Lou Tresor dóu Felibrige - page 52

44
AGACHOUNA
AGARA
agachouxa
(rom. agachonar),
v. a.
Pour¬
voir de témoins
une
borne.
S'agachouna,
v.
r.
Se cacher,
se
blottir.
Terme
agacliouna, borne
qui
ases
témoins.
R.
agachoun.
Agacia,
v.
acacia.
agacin, aigacin
(a.),
agaci,
agacis(1.
g.
d.),(rom. lyon. agacin;rom.
agusim, aguzim,
pointe;
wallon
amasse,
cor),
s.
m.
Cor
au
pied,
v.
durihoun;
excroissance,
v.
liipi
;
le plus
bas
œil d'un
sarment
de
vigne,
v.
bourri-
houn;
ironiquement,
bosse,
v.
gibo
;
Agassiz,
nom
de fam.
Iang.
Claveu
d'agacin,
racine
d'un
cor;
èsterpa,
derraba
'n
agacin,
extirper
un cor
; moun
agacin
me
lancejo,
mon cor
au
pied
m'é¬
lance
;
erbo-d'agacin, dis-agacin,
das-aga-
cisses
(1.),
herbe
aux
cors,
joubarbe
;
pèiro
as
agacis,
pierre qu'on
trouve
dans l'estomac
des
limaces,
à
laquelle
les
paysans
du Viva-
rais
attribuent
des
propriétés
curatives
contre
les
cors.
Sai-que
lis agacin
te
fan
mau.
l. roumieux.
Un derrabaire
d'agacin.
a.
autheman.
R.
agus.r
agadÉS
(rom.
Agadés,
lat.
pagus
Aga-
thensis),
s.
m.
Le
pays
d'Agde,
v.
agaten.
R.
ate.
agadèus,
s. m.
Genêt épineux,
en
Laura-
gais,
v.
argelas.
Del bel four
omit
l'agadèus crico
E flambo
rouge.
a.
fourès.
R. agaus,
avaus.
Agado,
v.
eigado.
agafa,
gafa
(lim. d.),
engafa
(Velay),
(cat. agafar,
it.
acca/fare),
v. a.
Gaffer,
ac¬
crocher,
suspendre
;
attraper,
happer,
prendre
au
bond
ou
de
volée,
v.
gafa,
aganta,
arra¬
pa;
mordre,
v.
mordre, dévisager,
v.
descara.
L'agaferian,
l'agafèben
ou
agafèen (toul.),
nous
le saisîmes
;
es
tèms
d'agafa
lou
bigot,
il
est
temps
de
prendre
le hoyau.
S'agafa,
v. r.
S'accrocher,
se
prendre
à quel¬
que
chose, s'arrêter
mutuellement
au
passage,
v.
arramba.
Ambel
prumiè
vengut
se
cal
pas
agafa.
j. daubian.
Coumo
lou
negadis s'agafo
sus
d'un
ro.
m.
bourrelly.
Agafa,
agafat
(1.),
ado,
part, et
adj.
Accro¬
ché,
ée.
R.
à,
gafo.
agafado,
agafau,
agafal
(1. g.), (cat.
agafada),
s.
f.
et
m.
Accroc,
v.
gafado
;
al¬
garade, reproche
immérité,
sortie
violente,
v.
abrivado.
11.
agafa.
agafaire,
arello,
airo,
s.
et
adj. Celui,
celle
qui accroche, attrape
ou
happe,
v. arra-
paire.
Metran les pouces
agafaires
Sus les
prêts
que
despenjaran.
l.
vestrepain.
A
lou
bras
agafaire.
a.
arnavielle.
agafin,
n.
p.
Agaiïin,
nom
patronymique
des
anciens
seigneurs
de
Merveille
(près
Mar-
tigues),
originaires
du
Piémont.
agagnau,
s.
m.
Mante
religieuse,
à Aix,
se¬
lon
Diouloufet,
v.
prègo-dièu.
agai,
s. m.
Lotier
comestible, lotus
edu-
lis, plante.
agai
(rom. Aguase,
b. lat.
Agathon),
n.
de
1.
Agay
(Var).
La
pla]0
d'Agai,
la
plage
d'Agay.
agaiar1ïi,
agalhardi
(rouerg.),
agrei-
audi
(rh.),
v.
a.
Égayer,
ragaillardir,
v.
re-
gaiardi.
Soun
sang
trop
nous
agalhardis.
a.
villié.
S'agaiardi,
v. r.
S'agaillardir,
s'égayer,
s'é-
baudir,
v.
escarrabiha.
R.
à,
gaiard.
