Lou Tresor dóu Felibrige - page 571

civadiero,
cevadiero,
civadièiro (1.),
cibadièiro
(rouerg.), (cat. civadera,
port,
cevadeira, it.
civadiera, b.
lat.
civaderia■),
s.
f.
Champ d'avoine,
v.
aveniero,
civadal
;
t.
de
marine,
civadière,
voile
qu'on
suspend
sous
le mât
de
beaupré,
ainsi nommée
parce
qu'on
l'a comparée à
un sac
à
avoine
;
mesure
pour
les
grains,
v.
civadiè.
Quand
dintre d'uno civadiero
Lou
coulège
va
paslurga.
C.
BRUEYS.
Uei
on
trau
de la
civadiero,
œil de la
ci¬
vadière.
R.
civado.
civadiho,
cevadiho,
cibadiliio
et
ciba-
DJUL
(1.), (cat.
cibadilla),
s.
Cévadille, plante
et
graine
vermifuge,
v.
grano-de-capouchin.
R.
civado.
civado,
civa
(a.
d.),
civaio, civac
(a.),
cibado
(1.),
ciBARO
(rouerg.),
chivado(Ve-
lay),
ciéuado
(b.),
cibaso,
ciéuaso
(g.),
(rom.
civada,
sivada, ciuada, sibada, civaa,
for.
chivada, chivae,
cat.
civada
;
port,
ce-
vada;
esp.
cebada,
orge
;
lat.
cibatus,
nour¬
riture),
s.
f.
Avoine,
v. aveno
;
repas,
dîner,
en
Forez,
v.
repas
;
Sivade, Civatte,
noms
de
fam.
provençaux.
Civado
marsenco,
ivernenco,
avoine
de
mars,
avoine
d'hiver
;
civado
de
capelan,
poivre
;
civado de ferre,
coups
d'éperon
;
pôusso
de
civado, balle d'avoine
;
faire de
civado,
semer
de l'avoine; douna civado,
donner
l'avoine,
v.
acivada
;
prene
civado,
prendre
sa
provende,
se
régaler;
gagna
civa¬
do,
gagner
son
avoine
;
se
vautrer,
en
parlant
d'un
âne
;
faire de
l'exercice,
marcher,
sauter,
gambader
;
perdra
pas
civado
fauto de
brama, si
on
l'oublie,
ce
n'est
pas
Jaute de
réclamation.
prov.
Civado
de febrié
Emplis lou
granié.
Meno-me
plan à la mountado,
Descènde à la
davalado,
E vèi-me
manja
la civado,
Iéu
le
farai bono
journado.
La civado
fai
lou roussin.
La
messo e
la civado
Noun
an
jamai
retarda la
journado.
La civado
noun es
facho
pèr lis
ase.
Miòu que
labouro
pas
gagno pas
la
civado.
Quand
la civado
tiro,
La
graisso viro,
la
nourriture bonne
fait aller
le
travail.
civado-baucho,
s.
f.
Variété
de folle
avoi¬
ne, en
Languedoc,
v.
civadasso.
R.
civado,
bau,
aucho.
civado-blanco,
s.
f.
Épeautre
serrée,
va¬
riété de la
grande épeautre,
v.
espèuto.
CIVADO-COUGUIÉULO,
CIVADO-COUGUOULO
(1.),
CIVADO-COUIOULO
(lim.),
CIBADO-PE-
Luco
(rouerg.),
s.
f. Folle avoine,
en
Langue¬
doc
et
Limousin,
v.
civado-fèro
;
avoine bar¬
bue,
avena
barbata
(Brot).
R. civado,
cou-
guièu.
ciVADO-DE-MAB,
s.
f. Crevette
de
mer,
pe¬
tit
crustacé,
v.
carambot, civadcu.
CIVADO-FÈRO
,
CIVADO-FÈLO
,
CIVADO-
folo
(1.),
s.
f.
Folle
avoine,
plante,
y.
aveno,
verando.
0
grand civado-fèro
Que
mountes
dins
li
blad
Tant boudenflo
e
tant
fièro,
Sies bono
qu'à 'scala.
p.
mistral.
civadocn,
cibadou(1.),
s.
m.
Avoine jau¬
nâtre,
avena
flavescens
(Lin.),
plante
;
Siba-
dou,
nom
de
fam.
languedocien. R.
civado.
Civaié, civaio,
v.
civadié,
civado.
CIVARÈU,
ciVARiÉD(Var),
s. m.
Lamproyon,
ammocète,
vulgairement
«
civelle
»,
petro-
mizon branchialis
(Lin.),
poisson dont
on
se
sert
pour
appât,
y.
lampresoun. R.
civiê.
Civau,
v.
civado.
CIVÈCO,
CIBÈCO,
CHIBÈCO,
CIVÈTO
(d.),
CIVÈSTO
(1.),
ciBÈTO (rouerg.),
(rom.
cave-
ca,
for. civetta),
s.
f.
