Lou Tresor dóu Felibrige - page 252

244
BATADO
BATE-BOURRO
le
Var,
v.
falabreguiè,
pico-pouliè.
R. ba-
tacuelo.
Batadèsto,
v.
batèsto
;
batadis,
v.
batedis.
batado,
s.
f. Empreinte du sabot d'une
bête de
somme ou
d'un
cheval,
dont
l'augm.
est
batadasso
et
le dim.
batadeto,
v.
peiado.
Quand
sus
la
pous
de la mountado
Cercas à
legi la batado.
LA.FARE-A.LAIS.
R. bato.
Batadou,
v.
batedou
;
bataere,
v.
batouiro.
batafiolo,
s.
f.
Blessure
légère,
égrati-
gnure, en
Gascogne,y. grafignado.
R. badafo.
BATAFUET, BATAFI
(for.),
BATAFIÓU (d.),
s. m.
Petite corde dont les mariniers du Rhône
se
servent
pour
raccommoder
les câbles de
halage,
en
Dauphiné,
v.
matafióu.
R. batre,
fuet,
fouit.
bat
age,
batàgi
(m.),
s. m.
Action de
bri¬
der
un
sabot. R. bata.
BATAI,
BATAU,
BATAL(L),
BATALH
(a.
g.),
TABAl
(lim.),
(rom.
batalli,
cat.
batall,
esp.
badajo,
port,
badalo,
it.
battaglio, b. lat.
batallum),
s. m.
Battant de cloche,
v.
matai
plus usité; battant d'une
porte,
v.
batent;
claquet
de moulin,
v.
batarèu.
R.
batre.
bataia, batalha
(1. g.),v.
n.
et
a.
Bavar¬
der, babiller,
v.
batareleja,
barja
;
mettre
un
battant à
une
sonnaille,
v.
mataia. R.
batai.
bataia, batalha
(1.
g.), (rom.bataillar,
batalhar,
cat.
esp.
batallar,
port,
batalhar,
it.
battagliare),
v. n.
Batailler,
combattre,
v.
guerreja
;
fronder,
lancer
des pierres
avec
la
fronde,
v.
esqueireja
;
disputer,
contester,
ergoter,
v.
contro-ista
;
faire de
vains efforts,
de vains
essais,
v.
cigougna
;
être
en
lutte,
hésiter,
v.
pleideja.
Lou malaut
bataio, le
malade
agonise
;
de-que bataies ? pourquoi hésites-tu
?
Bataia'mé la
fre, la caud, lou vènt,
la
plueio.
t.
poussel.
Se
bataïa, v. r.
Se battre
avec
la
fronde,
v.
abataia. R. bataio.
BATAI
ADO, BATALHADO
(1.
g.), (cat.
ba-
tallada,
esp.
badajadaj,
s.
f. Coups de
bat¬
tant,
bruit répété,
v.
mataiado.
Fara pas
lou sujet di làidi balaiado.
j.
désanat.
prov.
lang.
Enuious
coumo
las campanos
à las
batalhados de Nadal.
R. batai.
BATAIADOU,
BATALHADOU
(1.),
(rom.
ba-
talhador, batalhadoo,
cat.
esp.
batallador,
port,
batalhador,
it.
battagliatore),
s.
m.
Combattant,
champion
(vieux),-
v.
coumba-
tènt.
R. bataia 2.
bataiage,
iìataiàgi
(mi),
batalhatge
(1.
g.),
s. m.
Action de
batailler
;
vains efforts,
vains
essais,
barguignage,
v.
tiro-molo.
R.
bataia 2.
BATAÏAIRAS,
BATALHAIUA
S
(1.),
ASSO,
S.
et
adj.
Grand
bavard,
babillarde
incessante,
v.
barjacas. R. bataiaire.
bataiaibe,
batalhaibe
(1.
g.),
arello,
aïris, aïro
(rom. batalha
ire,
batalhairitz),
s.
et
adj. Batailleur,
euse,
v.
guerreiaire
;
barguigneur,
ergoteur,
v.
patet
;
bavard, arde,
v.
bartavèu.
Es
un
bataiaire,
c'est
un
homme
indécis,
hésitant.
Lou
pijouuèu
que
n'es
pas
bataiaire.
j.
roumanille.
Lei bataiaire
an
recoumença
de plus bello.
lou
tron
de
l'èr.
R.
bataia.
BATAIARD, ARDO,
adj. Batailleur,
euse, en
mauvaise
part,
v.
cerco-garrouio.
Sian
pas
de mouine bataiard.
o.
blaze.
R.
bataiaire.
BATAIÉ,
BATALHIÈ
(1.),
BATALHÈI
(bord.),
BATALHÈ
(b.),
IEltO,
IÈ1RO, ÈIRO,
ÈRO
(rom.
batailler,
batayllier, batalhey,
cat.
bataller,
it.
battagliere),
adj. Belliqueux,
euse,
qui
aime
les
batailles; qui
sert
ou
qui
a
rapport
aux
batailles,
v.
guerriè
;
Batailler,
nom
de
iam.
méridional.
