Lou Tresor dóu Felibrige - page 727

DELEISSAMEN
DELIÉÜRA
719
Li
deleissaire
soun
esta
recouneigu soulet
cou¬
pable.
l.
astruc.
R.
deleissa.
DELEISSAMEN,
DELAISSOMEN
(1.),
s. m.
Délaissement,
action
de délaisser,
v.
aban-
dounamen.
R.
deleissa.
DELÈIT
(rom.
deleit, deliech,
cat.
delit,
esp.
deleyte, port,
deleite, it.
diletto, lat.
di-
lectus),
s. m.
Plaisir, délice
(vieux),
v.
delice,
plasè.
Ambé delèit
aspirave las flous.
b.
floret.
dele1ta,
delecta
(g.),
deletta(L),
de-
leta
(rh.), (rom.
deleitar,
delechar,
delec¬
tar,
cat.
delitar,
deleytar,
delectar,
esp.
port,
deleitar, it.
dilettare, lat. delectare),
v. a.
Délecter,
charmer,
v.
regala.
Deleite, èites,
èito,
eitan, eitas, èiton,
ou
delète,
êtes, èto,
etan, etas, èton.
Se
deleita, se
deleta,
v.
r.
Se
délecter,
prendre
plaisir,
y.
chala, coungousta.
Me
delèite à
l'aspèt de
carrieros
proupretos.
b.
flohet.
Deleita,
delettat
(1.),
ado,
part.
Délecté,
ée.
deleitable,
deletable, ablo
(rom.Cat.
esp.
deleitable,
lat.
delectabilis), adj. Délec¬
table,
v.
delicious.
Lou mèu
deleitable.
g. b.-wyse.
Un
passo-tèms
e
plasé deleitable.
isolo
d'or.
DELEIT
ACIOUN,
DELETACIOUN, DELETA-
CIEN
(m.),
DELECTACIÉÜ
(g.),
DELETTACIÉU
(1.),
(rom.
esp.
deleitacion,
cat.
delectació,
it.
dilettasione, lat.
delectatio,
onis),
s.
f.
Délectation,
v.
chale,
regalado.
DELEiTous,
ouso
(rom.
deleitos,
cat.
de¬
litós),
adj. Délicieux,
euse
(vieux),
y.
deli¬
cious.
R.
delèit.
Delembra,
v.
demembra
;
delembre, delem-
brié,
y.
demembrié
;
delen,
v.
alin.
delenc,
s. m.
Fièvre lente, consomption,
dépérissement,
dans le
Tarn,
v.
counsùmi. R.
deli.
DELERET,
s. m.
Anxiété,
en
Réarn
(l·Ionno-
rat),
v.
ànci. R.
delèire.
DE-LESÉ,
DE-LESEI
(lim.),
DE-LESI
(rh.),
adj.
et
s.
des 2
g.
Oisif, ive, désœuvré,
ée,
v.
desoubra, estaire.
Èro
la lei
De
quis dous de-lesei.
a.
chastanet.
R.
de, lésé.
Delesta,
v.
deslesta
;
Delestrac,
y.
Astarac
;
deleta,
deletta,
v.
deleita; delèu
pour
belèu.
DELÉUGI,
DELÉUJA,
DELIÉUJA,
DELUOUJA
(m.),
v. a.
Alléger,
v.
aléugi,
alèuja,
aléu-
geiri.
Deléugisse, isses, is,
iss'en, iss'es, isson,
ou
delèuge,
èuges,
èujo, éujan,
éujas,
eu-
jon;
delèugissiéu
ou
aeléujave,
etc.
La
vieiesso
es
un
fais que
doumto
lou
plus fort:
Pèrnous
n'en
deléugi
noste
espèr
es
la
mort.
j.-j. castor.
Oh!
coume
auriéu vougu
deléuja
tidotilour
!
f.
du
caulon.
Se
deléugi,
se
deléuja,
v. r.
S'alléger,
se
vêtir
plus
légèrement.
prov.
Au
mes
d'abriéu
Te
delèuges
pas
d'un fiéu;
Au
mes
de mai.
