Lou Tresor dóu Felibrige - page 858

850
eiset,
aiset(L).
aisot(1. g.),
s.
m.
Petite
aisance.
A
souri
eiset, à
son
petit
aise. Dans
l'Hé¬
rault
on
dit
à
l'aiseto, d'aiseto.
Au
cant
das
aucelous d'aiseto
se
preniè.
A.
LANGLADE.
H. aise.
eisi, AlSï
(1. g.), (rom. aizir),
v. a.
Mettre
à
l'aise,
accommoder, favoriser,
arranger,
fa¬
ciliter, aider,
v.
aplana, eisa,
eisina.
Eisisse, isses,
is,
issèn, issès,
isson
;
ei-
sissiéu
;
eisiguère,
etc.
Eisi
quaucun
de
quicon,
procurer,
prêter
quelque chose
à
quelqu'un.
'
S'eisi,
v.
r.
Se
mettre
à
l'aise,
s'arranger
commodément,
prendre
ce
qui
peut
servir,
avoir les mouvements
libres.
Se
fau
saupre
eisi,
il
faut
savoir
se re¬
tourner,
s'arranger.
Pos
veni
me
plaça mi
tanco,
Que
iéu pode
pas
trop
m'eisi,
Ai
uno
doulour dins lis
anco.
p.
boyer.
Etsr,
AisiT
(1.),
AiDiT
(bord.),
aqit
(g.),
ido,
part,
et
adj.
Accommodé,
ée;
à l'aise;
com¬
mode
;
sans
gêne
;
adroit,
oite
;
délié, ée, qui
a
la bourse
légère.
Moun
vesin
me
n'a eisi,
mon
voisin
me
l'a
prêté
;
aquelo destrau
es
eisido,
cette
co¬
gnée est
bien à la
main
;
ma
femo
es
gaire
eisido,
ma
femme est
d'humeur
difficile; vin
eisi, vin qu'on
boit volontiers
;
marcho eisi,
il
marche
légèrement
;
mau
eisi,
incommode,
revêche.
pkov.
Eisi
coume un
singe, eisi
coume un
singe de
sa co.
R.
aise.
Eisi
(sortir),
v.
eissi.
Eisibi,
exibi
(1. g.), (rom.
cat.
esp.
port.
exhibir,
it.
esibire, lat.
exhibere),
v.
a.
t.
de
pratique.
Exhiber,
v.
presenta
plus
usité.
Se
conj.
comme
enebi.
Per
lo
exhibir
a
la justícia.
CART.
DE
GIGNAC.
Alor
se
n'eisibis, de
papié, dôu cartable.
L.
ROUMIEUX.
Eisibi,
exibit
(1.
g.),
ido,
part.
Exhibé,
ée%
eisibicioun,
eisibicie.y
(m.),
exibiciéu
(1. g.),
(cat.
exibiciô,
esp.
exhibicion,
it.
esi-
bizione,
lat.
exhibitio,
onis),
s.
f.
Exhibi¬
tion,
v.
presentacioun.
La
fau
subre d'un
liech
estèndre,
Aqui
faire
l'eisibicien.
C.
BRUEYS.
_
Eisibla,
v.
eissóublia
;
eisicla,
v.
giscla.
eisidamen,
aisid03ien
(1.
g
),
aisidemen
(b.), aididemen
(bord.),
agidomen(L), adv.
Aisément,
v.
eisadamen.
De
gelousiès
que
s'acalen
pas
aisidomen.
X. DE
RICARD.
R.
eisi.
eisido
(d'), d'aisido
(g.),
loc. adv. Aisé¬
ment,
convenablement,
v.
aisidamen.
R.
ôisz.
EISIGÈNCI,
ESIGÈNCO
(d.)
,
EXIGENÇO
,
ExiSEXço
(1.),
exigéncio
(g.),
(cat.
esp.
port.
exigència,
it.
esigenza,
b. lat.
exigentia),
s.
f.
Exigence.
Pèr
eisigènci
de la
mesuro e
de
la
rimo.
A.
CROUSILLAT.
Respetaren
leis eisigènci
ourtougrafico.
LOU
BRUSC.
R.
eisigi.
EISIGÈNT,
ESIGÈNT (d.),
EXIGENT
(1. g.),
ÈNTO,
ENTO
(rom.
exhigent),
adj. Exigeant,
ante.
Lou
Felibrige
es pas
tant
assoulu
e
pas
tant
ei-
sigènt.
M.
PRIZET.
R.
eisigi.
EISIGI,
EISEGI, ESIGI
(d.),
EXIGI
(l._ g.),
(rom.
exigir,
exegir,
cat.
esp.
port,
exigir,
it.
esigere, lat.
exigere),v.
a.
Exiger.
Eisigisse, isses,
is, issèn,
issès, isson,
ou
(nie.)
esigi, iges,
ige,
igèn,
igès,
ijon; ei-
sigissiíu
;
eisigiguère,
etc.
Lou curat
mando
lou clergue
pèr eisigi la
pago.
