Lou Tresor dóu Felibrige - page 203

gium),
s. m.
L'espèce
ovine,
v.
fedan, màu-
tounaio
;
droit de pâture
pour
les brebis,
v.
aubiso.
S'adouno
à
l'avoraga,
il
élève
des
trou¬
peaux
;
aqui i'a
'n
bel
average,
il
y a
un
beau
pâturage. R.
avé
2.
averaire,
arello, aïro,
s.
Celui,
celle
qui
aveint, qui
atteint,
v.
agantaire. R.
ci¬
tera
2.
averamen
(rom.
averamen,
it.
avvcra-
mento),
s. m.
t.
de cadastre.
Aveu
et
décla¬
ration
de
biens,
v.
averacioun.
Tira
soun
averamen,
relever
sur
le
ca¬
dastre la
note
des biens
qu'on possède.
Averamen de la
terro
dóu Castelet.
v. lieutaud.
R.
avéra
1.
avèrbi,
averbe, adberbe
(g.), (rom.
ad¬
verbi, adverbe,
cal.
adverbi,
it. avverbio,
esp.
port,
adverbio, lat.
adverbium),
s. m.
Adverbe.
Adverbe
es
apellatz
qar
josta lo verbe deu
esser
pausatz.
donat
prov.
aver
ri al amen
(esp.
adverbialmente,
it.
avverbialmente),
adv.
Adverbialement.
R.
averbiau.
averriau, adberbial
(1.
g.),
ai,0
(cat.
esp.
port,
adverbial,
it. avverbiale, lat.
ad~
verbialis),
adj. Adverbial,
aie. R. avèrbi.
avercouli, abarcoitrit et
barcourit
(1.),
ido,
adj. Transi de froid,
v.
enregouï.
R.
enfregouli, afrejouli ?
avergougna, arergougna
(1. g.),
(rom.
avergonhar,
esp.
avergonsar,
cat.
aver¬
gonyir),
v. a.
Faire
honte,
v.
envergougna,
desounti.
S'avergodgna,
v. r.
Devenir
honteux.
Se
n'avergougno l'aucelilho.
l.
de ricard.
Avergodgna,
abergougnat
(1. g.),
ado,
part.
Qui
a
honte, pudibond, onde.
Elo,
lèu-lèu,
avergougnado
Coume
un
bèu chérubin
tout
flame de
vertu.
calendau.
R.
à,
vergougno.
averiga,
âberiga
(1. g.), (cat.
esp.
averi-
gtiar),
v. a.
Vérifier,
à
Toulouse,
v.
verifica.
Sounge
aberigat (Faget),
songe
vérifié.
Averilh,
averis,
v.
vedil
;
averilho,
v.
vedilho.
averlan,
s.
m.
Maquignon,
roulier (Bou-
coiran).
R. arland ?
averne
(it.
Averno, lat.
Avernus),
s.
m.
L'Averne,
lac de
Campanie;
l'enfer.
Averno,
v.
verno ;
avero,
v. vero
;
averre,
v.
avé.
averri, avarri
(for.),
(cat.
avarrir, lai.
advereri, redouter),
v.
a.
Prendre
en
aversion,
en
dégoût, dédaigner,
en
Dauphiné,v.
abourri.
avers,
erso(rom.
avers,
advers,
cat.
ad¬
vers,
it.
avverso,
lat.
adversus, aversus),
adj. Adverse,
à
l'opposite,
v.
contro.
La
partido
averso,
la
partie
adverse.
Dieu
es
l'averso
partido
Dóu Demoun
e
de
la
Mort.
vieux noël.
avers,
avès(1.),
(rom.
avers,port,
avesso),
s.
m.
Versantseptentrional,exposition
au
nord,
y.
envers,
revers,
iversen, rèire-lum,
uba.
Bos
de
l'av'es, bois coupé
au
versant
nord,
qui fournit moins de calorique
que
celui
de
i'adré.
Un
deluge arrivo
das avès.
a.
arnavielle.
A
l'avès de
Meirnci.
m. bourrelly.
Avers
est
l'opposé de
adré. II.
avers
1.
Aversano,
v.
versano.
aversàri,
adversari
(L), adeversàri
rh.),
arers.iri,
adiíkrsàri
(g.), àrio,
àri
rom.
aversari,
adversari,
aieversari,
aria,
cat.
adversari,
it.
avversario,
esp.
port,
ad-
versario,
lat.
adversarius,
aria),
adj.
et
s.
Adversaire,
v.
justaire.
De
prim
abord lis
aversari,
Fièr
e
planta
coume
dous
bîirri,
En
signe
J'amista
se
soun
touca
la
man.
p. gras.
