Lou Tresor dóu Felibrige - page 866

858
EMBABOUCHIDO
EMBALUSTRA
Me fa 'sta pauromen
Estrementido,
Embaboutido.
p.
goudelin.
R.
en,
babot.
EMBABOUCHIDO,
s.
f.
Etourdissement,
ahu¬
rissement,
v.
debalausiclo.
R. embabouchi.
EMBABOUCHINA,
EMBABOURECHIXA
(rh.),
v.
a.
Embéguiner,
emboiser,
v.
embabia,
em-
babouina.
Pèr
t'embabouchina
prendrien
pas
tant
de
peno.
l. roümieux.
S'embabouchina,
v.
r.
S'embéguiner,
s'em-
babouiner. R.
embarbachina.
EMBABOURINA
,
ENGABOURIXA
(rouerg.),
(v.
fr.
embobeliner),
v. a.
Entêter,
porter
à
la
tête,
en
parlant des
vapeurs ou
des exhalai-
saisons
carboniques,
v.
entesta
;
embabouiner,
enjôler,
v.
embabouina.
'S'embabourina,
v.
r.
Être
entêté
par
le char¬
bon,
par
la
chaleur
d'un
poêle
;
s'embéguiner.
R.
en,
babour, babourinaclo.
embacega,
v. n.
et
a.
Adapter le
timon
ou
la
flèche
à
la charrue
;
atteler,
enchevêtrer,
arranger
de
travers,
v.
entravessa
;
tripoter,
intriguer,
v.
patricouleja.
Embacegue,
gues, go, gan, gas,
gon.
Que
m'embacegaran
mai
?
que
trameront-
ils
encore
?
Dequ'en aquelos rescoundetos
Embaoegavon
las fadetos?
lafare-alais.
R.
en,
bacegue.
Embachela,
v.
embrassela.
embachousa,
v.
a.
Barbouiller,
salir,
en
Bauphiné,
v.
ensali.
Embachousa,
ado,
part,
etadj. Sali,
ie.
Pire que
lous caious
saran
embachousas.
r.
grivel.
R.
en,
bachous, bacous.
EMBACIA,
v. a.
Encuver
la
lessive,
en
Gas¬
cogne,
v.asata,
entinela.
R.
en,bacio,bacino.
embacouxa
(rom. embaconar),
v. n.
Par¬
fumer,
répandre
une
bonne odeur,
v. em¬
bauma.
Embacouna,
e-mbacounat
(1. g.),
ado,
part,
et
adj. Salé
comme un
jambon
;
coupé
par quar¬
tiers,
v.
bacouna.
R.
en,
bacoun.
Embadaga,
v.
empedega.
embadalí
(s'),
v.
r.
Se
disjoindre
par
l'effet
de
la
sécheresse,
en
parlant des ais
ou
des
douves,
v.
adeli,
deglesi.
R.
en,
badalli.
Embadi,
v.
envahi; embado,
embadospowr
en
bado,
v.
bado.
embadouca,
embedouca,
v. a.
t.
de
mois¬
sonneur.
Mettre la faucille dans
son
archet,
dans
son
fourreau.
Soun
voulame
embedouca
sus
l'espalo,
marcha-
von
desempièi loti matin.
i.
lèbre.
R.
en,
badoco.
EMBADOUQUI, EMBADOUGUIT
(g.), IDO(cat.
embadocat), adj.
Ëbaubi,
ébahi, étourdi, ie,
v.
espanta.
Jou è
moun
cerbètembadouguit.
g.
d'astros.
R.
en,
badoc.
embafa, ebafa
(Var),
eibafa
(a,),
ado
(cat.
embafat, ada),
adj. Essoufflé, épuisé
de
fatigue,
v.
desalena
;
muet
d'étonnement,
é-
bahi,
ie, étonné, ée,
surpris,
ise,
v.
esbefia,
ne.
Cad
un
rèsto ebafa
De lou
vèire
courre
en
camiso.
icard.
R. en,
baf.
Embafa
(gorger),
v.
empafa.
embafumi,
io,
adj.
Étourdi,
abasourdi, ie,
dans les
Alpes,
v.
embadouqui. R. embafa.
embagâ,
v. a.
Mettre
une
bague,
v.
anela.
Se
conj.
comme
baga.
L'uno
mefloco d'inmourtalos,
L'autro
m'embago d'un
anèl.
j.
jasmin.
R.
en,
bago.
embagaja,
v. a.
Charger les bagages,
em¬
baller,
v.
embala
;
embarrasser
de
meubles,
v..
embarrassa.