Noun sai.
Deléugi, deléuja,
ido, ado,
part,
et
adj.
Al¬
légé, ée,
vêtu
à
la légère. R. de, lèuge.
delÉugimen,
delÉujamen,
s. m.
Allége¬
ment,
v.
aléujamen. R. deléugi, deléuja.
deléuse
(b. lat.
De ilice, de
l'yeuse),
n. p.
Deleuse, Deleuze,
Delouse, Delause,
noms
de
fam.
mérid. dont le fém.
est
Delèuso, Deléu-
se.sso,
et
le
dim.
Deléuset,
eto.
R
.de, l'ôuse.
deléutuo
(rom.
de l'edra,
du lierre),
n. p.
Deleutre,
nom
de
fam.
prov.
R. de, l'euro,
l'èdro.
deleva,
y. a.
t.
de
potier.
Lever la
terre,
la
mettre
dans
un
bassin,
la
remuer
et
la
pas¬
ser au
tamis
en
la
jetant
dans
un
bassin plus
grand. R. de,
leva.
DÈlfe,
delfes
(1. a.),
(lat.
Delphi),
n.
de
1.
Delphes,
ville
de
Grèce.
A
Delfes
van
vèire
un
bouen
devinaire.
f.
pascal.
Delfi, delfin, Delfino,
y.
dóufin
,
Dóuüno
;
Delfre,
v.
Dèfre
;
delhouca,
v.
desliouca.
dèli
(it.
Deli),
n.
de
1.
Déhly, ville
des
Indes.
deli,
delhi
(querc.),
dau
(carp.),
dabi
(a.),
deigalei
(auv.), dellà (rouerg.),
(rom.
cat.
delir, lat. delere,
basque
1er),
v. a.
et
n.
Effacer,
détruire, anéantir,
consommer,
per¬
dre,
v.
adeli,
anequeli,
destruire
;
digérer,
en
Gascogne,
v.
digeri
; se
flétrir,
y.
passi.
Delisse,
isses, is, iss'en, is
ses,
isson.
Dièu
me
delle
(pour
deligue),
Dieu
me
confonde,
juron
usité
dans
l'Aude.
Diéu
me
delle,
de iéu
s'es
pas
sèmpre
coufado
!
b. floret.
Puch,
pèr
deli lou
coumpanatge,
Bèuon
ses
ounto
de
degun
Quouate
caliçados cadun.
g.
d'astros.
Pèr deli
plan
ço
qu'a 'n la
panso.
id.
Se
deli,
v.
r.
S'exténuer,
s'affaiblir
;
se
des¬
sécher,
se
disjoindre,
v.
deglesi.
Faire
deli, faire
exténuer.
Deli,
dalit
(1.),
ido,
part,
et
adj. Exténué,
élimé,
usé, ée
;
détruit,
uite;
broui,
ie.
Vertu,
coustumo
doumestico
Avian deli
E demouli.
isclo
d'or.
Blad
deli, blé retrait
;
linge
deli, linge
fripé
;
bouto delido, futaille desséchée.
Deli,
v.
deslié
;
delia, deliado,
déliassa,
v.
deslia,
desliado,
desliassa.
delibera, deilibera,
(d.),
(rom.
cat.
esp.
port,
deliberar, it. lat.
deliberare),v.
n.
Dé¬
libérer,
v.
avisa, counseia.
Délibéré,
ères, èro,
cran,
eras,
èron.
Lou
counsèu
municipau
s'acampara
pas
pèr n'en
delibera.
j. roumanille.
Tous
se
deliberèron devouler
exposar
leur vida.
tersin.
Delibera,
deliberat
(1. g.),
ado,
part.
adj.
et
s.
Délibéré,
aisé,
déterminé, ée, libre.
Es
un
delibera,
c'est
un
homme décidé
;
acò
fugue
lèu delibera,
ce
fut bientôt
bâclé.
deliberacioun, deliberacien
(m.),
de-
liberaciéu
(1.
g.
d.),
(rom.
deliberacion,
deliberació,
cat.
deliberació,
esp.
delibera¬
cion,
lat.
deliberatio, onis),
s.
f. Délibéra¬
tion,
v.
counsèu.
