Lou Tresor dóu Felibrige - page 846

838
Efhoulha,
ado,
part,
et
adj. Déformé,
ée.
R.
e,
frèule.
Efrounda,
efrouta,
v.
enfrunta
;
efrountat,
v.
airounta;
efuma,
v.
enfuma.
EFUSIOUN,
EFUSIEN
(m.),
EFUSIÈU
(1. g.),
(rom.
effusio,
effusion,
cat.
efusió,
esp.
e-
fusion,
it.
effusione,
lat.
effusio,
onis),
s.
f.
t.
littéraire.
Effusion,
v.
escainpamen.
N'an
jamai vist, lei
tribun respetable,
Tant
d'efusiouu,
d'amour
e
de trasport.
j.
sanat.
Eg,
v.
ech,
éu
;
ega,
v.
eiga; egabela,
v.
en-
gabela
;
egaia,
v.
esgaia.
EGAJA,
IGACHA,
IGLAJA, GLAJA,
GAItCHA,
v.
n.
Muer,
en
parlant
des oiseaux,
qui chan-
gent
de plumes,
en
Rouergue,
v.
regacha,
re¬
pluma
;
défeuiller,
y.
desfuia.
Ce
mot
a
pour
radical gai, geai,
par
allusion
à
la fable
du
geai
et
du
paon.
R.
e,
gai,
gach.
Egal,
v.
egau.
EGALA,
EIGALA
(g. d.),
IGALA
(rouerg.),
EI-
GARA
(a.), (rom.
egalar,
egaillar,
engalhar,
cat.
egualar,
esp.
igualar, it.
uguagliare,
b.
lat.
egalare,
cequalare),
v.
a.
Égaler
;
étalon¬
ner
les
poids
et
mesures
(vieux),
v.
aliela.
Creses
belèu
que
rèn
l'égalé.
a.
crousillat.
Egala,
egalat
(1.),
ado,
part, et
adj'.
Egalé,
ée.
R. egau.
EGALADO,
s.
f.
Variété
de châtaigne.
R.Ei-
qalado
?
egalames,
engalámen (a.),
eigalamen
(auV.),igalamen(b.),
egalomen
(1.),
eiga—
lomex
(d.),
eigaloment
(g.), (rom.
egal-
men,
egualmen,
engalmen,
engalament,
en-
gaiment,
cat.
egualment, it.
egualmente),
adv.
Également,
v.
peréu.
Te pregan
umblamen
De faire
egalamen
Nouesto boueno
fourtuno.
l.
puech.
Dios la guerro e
la
pas
egalamen
ilustre.
isclo
d'or.
R.
egau.
Egalavarda,
v.
galavardeja
;
egalege,
v.
ei-
galege.
egalha,
v.
a.
Disperser,
en
Forez,
v. esca-
varta.
R.
e,
es,
gai.
EGALISA,
DEGALISA
(1.),
EIGALISA
(auV.),
igaijsa
(querc.),
agalisa
(rouerg.), (rom.
egualejar,
b. lat.
cgalisare),
y.
a.
Égaliser,
v.
aparia,
regala
;
faire le même
point
au
jeu.
S'égalisa,
y.
r.
Devenir égal.
Ma
fourtuno
noun
pot
al sèn
s'égalisa.
a.
gaillard.
Se lou
sort
des
mourtals
noun
pot
pas
èstre
égal,
S'egaliso
al
moumen
delour
darniè badal.
l.
vestrepain.
R.
egau.
EGALISACIOUN,
EGALISACIEN
(m.),
EGA-
lisaciéu
(1.),
s.
f.
Action d'égaliser,
nivelle¬
ment.
R.
égalisa.
egalita,
egalitat
(1. g.), (rom.
engaltat,
egallansa,
egaleza,
cat.
egualtat, it,
egua-
íità,
lat.
œqualitas,
atis),
s.
f.
Égalité
;
é-
quité.
Liberia,
egalita,
fraternita,
liberté, éga¬
lité,
fraternité
;
fau
l'egalita pertout,
il faut
une
juste
répartition
;
il faut
de
l'équité
en
tout.
Avèn
l'egalita davans la lengo.
f.
dd
caulon.
R. egau.
egalitàri,
àrioou
ari,
adj.
ets.
Egali-
taire.
Souto
lou
nivèu
egalitàri de la
centralisacioun.
c. de
-villeneuve.
R.
egalita.
Egaloun,
v.
Eigaloun
;
egambia,
v.
esgam-
bia
;
egambilha,
v.
escambiha
;
eganaud,
v.
u-
ganaud;
égara, v.
esgara.
egarema,
s.
f.
Un
moment
quelconque
de
la
journée,
en
Dauphiné,
v.
passado.
Egassè,
egassiè,
v.
egatié
;
egata,
v.
esgata.
egatado,
eguetado
(1.), (esp.
yeguada,
rom.
eguaria, b. lat.
equaria),
s.
f.
Haras
de
cavales, troupeau
de
juments,
v.
bregantin,
manado, rodo,
roussado.
EFUSIOUN
EGRÈGI
Emb'
uno
egatado nouvello
Un
maquignoun
es
arribat.
j.
azaïs.