Embagage,
ges,
jo, jan,
jas, jon.
R.
en,
bagage.
Embaganau, embagnau,
pour en
baga-
naud.
embagassa
(rom.
embagassar,
cat.
em-
bagacir),
v. a.
Livrer
à
la
prostitution,
v. a-
gourrini.
S'embagassa,
v. r.
Se livrer
à la
prostitution
ou
aux
prostituées.
é
Embaoassa,
ejibagassat
(1.),
ado,
part.
Pros¬
titué,
ée. R.
en,
bagasso.
embage,
embàgi
(m.),
(it. ambage,
esp.
lat.
ambages),
s.
m.
pl.
Ambages,
v.
bescoun-
tour, bestour,
engàmbi.
Vous
noun
sias pas
tant
innoucènto
Que
falhe
vous ana cerca
D'emb'agis
pèr
vous
embarca
Au
discours
que
vèni de faire.
c. brueys.
Fau dire seis nécessitas
Sènso
recerca
ges
d'emb'agis.
id.
embagouna,
v. a.
Entraver
un
cheval,
v.
encoubla. R.
en,
bago.
Embahi,
v.
esbahi
;
embahi,
v.
envahi.
embaia
(s'),
v. r.
Se baiser,
en
parlant
des
pains
qui
se
touchent
dans le four,
v.
embou-
ca,
poutouna.
Embaia,
embaiat
(rouerg.),
ado,
part, et
adj.
Raisé,
ée,
en
parlant
du pain. R.
en,
baia,
beisa.
embaiadis, embataduro,
s.
Baisure du
pain,
v.
baiòu,
beisiero,
emboucaduro.
R.
embaia.
Embailexca,
v.
a.
Emmaillotter,
en
Lan¬
guedoc,
v.
enmaioula.
Embailenque,
ques, co, can, cas, con.
Embailencat,
ado,
part,
etadj.
Emmaillotté,
embarrassé, empêtré,
ée
;
maladroit, oite,
inca¬
pable.
Soi,
mardi,
las
de
grauflgna
D'embailencats
e
de
mazetos
Qulan
pas
lou biais de s'apara.
j.
azaís.
R.
en,
bailen.
Embaima,
v
embauma; embaime,
v.
bau¬
me
;
embaissado,
v.
embassado.
-
embaisset,
s. m.
Petite
outre,
en
Miner-
vois,
v.
bagot.
Autant que
d'embaissets
redouns.
c. gleyzes.
R. embaisso.
EMBAisso, embaicho,
s.
f.
Emballage,
sacs,
cordages
qui
servent
d'enveloppe
aux
marchandises que
l'on pèse
;
tare,
embarras,
v.
taro
;
outre,
sac
à
vin, imbécile,
en
Lan¬
guedoc,
v.
ouire
;
biais,
moyen,
tournure,
parti,
en
Limousin,
v.
biais.
Lis
embaisso,
las embaissos
ou
embias-
sos
(1.),
échelette, espèce de châssis qu'on
at¬
tache
sur un
bât
et
à
chaque bout
duquel
on
pend
un sac, pour
charrier du sable
ou au
gra-
vois
;
cacolets,
grands cabas de
sparterie,
v.
balòusso,
b'erri,
bressolo,
cargastiero,
en-
sàrri
;
leva lis
embaisso,
prélever
la
tare
;
fau
leva
quatre
lièuro d'embaisso,
il faut
ôter
quatre
livres
de
tare
;
embaisso
de
vin,
outre
de vin.
prov.
Gounfla
coumo uno
embaisso.
Boumba
coumo uno
embaisso.
Levas-me
touto
aquesto
embaisso
E sourtès-me
d'aquesto caisso.
d.
sage.
Li farai alesti l'atirai deis embaisso.
m.
decard.
Aquel
diéu
h las
grossos
maissos,
Assetat
entre
dos
embaissos,
Tour à
tour
las fasiò bufa.
h. birat.
Ce
mot
parait
venir du lat.
impages, pièces
de
charpente
assemblées.
embaja
(esp.
embasar,
empêcher),
v.
a.
Blaser,
dégoûter,
rassasier,
empâter,
en
Dau-
phiné,
v.
embouni.
Ahl lou
meme
fricot
a
la
fin
vous
embajo.
r.
grivel.
R.
embage.
embala,
embara
(m.),
(cat.
esp.
embalar,
it.
imballare),
v. a.
et
n.