AVERAIRE
AVEZO
aversié
(rom.
aversier,
averser, v.
fr.
aversier, lat.
adversarius),
s. m.
Le
diable,
le
démon,
en
Uauphiné
et
Limousin,
v.
de-
mòni.
Que boucan ! aurias
di
qu'èro
Vaversió !
quel
tapage
!
c'était
un
bruit d'enfer.
AVERSIOUN, AVERSIEN
(m.),
AVERSIÉU
(d.),
abersiéu
(1.
g.), (cat.
aversió,
esp. a-
version, it.
aversione,
lat. aversió, onis),
s.
f.
Aversion,
v.
abourrimen, aliiranço.
Es
moun
aversioun.
c'est
ma
bête d'aver¬
sion.
AVERSITA, ADVERSITAT
(1.),
ADBERSITAT
(g.); (rom.
aversitat, aversedat,
cat.
adver¬
sitat, it. avversità,
esp.
adversidad,
lat.
adversitas,
atis),
s.
f.
Adversité,
v.
malan,
maluranço.
Es dins l'aversita
que
la
vertu
grandis.
arm.
prouv.
Ma
deplourablo aversitat.
g. zerbin.
Dins tóutei leis
adversitat
Que
roudouelon à mei
coustat.
j.
sicard.
AVERSO,
AVÈSSO,
ABERSO
(1.
g.),
(rom.
avessa),
s.
f. Ravine,
torrent,
v.
gauclre,
va-
bre
;
averse,
v.
raisso
;
Aversa, ville du
royaume,
de
Naples où
fut assassiné le mari
de la reine
Jeanne, André de Hongrie. R.
a-
vers,
erso.
avertada, abertada
(1.
g.),
v. a.
Avérer,
vérifier,
en
Castrais,
v. avéra.
R. à,
vertat.
a
vert
an,
n.
d'h. Avertan,
nom
d'un saint
honoré
à
Limoges.
avertènço,
avertido
(rom.
avertenssia,
v.
fr.
advertance, it.
avvertensa,
cat. esp.
advertència),
s.
f.
Avis, attention,
v.
avis.
Proufitas
d'aquesto avertènço,
a-Oiéu-sias,
vaqui
ma
sentènço.
l'ome
de brounze.
R. averti.
averti, arerti
(1.
g.),
(rom. avertir, ad¬
vertir,
cat..
esp.
port,
advertir,
it. avvertire,
lat.
advertere),
v.
a.
Avertir, prévenir, admo-
néter,
convoquer,
v. asempra.
Avertisse, isses, is, issèn,
issès,
isson.
Lou
tron
avertis, pas,
le
tonnerre
ne
gronde
pas
avant
la foudre
;
averti
l'aigo,
essayer
l'eau, la tâter du pied
ou
de
la main
;
m'avertiguè,
m'abertisqiièc
(1.), il
m'avertit;
fau
que
t'avertigue, cal
que
t'abertigo
(1.),
je dois t'avertir;
en
s'avertissent,
en
s'aber-
tiguent (1.), lorsqu'on
s'avertit.
Averti,
abertit
(1. g.),
ido,
part.
Averti, ie.
Tèn-te per
averti,
tiens-toi
pour
averti.
prov.
Un averti n'en
vau
dous.
Avé
averti,
avoir accoutumé,
en
Dauphiné;
enfant
averti,
pour
afourti.
avertidou,
s. m.
Moniteur
;
celui
qui aime
à faire la
leçon.
Farias
un
bon avertidou.
j. roux.
R.
averti.
avertimen,
avertissimen
(1.),
avertis-
samen
(rh.),
abertissemen
(rouerg.),
(rom.
avertiment,
avertissament,
port,
aclverti-
mento,
esp.
advertimiento,
it.
avverti-
mento),
s.
m.
Avertissement,
v.
avis
;
billet
d'avertissement,
v.
biheto.
An escri
pèr avertimen
:
Se toques
la bèslio
marrido,
Pos be dire adiéu
à la
vido.
p.
gaussen.
R.
averti.
AVERTISSÈIRE,
EREIXO, EIRIS,
ÈIRO,
s.
Celui,
celle
qui avertit,
v.
mounitour. R.
averti.
Averto,
v.
disaverto.
avertoun,
n.
p.
D'Averton,
nom
de
fam.
avignonais.
AVERTUDA
(rom.
avertudar, csvertudar)-,
v. a.
Évertuer,
exciter,
v.
afeciouna.
S'avertuda,
v. r.
S'évertuer,
v.
espangouna.
Mai regnara quau
s'avertudo.
calendau.
R.
à, vertu.