Es la
plus bello egatado
Qu'agen dins lous envirouns.
e.
gleizes.
L'egatado
se compose
généralement
de
7
liame
(paires, couples).
R.
ègo.
egatié
,
eigaié
et
esgaié
(a.),
egassiè
(1. rouerg.),
egassè
(g.),
egouassÈ (b.),
(rom
egatier,
cat. equater,
esp.
yeguero,
b.
lat.
eguesserius,
eiguezerius,
egucyerius),
s. m.
Gardeur de
cavales, conducteur de
ju¬
ments,
celui
qui tient
et
dirige les chevaux
qui foulent les gerbes,
v.
chivaliè,
gardian,
menaire
;
Eyguesier,
nom
de
fam.
prov.
Quand
l'egassiè fléulo,
Prenon
lou
galop.
e.
gleizes.
A
Aix il y a
la
rue
des
«
Eyguesiers
».
R.
ègo.
egatieroun
,
egassieirou
(rouerg.),
s.
m.
Jeune
garçon
qui
aide Vcgatiè,
v.
gardia-
noun.
R.
ega'tié.
egau, eigau
(d.),
engouau
(b.),
egal
(1.),
eigal
(auv.),
igal
(b. querc.),
ial
(rouerg.),
eigar
(a.),
alo
(rom.
eguau,
igau,
engau,
enguoau,
egual, engal,
ingual, eigal,
aigal,
ala,
allia,
cat.
egual,
igual, igal,
esp.
port.
igual,
it.
eguale,
lat.
œqualis), adj.
et
s.
É-
gal, aie,
v.
parié.
Tout Ves egau,
tout
lui
est
égal; m'èro
egau,
cela m'était indifférent
;
es
egau,
c'est
égal,
n'importe
;
te
perdoune
egau,
je
te
par¬
donne
cependant
;
à
l'egau
de,
à
l'égal de
;
p'er
egàli
part,
per
egàlei
part
(m.),
p'er
egalos
parts
(1.),
par
portions égales.
prov.
Li det de la
man
soun
pas
tóuti
egau.
Egàvela,
v.
engavela.
egèci,
n.
d'h. SaintEgèce,
évêque
en
Rouer-
gue,
mort
en
525.
Egega,
egeiga,
v.
asega.
egèio
(la
mar), (esp.
Egeo,
lat.
vEgeum),
adj.
f.
La
mer
Égée,
v.
Archipèlo.
egerìo
(cat.
esp.
angl.
Egeria,
lat.
Nige¬
ria),
n. p.
Égérie,
nymphe.
Encò de la bello
Egerio.
j.
roümanille.
egermassa
(s'),
v. r.
S'invectiver, s'inju¬
rier,
en
bas
Limousin,
v.
esbramassa,
escri¬
dassa.
egesipe
(esp.
Hegesipo, lat.
Hegesip-
pus),
n.
d'h.
Hégésippe.
egician, axo
(v. béarn.
Egiptian,
cat.
Egipcià,
esp.
Egipciano,
port.
Egypciano,
angl.
Egyptian, b. lat.
Egyptianus),
s.
et
adj.
Égyptien,
enne.
Santo
Mario
egiciano, sainte Marie égyp¬
tienne.
Part
à la tèsto
de l'armado dis
Egician.
j. huot.
Lis
iscripcioun
egiciano marsiheso.
v. lieutaud.
egido
(cat. it.
egida, lat. œgis, idis),
s.
f.
t.
littéraire.
Égide,
v.
blouquié.
Li
Francés,
auren
nosto
egido.
p.
bonnet.
E
soun
egido
en man
que saves
redoutablo.
jourdan.
egié
(faire),
loc. adv. Faire horreur,
en
Dauphiné,
v.
afre,
orre.
R.
egido ?
Egiga,
v.
asega;
egina,
v.
eisina.
egipan
(rom.
egypani, lat. œgipan),
s.
m.
Égipan,
v.
satire.
egiro
(esp. it. egira,
cat. port.
b. lat. hè¬
gira,
ar.
hegireh,
fuite),
s.
f.
Hégire,
ère
des
mahométans,
v.
gilo.
egiste
(esp..Egisto, angl. lat.
jEgisthus),
n.
p.
Égisthe,
meurtrier
d'Agamemuon.
egito, eigito
(d.),
agipto
(g.), (rom.
E-
gypte,
Egipte, Egit,
cat.
Egipte,
it.
Egitto,
esp.
port.
Egypto,
lat.
jEgyplus),
s.
f.
Égypte,
contrée
d'Afrique.
Blanc
d'Egito,
blound d'Egito, moricaud,
en
style
badin.
Pèr
ana
'n
terro
d'Egito
Un
grand bos
fau
traversa.
ch.
pop.
Antòni, lou patroun
De
tant
de
sants
ermito,
Sourlié d'tino meisoun
Di
plus noblo d'Egito.
cant. de
s.
antoine.
prov.
Aboundous
coume
li cebo
en
Egito.
