Lou Tresor dóu Felibrige - page 1467

malautoun, mal
autou
(1.),
ouno,
adj.
et
s.
Un
peu
malade,
souffreteux,
euse;
petit
malade,
v.
magagna.
Avé trima tant
de
nuechado
A
lou
viha
tout
malautoun.
t.
aubanel.
Gatouno
Malautouno,
Malautouno
d'amour.
a.
ma-thieu.
R.
malaut.
malautounet,
eto,
adj.
et
s.
Un
peu
maladif,
ive,
v.
malingre.
Enri
de-longo
èro
malautounet.
p.-f.
xavier.
R.
malautoun.
malautous,
maladious
(auv.),
ouso,
ouo
(rom.
malaudoos, piém.
maladios,
v.
fr.
maladeux),
adj.
Valétudinaire, qui
est
souvent
malade,
v.
amalauti,
poutingous.
Èro
coucha
tout
malautous.
j.
aubert.
Malautouso
d'un
mau
que noun
se
pòugari.
r.
marcelin.
R.
malaut.
Malautru,
v.
mal-estru.
malautun,
s.
m.
État
maladif,
maladie de
langueur,
v.
malandro,
marrano.
Lou paure
enfant
prenié
lou
malautun.
m.
trüssy.
R,
malaut.
Mal-auvàri,
v.
auvàri.
malavalisco
(rom.
mal
avalisca), interj.
de
dédain,
de
dégoût, de surprise.
Fi, foin,
au
diable,
v.
avalisco.
Malavalisco !
coume
vas
!
diable
!
comme
tu
y vas
!
Malavalisco li
luchaire !
a. autheman.
R.
mal,
mau,
avali.
Malavas,
Malavau,
v.
Malo-Vau.
malaveja,
malabeja
(1.),
maraveja
(m.),
malaveia,
m
araveia
(Var),
(rom.
malavejar,
malavechar,
malaveiar,
cat.
malavejar),
v. n.
Rester
longtemps dans
un
état
maladif,
souffrir longtemps
et
puis
mou¬
rir,
languir,
traîner,
v.
langouira, malau-
teja,
malandrcja,
pepideja.
Noun
vous
souvenès dounc
plus rèn
Que
m'avès
fach
uno proumesso
Que
jamai
plus
ges
de
mestresso
Noun
vous
farié
malaveja ?
c.
bruevs.
prov.
Quau
pleidejo
Malavejo
E
tout
çoque
manjo
amarejo.
R.
(rom.
malaveg,
lat. malcficiumj.
mal-avia,
mal-abiat
(1.
g.),
ado
(b. lat.
maleabbiatus),
adj.
ets.
Qui
est
dans la
mau¬
vaise
voie,
vaurien, débauché,
bandit,
v.
de-
savia, fenat.
Lou
mal-avia lou
laisso
ana
E
va
vite
s'encafourna.
t.
gros.
R.
mal, avia.
Malavielo,
v.
Malo-Vielo.
MAL-AVISA,
MAL-AVISAT
(1.
g.),
ADO
(b.
lat.
maie
avisatus),
adj.
et
s.
Malavisé,
ée,
irréfléchi, ie,
v.
disavert.
prov.
Mal-avisa
a
toujour
proun
peno,
Lou
can e
lou
cat
Prègon
Dieu pèr lou
mal-avisa.
R.
mal,
avisa.
Malavisado,
v.
malo-avisado.
mal-avisames?
,
mau-avisamen, mal¬
avis,
s.
m.
Manque
de circonspection,
impru¬
dence, étourderie,
v.
destenèmbre, malo-
avisado.
Pèr
un
mal-avis,
par
mégarde. R.
mal,
avisamen,
avis.
malbado
(rom.
esp.
cat.
malvada,
mau¬
vaise),^.
f.
Inflammation
locale,
dans
le
Tarn,
v.
mçiclianto.
R. mauvais.
Malbèc,
v.
Mau-Bè; malbenturo,
v.
malo-
aventuro;
malbersa, malbersaciéu,
v. mau-
versa,
mau-versacioun
;
malbibent,
v. mau-
vivent ;
malbic,
malbis,
v.
mauvisc
;
malbo,
v.
mauvo
;
Malbos, Malbosc,
v.
Mau-Bos
;
mal¬
boule,
y.
mau-voulé
;
malboulenço, malbou-
MALAUTOUN
MALET
lhenço,
v.
mau-voulènço
;
malboulent,
v.
mau-voulènt
;
malbra,
malbrado,
v.
mabra,
mabrado
;
mal-bragat,
v.
braga
;
malbre,
mal-
briè,
malbrièiro,
v.
mabre,
mabrié, mabriero
;
malcaia, malcalhamen,
v.
mau-caia,
mau-
caiamen
;
Malcap,
v.