Chevêche, petite chouet¬
te,
v.
cabèco, cadosco,
machoto
;
capricorne
musqué, capricorne
héros,
insectes,
v.
cabro,
manjo-pero.
CIVADIERO
GLACADO
Vièio
civ'eco,
vieille
femme
;
groua
la ci-
vèco,
prendre
la civ'eco,
se
morfondre
à la
bise,
prendre
froid
en
attendant;
a
arrapa
la
civèco,
il
s'est enrhumé. R.
cabèco,
cap.
Civet,
v.
civié.
ciVETA,
v.
n.
Se
régaler,
en
Dauphiné,
y.
civada,
regala.
Avèque lour galant
tout
lou jour civeta.
'
blanc la goutte.
R.
civet, civeto.
civeto, cibeto
(1. g.),
(it.
zibetto,
b. lat.
zibethum,
ar.
zebed),
s.
f.
Civette, espèce d'a¬
nimal, parfum qu'on
en
retire.
Veguerias
ven
i la civeto,
Lou teissoun emé la beleto.
vieux
noël.
Soun
aleno
es suavo
e
neto
Coumo
lou
musc
e
la
civeto.
c. brueys.
civeto,
cibeto
(1. g.), (rom.
sivelaj,
s.
f.
Cive, civette, ciboulette, espèce d'ail,
v. ce-
boulo.
RF
cebclo.
civi, cívic
(1.),
ciBic
(g.),
ico
(angl.
civic,
it. esp.
port,
civico, lat.
civicus),
adj.
Civi¬
que.
Li dre
civi, les droits
civiques
;
la
gardo
civico, la
garde civique,
nom
d'un
corps
de
gardes nationaux
révolutionnaires
qui
se
forma
à
Marseille
en
1870.
Dins
nostros
fèstos civicos.
girard,
1792.
civié,
cibiè
(1.),
cibè (g.),
civet,
cibet
(1.),
(lat. cibarium,
aliment),
s.
m.
Civet,
sorte
d'apprêt culinaire,
v.
bôudro,
pebrado
;
Sibié,
nom
de fam.
languedocien.
Iéu
n'estimi
rèn
un
ce?ié,
Car
es uno
viando
groussiero.
c. brueys.
De
lapin
au
civié, de poulas fricassat.
j.
bessi.
prov.
Se
fai
ges
de
civié
sènso teni
la
lèbre,
ou
Fagues
pas
lou civié
avans
d'agué.la
lèbre.
R.
acive
ou
cebo.
civiERADO, cibieibado
(1.),
s.
f. Contenu
d'une
civière,
v.
baiardado,
cartouirado.
Uno civierado de
fvmiè,
une
civière
char¬
gée de fumier. R.
civiero.
civiero, cibiebo, ceveiero
(a ),
civièiro
(lim.), cibièiro(L), cibièro (toul.),
cibièjo
(rouerg.),
ciÉUÈro
(g.),
(cat. civera
;
it.
ci-
vea,
traîneau
;
lat.
cybea,
vaisseau
de
trans¬
port),
s.
f. Civière,
v.
baiard,
gouiran
;
bière
pour
porter
les
morts,
v.
bèro
;
brouette
en
corbeille,
v.
cartouiro.
Civiero à
bras, bart
;
civiero
à
rodo,
brouette.
On
dit
aussi
toi
civiero,
ùnei civiero
(m.),
unos
ciéuèros
(g.).
Loi
Civiero, le
mont
des
Civières,
une
des
cimes
de l'Estérel
(Var). R.
cibre.
Civignoro,
v.
ceguignolo.
civil,
cevil
(rh.),
cebil
(g.),
ilo
(rom.
civil, ceuil,
cat.
esp.
port,
civil,
it.
civile,
lat.
civilis),
adj.
et
s.
Civil, ile
;
civilisé,
ée
;
hon¬
nête,
v.
avenant,
bourgau
;
Cibiel,
nom
de
fam.
gascon.
Li
dre
civil, les droits civils; l'estat civil,
l'état
civil.
En
toutos
las
causos
civils
et
criminals.
cout. de
montcuq.
Touts
amasso
mesclats, Ions
grands dab lous
civis.
fondeville.
Auren
uno
guerro
civilo.
g.
zerbin.
civilamen,
cibilomex
(1.
g.),
(rom.
CÍVÍ-
lament, civilmen,
cat.
civilment, it.
esp.
civilmente),
adv. Civilement.
Civilament
ou
criminalament.
cout.
de s.
gilles.
R. civil.
civilisa,
cibilisa
(1. g.),
cevelisa
(rh.),
(port, civilisar,
esp.
civilizar,
it. civiliz-
zare),
y. a.
Civiliser,
v.
abourgali.
