Lou Tresor dóu Felibrige - page 849

Que
demòni
t'eicito?
j.
rancher.
S'eicita,
v. r.
S'exciter,
se
stimuler.
Eicita,
eccitat
(Í.
g.),
AD0>
Part'
et
a"3-
^x~
Cité
66.
EICITACIOUN,
EICITACIEN
(m.),
ESCITA-
CIÉÜ
(d.),
ECCITACIÉU
(1.
g.), (r0.m' ."t-
CXCl-
tatio, it.
eccitasione),
s.
f.
Excitation,
v.
a-
fiscacioun.
,,
J
.
.
EiciTADOU,
ouiRO
(lat.
excitator,
oris),
s.
f.
Celui,
celle qui
excite,
v.
ajiscaire,
em-
pegncire,
ampuradou.
prov.
Bon
eicitadou
fai
manja
raalaut.
eìcitàmetî, escitamen
(d.)_,
s. m.
Action
d'exciter,
v.
encagnamen.
R.
eicita.
ÉiciTANT, eccitant
(1. g.),
anto,
adj. Ex¬
citant,
ante,
v.
encitous.
Un
quinsoun
li
serve
d'eicitant.
lou
cassaire.
eïCITATIÉu,
ivo
(rom. cat.
excitatiu, it.
eccïtativo),
adj.
Excitatif,
ive.
eicito,
EiciTE
(carp.),
eicicos
(a.),
aicï-
TAL
(1.),
AICBITAL,
ACHITAL,
ACITAU
(g.),
(v. fr.
issint), adv.
Ici même,
en
ce
lieu-ci,
v.
eici,
eiçato.
D'eicito-eila,
d'ici
;
d'eicito-amount,
d'ici là-haut
;
d'eicito-avau,
d'ici là-bas
;
ei-
cito
sièu
vengu,
soui vengut
aicital (1.), je
sliiis
venu
ici-même.
Ai! sies
eicito,
camarado?
c.
brueys.
Dau ! dau
! foro d'eicile !
f.
gras.
Eicito est
l'opposé
à'aquito.
On
peut
em¬
ployer
eicito dans la plupart
des phrases
l'on
dit
eici. Les
juifs
du Comtat
disaient
ei-
ciro.
Eiciviero,
v.
civiero
;
eiclandro,
v.
escande
;
eiclapa,
eiclapa,
y.
esclapa, esclapo
;
eiclar,
y.
esclaire
,
eiclarsièiro,
y.
esclarsiero
;
eiclat,
y.
esclat
;
eicliata,
y.
esclata
;
eiclieira,
y.
esclei-
ra
;
eiclipsa,
v.
esclùssi
;
eiclop,
y.
esclop
;
ei-
clos,
y.
esclaus
;
eiclussi,
v.
escrussi.
EIÇÒ,
EIÇOIO
(m.),
AIÇÒ,
AIÇÒS
(1. g.),
AI-
çoüd
(rouêrg.),
açò (b.
bord.),
çò (lim.),
(rom.
eysso,
esso,
aisso, aiso,
aizo, aiczo,
aicho,
asso,
cat.
això,
axò,
assò,
lat.
ecce
hoc),
pron.
dém.
Ceci.
.
Eiçò 's
mièu,
ceci
est
à
moi
;
qu'es
tout
eiçò
?
qu'est-ce
que
tout
ceci?
ve
eiçò,
vois
ceci;
escouto
eiçò, écoute
ceci
;
eiçò-d'eici
es
bon,
acò-d'eila
es
marrit,
ceci
est
bon,
cela
est
mauvais; aiçò,
ailò, ceci,
cela,
des
si
et
des
mais,
en
Languedoc
;
pèr
amour
d'eiçò, à
cause
de
ceci
;
pèr
eiçò, c'est
pour¬
quoi,
pour
ceci
;
ei-co
que
?
est-ce
que,
en
Limousin.
Que fara
eiçoto
?
c.
brueys.
Eiçò
est
l'opposé
d'ócò.
