Lou Tresor dóu Felibrige - page 55

AGÈU
AGLOUMERA
47
Agermi,
ido,
part, et
adj. Herbeux,
euse.
Dins lou
relarg
agermi dei
baslido!
f.
vidal.
Au
plan,
sus
la lepo
agermido.
a.
mathieu.
R.
à,
germe.
Agèros,
v.
aguères
;
agèrou,
v.
aguèron
;
a-
■ges,
v.
agues
;
âgés,
v.
agués
;
agès, agèsse,
agèssi,
v.
aguèsse; agèssen,
v.
aguessian;
a-
gèsses,
v.
aguèsses
;
agèsso,
v.
aguèsse
;
agès-
son,
v.
aguèsson
;
agèt,
v.
aguè
;
agets,
v.
agués.
agèu,
agèi,
(1.),
(rom.
Agel,
lat.
Agellum),
n.
de
1.
Agel, près
Noves
(Rouches-du-Rhône);
Agel
l'Hérault),
dont
les habitants
sont
nom¬
més
Ageleses,
v.
garoutié
;
le
mont
d'Agel,
qui domine le
village
de
la
Turbie
(Alpes-Ma¬
ritimes).
agi
(basque
cg,
sanscrit
ag'is, mouvement),
s. m.
Action, dans
Bergeyret,
v.
acioun;
pour
âge, grain,
timon,
v.
âge
; pour
haie,
v.
ajo.
Agi,
v.
ague, que
j'aie.
agi, ayi
(b.),
(rom.
esp.
agir,
it.
agire,
lat.
agere),
v.
n.
Agir,
v.
faire.
Agisse,
isses,
is,
ou
(m.) aglssi,
isses,
isse, issèn, issès,
isson.
Agisse
coume se
d'eu, agis
comme
il
faut;
pòu
plus agi,
il
est
devenu
impuissant
;
fau
qu'agigue,
cal
qu'agisco (1.),
il
faut
qu'il
agisse;
agiguen, agiscan
(Ì.),
agissons.
Agigues longo-mai
coume
vénes
d'agi.
calendau.
S'agi,
v.
imp. S'agir.
S'agis d'acò,
il s'agit
de
cela;
as
mau
agi,
as
mal
agit (1. g.),
tu
as
mal
agi;
se
s'èro
agi,
s'il s'était agi.
agibassi,
v.
a.
Bossuer,
v.
enclôuta.
S'agibassi,
v.
r.
Se
bossuer.
Agibassi,
ido,
part,
et
adj. Bossué,
ée,
iné¬
gal, aie.
La taifo
agibassido.
arm. prouv.
La
piano agibassido.
x. de
ricard.
B.
à,gibasso.
agusi,
AGEiti, exgebi,
v.
a.
Bosseler,
rider,
<
v.
passariha.
La vido
es
pas proun
duro,
Parai ?
pèr agibi
voste
front
souspichous
De
tant
de
frounsiduro
!
p.
mistral.
S'agibi,
v.
r.
Se rider
de
maturité,
se
sécher
sur
l'arbre.
Agibi,
agibit
(1.),
ido,
part, et
adj.
Ridé,
sé¬
ché
sur
l'arbre,
en
parlant
des
fruits,
v.
ara¬
bica,
jubica.
Rasin
agibi,
raisin
desséché.
R.
à,
gibo.
agibin,
augebin
(b.
lat,
asebit,
prune
sè¬
che;
persan
augiubin,
miel),
s.
m.
Prune
ri¬
dée,
à
demi
séchée
sur
l'arbre,
v.
bacoun,
bassaquet,
brignolo.
agibis,
agibit,
ageb1t, jubi,
agibet,
angibet,
gibet
(rh.),
augebit,
aujubit
ausebï,
augibert,
alzibil
(1.),
(b.
lat.
aïti¬
bi
t,
rom.
cat.
atzebib, tzebib,
it.
zibibbo,
lat.
astaphis
; ar.
algibis,
sec),
s.
m.
Variété
de
raisin
blanc,
à
gros
grains,
à
peau
épaisse,
et
que
l'on
fait sécher,
v.
panso,
passariho,
picardan,
estagno-saumo.
Uno lièuro
d'agibit,
une
livre
de
raisins
secs.
Agidomen,
v.
eisidamen
;
Agier,
v.
Achard.
agilamen,
agillomen
(1.),
(esp.
port.
it.
agilmente),
adv.
Agilement,
v.
lestamen.
R.
agile.
agile,
agille
(1.),
ilo,
illo
(it. aqile,
cat.
esp.
port,
agil,
lát.
agilis),
adj.
Agile,
v.
desgaja,
lest.
léu
meme
en
caminant
me
sentiéu
plus agile.
j.-b. coye.
La
rèsso
agilo
fai
lou
rèsto.
s.
lambert.