AVÈS, AVÈ
(rh.),
AVÈl(lirn.),
AVÈT,
Èl,
AIO
(d.),
ABÈS,
ÀBÈTS (1.),
AUÈS,
AUÈTS
(g.),
ATS
195
(bord.),
(rom. avets, cat.
habeu, it. avete,
lat.
habetis),
vous avez,
\.ravê.
Avès,
v. avers.
avesa, vesa
(rom.
avesar,
vexar,
cat.
esp. avesar,
it.
avezzare),v.
a.
Habituer,
en
Limousin,
v.
acoustuma.
Is m'avesèren à
l'eilacho,
j.
foucaud.
ils m'habituèrent
à
l'attache.
S'avesa,
v. r.
S'habituer,
se
faire à.
Avesa,
avesat
(1.),
ado,
part, et
adj.
Habi¬
tué, ée. R.
à,
fes.
Avescat,
v.
evescat.
avescha
(lat.
vestigare, chercher),
v. a.
Agacer, exciter,
provoquer, en
bas Limousin,
v.
agarri, boustiga.
Troubadours, jouglars s'aveschavon.
j.
roux.
aveschado
(lim.),
s.
f.
Agacerie,
provoca¬
tion,
v.
pounchounado. R. avescha.
aveschage
(lim.),
s. m.
Action
d'agacer,
de
provoquer, v.
boustigage. R. avescha.
aveschaire
(lim.),
aïro,
s.
Celui,
celle
qui
agace,
taquin,
ine,
v.
boustigaire. R.
a-
vescha.
avesina, abesixa
(1.),
abesia
(g.)^(cat.
avehinar, port,
avisinliar,
esp.
avecinar,
it.
avvicinare,
b.
lat.
avicinare),
v. a.
Avoi-
siner,
v.
envesina.
Sus lou
coutau
que
l'avesino.
c. brueys.
S'avesina,
v. r.
Devenir voisin,
se
rappro¬
cher.
La
mue
que
s'avesino.
calendau.
Avesina,
abesinat
(1. g.),
ado,
part,
et
adj.
Avoisiné,
ée.
prov.
Vau
mai èstre
soulet que mau
avesina.
R.
à,
vesm.
Avesinanço,
v.
vesinanço.
avespra, abespra
(g.), (rom.
avesprar,
vesprar,
avesprir),
v. n.
Se faire nuit,
v.
anucha.
Avèspro, il
se
fait
tard.
S'après
li vèspro
Lou
jours'avèspro.
Tu m'esealustres de clarta.
isclo
d'or.
R.
à,
vèspre.
avesprage
(rom. avespratgc),
s. m.
Ap¬
proche
du soir,
v.
calabrun.
R.
avespra.
Avesque,
v. evesque;
avèsso,
v.
averso;
avet,,
v.
abet.
avéusa,
abéusa
(g.
1.),
abiéusa
(rouerg.),
abéuda
(b.),
avéuva
(lim.),
(rom.
aveusar,
aveuvar,
avesvar,
port,
enviuvar,
it.
ve-
dovare),
v.
a.
et
n.
Rendre
veuf
ou
veuve;
priver, dépeupler,
v.
priva
;
devenir
veuf
ou
veuve
:
L'an
d'après avéusè.
lafare—alais.
Dieu
me
n'avèuse, Dieu
m'en
délivre.
S'avéusa,
v. r.
Devenir
veuf
ou
veuve.
prov.
Sardo
que
s'avéuso vèn
coume
un saumoun.
Lous
tres
amics lèu
s'abéusèron.
m.
barthés.
Avéusa, abéusat
(1. g.),
ado,
devenu
veuf,
dépeuplé,
privé, ée.
Avéusa di bèn
d'aquesle
mounde.
f.
du
caulon.
Près d'uno mai de bouno
ouro
abéusado.
j.
jasmin.
R.
à, véuse.
avéusage, avéusxgi
(m.),
s.
m.
Action
de rendre veuf
ou
de le devenir
;
veuvage, v.
vèusage.
Ah!
l'avéusage
Es
tant
marrit!
t.
aubanel.
En vesènt veni
l'avéusage,
Sa femo voulié
se
péri.
j.
brunet.
R.avéusa.
aveza
(rom. Avezac, b.
lat.
Avezacum),
n.
de
1. Avezac
(Ilautes-Pyrénées)
;
Davezac,
nom
de fam.
gascon.
avezo
(rom. Avesa,
b. lat.
Aveda),
n.
de L
Avèze(Gard, Puy-de-Dôme).
1...,193,194,195,196,197,198,199,200,201,202 204,205,206,207,208,209,210,211,212,213,...2382
Powered by FlippingBook