Eicò,
v.
ecò;
eicochigna,
v.
escachina;
eico-
ligna,
y.
escafigna
;
eicofo,
y.
cofo;
eicoissa,
v.
escuissa
;
eicolié,
v.
escalié
;
eicolo,
v.
escolo
;
eicondre,
v.
escoundre
;
eiconissa,
y.
escanis-
sa :
eicorço,
v.
escorço
;
eicorcolha,
y.
escar-
caia
;
eicôrcossa,
v.
escarcassa;
eicoro,
v.
es¬
colo;
eicorobilhard,
v.
escarrabiha;
eicorobis-
so, v.
escarabisso
;
eicossouna,
v.
escassouna
;
eicouba,
y.
escouba
;
eicoubilho,
v.
escoubiho
;
eicoubo,
v.
escoubo;
eicoudre, eicoudu,
y.
es-
coudre,
escoudu
;
eicoueissina,
v.
escousina
;
eicoufelha,
v.
descoufela
;
eicouire,
y.
escou-
dre
;
eicoulèi,
v.
escoulié
;
eicoundalhos,
v.
escoundaio
;
eicoundouns,
eicoundous,
y.
es-
coundoun
;
eicoundre,
v.
escoundre; eicouno-
me,
y.
ecounome
;
eicouot,
v.
escot
;
eicoura,
v.
escoula
;
eicourchèiro,
eicourchèro,
y.
es-
courchiero
;
eicoure,
v.
escoudre
;
eicourja,
eicourcha,
y.
escourcha, escourtega
;
eicourni-
fla,
v.
escournifla
;
eicourpiéu,
v.
escourpioun
;
eicourra,
y. escourra ;
eicourrou,
v.
courre-
dou;
eicoussou,
v.
escoussoun
;
eicouti
pour
escoutère
(j'écoutai),
en
Pèrigord
;
eicouti-
lhou,
v.
escoutihoun
;
eicoutous,
y.
escou-
toun ;
eicra,
v. encara ;
eicracha,
v.
escra-
cha;
eicrasa,
y.
escrasa;
eicreipa,
y.
escrepa-
do
;
eicreissènço,
v.
escreissènço
;
eicri, ei-
criéure,
eicrire,
v.
escri,
escriéûre
;
eicritòu.
EICITACIOUN
EIGÂDO
y.
escritèu
;
eicrituro,
y.
escrituro
;
eicro-
bounsa,
y.
escrabousa
;
eicroc,
y.
escrò
;
eicro-
lo,
eicrouelo,
v.
escrolo;
eicroupiouna,
v.
es-
groupiouna
;
eicruchi,
ëicrussi,
v.
escrussi
;
eicrupi,
y.
esCupi
;
eicuela,
y.
escudelado
;
ei-
cuello,
v.
escudello
;
eicuma,
v.
escuma ;
eicu-
mija,
v.
escoumunia
;
eicumoueiro,
y.
escu-
madouiro;
eicunla,
eicunlado,
eicuenlado,
v.
escudela,
escudelado;
eicupi,
v.
escupi
;
escu-
rio,
y.
escudarié;
eicursa,
v.
escursa;
eicut,
y.
escut.
eida,
aida(1.
g.b.),
(rom. cat.
aidar),
v.
a.
Aider,
en
Limousin,
y.
ajuda
plus
usité.
Aide,
aides,
aido,
eiaan,
eidas,
aidon.
Dièu
vous
aide, Dieu
vous
aide,
formule
de salut
usitée
en
Béarn
;
aido-m,
aide-m,
aide-moi,
en
Béarn.
R.
ajuda.
Ei-da
(oui-da),
en
Limousin,
v.
oi,
o.
EiDAivço, AibANço
(1.),
(rom.
ajudansa),
s.
f.
Assistance,
secours,
aumône,
protection,
dans les
Alpes,
y.
ajudado. R.
eida.
ÈIDO,
ÀtDto (lim.
d.),
(rom.
eydi,
aida,
ayda, aita),
s.
f.
Aide, assistance,
en
Langue¬
doc,
v.
ajudo plus
usité
;
ancienne taxe,
v.
a-
judant.
R. ajudo.
eidouies,
s.
L'Eidoches,
cours
d'eau du
Dauphinéj
y.
Edujo.
Ce
mot,
dans
lequel
on a
cru
trouver-le la¬
tin aquœ
dulces,
nous
paraîtrait
plutôt
se rap¬
porter
à
aquœductus.
R. dous
3,
dusso.
Eidourible,
v.
endoulible.
eidous,
n.
p.