Emballer,
empaque¬
ter,
envelopper dans, englober,
v.
engoulou-
pa
;
prendre
sa
charge,
porter tout
ce
qu'on
peut,
v.
carga
;
emporter, enlever, voler,
v.
empourta
;
emmener,
entraîner,
v.
rebala
;
avaler,
en
Gascogne,
v.
avala.
As
embalà,
te
voilà
chargé,
locution
sym¬
pathique
qu'on adresse
à
quelqu'un
qui
porte
un
lourd fardeau
;
li
periè
an
embala, les
poiriers
sont
chargés de fruits
;
embalo
tant
que
pòu, il
fait
ses
paquets,
il dépérit
tous
les
jours.
Vous ai visto embala d'un
pichot còup
de
vènt.
m.
bourrelly.
S'embala,
v. r.
S'emporter
;
être entraîné,
s'en
aller.
Embala,
embalat(1.),
ado,
part, et
adj. Em¬
ballé
;
chargé
;
emporté, entraîné,
dérobé,
ée.
prov.
Embala
coume un
ase, coume uno
abiho.j
R.
en,
balo.
embaladoiiiro
,
baladouiro
(rouerg.)
,
adj.
et
s.
f.
Corde
dont
on
se
sert
pour
embal¬
ler,
et
particulièrement
pour
corder les
outres,
uand elles
sont
remplies
;
carrelet,
aiguille
'emballeur,
v.
aguïo,
passo-cordo.
Cordo
embaladouiro,
corde
d'emballage.
R. embala.
embalage,
embalàgi
(m.),
embalatge
(1. g.),
s. m.
Emballage,
action
d'emballer,
v.
embaisso.
Telo
d'embalage,
toile d'emballage.
R.
em¬
bala.
embalaire,
arello, airis,
airo
(esp.
embalador, it.
imballatore),
s.
m.
Embal¬
leur,
euse.
T'ai
mes en man
l'aguïo d'embalaire.
v.
gëlu.
R.
embala.
embalas, EMBALAis
(rouerg.),
(for.
em-
baillard),
s.
m.
Bard, civière,
en
Languedoc,
v.
baiard, escalassoun
;
lourdaud,
sot,
v.
testoulas.
Un
mort
es coumo uno
carogno
Que, sèns bruch,
sus
un
embalas,
Se
porto
dins
un
fumeras.
c. coste.
Lasviandosensacados
dins
soun
vèntre sèns
em¬
balas.
d.
sage.
R.
embala
ou
en,
baiard.
embalasc.a,
v.
a.
Effrayer,
effaroucher,
en
Rouergue,
v.
embaura,
espavourdi.
Embalascat,
ado,
part,
etadj. Effrayé, inti¬
midé, ée. R. embranca ?
embalascado,
s.
f. Frayeur,
en
Rouergue,
v.
escaufèstre.
R.
embalasca.
embalassat,
s. m.
Contenu
_d'un
bard,
d'une
civière,
en
Rouergue,
v.
civierado.
R.
embalas.
Embalasta, embalastra,
v.
embanasta
;
em-
balausi,
embalauvi,
v.
esbalausi
;
emballer
pour
amblur, abladou,
en
Limousin
;
em¬
balles,
v.
bado
;
embaima,
v.
embauma
; em¬
baima, embaime,
v.
embobina,
emboulnadou;
embalsa,
v.
embaussa.
embalun, embarux
et
harux
(m.),
em-
baravdus
(rouerg.), (cat. bolum),
s. m.
Vo¬
lume,
étendue occupée
par une masse,
v.
ba-
lans,boulun,
emboulun,
paruto,
voulume.
Acò
fai forço embalun, cela
est
d'un
grand
volume.
D'un
bastimen
de
mar
aurias di l'embalun.
mirèio.
R.
embala, boulum.
embaluna
(esp.
embalumar),
v. n.
Occu¬
per
beaucoup de
place, être volumineux,
v.
coumoula.
Viage qu'embaluno, chargement
volumi¬
neux.
R.
embalun.
embalunocs, ouso, ouo,
adj. Volumi¬
neux,
euse, v.
rabaious.
R. embalun.
embalusïra,
v. a.
Entourer debalustres,
v.
embaranda.
Embalustra,
embalustrat
(1.),
ado,
part,
et
adj. Entouré
de balustres.
Si
terrasso
embalustrado.
a.
cka.banier.
R.
en,
balustre.
Emban,
v. envans
(auvent); embanpowren
van
;
emban
(nous)
pour
nous
enanan
(nous
nous en
allons),
en
Gascogne).
1...,856,857,858,859,860,861,862,863,864,865 867,868,869,870,871,872,873,874,875,876,...2382
Powered by FlippingBook