Lou Tresor dóu Felibrige - page 2244

travail; li
gènt
de travai,
les
classes
labo¬
rieuses
;
v'enes
de
faire
un
béu
travai,
tu
viens de faire
un
bel ouvrage ;
i'aguè
'n
brave
travai,
ce
fut
une
rude
affaire
;
acà 's
pas
lou travai
d'un
orne,
c'est
un
acte
indigne
d'un homme
;
cerca
de travai,
chercher
de
l'ouvrage
;
cerco
de
travai
e
prègo
Dièu de
n'en ges
trouva,
amo
lou
travai
fa,
lou
trabal
facli
li
porto
pas peno
(l.),_se disent
d'un fainéant
;
coundana i
travai
fourça,
condamner
aux
travaux
forcés
;
aro es
l'ov.ro
del
travai,
inscription
d'une
montre
solaire,
à
Castelnaudary.
Lou
soulèu,
ami, coungreio
Lou
travai
e
li
cansoun.
isclo
d'or,
prov.
Travai
de
nue
de-jour
parèis.
Travai de
nue,
vergougno
de jour.
Pau
pan, pau
vin,
.
Pau travai
fara Martin.
prov. lang.
Travai
d'ivèr,
Travai de fèr.
travaia, trabaia
(m.),
travai.ha
(1.),
traralha
(g.),
trebalha
(lim
),
triba-
LHA
(g.), (rom. traballar, trabalhar,
tre-
balhar, trebailhar, trebalar,
cat.
treballar,
esp.
trabajar,
port,
trabalhar, it.
trava-
gliare,
lat.
tribulare),
v. n.
et
a.
Travailler,
s'occuper,
peiner,
v.
afana,
fatiga,
rústica,
satira;
se
déjeter,
en
parlant du bois,
v. en-
iita
;
façonner,
ouvrer, v.
ocbra
;
tourmen¬
ter,
inquiéter,
tracasser,
v.
fastibula,
tin-
teina
;
circonvenir,
influencer,
v.
environ¬
na
;
cultiver,
v.
faire.
Travaia
à
pres-fa,
travailler
à la tâche
;
travaia'n
journado,
travailler
à
la
journée
;
travaia
d'èime, travailler de tète, faire
un
ouvrage sans
modèle
;
travaia
soun
bèn,
si
terro,
travailler
son
bien,
cultiver
ses
terres
;
travaio
à
la
terro, c'est
un
cultivateur
;
travaio
forço, il travaille
beaucoup
;
faire
travaia
soun
argent,
faire valoir
son
ar-
gant;
te
travaiarai li
costo,
je
te rouerai de
coups
;
acò 's bèn travaia, voilà
une
belle
action
;
acò
's
pas
travaia,
voilà
qui
est
mal
agir.
prov.
Se
me
travaies
pas,
dis la
terro,
le
nourri¬
rai pas.
Bèn viéure
e
pas
travaia,
Noun
pou
dura.
Quau
noun
vòu
travaia,
Noun merito de
mauja.
Quau
a
fam,
que
travaie.
Bèn
manja, bèn
travaia.
Tau travaio que noun
saup
pèr
quau.
S'ames tis
enfant,
Travaio
li
champ.
Quau travaio,
Dièu ié
baio.
Quau
travaio,
Manjo la paio
;
Quau fai
rèn,
Manjo lou bren.
Quau
travaio
par
l'autar, fau
que
visque
de
l'autar.
Lou tèms
Travaio
mai
que
li gènt.
Se
pèr
travaia l'on
venié
riche, lis
ase
pourta-
rien lou bast d'or.
Quau
travaio d'aut
Travaio mau,
se
dit des enfants
jeunes
dont
les
dents d'en
haut
poussent
les
premières,
ce
qui
est
de
mauvais augure.
Travaia,
trabalhat
(1.),
ado,
part, et
adj.
Travaillé,
ouvragé, ée.
travaiable
,
travalhable
(d.),
ablo,
adj.
Qui
peut
être
travaillé,
ée,
labourable.
R. travaia.
travaiadou,
trabaiadou
(m.),
traba-
lhadou
(1.),
tribalhadou
(g.),
travalhòd
(d. a.),
(rom.
trevallador,
cat.
treballador,
çott.trabalhador,
esp.
trabajador,
it.
tra-
vagliatore),
s.
et
adj.
m.
Travailleur, qui
travaille
par
besoin,
manouvrier,
journalier,
homme de
peine,
v.
afanadou, brassié,
rus-
ticaire;
qui
peut
être
travaillé,
mis
en
œu-
•vre,
v.
faturadis.