Agitent,
v.
aguilent.
agilesso,
agileta,
agilitat
(1.
g.),
agi-
denço
(1.),
(cat. agilitat,
esp.
agilidad,
it.
agilità,
lat.
agilitas,
atis),
s.
f.
Agilité,
pres¬
tesse,
v.
desgajamen,
lestige.
Tóuti
li
dono em'
agilesso
Descèndon l'escalié.
calendau.
Me
metres
de
sang
dins li
veno
E
d'agileta
dins
la
man.
j.
sorbier.
Pèr bèn
jugar
à la
marrello
Noun
fau
gaire
d'agilitat.
c. brueys.
Agim,
v.
aguen
;
àgin,
v.
agon
;
agina,
v.
eisina
;
agino,
v.
eisino
;
aginouia, aginoulha,
v.
ageinouia.
agiot
(esp.
it. aggio),
s. m.
Agiot;
usure,
v.
barioto.
Faire
l'agiot,
placer de
l'argent
à la petite
semaine.
AGioiTTA,
jouvita
(rh.),
v. n.
Agioter,
usurer,
v.
ressega.
Agiote,
otes,
oto,
outan,
outas,
oton.
R.
agiot.
agioutage,
agiout-\gl(m.),
agioutatge
(1. g.), (esp.
agiotage,
it.
agiotaggio),
s. m.
Agiotage,
v.
resseco. '
Coumprene
pas
aquel
agioutage,
je
me
perds
à voir
telle
chose.
R.
agiouta.
agioutaire,
abelló
(esp.
agiotador),
s.
Agioteur,
usurier,
v.
dardanaire.
R.
agiouta.
agipi,
agipit
(1.),
ido,
part,
et
adj.
Mal
levé,
ée,
en
parlant
du
pain, de
la
pâte,
en
Dauphiné,
v.
acoudi, agerbassi,
glet.
R.
à,
gip.
Agipoula,
v.
ajipouna;
agis,
v.
agues.
agissènço,
agissèxci
(m.),
(b. lat.
age-
censia),
s.
f.
Manière
d'agir,
v.
trafi.
Metre
en
agissènço,
mettre
en
activité.
Perqué
's
atal
soun
agissènço.
a.
villié.
R.
agi.
agissent,
agissent
(1.), ènto,
exto,
adj. Agissant,
ante,
actif, ive,
v.
valent.
Rem'edi
agissent,
remède
qui
opère.
Sies
desinteressa, agissent,
travaiaire.
j.-b.
nalis.
Piouso
e
agissènto,
reviéudo
la memòri di
mort.
arm.
prouv.
R.
agi.
Agit, ido,
v.
eisi,
ido.
agita,
ayeta
(b.),
(esp. [port.
agitar,
it.
lat.
agitaré),
v.
a.
Agiter,
v.
bandeja,
bou-
lega,
branda,
gansouia
;
irriter,
en
Béarn,
v.
amali.
S'agita,
v.
r.
S'agiter.
Agita,
agitat
(1.
g.),
ado,
part,
et
adj.
A-
gité,
ée,
en
émoi.
Som
agita,
sommeil
agité.
agitacioun,
agitacien
fm.), agitaciéu
(1.
g.),
(rom.
cat.
agitació,
esp.
agitacion,
it.
agitasione,
lat.
agitatio, onis),
s.
f.
Agita¬
tion,
v.
boulé,
vanege.
L'agitacioun
s'envai.
j.
désanat.
agitaire,
arello,
airo
(rom.
agitatiu,
it.
agitatore,
lat.
agitator),,
s.
Celui,
celle
qui
agite,
agitateur,
v.
boulegaire, empuradou.
R.
agita.
Agits,
v.
agués
;
aglabi,
v.
ajabi
;
agladi,
v.
deglesi.
aglaè,
glaè(lat.
Aglaii),
n.
de
f.
Aglaé.
Aglage,
v.
glage.
aglai,
s.
m.
Effraie,
oiseau
de
nuit,
à
Nice,
v.
bculòli, esglàri.
Toui doui
soun
tout
en
fuec,
cridoncoumod'aglai.
j.
bancher.
R.
aglaia.
Aglaia,
aglaja,
v.
esglaria.
aglaja
,
Aclaciia
(bord.),
v. a.
Écraser,
affaisser,
tasser les
gerbes,
v.
esglaja
;
pour
épouvanter,
v.
esglaria.
Aglaja
cle
misèri,
accabler
de misère. R.
à,
glauso.
aglajaire
s. m.
Celui
qui
écrase.
Ma
maire,
pas
qu'un
mot
:
soui
tout
preste
a
[vous
faire
Lou sacrifici entiè de
moun
grand
aglazaire.
p.
de
gembloux.
R.
aglaja.
Aglajo,
v.
glajo,
glaujo.
aglan,
clan
(g.),
aglian
(lim.),
alhax
(ariég.),
alian,
oglon
(d.),
AGLiou
(Velay),
(rom.
aglan,
agolan,
glan, glant,
cat,
aglà,
glan,
lat.
glans, andis),
s.
m.
