Lou Tresor dóu Felibrige - page 1095

FÀCI
FACULTA
1087
chous
;
maussade, de
mauvaise
humeur,
en
Béarn,
v. renous.
Acò's bèn
fachous, acò
's
pla fachous
(1.),
c'est bien fâcheux
;
me
siguc
de
fachous, cela
me
fut
désagréable
;
de facliòusi paraulo,
de
fachòusei
paraulo
(m.),
de fachousos
pa-
raulos
(1. g.), de fâcheuses
paroles.
Fachouses,
ouso,
plur.
lang. de fachous,
ouso.
prov.
Fachous
Coume
li
mousco
dóu
mes
d'avoust.
R.
fais.
FÀCI, FÀCIO
(g.
1.),
FACHO
(g.
m.
niç.),
FAÇO
(1.
rh. d.), (rom.
faci,
facia, facha, fassa,
fas, fas,
esp.
facha,
it. faccia,
lat.
faciès),
s.
f.
Face,
visage,
v.
caro, mourra,
nato,
vi¬
sage;
façade, côté,
v. carage ;
Facy, Fâche,
noms
de
*fam.
prov.,
v.
Bounifàci.
Li
fàci, las fàcios
(g. 1.),
les figures des
cartes ;
les cheveux
qui
couvrent
les tempes,
les
faces,
v.
mouiso
;
bello
fàci,
belle
figure
;
bello
fàci, Diru
vous
croisse !
souhait qu'on
fait à
quelqu'un qui
éternue, à
quoi
on
ré¬
pond
:
gramaci, bel
esprit !
fàci risènto, air
souriant
;
fàci
de
malo-mort, face cadavé¬
reuse;
o
fàci d'escarava!
terme
injurieux;
marrido
fàci, mauvaise mine
; a
'no
fàci de
rei,
il
a
fort belle mine
;
vivo lou rei,
vivo
sa
faclio ! vive le
roi,
qu'il vienne
vite
!
e
vivo la vouosto
facho
! souhait de bienve¬
nue,
à Nice
;
oh
!
que
facho !
oh!
quelle mi¬
ne
!
touca
la
facho,
importuner
par ses
dé¬
marches,
scandaliser; n'agu'e plus rire de
ma
fàci, je
ne
lui
montrai plus
bon
visage
;
chanja
de
fàci, changer
de face
;
avé fàci de,
faire mine
ae;
faire
fàci, faire
face, être
vis-
à-vis
; en
fàci,
en
face
;
de fàci, de
face
;
à
la
fàci de, à la face de
;
fàci
à
fàci,
face à
face.
Puisque
vous
avès
tant
parlat
De
la
bèutat
e
de la
gràci
Qu'es
semenado
sus
la fàci.
c.
brueys.
prov.
Lou
cor
countènt fai la fàci
bello.
Bello fàci
vos
nourri ?
Au
mes
de mai laisso-la dourmi.
Mesfisas-vous
d'aquéli
gènt à dos fàci.
Fàci,
apoc.
de
Bounifàci
;
faci,
v.
farci.
FÀCI—DE—LOUP,
FAÇO-OE-LOUP,
s.
f.
Ly-
copsis
arvensis
(Lin.), plante,
v.-
gripo-de-
champ.
facia,
faça
(1. rh.),
v. a.
Regarder
en
face,
v.
enfacia, visaja.
Fàcie,
àcies, àcio, acian, acias, àcion.
Soun
oustau
fàcio
la
glèiso,
sa
maison
est
vis-à-vis
l'église.
Se
facia, v. r.
Se
regarder
en
face, être
en
face.
En
souspirant
aquise fàcio.
ôklendau.
Facia,
faciat
(g.
1.),
ado,
part, et
adj.
Facé,
ée,
qui
a
bonne
ou
mauvaise
mine,
v. encara;
qui
a une
face plane,
un
parement
naturel,
en
parlant d'une pierre
non
travaillée.
Se
soun
pas
bèn
facia,_ ils
ne se
sont
pas
bien
vus;
es
pas
mau
facia, il
n'est
pas
laid.
E de
vosto
unioun si nais de
marmalhous,
Que siegon bèn facias
e
sàgeis
coumo
vous.
r.
grivel.
R.
fàci.
faciado,
façado
(m. rh.), (esp.
port,
fa-
chada, it.
facciata),
s.
f. Façade,
v.
davans.
Dre
de
faciado,
droit
par
lequel
une
allu-
vion
profite
au
propriétaire
riverain
;
li
qua¬
tre
façado,
t.
d'argot, l'échafaud,
parce
qu'on
.l'élève ordinairement
dans
un
carrefour.
Lou
teatre
represento
uno
plaço
ounte
l'on
vei
uno
faciado
d'oustaus.
n.
fizes.
R.
fàci.
faciau,
facial
(1.),
alo
(rom.
esp.
facial,
b. lat.
facialis),
adj.
t.
se.
Facial,
aie, de la
face. R.
fàci.