ARM.
PROUV.
EISET
EISOURTACIOUN
Li countribucioun
qu'eisigissien
a
tour
de rôle
di
pàuri poupulacioun.
A.
MICHEL.
Lous comissaris que
exigisson
las
talhas.
STATUTS
DE
PROVENCE.
Eisigi,
exiqit(1.
g.),
ido,
part, et
adj. Exigé,
ée.
eisigible, exigible
(1.
g.),
iblo
(cat.
esp.
exigible,
it.
esigibile),
adj. Exigible.
R.
ei¬
sigi.
eisil, esil
(d.),
exil
(1. g.), (rom.
eissilh,
essilh,
yssilh, eshillament,
cat.
exill,
esp.
port,
exilio,
it.
esilio,
lat.
exilium),
s.
m.
Exil,
v.
bandimen.
E l'eisil
e
la
mort
S'acrocon
bèn
souvènt,
pèr l'acord de l'Autisme,
I
tacoun
escalant
dóu
grand
patrioutisme.
G. B.-WYSE.
EISILA, EISELA
(rh.),
ESILA
(d.),
ESIXLA
(1.).
EXILA
(1. g.),
EXILLA, EXILHA
(b.),
DE-
SILLA
(1.), (rom. eisilhar, eyssillar,
eysse-
lar, essilliar,
issilhar,
issitar,
exular,
cat.
exilar,
lat.
exulare),
v. a.
Exiler,
v.
estran-
gi, foro-bandi.
Lou rèi
eisilè
soun
premié menistre.
J. ROUMANILLE.
S'eisil.y,
y.
a.
S'exiler,
v.
despatria.
Eisila,
exilât
(1. g.),
ado,
part.
adj.
et
s.
Exilé, ée.
Ço
que nous
dis
noste
paure
eisila.
L.
ROUMIEUX.
EISIMEX, AISIME.V
(1. g.),
AISEMENT
(b.),
(rom.
aizimen, b. lat. asiamentum),
s. m.
Commodité, facilité,
arrangement,
faveur,
a-
grément,
v. usanço.
Pioi
fourmarés
coumo
d'ancoulos
Pèr faire
nostres
aisimens.
J. MICHEL.
Adounc quau a
de
mans soun
aisimen
percasso.
p.
FESQUET.
R. eisi.
EISINA, EIGINA
(a.),
EGINA
(auv.),
AISINA,
ASINA, ENZINA, ENGINA
(1.
g.),
AGINA
(g.
rouerg.), (rom.
aizinar, azinar),
v. a.
Pré¬
parer, arranger,
apprêter, disposer, ajuster,
v.
adouba,
alesti, eiga; faciliter,
en
Limou¬
sin,
v.
eisi.
Eisina
l'ensalado, faire la salade.
S'eisina,
v.
r.
S'arranger,
se
disposer,
s'ap¬
prêter,
prendre
ses mesures,
s'ajuster,
se
met¬
tre
à
l'aise, s'essayer.
Eisina,
aisinat(1. g.),
ado,
part, et
adj. Pré¬
paré,
arrangé, ée.
Mal
eisina, mal arrangé.
l\. eisino.
eisinado,
aiginado
(rouerg.),
s.
f. Con¬
tenu
d'un
ustensile, d'un
panier
ou
d'un
vase.
R.
eisino.
EisiNAMEN
(rom.
azinamen),
s. m.
Pré¬
paration, disposition,
v.
adoubage.
R. eisina.
eisino,
esino
(d.),
eigino
(a.),
engino
(rouerg.),
AisiNO
(1.),
aigixo,
agino
(g.),
(rom.
aizina,
aysina, •azina,
v. cat.
asina,
b. lat.
aysina),
s.
f.
Ustensile,
vase,
vaisseau,
panier, futaille,
outil, instrument,
machine,
meuble,
v.
gage,
veissèu
;
femme,
en
style
burlesque,
v.
femo;
aisance, commodité,
fa¬
cilité,
opportunité,
v.
eisanço
;
aide,
secours,
résolution,
v.
ajudo
;
Eysines
(Gironde),
nom
de lieu.
Lis eisino
de
la
vendèmi, les ustensiles
de
la
vendange;
lis eisino
de la
eousino, la
batterie
de cuisine
;
lis eisino d'un moulin,
les
machines,
l'outillage
d'un
moulin
;
eisino
basso, bassin à
queue,
pour
l'usage des
ma¬
lades
qui
ne
peuvent
pas se
lever,
v. cassou-
leto
;
marrido
eisino,
vase
de perdition,
mauvais
garnement,
mauvais
sujet
;
es
uno
tristo
eisino, c'est
un
triste
sire
;
escura
lis
eisino, laver la
vaisselle
;
presta
soun
eisino,
se
prostituer;
en
eisino,
à
portée; em' eisino,
avec
aisance.
PRoy.
Grosso
eisino tèn mai de
vin.
Entre
vesin
e
vesino
L'on
se
presto
sis eisino.