Eydoux,
nom
de
fam.
mérid.,
y.
Edouis,
Audouin.
eidraca,
esdraca,
endraca
et adraca
(1.),
(sansc.
drakli, sécher,
essuyer),
v.
a.
Res¬
suyer,
essorer,
y.
bliéussa,
eissaura,
eissu-
ga,
estoura
;
rosser,
v.
batre.
Eidraque,
ques,
co, can, cas, con.
Eidraca lou
linge,
essorer
le linge
;
^om
soulèu
eidraco
la terro,
le
soleil
essuie
la
terre.
S'eidraca,
v. r.
Se
ressuyer au
soleil.
Faire eidraca
la
bugado, faire
sécher la
lessive.
S'enanavo
eidraca,
au
bon
soulèu,
sus
un
roucas.
a. daudet.
Eidraca,
endracat
(1.),
ado,
part,
et
adj.
Ressuyé,
essoré,
ée.
Froumage
eidraca, fromage
à
moitié
sec.
Li
riéu
devenien
mut
e
li font
s'agoutavon
Emé
soun
creissoun
eidraca.
p.
du
caulon.
eidracado,
s.
f. Ressui,
coup
de
soleil qui
sèche,
y.
souleiado
;
ironiquement,
averse,
dégelée, rossée,
v.
eissugado, raisso. R. ei¬
draca.
eidracage,
eidracàgi
(m.),
s. m.
Res-
suiement,
v.
secage.
R.
eidraca.
eidracant,
endracant
(1.),
anto,
adj.
Qui
ressuie,
qui
essore,
qui sèche.
La
biso
eidracanto.
j.
laurès.
R.
eidraca.
Eiduca,
v.
educa;
eiduja,
y.
estuja
;
eiè,
y.
eiguié
;
eièr,
v.
ièr
;
eifabeto,
v.
alfabeto
;
ei-
faça,
v.
esfaça;
eifant,
v.
enfant;
eifarfalha,
y.
esfarfaia
;
eifat,
v.
efèt
;
eifaucha,
v.
enfau-
cha
;
eiferbelha,
v.
esféupa
;
eiferucha,
v. es-
faroucha;
eifèt,
v.
efèt
;
eiféuni,
v.
enferouni;
eiflalandra,
v.
esfielandra
;
eifléupa,
v.
esféu¬
pa
;
eiflonqui,
v.
aflanqui
;
eifloura,
eiflourado,
v.
esfloura,
esflourado
;
eifors,
v.
esfors
;
eifor-
sena, y.
foursena
;
eifota,
y.
esfata
;
eifougassa,
v.
esfougassa;
eifoundra,
v.
esfoundra; eifour-
cha,
eifourchaduro,
y.
enfaucha,
enfauchadu-
ro
;
eifourçou,
y.
esfaurcet
;
eifournia,
y. es-
fournia
;
eifrai,
v.
esfrai
;
eifraiuna,
v.
enfriéu-
na
;
èifre,
v.
esfrai
;
eifreda,
v.
esfreda.
eifren,
n.
p.
Eyffren,
nom
de
fam.
prov.
Eifren
paraît être la forme provençale de
Alfred,
comme
Meifren dérivant
de*
Man-
fred
et
Su
f
ren
de Siffred.
Eifrounta,
eifrountamen
,
v.
afrounta,
a-
frountadamen.
eiga,
aiga
(1.),
aga
(lim.),
iga (rouerg.),
(rom.
aygar,
aguar,
cat.
ayguar, esp. a-
guar,
port.
agoar,
it. lat.
acquare),
v.
a.
841
Arroser,
mouiller, aiguayer,
mettre
l'eau
dans
les
champs
pour arroser,
v.
aseiga,
bagna,ei-
gueja
;
rouir le chanvre,
v.
eissaga, naia.
:
Aiguë
ou
àigui (m.),
aiguës,
aigo, eigan,
eigas, aigon.
Regardas-la
:
meno
l'aigo
Tra
li salado que
aigo.
c. sarato.
S'eiûa,
v. r.
S'arroser,
se
mouiller
;
s'ébou¬
ler,
v.
embousena.
Eiga,
aigat
(1.),
ado,
part, et
adj.
Arrosé,,
ée.
eiga, ega
(Velay),
enga
(1.),
(rom.
egar,
lat.
œquarel,
v. a.