FACiETo,
faceto
(m.
rh.),
(esp.
port,
fa¬
ceta,
it.
faccetta),
s.
f.
Facette
;
minois,
v.
mourroun; pour
farce,
v.
farceto.
Un
rire
amistadous
esclairant
las
facietos.
a. langlade.
Uno
lentilho
à
facietos.
a. mir.
R.
fàci.
FACILAMEN,
FACILLOMEN et
FACINLAMEN
(1.),
(cat.
fàcilment,
esp.
it.
facilmente), adv.
Facilement,
v.
eisadamen.
L'on vèi
facilamen
que
l'an pèr
countenènço.
j.
désanat.
R.
facile.
FACILAS, FACINLAS
(1.),
ASSO,
adj. Très
facile,
v.
bachcto.
Drolo
facilasso,
fille
trop
facile.
R.
facile.
facile, facil
(nie.),
facible
(toul.),
fa-
cille,
facinle
(1.),
ilo, iblo,
illo,
inlo
(cat.
esp.
port,
facil, it. facile,
lat.
facilis,
b. lat.
facibilis), adj. Facile,
v.
eisa; indul¬
gent, ente,
faible,
v.
feble.
Acò 's
facile,
c'est
facile.
prov.
Facile
coume
de
béure
un
cop,
coume
de
béure
un
vèire
d'aigo.
facileta, facilita, facillitat
(g. 1.),
(cat.
facilitat,
esp.
facilidad,
it.
facilita,
lat.
facilitas,
atisj,
s.
f.
Facilité,
v.
eisimen;
condescendance.
La facilita
trop
aboundanto
de
sa
Muso.
a. verdot.
Facilhou,
v.
fasilhou.
facilita, facillita
(1.), (cat.
esp.
port.
facilitar, it. facilitaré),
v.
a.
Faciliter,
v.
eisi, eisina,
faculta.
Pèr lei
facilita
H
porto
de
saboun.
■t. r
anche r.
L'autourita charmado aussi li facilito.
j.
désanat.
Facilita,
facillitat
(1.),
ado,
part,
et
adj.
Facilité,
ée.
R.
facile.
Facillèro,
v.
fachiniero; facinèi,
v.
fachi-
nié.
facioun,
facien
(m.),
facléu
(lim.),
fac-
ciéu,
fachiéu
(g.
1.), (rom. faction,
cat.
fac¬
ció,
esp.
faccion, it.
fasione,
lat.
factio,
o-
nis),
s.
f. Faction,
parti,
cabale,
v.
cabalo
;
état d'un
soldat
en
sentinelle,
v.
sentinello.
Èstre
en
facioun,
resta
'n
facioun, être
en
faction,
rester
en
faction.
Se m'avien vist
blaga dóu tèms de
ma
facioun.
l. roumieux.
FACIOUNA,
s.
f.
Contenu
d'un
tablier, dans
les
Alpes,
v.
faudado.
faciounàiu
,
faciÉunàri
(lim. rouerg.),
(esp. faccionario,
lat.
factionarius),
s. m.
Factionnaire.
Ai trouva,
coume
d'ourdinàri,
Davans
sa
porto
un
faciounàri.
p.
barbe.
faciods, faccious
(1.),
ouso
(cat. faC-
ciós,
esp.
faccioso,
it.
fazioso,
lat. factio-
sus),
adj.
et
s.
Factieux,
euse,
v.
cabalaire.
De
facious,
d'entrigant à salàri
Seservon
de
vous,
d'ourdinàri.
h. morel.
Abatre lei
facious,
fini tôuti li
guerro
j. rancher.
faco, iiaco
(g.),
(v. fr.
haque,
cat.
faca,
haca,
esp.
haca,
angl.
hack,
lat.
equa,
sansc.
aevas),
s.
f. Ilaquenée, jument
qui
va
l'am¬
ble,
v.
acanèio,
ego
;
t.
de mépris,
vieille
per¬
sonne
infirme,
v.
cigot.
Mountat
iéu
èro be
sus uno
bello
faco.
a.
gaillard.
Faca-Bela
est
un nom
de
jument dans
le
roman
de
Girard
de
Roussillon.
FAÇOUN,
FAÇOU
(d.),
FAIÇOUN,
FEICOUN
(g.),
FAiçou
(g.
1.),
FEiçou
(auv.
lim.),
(rom.
facson, faysson,
faiciîon,
feysson, faisso,
faiso,
cat.
facció,
esp.
faccion,
it.
fasione,
lat
.factio,
onis),
s.
f.
Façon,
main-d'œuvre,
prix
d'un
travail
fait
;
manière,
v. amenan-
ço.fac'eci,
maniero.
