Lou Tresor dóu Felibrige - page 25

ACABASSI
ACAMINA
17
Acabani,
acabana, no,
part,
et
adj. Voûté,
èô,
ogival, aie.
Sebisso
acabanado,
haie
penchée
en
avant.
B. à,
cabano.
acabassi
(s'),
v.
r.
Se
flétrir,
se
faner,
s'user,
par
l'effet de
l'âge,
des excès
ou
du
tra¬
vail,
v.
abouli,
afatrassi.
Acabassi,
acabassit
(1.),
ido,
part, et
adj.
Flétri, ie, usé, fané,
ée.
Femo
acabassido, femme
qui
se
laisse al¬
ler,
qui
néglige
sa
toilette.
Adounc
la
vierge benesido
De-vers
la
chourmo
acabassido
Soun enfant
a
vira.
s. lambert.
R. à. cabas,
Acabbat,
v.
à cap-bat.
acabla,
acapla
(1.), (du fr.),
v.
a.
Acca¬
bler,
v.
aciapa,
agrasa.
La
languino m'acablo.
f. de
cortète.
Sourtès
d'eici,
car
iéu
tramble de
pou
Que l'eslable
Noun
vous
acable.
n.
saboly.
Acabla,
acablat(L),
ado,
part, et
adj. Acca¬
blé,
ée.
Lou
mau
que me
tèn acablat.
c. brtjeys.
E l'on
es
acablat de penos e
trabals.
a.
gaillard.
acablamen, acaplomen
(1.),
s. m.
Acca¬
blement,
v.
ablasigaduro, escrancaduro,
agrasamen,
lassige. R. acabla.
Acabra,
v.
encabra;
acabussa,
v.
cabussa
;
acacagna,
v,
escarcagna.
acacha, acassa, acaissa
(g.),
eivcacha
Írom.
acaissar, ocaizar,
trancher
avec
les
lents),
v. a.
Couper
net,
trancher,
v.
braca,
cscacha;
ajuster, égaliser,
parer,
unir;
arran¬
ger,
agencer,
adoniser,
v.
atrenca,
alisca,
■eouti
;
rompre,
écraser,
briser,
v.
cacha.
Acacha
lou
bos,
appareiller
le bois
pour
le
mettre
en
fagot
;
aquelo raubo t'acacho,
cette
robe
te
va
bien.
S'acacha,
v. r.
S'ajuster,
s'attifer,
se"
soi¬
gner,
s'engraisser.
Acaclio-tc
p'er
parti,
fais toilette
pour
partir.
Acacha,
acachat(1.),
ado,
part, et
adj. Coupé
net ;
propre, en
ordre,
ajusté,
orné,
ée, fringant,
ante
;
écrasé,
brisé,
ée.
prov.
Fiho
acachado
Mié-maridado.
Un
ome
acaissat de lassièro.
j.
castela.
R.
à,
cais.
acachadamen
,
acacha
domex
(1.),
adv.
Avec
netteté,
avec
ordre,
v.
proupramen.
R.
acacha.
acachaduro,
acassaduro,
s.
f.
Netteté,
propreté;
ajustement,
toilette,
v.
atrenca-
duro.
l'a
forço acachaduro
dins
l'oustau,
c'est
une
maison
très bien
tenue.
R.
acacha.
acachouli,
v. a.
Cajoler,
amadouer,
en
Rouergue,
v.
caclioula.
Acacliouli
soun
calignaire,
enjôler
son
amant.
S'acachouh,
v. r.
Cacher
sa
figure dans
le
sein de
sa
mère,
en
parlant d'un
enfant.
Agachouli,
acachoulit
(1.),
raó,
part, et
adj.
Cajolé,
ée.
R. acatoula.
Acachoun,
v.
acatoun
(d').
acacia, agacia
(1.),
cacia
(cat.
esp.
it. lat.
acacia),
s. m.
Acacia, robinier, arbre,
v. cacio.
Acacia rouge,
gaînîer,
arbre,
v.
avelatiè.
Acadeira,
v.
acoudoula, aqueira, acarreira.
acadèmi
,
acadèmio (1. g.),
academio
(rh.),
académie
(m.),
(it. accademia,
cat.
esp.
port.
lat. acadèmia),
s.
f.
Académie,
v.
coun-
sistòri.
L'acadèmi cli Jo
Flourau,'
l'académie des
Jeux Floraux de
Toulouse,
la
plus
ancienne
société littéraire de
l'Europe,
v.
jo
;
on
dit
pourtant
que, vers
1100, les Juifs avaient
fondé
une
académie
à
Lunel.