Arranger,
accommoder,
apprêter, radouber,
châtrer,
v.
arrenja,
ase-
ga,atrenea.
Èigueoa
èigui (m.),
ciguës,
eigo, eigan,
eigas, èigon.
Eiga lou
lié,
faire le
lit; eiga la tauloY
mettre
la
table
;
eiga
la bugado, étendre la
lessive;
eiga
l'ensalado, assaisonner
la sala¬
de
;
eiga 'n ragoust,
faire
un
ragoût
;
eiga
la
testo,
coiffer.
Ah !
moun
malur
es
tau
que res
noun pou
l'eiga.
a.
crousillat.
S'eiga,
v.
r.
S'arranger,
s'ajuster,
se parer,
sepréparer,
s'accommoder,
se
disposer.
Èigo-te
toun
fichu,
arrange
ton
fichu
;
tout
s'eigo
pèr
lou
mièus,
tout
va
pour
le mieux.
Eiga,
engat
(l.)>
ado,
part, et
adj.
Arrangé,
ée.
Es
eigado, elle
est
habillée
; mau
eiga, mal
arrangé,
mal dans
ses
affaires
;
faire
de
mau
eiga,
faire
du
dégât,
du
dommage.
prov.
La
mar
n'en
fai de
mau
eiga.
Eiga, plur.
lim.
de aigo (eau).
eigabela, y. a.
Déchirer,
scalper,
éven¬
tre
r,
égorger, mettre
en
pièces,
en
Dauphiné,
y.
eigaripela,
estrassa.
Eigàbelle,
elles, ello,
élan,
elas,
ellon.
Qu'uno troupo
de loups
Eigàbelle
sèns fi
tas
chabros,
tous
moutous.
r.
grivel.
Vous
eigabello
ambé feroucita.
id.
Eigabela,
ado,
part,
et
adj. Déchiré,
ée.
Leis
as
eigabela d'un rounfle
de cisampo.
e.
chalamel.
R.
escapèl.
eigadié,
aigadiÈ(1.),
(rom.
aigadier,
cat.
ayguader,
port,
aguaaeiro),
s. m.
Surveil¬
lant des
eaux,
inspecteur des
aqueducs.
Aro,
soubeiran eigadié,
T'enchau
que
de
l'aigo
que
coulo.
j.—b. gaut.
Dins la
gènto
vilo de l'eigadié Crapouno.
f.
vidal.
Nostre
grand
aigadiè Riquet.
g.
azaïs.
R.
eigado.
eigadiero, aig
adièiro
(1.),
gadièiro
(rouerg.),
eigassiero,
aigassièuo
(toul.),
eigardiero
(rom. eygadiera, b. lat.
ayga-
deria,
aygasseria),
s.
f. Aiguière,
vase
à
met¬
tre
de
l'eau,
pol
à l'eau,
v.
poutarras
;
con¬
duite
d'eau,
rigole,
v.
besaloun;
ouverture
pratiquée à
un mur
de clôture
pour
laisser
entrer
les
eaux
de
pluies,
v.
eiguiero.
Aparon
sus
si
man
l'eigadiero d'argènt.
calen
dau.
Aquel
ami dara
uno
grosso
eigadiero
De
soun
vin
renouma
de la Grand Darboussiero.
j.
germain.
R.-
eigado.
eigadino,
aigad1xo
(1.),
s.
f. Ondée
de
pluie,
v.
raisso
;
petite
inondation,
déborde¬
ment
d'un
ravin,
v.
delièurado.
Regardas-lou
coumo
badino
E fai
trepa
soun
aigadino.
lafare-alais.
R.
eigado.
eigado,
eiga
(d.),
aigado,
agado
(1.),
igado,
aiado
(rouerg.), (rom.
ayguada,
a-
gada,
esp.
port,
aguada, it.
acquata),
s.
f.
Crue
d'eau,
chute
d'eau,
v.
eigat
;
temps
pen¬
dant
lequel
un
moulin à
eau
peut
travailler
sans
s'arrêter
;
provision d'eau
;
aiguade,
lieu
où l'on
peut trouver
de l'eau
;
piquette,
en
i
106
1...,839,840,841,842,843,844,845,846,847,848 850,851,852,853,854,855,856,857,858,859,...2382
Powered by FlippingBook