Agaida,
agaira,
v.
agueira
;
agaira,
v.
aquei-
ra;
agaita,
agaja,
v.
agacha
;
agalancié,
aga-
lencié, agalanié,
v.
agoulencié
;
agalanti,
v.
garanti.
agalavardi,
agalabardi
(1.),
v. a.
Rendre
goulu,
avide,
v.
agroumandi, agouludi.
S'agalavardi,
s'engalavardi
(d.),
v.
r.
De¬
venir
goulu.
Agalavardi,
agalavardit
(1.),
ido,
part,
et
adj.
Affriandé,
ée.
Avé
agalavardi,
troupeau
habitué
à brou¬
ter
dans les
prés
ou
dans
les
vignes.
Ah
!
couquinot
de
Cupidoun,
Agalavardi
de
poutoun.
l.
roumieux.
R.
à,
galavard.
agalavardimex,
s.
m.
Action
d'affriander
ou
de
s'affriander,
v.
agroumandimen.
R.
agalavardi.
Agalè,
v.
eigalié.
agalha
(rom.
egaillar, agular,
it.
agga-
gliare,
égaliser),
v. a.
Embellir,
orner,
en
Languedoc,
v.
acacha, alisca,
engalha.
R.
egau.
Agalis,
v.
galis.
agaussa
(s'),
v. r.
Se pencher de côté,
prendre
une
position
oblique,
témoigner
par
ses
gestes
l'envie qu'on
a
d'avoir
ou
de
voir
quelque
chose,
v.
bidoursa.
Coumo
aquel enfant s'agalisso
!
j.-j.
bonnet.
R.
à,
galis.
Agalo,
v.
galo;
agaloupac;v.
agouloupa.
agalous,
s.
m.
Rugrane, arrête-bœuf,
dans
l'Hérault,
v.
agavoun
;
houx frêlon,
autre
plante épineuse,
v.
verd-bouisset.
E
sous
brasses
se recroucavon
Coumo
uno
serp
joust l'agalous.
j.
laurès.
Agalousses, aigcilousses,
algalousses
,
plur.
Iang.
d'açjalous. R.
agaus,
avaus.
agama
(s'),
v. r.
Se blottir,
se
pelotonner
dans
un
lit,
en
Vivarais,
v.
amaga.
R.
a-
maga.
agamas
(rom.
Agamas,
b.
lat.
Agaman-
cumj,
n.
de 1.
Agamas
ou
Lagamas
(Hérault).
agamexxoun
(rom. Adamelon,
Gameno,
it.
Agamennone),
n. p.
Agamemnon,
v.
A-
trido.
Nem, dins lou miéu esprit,
es
mai
qu'
Agamennoun:
Quouro
dis
si,
es
si;
quouro
dis
noun,
es
noun.
j.
rancher.
agamouti
,
agodmouti,
achamouti
(a.)
agramouti,
agroupemouti,
v. a.
Affaisser,
resserrer,
ratatiner,
v.
acebenchi,
amou-
louna.
Agamoutisse,
isses,
is,
issèn, issès,
is-
son.
S'agamouti,
v.
r.
Se
motter,
se
tapir,
se
blottir,
se
ratatiner,
v.
amata.
S'agamoutis
esperant
de cour'agi.
j.-j.—l.
d'astros.
S'agamoutiguè
dins lou fangas.
l.
boucoiran.
Agamouti,
agamoutit
(1.),
ido,
part, et
adj.
Blotti,
ie, ratatiné,
ée.
Sus la
paio èro agamouti.
s. lambert.
Èron agamouti
a
l'oumbro d'uno
tousco.
m.
bourrelly.
R. agama,
amouti.
Aganaud,
v.
Uganaud
;
agancha,
v.
aganta
;
aganço,
v. cance.
agâxdi,
axgaxdi
(1.),
gaxdi,
v. a.
et
n.
Atteindre, arriver,
amener
à,
v.
ajougne,
a-
durre.
E
pioi
uno
triojo
pleno
Qu'agandiguèron
em
proun
peno
A
taulo,
en se
crebant la*
pèls
Acouchèt de
trege
poucèls.
c.
favre.
S'agandi,
v. r.
S'acheminer,
se sauver.
El
s'agandis
d'uno escourrido.
rigaud.
R.
à,
gandi.
agaxdocxi,
v. a.
Débaucher,
v.
degaia.
S'agandouni,
v. r.
Se
débaucher,
s'acoquiner.
Agandouni,
agandounit
(1.),
ido,
part,
et
adj.
Débauché,
ée, habitué
à la vie
de
fainéant, de
chenapan.
R. à,
gandoun.
agaxèl
(1.),
s.
m.