Mau-Cap
;
malcarat,
v.
mal-encara
;
mal-cardat,
v.
mal-adoubat;
malci,
v.
marci
;
malcolha,
v.
mau-caia
;
mal-
cor, v.
mau-cor
;
mal-coaat,
v.
mau-couva
;
malcountent, malcountenta,
v.
mau-coun-
tènt,
mau-countenta
;
malcoura,
v.
maucou-
ra
;
malcresent,
v.
mescresènt
;
Maldaric,
v.
Merdari
;
mal-de-cor,
v.
mau-de-cor
;
mal-
d'èls,
v.
mau-d'uei
;
maldespiech,
v.
mau-
despié
;
maldich,
v.
mandi
;
maldiéugudomen,
v.
mau-degudamen
;
maldiguent,
maldisent,
v.
maudisènt
;
maldire,
v.
maudire
;
maldi-
senço, v.
maudisènço
;
maldisent,
v.
maudi¬
sènt;
mal-d'uels,
v.*
mau-d'uei;
maie
(mal,
mauvais),
v. mau ;
maie
(mâle),
v.
mascle.
maleable, ablo
(rom.
malléable,
esp.
maleable, it.
malleabile), adj.
t.
se.
Malléa¬
ble.
Èlei
parlonun
dialit
souple,
round
et
tout-plen
maleable.
nouvelliste de
nice.
Maleba,
malebaire,
v.
manleva,
manle-
vaire
;
malécio,
v.
maliço
;
malèco,
v.
manè-
flo?
malediciéu,
v.
maladicioun.
malefice, malefici
(m.
g.
1.),
(rom.
cat.
malefici,
esp.
port.
it.
maleficio, lat.
male-
ficium),
s. m.
Maléfice,
v.
malo-visto,
sort.
Pèr
punicioun
dóu
malefici.
c.
brueys.
malègo,
n.
p.
Malègue,
nom
de fam.
prov.
Maleguinade,
v.
malo-guignado
;
màlei-
gràci,
v.
màli-gràci
;
màlei-roso,
v.
màli-ro-
so
;
maleirous,
v.
malurous.
mal-eisa,
mareisa
(m.),
amareisa
(a.),
mal-aisat
(g.
1.),
ado
(it.
malagiato),
adj.
Malaisé, gêné, ée,
difficile,
v.
dificile,
pena.
Es
mal-cisa,
il vit dans
la
gène.
R.
mal,
eisa.
mal-eisadamex,
adv.
Malaisément,
v.
di-
ficilamen.
Uno fremo
sènso
malici
Se trobo
mal-eisadamen.
c.
brueys.
R. mal-eisa.
mal-eisi,
mal-a1sit
(1.),
mal-agit
(carc.),
mau-ais1t
(g.),
mau-aidit
(bord.),
ido,
adj.
Mal
à
l'aise, difficile à
manier,
maladroit,
oite,
lourd, ourde,
v.
mal-adrè
;
sobriquet
des
gens
de
Ribaute (Aude).
prov.
Mal-eisi
coume
masso
demargado.
R.
mal,
eisi.
mal-eisina,
mal-enginat
(1.),
ado,
adj.
Mal
arrangé, ée,
v.
mal-adouba.
fl.muit, ei-
sina.
mal-eissart,
n.
de 1.
Malissart
(Aveyron,
Drôme). R. mal,
eissart.
Malemparado,
v.
mau-parado
;
Malen,
v.
Madaleno.
male.v,
adj.
Vif,
pétulant,
en
Limousin,
v.
vièu
;
Malien,
Malens,
noms
de fam.
mérid.
Si
lou
Franc
es
gegnous,
lou
Gascoun
es
malen.
j. roux.
R.
malin.
mai-encaua,
mac—encara,
mal-carat
(1.
g.),
ado
(cat.
mal-carat,
ada),
adj.
et
s.
Qui
a
mauvaise mine,
mal facé, ée,
rébarbatif,
ive,
menaçant, ante,
v.
descara,
mal-ca-
rous,
menèbre
;
qui
a
les traits
bouleversés,
v.
caro-vira
;
morose,
sombre,
brumeux,
eu¬
se, en
parlant
du
temps,
v. sourne.
La
masiero,
uno
mau-encarado
e
mau
penchina-
do, èro
sus
la
porto.
i.
lèbre.
Drecho
al
pèd
de la
crous,
la maire
mal-carado
Plourabo que
fasiò
pietat.
m.
barthés.
Renègo
coumo
un
mal-carat.
j.
azaïs.
Malenco,
v.
amelenco
;
malencòni,
v.
malan-
counié.
mal-encontre,
mal-incontre,
maus-
encontre
(rom. béarn.
malencontre,
mau-
255
vaise
rencontre),
s.
m.
