Lou Tresor dóu Felibrige - page 48

4-0
âfita,
afitat
(nie.),
ado,
part.
Affermé,
as¬
suré, ée.
R. à, nt.
Afixa,
y.
aficha;
afixo,
v.
aficho; aflac,
v.
flac.
AFLACA
(esp.
aflacar),
v.
a.
et
n.
Rendre
mou,
flasque,
affaiblir,
v.
aflaqui,
aflanqui.
Aflaque,
ques, co, can,
cas, con.
Lou foucha
m'afiaco.
h. birat.
S'aflaca,
y.
r.
Devenir
flasque,
s'apaiser.
La
tempèsto s'aflaco.
c. peyrot.
Aflaca,
aflagat
(1.),
ado,
part,
et
adj.
Af¬
faibli, ie, énervé,
ée.
Vese
uno
bello
femo
apaurido, aflacado.
p. du
caulon.
R.
à,
flac.
AFLAMA, AFLAMBA
(1.),
ALAMA
(g.), (rom.
cat.
aflamar, it. afîammare,
v.
fr.
aflam-
ber),
y. a.
Enflammer,
y.
enflama
;
irriter
une
plaie,
y.
entahina.
La
poudro
va
tout
aflamba.
p.
goudelin.
Tant
de
barguilhos alumados,
Amies,
allambarion l'oustal.
cazaintre.
S'aflama,
v. r.
S'enflammer.
Aflama,
aflajibat
(1.),
ado,
part, et
adj.
En¬
flammé,
ée.
Veguèron
un
trenant tout aflama,
ils
vi¬
rent
un
revenant
entouré
de
flammes.
R.
à,
flamo.
aflambeira,
aflambairat
et
exflam-
bairat
(1.),
ado,
adj. Enflammé,
ée,
v. a-
fara.
Moun sang, que
boulissiò dins
mas
venos,
fusavo
Vers
moun
visage aflambairat.
j.
azaïs.
R.
à,
flambèu.
Aflamina,
v.
frôumina;
aflanca,
v.
flanca.
aflaxqui,
eiflaxqui
(d.),
aflanca,
es-
flanca
(1.),
eiflaxca
(d.),
v. a.
Efflanquer,
énerver,
y. assanca,
desloumba.
Aflanquissc,
isses,
is, issèn,
issès, isson.
Li
fèbre
aflanquisson forço,
les fièvres
sont
débilitantes.
Lou
pichot
orne
aflanco.
a.
langlade.
S'aflanqui,
v.
r.
S'énerver.
Aflanqui,
aflangat
(1.),
ido,
ado,
part,
et
adj. Efflanqué,
énervé,
ée.
Aflanqui,
susarènt.
j.-b.
martin.
R.
à,
flanc.
aflaxquimex,
s. m.
Action
d'efflanquer,
d'énerver,
v.
ananquimen,
cagno,
vanesso.
Noun
siéu
gagnaire
Que de l'assermacioun
e
de
l'aflanquimen.
calendau.
R.
aflanqui.
aflaqui, aflaqueiri
(cat.
aflaquir),
y.
a.
Rendre
flasque,
débiliter,
v.
enftaqui,
a-
fléuni.
Counouissès bèn pau
la
famino
Quel'aflaquis
e
que
la
mino.
c.
favre.
S'aflaqui,
y. r.
Se
relâcher,
s'affaiblir,
s'ava¬
chir.
Tout
s'aflaquissiò,
jusquo 's qultis
melous.
p.
barbe.
S'aflaquiguèron
lis auriho de l'ai.
j.
roumanille.
Aflaqui,
aflaquit
(1. g.),
ido,
part, et
adj.
Énervé,
ée,
lâche.
La velo
es
aflaquido,
la
voile
est
détendue.
PROV.
Quau bastis
o se
marido
Vèi lèu
sa
bourso
aflaquido.
R.
à,
flac.
AFLAQUIMEN,
s. m.
Relâchement, affaiblis¬
sement,
v.
afeblimen.
R.
aflaqui.
AFLAQUISSÈXT,
AFLAQUISSEXT
(1.
g.), ÈN-
TO,
EXTO,
adj.
Énervant,
débilitant,
ante,
v.
afeblissènt.
Se
béu
plus
que
de
biero
aflaquissènto.
arm. prouv.
R.
aflaqui.
AFLACA
AFOUGA
aflat
(it. afflato,
lat.
afflatus, souffle),
s.
m.
Faveur,
influence
bénigne,
soins,
caresses,
v.
amistanço, favour
;
cavité,
enfoncement
sous
un
rocher, dans
un
gouffre
ou
hors de
l'eau,
v.
cspeluco.