Vau mai
s'ajuda de si vièiis eisino
Que de
n'emprunta de si vesino.
Vau mai
eisino
que soun
pres,
mieux
vaut
outil
que sa
valeur
en
espèces.
Eisino fai
larroun
ou
Eisino
fai
laire,
l'occasion fait le
larron. On lit dans
les
Leys
d'amor
:
Aysina
fai
pecar
Et
avers
folejar.
R.
eisi, aise.
EISISTA, ESISTA
(d.),
EXISTA
(1. g.), (rom.
cat.
esp.
existir,
lat.
existere),
v. n.
Exister,
v.
esta.
EISISTÈXCI,
ESISTÈNÇO (niç.),
EXISTEN-
ço,
ExiSTÉNCio
(1. g.),
(rom.
"cat.
esp.
port.
existència,
it.
esistensa, lat.
existentia),s.
f.
Existence,
v.
vido.
Au courrènt de
l'eisistènci.
A.
VERDOT.
Dins lou sounge
de
l'eisislènço
Ai
tout
après, ai rèn sachu.
t.
poussel.
eisistènt,
esistènt(d.),
existent(1. g.),
ènto,
ento
(rom.
existent,
port,
existente,
lat.
existens,
entis), adj. Existant,
ante.
Eiso,
v.
èso.
eisode, exode
(1. g.), (rom. exode,
cat.
esp.
port,
exodo,
it.
esodo,
lat.
exodus),
s. m.
Exode, livre de
la
Bible.
Eisop, ESOP
(rom.
Ysop,
cat.
Isop,
esp.
Esopo,
lat.
yEsopus),
n. p.
Ésope,
fabuliste
grec.
Eisop
èro
gibous.
J.
ROUMANILLE.
EISÒRDI, ESÒRDI
(niç.), EXÒRDI (1.
g.)|
(cat. exordi,
esp.
port,
exordium),
s.
m.
t.
littéraire. Exorde.
Embé
d'F
e
de B
coumençavon
l'esôrdi.
J.
RANCHER.
eisoupet, 1ssoupet
(1.), (rom.
Ysopet),
n.
p.
et
s. m.
Petit
Ésope
;
petit bossu,
en
Lan¬
guedoc,
v.
giboussoun.
Enfin
pèr pintar
Ysoupet
Fau pas cercar
autre
eisemplàri.
G.
ZERBIN.
R.
Eisop.
eisourbitant
,
esourbitant
( niç.
)
,
exolirbitant
(1.
g.),
anto
(cat.
exorbitant,
esp.
port,
exorbitante,
it.
esorbitante, lat.
exorbitans, antis),
adj.
Exorbitant,
ante,
v.
demasia,
desparaula.
Un
taus
eisourbitant.
J.
DÉSANAT.
EisouRCiSA,
exourcisa
(1.
g.),
(cat.
exor-
cisar,
esp.
port,
exoreizar,
it.
esoreizzara,
b. lat.
exoreizare),
v.
a.
Exorciser,
v.
eseoun-
jura
plus
usité.
eisoürcisme
,
exoürcisme
(1.
g.), (cat.
exorcisme, lat.
exorcismus),
s. m.
Exorcis¬
me,
v.
avalisco,
escounjurado.
D'un
pousseda
se
fasié l'eisourcisme.
ABBÉ
VIGNE.
Aux
16e,
17"
et
18°
siècles,
les
exorcismes
contre
les chenilles
étaient fort usités.
«
On
exorcisait
non
seulement
les insectes nuisi¬
bles, mais
encore
les
éléments,
les phénomè¬
nes
atmosphériques,
enfin
tous
les fléaux.
»
(F. Rousset),
v.
babaroto.
eisourcisto,
exourcisto(1. g.), (it.
esor-
cista,
cat.
esp.
pot't.
lat. exorcista),
s. m.
Exorciste,
v.
escounjuraire.
eisourta,
esoürta
(niç. d.),
exoürta,
etsourta
(1.
g.
)
,
asourta
,
adoürta
(rouerg.), (rom.
exhortar,
cat.
esp.
port,
ea;-
hortar,
it.
esortare,
lat.
exhortari),
v. a.
Exhorter,
v.
acouraja.
Eisorte, ortes,
orto,
ourtan,
ourtas,
or-
ton.
Mai vitamen
éu
lis eisorto.
P.
GRAS.
Eisourta,
exourtat
(1. g.),
ado,
part.
Exhor¬
té, ée.
eisourtacioun,
eisourtacien
(m.),
e-
sourtaciéu
(d.),
exourtaciéu
(l.
g.),
(cat.
exhortació,
esp.
exhortacion, it. esorta-
zione,
rom.
lat.
exhortatio),
s.
f. Exhorta¬
tion.
Seguisson
de
preguiero
e
d'eisourtacioun
i de¬
vot.
I
V.
LIEUTAUD.
1...,848,849,850,851,852,853,854,855,856,857 859,860,861,862,863,864,865,866,867,868,...2382
Powered by FlippingBook