.
Évent,
v.
gastaduro.
Elos
nou
m'an
dounat
pèr
touto
nouirituro
Que
d'aquel
juc
gastat
claufit d'enventaduro.
j.
castela.
R. esventa.
esventamen,
evextamex
(lim.), (rom.
eventament),
s. m.
Action
de
s'éventer;
ven¬
tilation. R.
esventa.
esventra,
eiventra(d,),
eventra(lim.),
enventra,
embentra
(1.),
esbextra,
de-
bentba, esbentrega
(g.),
(it.
entrave, b.
lat.
exventrare),
v. a.
Eventrer,
v.
esbôusa,
esboudela,
esburba,
espansa,
estripa,
es-
trula.
Esvèntre,
'entres,
èntro, entran,
entras,
èntron.
Esventra
'n
paquet,
ouvrir
un
ballot.
Esventras-me
:
dins
ma
peitrino
Ai
un
nourrigat d'escoundu.
s.
lambert.
S'esventra,
v. r.
S'éventrer,
v.
creba.
Esventra,
esventrat
(1.),
ado,
part,,
et
adj.
Éventré,
ée.
R.
es,
ventre.
esventrado,
eventrado
(lim.),
enven-
trado
(L),
s.
f.
Partie
éventrée, incision,
ac¬
tion
d'éventrer,
v.
crebaduro.
R.
esventra.
esvextraire,
evextraire(lim.),
arel-
lo, aïris, aïro,
s.
et
adj.
Celui,
celle
qui
éventre,
v.
esbóusaire.
R.
esventra.
esverdura,
esberdura
(g.),
v.
a.
Cueillir
trop vert,
v.
denantoura,
desverdega,
en-
tre-culi.
R.
es,
verduro.
Esvertuda,
v.
avertuda
;
esvessa,
v. enver-
sa
;
esviaire,
v.
vejaire.
esviha,
eiviha
(rll.),
eviiia
(lim.),
es-
vilha,
esvelha
(a.),
eivilha,
evelha
(Ve¬
lay),
eivelha
(périg.
d.),
esbelha,
eire-
lha,
ebelha
(g.),
desbelha
(b.),
ebeia
(montp.),
(rom. esveillar,
esvelhar,
it.
sve-
gliare, lat.
evigilare),
v. a.
Éveiller,
ré¬
veiller,
v.
desviha, reviha.
Doune lou
vanc a ma
pensado
Qu'esviho
d'ancian
souveni.
c.
cavalié.
Fa
tant,
dis
tant
qu'esviho
soun
rivau.
t. gros.
S'esviha,
s'eivilha
(Velay),
v.
r.
S'éveiller,
v.
destressouna,
esperta.
Lou
malin
quand m'eivihe.
l.
alègre.
Viéu
!
dedins
vostros
cledos
Eivihas-vous,
las
fedos !
a. giron.
Esviha,
esbelhat
(g. 1.),
ado,
part, et
adj.
Eveillé,
ée,
v.
esberi.
Acò
ten
esviha,
cela tient
en
éveil.
esvihadou,
esvelhòur
(a.), (chose
qui
réveille),
s. m.
Épine-vinette,
dans les
Alpes,
v.
agrioutat.
Plusieurs
plantes
épineuses
sont
nommées
reviho-pastre,
parce
qu'il
ne
fait
pas
bon
coucher
sur
elles. R. esviha.
Esvita,
v.
evita.
Et
pour
te
(te),
en
Bèarn
:
Que
Dièu
et
de,
que
Dieu
te
donne.
Et
(et),
v.
e
;
et
(il,
lui, le),
dans
les Pyré¬
nées,
v.
éu
;
èt
(il
est),
en
Dauphiné,
v.
es
;
eta,
v.
esta
;
etable,
v.
estable
;
etacha,
v.
es¬
taca ;
étala,
v.
estala
;
etam,
etamaire,
v. es¬
tam, estamaire
;
etapo,
v.
estapo
;
etapouna,
v.
tapouna; etaro,
v.
eitaro; etaugi,
v.
estau-
bia
;
etaura,
etaure,
v.
eissaura,
eissauro
;
etavani,
v.
estavani.
etc, et caetera
(esp.
et cetera, it.
eece-
tera, lat.
et
caetera,
et
le
reste),
expr.
adv.