Anan
faire,
dóu
coup, e
meissoun
e
vendèmi
:
Sian
urous
mai-que-mai, soci de
l'acadèmi.
p.
vidal.
academl,
acadèmic
(1.
g.),
ico
(cat.
aca-
clemicli,
esp.
port.
it.
academico, lat.
aca-
demicus),
adj.
Académique.
Nosto
founfònio
academico
Vous
a
di
soun
alléluia.
h.
morel.
Li
felibre tènon
a
taulo si
sesiho
academico.
arm. prouv.
academicamex
(cat.
acadèmicament,
it.
accademicamente), adv. Académiquement.
R. acadèmic.
ACADEMiciAX
(
a n g
I.
acadcmician),
s. m.
Académicien.
L'academician
Raynouard èro de
Brignolo.
arm.
prouv.
R. acadèmic.
ACADEMlSïO,
s. m.
Académiste, membre
d'une
académie de
jeu, d'armes
ou
d'équita-
tion.
R. acadèmi.
acagassouxs
(d'), loc.
adv. A
croupetons,
dans
les
Alpes,
v.
agrouva.
E
se
metié
d'acagassouns
Pèr las culi
sout
lous
bouissouns.
l.
gorlier.
R. escagassa.
acagxa
(cat. acanj/ar),
v. a.
Rendre indo¬
lent,
v.
aperesi
;
irriter,
acharner,
v. encci-
gna.
S'aca&na
(genevois
s'accagner),
v. r.
Se
laisser
aller à
la paresse
;
s'accroupir
;
s'irri¬
ter,
s'acharner.
Acagna,
ado,
part, et
adj.
Nonchalant,
ante,
accroupi, ie
;
acharné,
ée.
Lou
rabot, la destrau, dins si
man
acagnado
De
cinq jour fan
pa
'no journado.
s. lambert.
R.
à,
cagno.
acagxallda,
acanarda, cagxarda,
v. a.
Exposer
au
soleil, abriter,
v.
abriga, arraja.
S'ACAGNAllDA,
v. r.
Se
mettre
au
soleil de¬
vant
un
abri
;
s'acagnarder,
s'acoquiner.
Acagnarda,
ado,
part.
Abrité
au
soleil. R.
à,
cagnard.
acagxardi,
v. a.
Acagnarder, acoquiner,
v.
agourrini.
Acagnardisse, isses, is, issèn,
issès, is-
son.
S'acagnardi,
v. r.
S'habituer
à
prendre le
soleil,
s'acoquiner.
Acacnardi,
acagnardit
(1.),
nio,
part, et
adj.
Acagnardé,
ée.
Acagnardi
coume un
chin, acagnardit
coumo un
gous
(1.), fainéant
comme
un
chien. R.
à,
cagnard.
Acahut,
v.
aquedu.
acaiax,
axo
(it. Acajano), adj.
et
s.
A-
chéen,
enne, nom
de peuple. R. Acaio.
acaiauda, acalhauda
(1.),
v. a.
Poursui¬
vre
à
coups
de cailloux, lapider,
injurier
pu¬
bliquement,
v.
acoudoula,
aqueira.
Cridarai
coumo un
sourd,
vous
acalhaudarai.
j.
aza1s.
T'espoumpisses d'avedreacalhaudat
uno
republico.
de
ricard.
R.
à, caiau.
acaio
(cat. lat.
Achaia),
s.
f. L'Achaïe,
pro¬
vince
Grèce.
Prince
d'Acaio;
prince
d'Achaïe,
titre
que
portaient les fils des rois
de
Naples,
comtes
de
Provence.
Acaira,
v.
aqueira
;
acaira,
v.
esqueira
;
acaissa,
v.
acacha
;
acaissa,
v.
agassa.
acajou
(port,
acajú,
esp.
acayoiba,
ma¬
lais
kayou,
bois),
s. m.
Acajou.
Moble
d'acajou,
meuble
en
acajou.
acala
(esp.
'acallar),
v. a.
Abriter, butter,
protéger,
v.
a'origa, acela
;
tasser,
presser,
v.
quicha
;
apaiser, calmer,
v.
abauca.
Acala
sa
nisado, couvrir
sa
nichée
de
ses
ailes
;
acala la caiado,
presser
le
caillé
avec
les mains.
Lou
loup
e
l'elefant
Avien
talent,
e res
pèr
acala
sa
fam.
p.
de
gembloux.
S'acala,
s'acalha
(g.),
v.
r.
S'abriter
;
se
calmer,
se
taire.