TRAVAIA
TRAVERSO
Li travaiadou les
hommes
de
travail
;
n'es
pancaro
travaiadou,
ce
n'est
pas
prêt
pour
la culture.
Souvèn-te
que
toun
paire èro
travaiadou.
a.
bigot.
Pàuri
travaiadou,
n'autri
l'esperavian.
s.
lambert.
»R.
travaia.
travaiaxre,
trabaiaire
(m.),
trabalè
(niç.),
trabalhaire
(1.
g
),
trabalharèl
(rouerg.),
arello,
aïris, airo,
s.
et
adj.
Travailleur,
euse,
qui
travaille
par
passion,
laborieux,
euse, v.
atravali.
Fau prene
un
bon
travaiaire, il faut é-
pouser
un
homme laborieux
;
un
gros
tra¬
vaiaire,
un
grand
travailleur
;
uno
bono
travaiarcllo,
uno
travaiairis de la
bono,
une
bonne
travailleuse;
la
fournigo
es
tra-
vaiarello,
la fourmi
est
laborieuse
;
ouro
travaiarello, heure
du
travail.
A
Paris i'avié 'n sabatié
Trabaié.
l. funel.
R.
travaia,
travaian
(b. lat.
Trevillani),
n.
de 1.
Travaillan
(Vaucluse).
travaiant,
anto
(rom.
treballiant,
it.
travagliante), adj. Laborieux,
euse, v.
afa-
nant.
Es gros
travaiant, c'est
un
grand
travail¬
leur.
Sies gros,
sies
jouine,
e
sies
gros
travaiant.
v.
gelu.
Sabes que
siéu fremo
ounèsto
E
travaianto
e
boueno
en
tout.
p.
ferrand.
R. travaia.
travaieja,
travalheja
(a.),
v.
n.
Tra¬
vailler
petitement,
v.
grapauaeja.
Noun pas que sus
lou
fin
Travaiejèsse d'ourdinàri,
mirèio.
R. travai.
travaio, trabai.ho
(1.),
(rom.
trebalha,
fatigue),
s.
f. La
porte
de la Travaille, à Albi,
v.
trebalo.
R.
travai.
travaioun,
travaioü
(1.),
trabalhou
(rouerg.),
s.
m.
Petit travail,
Mous trabalhous
campestres.
a.
villié.
R. travai.
Travaia,
v.
trevala
;
travanço,
v.
trevanço
;
travaquia,
v.
trabuca
;
travar,°v.
travai.
travarea,
v. n.
Chanceler,
ne
pouvoir
se
tenir
sur ses
jambes, dans
les
Alpes,
v.
tran-
taia. R.
tra,
vareta.
Travasa,
v.
trasvasa
;
travela, traveloun,
v.
taravela, taraveloun.
travers
,
través,
travè
(rh.),
tra-
bers,
trabès
(L),
trauès (g.),
trubès
(b.), (rom.
travers, transvers,
treves, tre¬
ves,
cat. port,
traves,
esp.
través, it.
traver-
so,
lat.
transversurnj,
v.
n.
Travers, éten¬
due
en
largeur,
v.
large;
trame,
tissure,
v.
tramo;
traversée,
trajet,
v.
estirado;
col¬
line
transversale,
coteau
à
traverser,
v.
colo
;
biais,
bizarrerie,
v.
biais.
Dous
traves
de
det,
deux
travers
de
doigt
;
d'un
traves
de
det,
d'un
tour
de
main,
en un
instant
; un
grand
traves
de
mar, une
grande
étendue de
mer;
per
lou
través de
Ciciè,
en
doublant
le cap
Gicié
; un
bon
traves,
un
coteau
fertile
;
un
pais
de
traves,
un pays
accidenté
;
douna
dins lou
traves,
donner
dans
le
travers,
tomber dans
l'inconduite
;
de
traves,
de
travers
;
parla
tout
de
través,
parler
tout
de
travers;
à través, à
travers
;
à
traves
de
champ,
à
travers
champs
;
leissa
barco
à
través, laisser dans
l'embarras
;
à
tort
e
à
través, à
tort
et
à
travers.
prov.
Regarda de través,
coume
un
chinque
porio
un os.
Traberses,
plur.
lang.
de travers.
travers, erso
(it.
traverso,
esp.
tra-
vieso, lat. transversus),
adj. Contrariant,
ante,
malin,
igne,
v.
reboussiè.
Lis escoulan
soun.
travers, les
écoliers
sont
malicieux.
1031
traversa, travessa
(m.
rh,),
traber-
sa, trabessa
(1.),
tbebessa
(b.),
traues-
sa, tracassa
(g.), (esp. travesar,
it.
tra-
versare),\.
a.
et
n.
