Lou Tresor dóu Felibrige - page 2250

TREMOULA
TREMOUSSA
1037
hier,
grelotter,
v.
trampela,
trantoula,
tri-
doula; craindre,
frémir,
frissonner,
v.
fresi,
trami;
branler,
v.
branda.
Tremole,
oies,
olo,
oulan,
oulas,
olon,
ou
(m.)
trémouèli, oucles,
ouclo,
oulan,
oulas, ouelon.
Trcmoula
de
fre, de
pòu,
trembler
de
froid, de
peur ;
li
car me
tremolon,
toute
ma
chair
tremble;
faire
tremoula, faire tram-
bla,
faire
trembler, être
terrible.
Quand
cànti, cadenoun,
Fau tremoula
la
terro e
toumba
l'amendoun.
p.
bellot.
puov.
Tremoula
coume
la
fueio de
l'aubre,
coume
iou
cuou
d'un
agassoun,
coume
uno
eo
de
vaco,
coume un
porc
quand
pisso,
coume un
jounc,
coume
un
fenoui.
Quau
a
resoun
tremolo,
quau
a
tort
espèro.
Lou
rèi
a
fa crido
que
quau
aurié fre
tremou-
lèsse.
TREMOULA
(rom.
Trcmolac, b. lat.
Te-
molacum,
Tomolatum),
n.
de 1.
Trémolac
(Dordogne),
patrie de
saint
Cibard
ou
Epar-
chius.
TREMOÜLADIS,
ISSO,
adj.
Tremblant,
ante,
v.
tremoulant.
Soun
lum
tremouladis
jugavo
dins
la lono.
l.
funel.
Dous
mainatjous
tremouladis de
frech.
h.
i.acombe.
R.
tremoula.
tremouladisso,
s.
f.
Long
tremblement,
voix
tremblante,
tremolo,
v.
tremoulun. R.
tremoula.
tremoulado,
s.
f.
Tremblement, frisson,
v.
tramble;
bois
de
trembles,
v.
tremb.lado,
tremouliero.
An
sentit quauco
tremoniado.
a.
la.ngla.de.
R.
tremoula,
tremoul.
TREMOULAIRE,
TREMOURAIRE(m),
TREM-
RIjAIRE
(d.),
TRAMBLAIRE
(rh.
m
),
ARELLO,
aïris,
a1ro
(esp.
lemblador),
s.
et
adj. Trem-
bleur,
euse,
qui
grelotte,
v.
trampelaire
;
peureux,
euse,
timide,
v.
paurous.
Lou Roc
Tremoulaire,
nom
d'une
pierre
branlante
qu'on
voit près
d'Espinas
(ïarn-et-
Garonne).
Al
reinard
qu'es
bsstio de sèn,
Aro,
dis l'ome
tremoul
lire,
Se
voulès,
countaren
l'afaire.
g.
azaïs.
L'aigo
tremoulairo.
j.
laurès.
R.
tremoula.
TREMOULAMEN
,
TREMOUUAMEX
(
m.
)
,
TREMBLAMEN
(d.),
TRAMBLAMEX
(rh.
m
),
(rom. cat.
tremolament),
s. m.
Tremble¬
ment,
commotion,
v.
estrementido;
quan¬
tité
prodigieuse,
v.
tarabastado
;
agitation
involontaire,
frissonnement,
vibration,
v.
tre¬
moulun.
Metre
fin
au
tremoulamen.
j.
roumanille.
La
brego
en
pie tremoulamen.
b.
floret.
R.
tremoula.
TREMOULANT,
TREMOURANT
(m.),
TREM¬
BLANT
(d.),
TRAMBLANT
(rh.),
ANTO
(it.
tre-
molante,
esp.
tremblante),
adj.
Tremblant,
ante,
v.
afrejouli.
Batre la
tremôulanto,
sorte
de
batterie
de
tambour,
trembler de
froid.
Coume
un
plour
d'aubo tremoulant.
t.
aubanel.
Transits
e
tremoulants
coumo uno
co
de
vaco.
f.
de
cortète.
Sus
la foulo
tremoulanto.
lafare-alais.
R. tremoula.
TREMOULANT,
TREMOULEN
(g.),
s.
m.
Bo-
let
orangé,
v.
tremoulo. R.
tremoulant 1.
tremoulat,
n.
de 1.
Tremolat
(Dordogne).