Que lou
prougrès
de longo
civilise.
j.
dísanat.
Se
civilisa, v. r.
Se civiliser,
v.
amansi,
adoumena.
563
Civilisa,
cibilisat
(1.),
ado,
part,
et
adj. Ci¬
vilisé,
ée.
La nourrituro
di
pople
civilisa.
t.
poussel.
En la
man
d'un
poble
Qu'es
mès cibilisat
e
noble.
g.
d'astros.
Cibilisàdis, ados,
plur.
narb. de
civilisa,
ado. R. civil.
civilis
acioün, civilis
acïex
(m.),
cibi-
lisaciéu
(1.
g.),
(cat.
civilisació,
esp.
civi-
lizacion, it.
civilizzazione),
s.
f.
Civilisation,
v.
abourgalimen.
La
civilisacioun,
coume
un
autre
deluge,
Mounto
e
gagno
li jas.
c. reybaud.
Lou prouvençau
devenié
lou
parla de la civilisa¬
cioun.
j. mayer.
R.
civilisa.
civilisaire,
arello,
airis, airo,
s.
et
adj. Civilisateur, trice.
Quinge cènts
an
de
travai civilisaire.
j.
roumanille.
R. civilisa.
civilita,
cevelita
(rh.),
cibilitat
(1,
g.),
(cat.
civilitat, it. civilità,
esp.
civilidad,
b.
lat.
civilitas),
s.
f. Civilité,
v.
aven'enço,
bourgalige.
Saup
pas
la
civilita,
il
est
impoli.
L'ainabilita
Es lou mirau de la civilita.
ricard-bérard.
R. civil.
civisme,
s. m.
Civisme,
v.
patrioutisme.
R.
civi.
Civodasso,
v.
civadasso.
civrac,
n.
de
1.
Civrac
(Gironde),
v.
Siêu-
rac.
cize
(rom. Sizer,
Cisre, Cizia,
b.
lat.
Cirsia, Cisera,
Cisara),
n.
de 1. Le
pays
de
Cize, vallée de la basse Navarre.
Clzy,
v.
Cisi.
cla,
clac
(1.),
cliac
(d.), interj.
et
s. m.
Clac
!
onomatopée
du
bruit produit
par une
chose
qui claque
ou
qui
se
casse,
v.
cli.
Faire
cla, claquer,
manquer,
rater.
E lou
pot
de
terro,
cla !
Pico de mourre, es
ascla.
m. bourrelly.
Cla
!
cla
!
cla!
De bono
clareto,
Cla !
cla
! cla !
De bon vin
musca.
ch.
de
nourrice.
Cla,
y.
clap(tesson)
;
cla,
v.
clar
(clair);
cla,
v.
clas
(glas)
;
cla,
v.
clau
(clé)
;
claba,
y.
clava.
clabaud
(ar. klab,
chien),
s. m.
Clabaud,
espèce de chien de
chasse
qui aboie
mal à
pro¬
pos,
y. can,
chin,
gous.
Clabaud vient
peut-être
de
clamant,
comme
brihaud
qui
se
dit
pour
brillant.
clabauda,
v. n.
Clabauder,
y.
chamata,
charpa, cridassa.
R. clabaud.
clabaudage,
clabaüd.4gi
(m.),
s.
m.
Clabaudage,
v.
cridage.
R. clabauda.
clabaudaibe,
abello,
airis, airo,
S.
et
adj. Clabaudeur,
euse,v.
bramaire. R. cla
bauda.
clabaudabié
,
clabaudabiò
(d.),
S.
f.
Clabauderie,
v.
cridariè.
R. clabauda.
Clabeira,
y.
clavela;
clabèl,
clabela,
clabe-
lado, clabeleto, clabeliè, clabelièiro, clabelino,
clabelou,
v.
clavèu,
clavela,
clavelado,
clave-
leto, clavelié, claveliero, clavelino,
claveloun
;
clabeto,
clabiè,
clabièiro,
v.
claveto,
clavié,
claviero; clabis,
v.
clavun
;
clabut^omr
cau-
pu, v. caupre.
claca, clica
(1.),
v. n.
et
a.
Claquer,
v.
cruci,
flisca,
peta
;
parler à
tort et
à
travers,
divulguer,
répéter,
v.
bafouia
;
manger
avi¬
dement,
v.
brifa.
Claque,
ques, co, can,
cas,
con.
Claca
quicon
de
porto
en
porto, publier
une
chose de
porte
en
porte
;
que
de
man
cla-
qu'eron
ou se
claqueron
(g.),
que
de
mains
applaudirent! R. clac.
clacado, clacat
(g.),
s.
f.
et
m.
Coup
du
1...,561,562,563,564,565,566,567,568,569,570 572,573,574,575,576,577,578,579,580,581,...2382
Powered by FlippingBook