Lou
vent
s'acalo, le
vent
s'apaise.
E
se sa
maire
me
crido,
S'acalara,
santa-Diéu !
a.
r1gaud.
Acala,
acalat
(1.),
ado,
part,
et
adj.
Abrité,
apaisé, ée.
Digats-me lou boun
moul
e
serèi
acalat.
a.
gaillard.
R.
à,
calo.
acal
aire, arello, airo,
s.
Celui,
Celle
qui abrite,
tasse
ou
apaise,
v.
abrigaire.
R.
acala.
acalamex,
s. m.
Mise à
l'abri
;
tassement,
pressée
;
apaisement,
v.
abaucamen.
R.
acala.
Acalfura,
v.
escaufura.
acaligxassi
(s'),
s'acaligni,
v. r.
S'adon-
ner aux
fréquentations
amoureuses,\.fringa.
Acalignassi,
acarignassi
(m.),
ido,
part. et.
adj.
Qui
aune
intrigue
d'amour
,
amouraché,
ée,
v.
fringareu.
Acaligni
pèr Esterello.
calendau.
R.
à,
caligna, calino.
ACALI XA
,
ACHALINA
(lim.),
ACHALENA,
achaxela
(b.
lim.),
(rom.
acalinar),
v. a.
Échauffer,
attacher
fortement,
v.
afisca,
en-
galina.
S'acalina,
v. r.
S'échauffer
à
quelque chose,
s'appliquer,
s'attacher à
une
occupation.
Acalina,
agalinat
(1.),
ado,
part, et
adj. At¬
taché,
passionné,
appliqué,
ée.
R. à, calino.
ACALOURA,
ACALOUXA
(1.),
ACAURA
(niç.),
ACHAURA
(l.),ACIIARLA
(lim.),ACHAUA
(bord.),
(rom.
acalorar,
acalivar,
cat.
esp.
acalo¬
rar,
it.
accalorare),
v.
a.
Échauffer,
donner
de la
chaleur,
v.
escaufa,
escaufura,
esca-
louri.
E la tèndro bestiolo
Acalouro
e
cubris
L'umblo
paiolo.
s. lambert.
S'acaloura,
v. r.
S'échauffer,
se
mettre
à la
chaleur.
Lou
t'ems
s'acalouro pas
gaire, le
temps
ne se
radoucit
guères.
Acaloura,
acalourat
(1.),
ado,
part, et
adj.
Echauffé,
ée,
qui
a
chaud
pour
être
trop
cou¬
vert.
D'aquel
enguènt
puissant
n'a
doui
vas
acaurat.
j.
rancher.
R.
à,
calour.
acalourant, aciiarlaxt
(lim.),
axto.
adj.
Échauffant,
étouffant
de
chaleur,
v. e.s-
caufant,
caudinas.
R. acaloura.
Acalustra,
v.
escalustra.
acamaia,
v. a.
Accoster,
v.
abourda.
Adounc
qu'ounestamen l'aguèt acamaiat.
p".
de
gembloux.
R.
à,
camai.
acamba, acama
(b.),
v. a.
Mettre
à cali¬
fourchon,
v.
acavala
;
enjamber,
v.
encamba
;
laisser les
jambes libres
à
un
enfant,
en
Gas¬
cogne,
v.
aouna
li
pèd.
Acamba,
acambat
(1.),
acamat
(bord.),
ado,
part,
et
adj.
A
califourchon.
Ben
acamba,
bien
jambé,
v.
emboutela.
R.
à,
cambo,
acambarada
(s'),
s'acamabada,
v. r.
Se
faire
camarade,
devenir
compagnon,
v.
amiga
,
assoucia.
S'acambarado emè
quau que
siegue,
il
se
lie
avec
le
premier
venu.
R.
à,
cambarado.
acamixa,
achamixa
(d.),
(rom.acaminar),
v. a.
Acheminer,
v.
adraia, avia,
encamina
;
mettre
en
train,
v.
atrina
;
mettre
en
fuite,
chasser,
v.
coussaia.
S'acamina,
v. r.
S'acheminer,
se
diriger,
s'a¬
vancer, se
hâter;
parvenir.
Li
grand s'acaminon
toujour, les
gra'
font
toujours
leur
chemin.
Aici
moussu
Uirat
que
vès
nous
s'acanr
h.
birat
acamina, acáminat
(1.),
ado,
pa'
Acheminé,
empressé,
ée,
en
trair
min.
1...,15,16,17,18,19,20,21,22,23,24 26,27,28,29,30,31,32,33,34,35,...2382
Powered by FlippingBook