R. tremble.
tremouledo
(rom. tremoleda,
bois
de
trembles),
s.
f. La Trémolède
(Dordogne)
;
Les
Trémoulèdes
(Hérault),
noms
de lieux. R.
tremble.
tremouleja
,
tramblouia
( rh.),
v. n.
Trembloter.
L'aucèu
tremoulejo.
p.
bonnet.
d'uno
voues
que
tremoulejavo.
s.
lambert.
R.
tremoula.
tremoulesoux
,
tremoulasou
(lim.),
tramblasou
(carc.),
tramblacioux
(v.
fr.
trembl'iison),
s.
f.
Trépidation,
frisson,
v.
tramblo,
tremoulun.
S'agachavon amb
un
aire
que
beilavo
iremou-
lasou.
j.
roux.
R.
tremoula.
tremoulet,
s. m.
Petit
tremble.
R.
trem¬
ble.
tremoulet
(bois
de
trembles),
n.
de
1.
Trémoulet
(Ariège, Haute
-
Garonne).
II.
tremble.
tremoulet, tramblet
(rh.),
eto,
adj.
Tremblotant,
ante,
frileux,
euse, v.
atremou-
li
;
Trémolet,
nom
de fam.
languedocien.
n'avien pas
mai de pòu
que
di jounc
tremoulet.
mirèio.
Emé iéu
tremouleto
Vengué
sus
la sablelo.
a.
mathieu.
R.
tremoul.
tremoulèti,
s. m.
Torpille,
v.
tremou-
lino. R.
tremoulet.
Tremouli
pour
atremouli.
tremouliero,
tremoulièiro
(1.),
tre-
moulèro
(g.),
s.
f.
Tremblaie,
bois de
trem¬
ble
;
tremblement
de
peur,
en
Béarn,
v.
tre-
moulado
;
Trémolière,
nom
de fam.
auv.
R.
tremoul,
tremble.
Tremoulèro
e
mau
agut
an
Coum
a
la
hemno
en
mainadant.
a. de
salettes.
R.
tremouU
tremoulino,
tremourino
(m
),
tre¬
moulo,
tremouolo,
tremolo
(it. tremo¬
lo,
esp.
tremielga,
lat.
trèmula,
tremblan¬
te),
s.
f.
Torpille,
poisson
qui
a
la
propriété
de donner
des
commotions
électriques
,
v.
dourmihouso, rato,
tourpiho
;
petit
trem¬
blement
(esp.
tremolina),
v.
tremoulun.
Tremoulino
mabrado,
torpille
marbrée,
poisson
de
mer.
La
tremoulino
es
rèn, rèn
a
constat
de
lu,
0
chato
de
vint
an,
o
fado
encantarello.
v.
lieutaud.
tremoulis,trèmol
(1.), (rom.
cat.
trè¬
mol),
s.
m.
Tremblement de
terre,
v.
terro-
tremo
;
tremblement,
v.
tramblo.
Le
paurol
fasiò le
tremoulis.
p.
goudelin.
Founilho
toutjour
plus abant
E
met
al tremoulis
las rasics
las
plus
fermos,
f.
de
cortète.
N'as
tant
vist
d'emboudenamens,
Brounzins,
l
rémois,
engrunamens.
a.
langlade.
R.
tremoul.
tremoulo
(lat.
trèmula,
tremblante),
s.
f.
Bolet
orangé,
v.
tremoulant.
TREMOULOUX,
TRAMBLOUN
(rh ),
s. m.
Frisson,
v.
frejoulun.
De
vèire tànti
gènt
an
ja
lou
tremouloun.
j.
rancher.
R.
tremoul.
tremoulux,
tremourun
(m.),
tramou-
rum
(a.),
tremblux,
tramblun
(m.),
(cat.
tremolor),
s. m.
Tremblement,
agitation,
frissonnement,
v.
tramble,
tremour
;
frisson
de
la
fièvre,
v.
frejoulun frayeur,
v.
tram¬
blo.
Lou
tremoulun
me
van,
le
frisson
me
saisit.
Aquii'aguè,
ma
fisto,
un
tremoulun
de
terro.
l.
roum'.eüx.
Reboumbis
en un
long
trenloulun.
calendau.
R.
tremoula.
Tremoun pour
tremoul.
tremouxs
(b. lat.
de
Tribus
Montibus),
n.
de 1.
Trémons
(Lot-et-Garonne),
TREMOUNT,
TRAMOUNT,
ouXTo(rom. tra-
mont,
trasmon,
it.
tramonto,
iramontan-
te),
s. m.
et
adj.