Camp
bataié,
prat
bataié, iero
bataiero,
champ de bataille
;
champ
clos où
se
livraient
les
combats
judiciaires
;
lieu où
l'on
s'exerçait
à
la
fronde, où les
enfants
se
battent
à
coups
de
pierres,
v.
acarreiradou
;
champ
de Mars,
place
d'armes,
v.
plaço
;
champ
de foire,
v.
fier
au
;
voirie,
v.
cadarau;
fiò bataié,
feu
des
batailles,
feu
d'enfer, grand
feu
;
muraio
bataiero,
mur
de défense
;
agasso-bataiero,
pie-grièche, oiseau.
Tous
au
prat
balaillier
van
cent cambados
faire,
Dansant
Mounsen
Ramoun
ou
brandos
bajarèus.
LA
BELLAUDIÈRE.
R.
bataio.
bataieja, batalheja
(1.
g.),
v. n.
Ba¬
tailler de
ci,
de
là,
v.
bataia.
Quand
pendent cinquanto
ans on
a
batalhejat.
J.
CASTELA.
R.
bataio.
bataiero,
batalhièiro
(1.),
s.
f. Petite
corde
qui fait
jouer
le
claquet
d'un
moulin.
R. batai.
bataieto, batalheto
(1. g.),
s.
f. Petite
bataille,
v.
escaramoucho. R. bataio.
BATAIO, BATALHO
(1.
g.
d.), (rom. batalha,
cat.
esp.
batalla,
it.
bataglia,
b. lat.
batalia,
lat.
bcitualia),
s.
f. Bataille, lutte
de deux
armées,
v.
coumbat
;
jeu
d'enfants
qui
con¬
siste à
se
battre
avec
la
fronde,
ou
à
se
souf¬
fler dessus
à
qui
mieux mieux,
v.
aqueirado,
ataeagno,
bataioun,
boufeto
;
jeu de
car¬
tes,
v.
espitau
; nom
de fam.
provençal.
A la bataio !
à
la bataio !
cri
que
poussent
les
enfants
qui
vont
se
battre à
coups
de
pier¬
res, v.
campo,
tabò.
Tu m'as pres moun
fen
! —Tu m'as
pres ma
paio !
Jouguen
a
la bataio,
dicton usité
au
jeu
d'enfants
appelé
boufeto,
v. ce
mot.
Douna, lièura
bataio, donner, livrer
ba¬
taille
;
faire
bataio,
se
battre
;
gagna
la ba¬
taio, vaincre;
èstre
en
bataio,
être
en
suspens.
Lou Parroueeu di
bataio,
Joseph
Parro-
cel,
peintre de batailles,
d'origine provençale;
Vincent de
Bataille, poète
béarnais
(1*800—
1872),
né à
Pontacq
(Basses-Pyrénées).
PROV.
D'ouro à
la
messo,
tard
en
bataio.
R. batre.
bataiolo, batalholo
(1.),
(rom. ba-
talhola.b.
lat.
batagliola),
s.
f.
t.
de
mar.
Bas¬
tingage d'une petite embarcation
;
montant
de
bois
ou
de
fer
qui
sert
à
supporter
les
lisses des
dunettes.
L'estang di Bataiolo,
l'étang des
Batayoles,
dans la
Camargue.
bataioun,
batalhoun
(g.),
batalhou
(1.),
(cat.
batalló,
esp.
batallon,
it. bat-
taglione),
s.
m.
Bataillon
;
combat
d'enfants
à
coups
de
pierres,
à
Marseille,
v.
aqueirado.
Bataioun carra,
bataillon
carré
;
cli'efe
de
bataioun,
chef
de bataillon
;
faire lou
ba¬
taioun,
faire
la
petite
guerre,
se
battre
à
coups
de pierres.
Erian eilato
sus
lou
barri,
S'atacavian
au
bataioun.
V.
GELU.
R. bataio.
bataious, batalhous
(1. g.),
ouso,'adj.
Fécond
en
batailles;
querelleur,
euse,
v. cerco-
reno.
R.
bataio.
bataiouso,
batalhouso
(d.),
n.
de
1.
Bataillouse
(Isère).
R. bataious.
Bataire pour
batèire; batai, batalh,
v.
ba¬
tai
;
batalha,
batalho,
v.
bataia, bataio
;
ba-
talhou,
v.
badaioun
;
batamen,
v.
batemen.
batan
fcat. esp.
batan,
b.
lat.
batannum,
batandus),
s. m.
Foulon,
marteau
à
foulon,
moulin
à
foulon,
en
Languedoc
et
Gascogne,
v.
paradou;
battant
de cloche,
de porte,
métier, claquet de
moulin,
v.
batai,
batent,
batareu. R.
batent.
batana, batani
(cat.
esp.
batanar),
v.
a.
et
n.