Chondrille,
plante,
v
sauto-voulame.
Aganèl-de-camp,
chondrille
jonciforme
;
aganbl-de-sagno,
scorzonère des
marais. R.
canèl ?
agani, acaxi
(bord, lim.),
v.
a.
Exténuer,
excéder,
v.
adeli,
anequeli,
anouï.
Aganisse,
isse,
is, issèn, issès, isson.
S'agani,
v. r.
S'exténuer, s'excéder,
s'épuiser.
Tout
s'aganis
e
tout
es en
soufrenço.
j. jasmin.
De
l'esmarra dôu nis
Quand
l'amo
s'aganis.
l.
roumieux.
agani,
aganit
(b.),
raganit,
reganit
(1.),
ido,
part.
adj.
et
s.
Exténué, épuisé, affamé,
ée
;
chétif, ive.
Agani
de
talent,-exténué
de
faim;
aganiclo
de
set,
mourante
de soif
;
blad agani, blé
re¬
trait.
L'aganido
mort.
p.
goudelin.
Nòsti fenno
soun
aganido.
a. bigot.
prov.
l'a
res
de
pulèu sadou qu'un agani.
R.
à,
cano
ou can.
agaximex,
s. m.
Exténuation,
inanition,
v.
aclelimen,
anequelimen,
ganisoun.
R.
a-
gani.
Aganlo,
v.
galo.
agaxta, gaxta, anganta
(d.),
agaxcha,
agaxsa,
gaxsa
(1.),
(rom.
agandar,
cat.
a-
guantar, it.
agguantare),
v.
a.
Empoigner,
saisir, prendre,
attraper,
atteindre,
rattraper
;
reprendre,
en
parlant des plantes,
v.
arrapa,
agafa;
tromper,
donner le
change,
v.
embula.
Aganto,
attrape;
se
t'agante, si
je
te
prends
;
agantas-lou,
saisissez-le.
E
pèr
ta
taio mistoulino
Iéu
t'agantave,
e
qu'èro dons!
t. aubanel.
prov.
S'aganto
pas
dos lèbre dins
un
jas.
S'aganta,
v. r.
En venir
aux
mains
; se
pren¬
dre,
se
cramponner,
s'attacher
;
reprendre,
en
parlant des
chairs coupées.
Aganto-te,
accroche-toi.
Aganta,
agantat
(1.),
ado,
part,
et
adj.
Em¬
poigné, ée, saisi, ie, pris, ise, atteint, einte.
Ai
aganta
la
setanteno,
j'ai
commencé
mes
soixante-dix
ans.
R.
à,
gant.
agaxtable,
ablo
(cat. aguantable, abla),
adj. Saisissable,
v.
prenable. R.
aganta.
agantaire, arello, airo,
s.
Celui, Celle
qui prend, saisit,
attrape
;
voleur,
euse,
v. ar¬
rapa
ire.
De-que fan puei leis agantaire de chin ?
lou tron de
l'èr.
R.
aganta.
agaxto,
s.
f.
Attrape,
v.
atrapo
;
pour
oie
sauvage,
v.
ganto.
Qu si
rapello
plus de
la lelro
d'aganto
à la
mes-
tresso
'?
lou
tron
de
l'èr.
R.
aganta.
aganto-mousco,
s. m.
Silène attrape-
mouches, plante,
v.
atrapo-mousco. R.
a-
ganta,
mousco.
Agantoun,
v.
gantoun.
agapi, japi
(lim. d.), (lat.
capere),
v. a.
Coller,
engluer,
v.
envisca
;
saisir,
v.
arrapa.
Agapisse, isses, is, issèn, issès, isson.
Agapi,
agapit
(1.),
ido,
part, et
adj. Collé,
poissé
;
tassé,
sellé,
ée,
en
parlant
d'un
ter¬
rain.
Lano
agapido, laine
grasse,
v.
aglapi.
agapo
(esp.
agapa,
lat. agape),
s.
f. A-
gape,
repas
des
premiers chrétiens,
v.
repas.
Refasènt
lis
agapo
antico.
a.
boudin.
agar
(lat.
hébr. Agar),
n.
de
f.
Agar.
agara
(rom.
aguarar),
v. a.
Regarder,
v.
gueira,
agacha
;
garer,
garantir,
v.
gara.
Agaro, vois
;
agaro-te,
regarde
un peu;
agaro
que,
prends
garde
que
;
agaras-lou,
voyez-le.
.
Agaras-me,
tenès.
f. de
cortète.
1...,42,43,44,45,46,47,48,49,50,51 53,54,55,56,57,58,59,60,61,62,...2382
Powered by FlippingBook