Couchant,
occident,
v.
cou¬
chant,
pounent;
Trémont,
Trémon,
noms
de fam.
méridionaux.
Entre que
lou
soulèu
sara
tremount,
dès que
le
soleil
sera
couché
;
soulèu
tre¬
mount,
tremount-souleu,
soleil
couché; à
soulèu
tremount,
au
coucher
du
soleil
; a-
vans,
après
soulèu tremount,
avant,
après
le coucher
du soleil.
La luno
es
pancaro
tremounlo.
j.-b.
gaut.
Fin-que
l'aubo
sié
tremounlo.
v. g
élu.
R. tremounta.
tremount a
,
tramounta
(1.), (esp. trd-
montar,
it.
tramontare),
v.
n.
Passer
au-
delà de la
montagne,
se
coucher,
en
parlant
du soleil
;
décéder,
v.
trebana,
trecoula,
trevala
;
monter,
en
parlant des
nuages, v.
mounta.
Lou
soulèu
tremountavoau
pounènt.
calendau.
Mai
quand
lou
soulèu Iremountè,
Dins l'adessias
túuti
lagremejavon.
s.
lambert.
Alin
tremounlo
La
luno
proumto.
isclo
d'or.
R.
tras,
mount.
tremouxtado
,
tramountaoo
(auv.)
,
tremounto
(it. tramonto),
s.
f.
Coucher
du
soleil
ou
d'un
astre,
v..
coucha.
R.
tre¬
mounta.
tremountamen,
tramountamex
(1),
s.
m.
Action
de
remonter,
en
parlant
des
nua¬
ges.
R. tremounta.
tremouxtax,
axo
(cat.
tramontà,
v.
fr.
tremonlain,
tramontain,
esp.
tramonta-
no,
lat.
transmontanus),
adj.
et
s.
Ultra-
montain,
aine.
tremouxtanello, s.
f.
Petit
vent
du
nord,
v.
mountagniero.
De
soun
empèri
de counglas
Fai veni
la
Iremountanello.
a.
langlade.
R.
tremountano.
tremountano,
tramountaxo,
tre-
mouxtaixo
(1.),
(rom.
tremontana,
tra-
montana,
trasmontana,
cat.
esp.
port.
it.
tramontana,
lat.
transmontana),
s.
f.
Tra¬
montane,
vent
du
nord,
v.
auro,
6iso;vent
du
nord-est,
v.
gregau;
côté du nord,
sep¬
tentrion,
v.
uba;
étoile
polaire,
v.
poulàri
;
colère
momentanée, emportement,
v.
bour-
rascado.
Tremountano
basso,
nord-nord-est, à
Ar¬
les
;
lou
vent
es
de
tremountano,
il
vente
du
nord;
batre
la
tremountano,
batre la
breloque;
perdre
la
tremountano,
l'estello
tremountano,
perdre la
tramontane;
la tre¬
mountano
me
pren,
la
colère
me
gagne.
prov.
Tremountano,
Ni bono
ni
sano.
.
Quand lou
tèms
se
viro à la tremountano,
Plou
tres
jour,
bono
semano.
Quouro
bat la
tremountano,
Intro
dins
la
tano.
tremour,
treimour
(a.),
(rom.
port.
esp.
lat.
tremor,
v.
fr. tremeur,
it.
tremore),
s.
f.
Tremblement
de
crainte,
trouble,
peur, v.
pòu,
tremblour.
La tremour
queto
Dis
estello
belugueto.
g.
b.-wïse.
Las
Marios,
en
grand
tremour,
Au
sepulcre
vènon
en
cours.
vieux
cant.
prov.
Tremoura,
tremouraire,
tremouramen,
tre-
mourino,
tremourun,
v.
tremoula, tremou-
laire,
tremoulamen,
tremoulino,
tremoulun.
trémoussa,
v. n.
ot
r.
Tressaillir,
se
tré¬
mousser,
v.
irefouli.
Pèr
ta
pauc
que
trémoussé.
c.
peyrot.
D'afecioun
brullo
e
tremousso.
d.
sage.
Bèn fort
me
tremoussère.
h.
morel.
En
trémoussant
dambé
fracas.
debar.
1...,2240,2241,2242,2243,2244,2245,2246,2247,2248,2249 2251,2252,2253,2254,2255,2256,2257,2258,2259,2260,...2382
Powered by FlippingBook