Fouler les
draps,
battre
au
foulon,
en
Languedoc,
v.
maia, moulina,
para;
dau¬
ber,
rosser,
battre,
v.
coustibla
;
faire beau¬
coup
de bruit,
assourdir,
v.
ensourda
;
bavar¬
der, discuter,
v.
batareleja.
Batana
las
earrièiros,
batani-l
pabat
(1.),
battre le
pavé
;
adieu
batana,
adieu
les
courses.
Nouirit de
forço poudro,
e
vestit d'aquets
draps
Quehilen
dab
martèts,
batànen 'a la
liorgo.
g. ader.
.
La téulado
sus
que
pèr
aro se
batano.
p.
barbe.
E
sa
praubo mai, dap la
gesto,
Lou batanèt mèi de
cent
cops.
a. ferrand.
R.
batan.
batanaire, bata
nié
(1.),
batanè
(g.),
(rom. batanaire,
esp.
batanero),
s. m.
Fou-
lonnier,
ouvrier
foulon,
v.
paraire;
machine
à
fouler les
draps,
v.
paradou
;
babillard,
v.
barjaire.
R.
batana,
oatan.
batanairo,
s.
f.
Auge à foulons, dans
la¬
quelle battent des
masses en
bois
mues
par
l'eau
;
babillarde,
v.
bartavello.
R. bata¬
naire.
batano,
s.
f. Personne
babillarde,
v.
bar-
douio
;
mauviette, espèce
d'oiseau,
on
Gasco¬
gne,
v.
charlicot,
couteloun
;
vira batanos
(rouerg.)
pour
vira bato,
mourir,
crever.
R.
batan.
batan-pÈno
,
s.
f.
Grande parleuse,
en
Languedoc,
v.
barjaco.
Bataquiéula, bataquiéulo,
v.
batacula, bata-
cuelo.
batara,
v. n.
Bavarder,
en
Dauphiné,
v.
barja.
Leissen batara lou mounde.
abbé
moutier.
R.
batana, barata.
batareleja, bata
relia
(m.),
v. n.
Cli¬
queter,
v.
claqueja;
bavarder,
v.
baratouleja,
bartaveleja.
S'entend
peralin
L'aigo
que
lalejo
E
batarelejo
Darrié lou moulin.
isclo
d'or.
R.
batareu.
batarello, batuerlo
(d.),
s.
f.
Happe
d'un essieu de
charrette,
v.
momo
;
batterie,
rixe,
en
Dauphiné,
v.
bat'esto. R. batareu.
batareu,
batarèl (1.
a.),
bassarèl,
bassadÈl
(montp.), (rom. batarel),
s. m.
Claquet,
traquet
d'un
moulin,
v.
bartavèu,
taravèu, toco-l'ase
;
battoir de lavandière,
v.
bacèu
;
battant de
sonnette,
v.
batai
;
ba¬
billard,
arde,
v.
bardouio;
Batarel, Batterel,
nom
de
fam.
méridional.
Faire
ana
lou
batareu, fa
valè lou
batarel
(1.),
babiller,
jaser;
uou
batarel (rouerg.),
œuf couvi.
prov.
La
lengo ié vai
coume
lou
balarèu
d'un
moulin.
R.
batèire.
batarié,
batariò
(1. d.),
baterîo
(g.),
(rom.
port,
bataria,
cat.
esp.
bateria,
it. bat-
teria),
s.
f. Batterie de
canons;
escouade
de
travailleurs,
v.
chourmo.
Batarié
d'artihariè,
de
fusièu, de
tam¬
bour, de cousino,
batterie
d'artillerie, de
fusil,
de
tambour, de
cuisine.
Lei batarié
seculàri que
juegon ei fèsto.
f. vidal.
R.
batre.
batabo,
s.
f.
Personne
fatigante
par son
bavardage,
en
Dauphiné,
v.
barjaco.
R.
ba¬
tano, barato.
batas,
n.
p.
Battas,
nom
de fam.
provençal.
Batasou,
v.
batesoun.
batasso,
s.
f.
Gros sabot de
quadrupède,
vilain
pied,
v.
petas, pauto.
R.
bato.
Batau,
v.
batai.
bat
ave,
avo,
s.
et
adj. Batave,v.
Oulan-
dès
;
nom
de fam.
roussiílonnais.
Deja l'insoulènl Batave,
Tant valourous
autrei—fes,
Coumenço d'èstre
mens
brave.
galadp
de chasteuil.
batbìo,
n.
p.
Batbie,
nom
de
fam.
gasc.
R.
batre,
ou
bat,
vio.
Batchi,
v.
veici
;
bate,
v.
batre; batea,
v.
bateja;
batea,
v.
batega.
bÀte-bourro,
s. m.
Outil
de
bourrelier,
1...,242,243,244,245,246,247,248,249,250,251 253,254,255,256,257,258,259,260,261,262,...2382
Powered by FlippingBook