Egla, eglach, eglai,
v.
esglàri
;
eglaia,
e-
glaja,
v.
esglaria
;
eglanda,
v.
esglanda
; e-
glantino,
v.
eiglantino.
eglè
(angl.
lat.
sEgle),
n.
de
f.
Églé.
Eglèijo,
eglèisi,
eglisio,
egliso,
v.
glèiso
;
egleja,
egliaja, eglecha,
v.
esglaria
;
èglo, ègle,
v.
aiglo.
eglogo
(cat.
ecloga, it.
esp.
port.
lat.
eglo-
ga),
s.
f.
t.
littéraire.
Églogue,
v.
pastou-
rello,
vaquiero.
Douço
cansoun,
eglogo
vertuouso.
a.
chastan.
Jean de Valès
a
traduit
en
vers
toulousains
les
églogues de
Virgile (17°
siècle).
Egloja,
y.
esglausa.
ègo,
ego
(rh.), EGOco(b.),
iego
(g.), (rom.
ega,
egua, equa,
ga, gua,
cat.
egua,
port,
e-
goa, esp. yegua,
val.
epa,
lat.
equa),
s.
f.
Ju¬
ment,
cavale,
v.
cavalo, faco; ibéride
pinnée,.
plante à
fleur blanche,
v.
bramo-fam.
Lis
ègo,
les
cavales d'un haras
;
les
cartes
à
jouer,
en
Languedoc
et
Auvergne
; cavau
d'è-
go,
chevalde haras
;
gardian d'ego, gardeur
ae
cavales
;
l'Ego
toco
,
expression
usitée
parmi
les
paysans
des environs de Marseille,
pour
dire
que
l'ombre d'un rocher nommé
l'Ego
indique
l'heure de quitter
le
travail
;
lou Pas
de
l'Ego,
nom
d'un dolmen voisin
de Minerve
(Hérault)
sur
lequel
on remarque
une
dépression qu'on
dit être l'empreinte du
sabot de
la
jument
de
Roland
;
ounte
as
tas
ègos,
cor
de
mai
?
le jeu de la toile,
à
Tou¬
louse
(Doujat); leva l'ego,
se reposer, en par¬
lant
des travailleurs
qui
se
reposent
pendant
leurs
repas
;
assister
à
un
repas,
prendre
part
à
un
banquet.
Las
ègos sènso lou grignoun,
Lou
plus necessari li
manco.
c. brueys.
prov.
Cop
de pèd d'ègo estroupiè
jamai
roussin.
D'uno
ègo pleno vènde la sello.
Dins
tout
pais
i'a d'ègo borgno.
Ègo
pour
èbo(hièble); egoia,
v.
esgaia
;
e-
goja,
v.
egaja
;
egola,
v.
égala
;
egossiè,
egouas-
sè,
v.
egatié
;
egotado,
v.
egatado.
egot,
s. m.
Vieux
cheval,
rosse, en
Forez,
v. rosso.
R.
ègo.
egoual,
augal,
aigai,
(b. lat.
mons
Al-
goaldi 1238
;
rom.
aigual,
agual,
réservoir
d'eau),
s.
m.
L'Aigoual,
montagne
qui
est
au
nord du
Vigan,
la
plus
haute
des Cévennes.
Lous
causses
de
l'Egoual
(1.), les
plateaux
de
l'Aigoual.
prov.
lang.
En
ivèr Lausero
dis à
l'Augal
:
Quand
tu
asfrech,
iéu n'ai
pas
cald.
Quand ilhausso
vès
l'Augal,
Meno
tous
biòus
a
l'oustal
;
Quand ilhausso
vès
Lausero,
Meno
tous
biòus h l'estevo.
R.
eigau.
EGOUÏSME
(cat.
egoisme,
it.
esp.
port,
e-
goïsmo),
s. m.
Égoïsme.
Despioi qu'ai
trouvât
dins lou mounde
L'egouïsme
e
la
courrupciéu.
j.-a. peyrottes.
egotjïsto
(cat.
esp.
it.
port,
egoista),
s.
et
adj.
Égoïste,
v.
gousto-soulet.
Un
richas
egouïsto
e que vous
manjo jaire
Li
paure mespresa
qu'apello de
manjaire.
c. reybaud.
Egoue,
egouo, v.
ègo; egourja,v. esgourja;
egousiha,
v.
esgousiha.
EGOUSSA,
v. a.
Écosser
les
légumes,
en
bas
Limousin,
v.
desdóussa,
desgruna. R.
e,
gosso,
dôusso.
Egouta,
v.
esgouta
;
egout.al,
v.
agoutat
;
e-
goya, v.
esgaya
; egrana,
v.
desgrana
;
egrau-
gna, v.
escaragna
;
egraugnous,
v.
escara-
gnous ;
egredoun,
v.
aigledoun.
EGRÈGI,
ÈGio
(rom.
cat.
egregi,
esp.
it.
e-
gregio, lat. egregius), adj.
Excellent,
insi¬
gne
(vieux),
v.
eicelent.
1...,836,837,838,839,840,841,842,843,844,845 847,848,849,850,851,852,853,854,855,856,...2382
Powered by FlippingBook