Malencontre,
v. mau-
rescontre.
Pèr
mal-encontre,
malencontreusement.
R.
mal, encontre.
Mal-encoues,
v.
mau-ancoues;
malencou-
lié,
malencounié,
malencounio,
malengou-
gno, v.
malancounié.
mal-encoumbke,
s.
m.
Désordre,
v.
va-
rai.
Pèr viéure dins lou
mal-encoumbre
Coumo
leis
grapauds
au
fangas.
c.
brueys.
R.
mal, encoumbre.
mal-ENCOUntrous, ouso,
adj.
Malencon¬
treux,
malheureux,
euse, v.
malurous.
Un
jour
mal-encountrous.
laurent de
briançon.
Sabes-tu pas,
mal-encountrouso,
Qu'es d'uno
persouno
amourouso
?
d.
sage.
R.
mal-encontre.
Mal-enjus.te,
v.
mal-injuste.
maleno
(la),
n.
de 1.
La
Malène
(Lozère).
Malenquié,
v.
amelenquié.
mal—entenciouna,
mal-1xtenciounat
(1.),
ado,
adj. Mal
intentionné, ée.
R.
mal,
entenciouna.
mal-entèndre
,
mal-entendu, mal-
entendut
(1.),
(esp.
malentendido, it.
mal-
inteso),
s. m.
Malentendu,
méprise,
v.
mes-
preso.
Pièi
pourrias
bèn avé
quauque
mal-entendu.
r.
grivel.
R.
mal,
entèndre.
mal-en-trin,
mau—en-tren
(m.),
adj.
Indisposé,
ée,
v.
magagna,
iras
;
nonchalant,
ante,
v.
peresous.
Sièu
tout-mal-en-trin,
je
suis
tout
dé-
bilîé,
tout
je
ne
sais comment.
R.
mal,
en,
trin.
Maleoua,
v.
manleva;
Maleoun,
v.
Mau-
Leoun.
MALERARGUE,
n.del. Mallerargues
(Gard).
Malerbo,
v.
malo-erbo;
malerous,
v.
malu¬
rous
;
malescrich
pour
manuscri
;
maleso,
v.
maliço
;
mal-esquis,
v.
esquis
;
malessiéuvo,
v.
maire-séuvo.
mal-estràxsi,
s. m.
Maladie
de langueur,
consomption,
v.
counsùmi.
Pousquèsson
touei lei
mal-eslr'ansi
Te
rouiga
leis
oues
e
la pèu
!
l.
d'ARVIEUX.
R.
mal,
estrànsi.
mal-ÈSTRE,
mau-ÈSTRE,
mau-ÈTRE(d.),
mal-ÈSSE
(lim.),
(rom.
malestar,
it.malcs-
sere),
s.
m.
Mal-être, état
de
langueur,
état
incommode,
v.
mal-aise,
mau-vièure,
pe-
quinage.
Es clins lou
mal-èstre,
pòu
pas
meure,
il
est
dans la
gêne.
Sènton
lèu
un
malèsse
estrange
pèr
tout
lou
cor.
j.
roux.
R.
mal, èstre.
MALÉS
(rom.
males,
malees),
s. m.
État
d'irritation,
courroux,
colère,
en
Béarn
(vieux),
v.
maliço.
Mès lous
machants ed
perd
en
soun
malés.
a. de
salettes.
R.
mal,
mau.
mal-estru,
mal-estruc
(g.),
mal-es-
truch,
marestruch
(a.),
malóutru (lim.
d.),
ucho
(v. cat.
malestruch,
v.
fr.
ma-
lauctru,
malostru),
adj.
et
s.
Mal-appris,
ise,
incivil, ile,
maladroit,
oite, malotru,
v.
desestru,
mal-après
;
malingre,
de
mau¬
vaise
qualité,
d'une
probité équivoque,
en
Dauphiné,
v.
sàfranous
;
pour
malheureux,
misérable,
v.
mal-astru.
lusoulènt
mal-estruc, ount
troubas-vous
acô
;
f.
de
cortète.
As
fremos que
noun
pouerton
fruc,
Qu'an
pèr
marit
un
mal-estruc.
c.
brueys.
prov.
Pèr
sant
Lu,
A
l'escolo,
mal-estru.
R.
mal,
estru.
malet,
s. m.
Petit
poisson
de
mer,
espèce
d'anchois,
v.
nadello.
II.
mau,
alo
ou
meleto.
malet
(rom.
Melet),
n.
de
1.
Malet
(Avey-
1...,1457,1458,1459,1460,1461,1462,1463,1464,1465,1466 1468,1469,1470,1471,1472,1473,1474,1475,1476,1477,...2382
Powered by FlippingBook