El
cœtera, etc.,
v.
alia.
Etello,
v.
estello.
eten, enco,
s.
et
adj. Les Héthéens,
an¬
cien
peuple
de
Judée.
eteoclo
(rom. Etioelès,
angl.
Eteocles,
lat.
Etheocles),
n.
p.
Étéocle,
héros
grec.
etèr,
ter
(rom.
port,
ether,
cat.
esp.
eter,
it.
etere, lat.
cetlier),
s. m.
Éther,
air
pur
;
es¬
pèce
de
liqueur.
Emplisses
l'univers
de Diéu
Coume lou linde etèr sutiéu
L'espàci
de la
vouto
inmènso.
g.
b.-wyse.
Se
dins
toun
amo
tu
reçaves
Lou d'acò dóu Diéu
de
l'etèr
E
se
tu
saves
toun
patèr,
Mai
que
lou
savenlas
n'en
saves.
a.
arnavielle.
En
vesent
lous
papiès, fusèt
coumo
lou
ter.
j.
laurès.
eterex,
eterenc
(1.),
enco
(rom.
ethe-
rey,
esp.,it.
etereo, lat.
œthereus), adj.
t.
lit¬
téraire.
Éthéré,
ée,
v.
aeren,
celestiau.
R.
etèr.
eterisa,
v.
a.
Éthériser,
endormir
avec
de
l'éther,
v.
endourmi.
A
de machino
pèr prisa,
Pèr
endourmi,
eterisa.
lou tron de
l'èr.
R. etèr.
eterx ai.
amen,
eternamen,
eterno-
men(1.),
eternaumext
(g.),
(rom.
cat.
eter-
nalment,
eternament,
esp.
port,
eternal-
mente,
esp.
it.
eternamente),
adv.
Éternelle¬
ment,
v.
sèmpre, toustèms.
0
Diéu,
toun trône
eternalamen
duro.
a. de
salettes.
La
dèvon
religiousamen
Counservar
eternalamen.
c. bsueys.
Ansin
tout
dépéris,
ansin
eternamen
Diéu soulet
règno
dins
sa
glòri.
a.
crousillat.
R.
eternau,
eterne.
eternalo,
s.
f.
Immortelle,
plante,
v.
in-
mourtalo,
saureto.
R.
eternau.
eterna
c, ternau
(g.), eterxal(1.),
alo
(rom.
cat. port.
angl. eternal,
it.
eternalo,
lat.
œternalis),
adj. Eternel,
elle,
v.
eterne,
perdurable.
L'Eternau,
l'Eternel
;
lou
paire
eternau,
le
père
éternel
;
à
Marseille,
on
donnait
ce
nom
à
un
paysan
de
Mazargues
nommé
Jour-
dan
qui
mourut
à
l'âge
de
111
ans;
es un
ternau,
c'est
un
homme
infatigable
;
la vido
eternalo, la vito
eternau
(g.),
la vie
éter¬
nelle
;
lis
eternàli
verita,
leis eternàlei
verita
(m.),
las
eternalos
veritats
(1.), les
éternelles vérités
;
d'eternàlis
amour,
d'eter-
nàleis
amour
(lim.),
d'eternalos
amours(g.
1.), des
amours
éternelles.
Toun
eternau
salut.
g.
d'astros.
Lou
houec
eternau.
id.
Coumenças
à ploura
Lou malur
eternau
que
devès endura.
nabère
pastour. bearn.
De l'eternau
vese
lou
fiéu.
s. lambert.
Bellaud
qu'a fach eiçò toustèms
meritara
D'aver
entre
la
gènt
uno
glòri
eternalo.
la
bellaudière.
En eternalo
memòri.
j.
sicard.
1673.
eterne, etern
(niç.),
erno
(v.
fr. angl.
eterne,
cat.
etern,
esp.
it.
eterno,
lat.
œter-
nus),
adj. Eternel,
elle,
v.
eternau.
La vido
eterno, la
vie
éternelle
;
dura
vitam
eterno, durer
vitam
œternam.
Lou
diable
me
roumpe
lou couei
Se
noun
ai fach
pèr vido
eterno. 1
g. zerbin.
1...,1078,1079,1080,1081,1082,1083,1084,1085,1086,1087 1089,1090,1091,1092,1093,1094,1095,1096,1097,1098,...2382
Powered by FlippingBook