Aqucl
enfant
a
ges
d'aflat,
cet
enfant
n'est
caressé
par
personne.
As bèn agu
l'aflat
dóu Crealour.
a.
boudin.
Souto
l'aflat de
Dieu, sèmpre de
flour
nouvello
S'alisco la
terro
au
printèms.
t.
aubanel.
Lou
plesi de
senti
s'auboura
la pousseto
Sont l'aflat
de
la
man
douceto.
b. royer.
aflata
(rom.
aflatar),
v.
a.
Approcher quel¬
qu'un
en
le
caressant,
v.
aplana
;
caresser,
flatter,
v.
flata
,
appliquer
contre,
v.
aplata,
asata.
S'aflata,
v. r.
S'approcher
de
quelqu'un
pour
obtenir
sa
bienveillance,
s'insinuer
;
se van¬
ter,
se
glorifier.
Aflato-te,
approche doucement.
M'aflatarai
emé
respèt.
t.
gros.
De la
pichouno
m'aflate
mai.
a.
ceousillat.
L'espincho, tourdourejo
e
s'aflato
à
soun
caire.
j.
diouloufet.
R.
aflat.
Aflataire,
v.
flataire
;
aflatarié,
v.
flatarié.
aflatet,
n.
p.
Alïïatet,
nom
de
fam.
Iang.
R.
aflat.
aflatiéu,
flatiéu,
aflatous
(1.),
ouso
(rom.
afflatador), adj.
Flatteur,
v.
flatiè.
PROV.
Aflatous
coume
un ome
de
court.
R.
aflat.
afléuxi
(s'),
v.
r.
Devenir languissant,
v.
aflaqui.
Afléunisse,
isses, is, iss'en, issès,
isson.
R.
à,
flèuni.
aflicioux,
aflicien
(m.)
,
aflicléu (d.),
aflicciéu
(1. g.),
aflicciou
(b.), (rom.
af¬
fliction,
cat.
afflicciô,
esp.
afliccion,
it.
af¬
fligions,
lat.
afflictio,
onis),
s.
f.
Affliction,
v.
crous,
lagno,
làgui.
Eiçò
's
lou
pan
d'aflicioun
que
manja-
von
nòsti
predecessour,
paroles
prononcées
par
les
juifs
provençaux
en
mangeant
la
Pâ-
que.
Erian
tóuti
dins
l'aflicioun.
a.
peyrol.
afligèxt,
afl1gext
(1.),
èxto,
ento,
adj.
Affligeant,
eante,
v.
atristant.
Pèr
noun
pensar
au
passat
afligènt.
f.
guisol.
R.
afligi.
afligí,
aflija
(rh.
m.),
(rom. aflecliir,
a-
flijar
(Zerbin),
cat.
esp.
afligir,
port,
affligir,
it.
lat.
affligere,
afflictare),
v.
a.
Affliger,
v.
adoulenti, angouissa,
chagrina, lagna.
Afligisse,
isses, is, issèn, issès,
isson.
Cèsso, pèrtoun
repaus,
grand
rèino, d'afligi
De
plagnuns
toun
esprit
e
lou
miéu
de
repròchis.
j. de
valès.
Soun malur
afligís
toun
amo.
j.
aubert.
E
tant
de
maus
e
de
truments
N'aflijaran plus rèn
ma
vido.
c. brueys.
S'afliqi,
s'aflija,
v. r.
S'affliger.
Afligí,
afligit
(1.),
aflit
(nie.),
ido,
part, et
adj. Affligé,
ée.
Alor dis
afligi li preguiero
soun
vano
?
l.
r0um1eux.
L'ue
gounfle, l'èr
aflit.
j.
rancher.
aflista,
v. n.
Vaquer
aux
besoins
natu¬
rels,
en
bas
Limousin,
v.
ana
dóu
cors.
prov.
Aflislo,
Guilhèn,
Que
las
brajos
te
van
bèn,
se
dit
à
quelqu'un qui
vient
de lâcher
une
in¬
congruité
ou une
balourdise.
R.
à,
flist.
aflitiéü,
ivo, ibo
(it.
afflittivo,
esp.
a-
flictivo,
lat.
afflictivus),
adj.
Afflictif,
ive.
Peno
aflitivo,
peine
afflictive.
aflouca, flocca
(rom.
afolcar),
v.
n.
Af¬
fluer; battre,
en
parlant
des flots,
v.
flou-
queja.
Afloque,
oques, oco,
oucan,
oucas,
ocon.