Gland,
v.
èu-
sino; pivot
en
fer
qui assujettit
l'essieu
d'une
charrette.
Coufeu,
escudello
d'aglan,
cupule du
gland; grueio
d'aglan, avellanède;
is
aglan,
à
la
glandée, à
la
récolte
du
gland
;
aurièu
vougu
èstre
un
aglan,
e
qu'un porc
m'a-
qu'esse
manja, j'aurais
voulu
être
à
cent
pieds
sous
terre.
prov.
Es
mort
vesti
coume un
aglan.
Calèndo à
l'escur,
Aglan de
segur.
Annado
d'aglan,
Malautié
pèr champ.
aglan—de-mar,
s. m.
Gland
de
mer,
ba-
lane,
genre
de
mollusques,
v.
pouce-pèd,
rougno.
aglan-de-terro,
s. m.
Gland
de terre,
gesse
tubéreuse, plante,
v.
favaroto,
pese-
rouge, vesserou.
aglana,
aglanda,
v. a.
et
n.
Donner
du
gland
aux
pourceaux
;
ramasser
du
gland,
faire
la
glandée.
Aquèli
roure soun
aglana,
on
a
recueilli
les
glands
de
ces
chênes.
R.
aglan.
aglanaoo,
s.
f.
Glandée,
récolte
du
gland.
R.
aglana.
AGLANAGE,
AGLANXgI
(m.),
GLANDATGE
(1.
g.), (b.
lat.
glandagium,
glandaticum),
s.
m.
Panage,
droit
de
mener
les bestiaux
aux
glands
d'une
forêt,
v.
panage;
glandée,
v.
nourrigage.
Li porc vous
ajudaran
à
l'aglanage.
l.
boucoiran.
R.
aglana.
aglanaire,
aglandaire,
arello,
airis,
s.
Celui,
celle
qui
cueille
ou ramasse
des
glands.
R.
aglana.
aglandau, alo,
adj.
Dont
le
fruit
est
en
forme de
gland.
Ouliviè
aglandau, aglantou,
variété
d'o¬
livier,
v.
caiano,
carpentrassen.
B.
aglan.
aglanié,
aglan
die
(1.),
(rom.
glandier,
cat.
glander),
s. m.
Chêne
qui
porté
du
gland
ou
destiné
à
en
porter,
et
que, pour cette
rai¬
son,
on
n'ébranche
pas,
par
opposition
à
ra-
miè,
v. ce
mot et
chaîne.
Un
aglanié
dèu
jamai
èstre
cepa.
j.-j.
bonnet.
B.
aglan.
aglaniero,
aglanièiro
(1.),
glandèro
(b.),
(b.
lat.
glandaria),
s.
f. Lieu
le
gland
abonde, bois
de
chênes,
v.
blaquiero,
cassa-
gno,
rouredo.
prov.
béarn.
An
de
glandùro,
An
de
paloumèro,
année
de
glands,
année
de palombes.
B.a
glan.
aglantino,
aiglantino
(1.),
anglan-
tixo
(g.),
englantino,
galantixo
(rom.
aiglentina,
lat.
aquilegia),
s.
f.
Ancolie,
plante,
v.
erbo-de-nosto-damo.
Aglapa,
v.
lapa.
aglapi,
adj.
Englué,
collé,
en
Forez,
v.
a-
gapi,
envisca,
R.
à,
glàpi.
Aglariat,
v.
esglariat; aglas,
v.
eiglas.
AGLAT,
ENGLACII,
ESGLACH,
EGLACH
(1.),
ESGLA'S
(rom.
esglas, esglais),
s. m.
Grande
frayeur,
en
Rouergue,
v.
esglàri.
Faire
l'aglat,
faire
peur, provoquer,
exci¬
ter.
R.
aglati.
Aglata,
v.
aclata.
aglati,
v. a.
Effrayer
par
ses
cris,
comme
font
les
chiens de
berger
pour
chasser
les
bre¬
bis
:
aglati
li fedo.
S'aglati,
v. r.
S'effrayer;
se
courber,
se
blottir,
v.
aclata.
R.
à,
glati.
Aglèio,
aglèiso,
v.
glèiso
;
agleirous,
v.
glau-
jôu
;
aglenant,
v.
aelinant
;
aglian, agliou,
v.
aglan
;
aglio,
v.
aguïo
;
agliso,
v.
glèiso; agio,
v.
aiglo.
agloumera,
gloumera
(bord.),
acou-
loumera
(g.),
arroumera
(b.), (lat.
agglo-
merare),
v.
a.
Agglomérer,
réunir des
objets
1...,45,46,47,48,49,50,51,52,53,54 56,57,58,59,60,61,62,63,64,65,...2382
Powered by FlippingBook