La
façoun
d'un
vers,
la
facture d'un
vers
;
douna,
prene
à
façoun,
donner,
prendre
à
façon,
l'ouvrier
fabriquant
sans
fournir
la
ma¬
tière; iè
met
bèn la
façoun,
il
tourne
bien
la
chose
;
paga
la façoun,
payer
la
façon,
le
pot
cassé
;
avé
bono
façoun,
avoir
bonne
façon
;
faire
de
façoun,
de faiçous
(1.),
faire
des
façons, des cérémonies
;
donner
un
repas
un
peu
plus
abondant
qu'à l'ordinaire
;
anen
p,as
tant
de façoun,
allons,
point
tant
de
fa¬
çons; que
diable
tant de
façoun,
voyons, as¬
sez
de
grimaces;
quant
ae
façoun!
que
de
façons
! sènso
mai
de
façoun,
sans
plus
de
façon; façoun d'agi, façon d'agir;
es un pau
curious dins
sa
façoun, il
est
un
peu
indis¬
cret
;
acò
se
fai de la
façoun,
cela
se
fait
de
la
sorte
;
de
façoun
que,
de talo façoun, de
tau
feiçoun (g.), de
sorte
que
;
en
façoun
de,
en
forme
de
;
en
ges
de
façoun,
en
aucune
façon
;
las
feiçous,
les parties
honteuses,
en
Velay,
v. vergougno.
prov.
Raubo
facho, façoun perdudo.
S'èro
pas
la
façoun,
ges
de travai
pressarié
gaire.
Fau leissa li
façoun
i
taiur.
façouna, faiçouna
(1.),
feiçouna
(lim.),
(rom/
fasonar,
)faissonar,
afaissonar, it.
affazsonare),
v. a.
Façonner, former, styler,
ouvrager,
enjoliver,
v.
'atrenca,
f
atura.
Façouna la
vigno, cultiver la vigne.
Se façouna,
s'afaiçouna
(1.),
v. r.
Se
for¬
mer
;
s'attifer,
arranger sa
toilette,
v.
pimpa
;
être
maniéré,
poser.
Pauso
sa
daio,
se
façouno.
c.
favre.
Mio èro
souto
un
poumië
Que
se
façounavo,
Que
se
façounavo d'eici,
Que
se
façounavo d'eila,
Que
se
façounavo.
ch. pop.
Façouna,
façounat
(g. 1.),
ado,
part, et
adj.
Façonné, cultivé, ouvragé, ée.
prov.
Vigno
e
femo bèn façounado
Mancon pas
dins
l'annado.
R.
façoun.
façoun
age,
façoun
àgi
(m.),
s.
m.
Fa¬
çonnage.
R. façouna.
facóundi,
facóundio
(g. 1.), (rom.
cat.
esp.
port.
lat.
façundia, it. faconaia),
s.
f.
t.
littéraire.
Faconde,
v.
favello,
paraulun.
façouneja,
façou nia
(m.
),v.
n.
et
a.
Faire des
façons,
des
cérémonies
;
enjoliver,
façonner,
v.°engalanta.
°Se
façouneja, v. r.
Arranger
sa
toilette,
se
donner des
manières,
se
dandiner,
vétiller,
muser.
R.
façoun,
façouneto,
faiçouneto
(1.),
s.
f.
Petite
façom
allure
charmante;
minauderie,
v.
men-
ganello.
Devigne
ta
façouneto,
Emai
siegue
escur.
a.
bigot.
Mais
avans, nou soun
que
minetos,
Faiçounetos,
Í
Paraulelos.
ceren.
R.
façoun.
façoun1é,
feiçounié (lim.),
faiçouniè
(1.),
iero,
ièiro,
ádj.
Façonnier, ière,
v.
cóu-
calet,
façounous.
Countènt
e
jamai façounié.
a.
crousillat.
R.
façoun.
FAÇOUNOUS,
faiçounous
(g. 1.),
facou-
nious,
FAÇOUNiÉu
'(m.),
ouso,
ouo,
adj'.
Cé¬
rémonieux,
euse,
qui
a
des
manières
affables,
formaliste,
v.
afeta.
Es
un
pau
façounous,
il fait des
façons.
R.
façoun.
Factice,
v.
fatis
;
factioun,
v.
facioun.
factotum
(du latin),
s. m.
Factotum,
v.
tout-obro.
Lou factotum del
curat
de
Capestan.
j.
azaïs.
Large
au
factotum de
labourgado.
c.
blaze.
Factour,
facturo,
v.
fatour, faturo.
faculta,
v. a.
Faciliter,
donner
la
faculté
de, favoriser,
v.
facilita.
R.
facilita.
faculta,
facultat
(g. 1.),
(rom.
fazel-
tat,
cat.
facultat,
esp.
facultad,
it.
facultà,
lat.
facultas, atis),
s.
f. Faculté,
v.
povdè
;
corps
de professeurs,
v.
escolo, universita.
Faculta
de
dre, de medecino,
faculté de
droit,
de médecine
;
faculta di letro, di
sciènci;
faculté des
lettres, des sciences.
1...,1085,1086,1087,1088,1089,1090,1091,1092,1093,1094 1096,1097,1098,1099,1100,1101,1102,1103,1104,1105,...2382
Powered by FlippingBook