Sabe
un
grand cereisié,
davans
un
baslidoun,
Que de cerièiso douço afloco.
a.
crousillat.
R.
à,
floc.
afloura, aflura
(g.),
aflouri
(1.),
y.
a.
Affleurer,
mettre
de niveau,
v.
enrasa;
tou¬
cher,
joindre
de fort près,
y.
floureja
;
couler,
défleurir,
y.
esfloura.
La
vigno aflouro,
la
vigne
coule.
Sus l'or que
toun
aloaflouro.
f. du
caulon.
Aflouea,
aflourat
(1.),
ado,
part, et
adj.
Affleuré,
égalisé, nivelé,
ée
;
défleuri,
ie. R.
à,
flour.
aflourajiex,
s. m.
Affleurement,
v. enra-
samen.
R.
afloura.
aflourixa,
v. a.
Dresser
l'état
des
contri¬
butions que
devaient
payer
les
biens
nobles,
v.
alièura. R.
à,
flourin.
aflourinamex,
s.
m.
Affouagement
des
biens
nobles,
y.
aliéuramen.
«
Afflorinement,
terme
barbare
que
j'es¬
père
voir bientôt
bannir de la
langue
proven¬
çale
»
(Mirabeau).
R.
aflourina.
aflourouxca,
v. a.
Affleurer,
en
Langue¬
doc,
v.
afloura.
Aflourounque,
ques, co,
can,
cas, con.
S'aflourounca,
v. r.
S'étendre
de
son
long,
v.
esvedela.
Aflourounca,
aflourouncat
(1.),
ado,
part,
et
adj.
Étendu
de
son
long,
sans
gêne. R.
a-
floura,
aflanca.
afluèxci,
afluéncio (1. g.),
afluèxço
(nie.), (rom.
cat.
esp.
afluència,
port,
afflu-
encia, it.
affluenza,
lat. affluentia),
s.
f.
Affluence,
v.
abord,
fube,
prèisso, toumbado.
Noun
a
tant
d'afluènço.
j.
rancher.
afluèxt,
afluext
(1.),
èxto,
exto
(esp.
afluente,
it.
affluente, lat. affluens, entis),
adj.
ets.
t.
se.
Affluent,
ente.
Aflusta,
v.
afusta; Afonse,
v.
Anfos
;
aforchi,
y.
afourti; afoua,
y.
afouga;
afouage,
y.
fou-
gage.
afouaja,
v. a.
Affouager,
imposer un
droit
de
fouage,
v.
alicura. R.
à,
fougage.
afouajajiex,
s.
m.
Affouagement,
nom
qu'on
donnait dans le Midi à la répartition des
impôts
sur
les
biens taillables
des
communau¬
tés.
Èn
1471, le roi René fit faire
l'affouage-
ment
général
de la Provence.,
v.
aflourina-
men;
liste du nombre des feux
d'une paroisse,
papier
terrier,
cadastre,
v.
cadastre,
cap-
brèu,
coumpès. R. afouaja.
Afoudra,
y.
afoundra.
afouga, afuga
(m.),
afoua(1.),
ahouga,
ahouca
(g.),
ahouega
(b.),
afiouca
(rh.),
(rom. afogar, afugar,cat. afogar,
port,
affo-
gar,
it. affocare),
v.
a.
Incendier, embraser,
chauffer, exciter,
y.
embranda, enfiouca
;
donner
l'appétit,
pousser
à
manger, y.
empura.
Afogue,
ogues,
ogo, ougan, ougas, ogon,
ou
afougue,
ougues,
ougo,
ou
(m.) afuè-
gui,
uegues, uego, ugan,
ugas,
uegon.
Viiainen el davalo
Pèr
afouga lou
mens
ardit.
j.
castela.
Dins
toun
cor
que
lou
bèu
afloco.
a.
tavan.
Nous
afougant
e
nous
proutegènt.
arm.
prouv.
prov. b.
Houec
de
palho
pot
aliouega
la
maison.
S'afouga,
v.
r.
S'embraser
;
s'échauffer,
s'em¬
presser.
Fouero barri
a
lou traire
s'afuegon.
a.
crousillat.1
Afouga,
afougat(1.),
ado,
part, et
adj. Em¬
brasé, ée
;
ardent, violent,
ente,
acharné, ée,
fougueux,
impétueux,
euse.
Tèms
afouga,
temps
brûlant
;
fournas
afouga,
fournaise embrasée
;
aigo afougado,
eau
rapide
;
li mai
afouga, les plus
ardents.
1...,38,39,40,41,42,43,44,45,46,47 49,50,51,52,53,54,55,56,57,58,...2382
Powered by FlippingBook