Traverser,
percer
d'outre
en
outre,
être
en
travers,
v.
trauca,
trépa¬
na,
trassa
;
labourer
en
travers*
v.
crousa,
troussa.
Traverse
ou
travésse,
ésses,
ésso,
essan,
essas,
ésson.
Lou rai d'or dóu levant travèsso
ma
chambreto.
f.
du caulon.
Traversa,
trabersat
(1.),
ado,
part, et
adj.
Traversé,
ée.
La
plueio
a
travessa,
la pluie
a
bien
trempé
la
terre.
R.
travers.
traversado
,
travessado
(rh.),
tra-
bersado
(rouerg.),
trabessado
(1.),
s.
f.
Traversée,
trajet
par
mer,
v.
travers.
Après la travessado
que
leï
bràvei navegaire vè-
non
de faire
sus
la
mar
founso.
f.
vidal.
R.
traversa.
traversai, travessan
(rom.
traver-
san,
esp.
travesano),
s. m.
Traverse,
pièce
de menuiserie
posée
en
travers,
v.
traversiè
;
sorte
de filet de
pêche
;
traversin,
v.
traver¬
sin. R.
traversa.
traversasso,
travessasso,
s.
f.
Mau¬
vaise
ou
vilaine
traverse.
R.
traverso.
traversai;
,
alo
(
rom.
cat.
esp.
port.
transversal, it. traversale, b. lat.
trans-
versalis),
adj. Transversal,
aie,
v.
biais.
La
via
transversala que
vai de
Francas-Valz
à
Aygas-Vivas.
cout.
de
s. gilles.
R.
traverso.
traverseto
,
tbavesseto
(rh.),
s.
f.
Petite traverse,
ruelle,
v.
androuno
;
ma¬
lice, méchanceté,
v.
countràri.
La traverseto dóu
mount
Viso,
nom
d'un
ancien tunnel
qui
traverse
le
mont
Viso,
percé
en
1480,
en
vertu
d'une convention
passée
entre
le
marquis
de Saluces Louis II
et
le
comte
de Provence. R. traverso.
traversiè,
travess1é
(rh.),
trabeiî-
siè, entrabersiè, trabessiè
(1.),
iello,
ièiro
(rom.
traversier,
traverser,
esp.
tra-
vesero,
lat. transversarius),
adj. Traver¬
sier,
ière,
qui
traverse
;
qui empêche
défaire;
nom
de fam.
provençal.
Camin
traversiè, chemin
de
traverse
;
capo
traversiero,
cape
noire
que
les
pru¬
d'hommes
pêcheurs
portent
sur
l'épaule
; es¬
perit traversiè,
esprit rebours
;
de
traver¬
siè, de
travers.
traversiè,
travessié (rh.),
trabessiè
(1.), (v. fr.
traversier, trebesser,
port,
tra-
vesseiro),
s. m.
Traversin, oreiller
long,
v.
cabès
;
traversine, pièce
de bois
posée
en
tra¬
vers, v.
riosto,
traversan
;
cuiller
à
soupe
de
berger,
v.
cuiè.
Traversiè
d'un
lié,
goberge d'un lit
;
tra¬
versiè d'uno
bandiero,
traverse
d'une ban¬
nière. R. traversiè.
traversiero,
travessiero
(rh.),
tra-
bessièiro
(1.),
s.
f. Sillon transversal,
que
l'on
creuse
dans
un
champ
pour
faciliter l'é¬
coulement des
eaux,
v.
antarado,
eiguiè
;
Traversères
(Gers),
nom
de lieu. R.
tra¬
versiè.
traversin, travessin
(m.),
s. m.
Tra¬
versin,
v.
cabès.
Fas
souem-souem,
vièi cantaire,
Dessus
toun
travessin de
pèiro
e
de
frejau.
j.-b. gaut.
prov.
Niç.
Un
orne
oucious
es
lou
traversin dóu
diable.
R.
travers.
traverso,
travèsso
(rh.),
trabèsso
(1.), (b.
lat.
travesa,
rom.
it. traversa),
s.
f.
Traverse,
chemin
de
traverse,
rue
transver¬
sale
;
pièce de bois
posée
en
travers,
v.
tra¬
versiè
;
vent
d'ouest,
dans la vallée du Rhô¬
ne, v.
pounént
;
vent
du nord-ouest,
en
Rouergue,
v.
mistrau
;
colline, côte
qu'il faut
traverser,
v.
travers
;
obstacle, contrariété,
v.
empache
;
Traverse, Travesse,
noms
de
fani.
provençaux.
1...,2234,2235,2236,2237,2238,2239,2240,2241,2242,2243 2245,2246,2247,2248,2249,2250,2251,2252,2253,2254,...2382
Powered by FlippingBook