Sa
deliberacioun
qu'eici voudriéu transcriéure.
j.
désanat.
deliberadamen, deliberadomen
(1. g),
(rom.
deliberadamen,
cat.
deliberadament,
esp.
port,
deliberadament,
it. deliberata-
mente),
adv. Délibérément,
résolument
;
de
propos
délibéré. R. delibera.
deliberant,
anto,
adj. Délibérant,
ante.
R.
delibera.
deliberat,
s.
m.
t.
de
jurisprudence.
Dé¬
libéré.
R.
delibera.
deliberatiéu,
ivo
(cat.
deliberatiu,
iva,
esp.
port.
it.
deliberativo),
adj.
Délibé—
ratif, ive.
H.
delibera.
Delibra,
v.
deliéura
;
delibre,
Delibes,
v.
de-
liéure.
delicado, dalicado
(m.),
(lat.
delicata,
mignonne),
s.
f.
Favorite,
amante,
v.
bello,
bono-amigo, calignairis,
mestresso.
Lo»
mesquinas despuei
trei
jour
N'avié pas
vist
sa
dalicado.
t.
gros.
delicat, deilicat
(d.),
dalicat,
dari-
cat
(m.),
ado
(rom.
delicat,
delgat,
dal-
gat, cat.
delicat,
esp.
port,
delicado,
it. de-
iicato,
lat.
delicatus), adj.
et
s.
Délicat,
ate,
difficile,
v.
dasfecious,
maniacle, rafasti-
gnous,
vesia.
Faire
lou
delicat, faire
le difficile
;
sies
un
bèu
delicat,
tu
es
joliment
difficile
; es
delicat
e
blound,
il
est
délicat
et
blond;
es
delicado
coume uno roso
muscadello, elle
est
très
délicate; delicat
coume
car
d'ase,
coume
de
bato
d'ase, dur
comme
un
sabot
d'âne.
prov.
Delicat de Font-Vièio
:
cinq taioun
emé
lou
pessn.
Un porc
delicat
noun
vèn
jamai
gras, noun va
jamai
gras,
n'es
jamai
esta
gras.
delicata,
v.
a.
Délicater,
traiter délicate¬
ment,
en
Limousin,
v.
mignouta.
R. delicat.
delicatamen, delicad
amen,
delicado-
men
(1.),
delicademen
(b.), (rom. delicada-
men,
cat.
delicadament,
esp.
port,
delica-
damente, it.
delicatamente),
adv. Délicate¬
ment,
v.
vesiadamen.
Se
pòu
rèn
vèire
de plus
delicadamen escri.
t.
aubanel.
Pèr
plus
delicadomen
baisa
la
mestresso.
p.
goudelin.
R.
delicat.
delicatesso, deilicatesso
(d.),
dali-
catesso^
(rouerg.),
delicadesso
(cat.
deli¬
cadesa,
it. delicatessa,
port,
delicadesa,
rom.
dalicança),
s.
f.
Délicatesse,
v.
vesia-
duro.
N'as
pas
mai
de
sèn
que
de
delicatesso.
r.
grivel.
Las
delicatessos
amourousos.
p. goudelin.
R.
delicat.
delicatoun,
dalicadot
(rouerg.),
ouno,
oto,
adj.
et
s.
Petit
délicat,
petite délicate,
v.
mignardet.
Nouesto
delicatouno.
j.
diouloufet.
R.
delicat.
delice,
oblic!
(1. g.),
(rom.
delici,
deli-
cias,
cat.
esp.
port,
delicia,
it.
delizia,
lat.
delicium),
s.
m.
etf.
Délice,
v.
chale, delèit.
Es
un
delice,
c'est
un
délice,
c'est
un
char¬
me
;
sies
dins
toun
delice,
tu
as
ce
que
tu
aimes;
dins
li delice, dans
les délices;
pèr
delice,
avec
délices, passionnément.
delicious,
deliciéus
(lim.),
ouso,
ouvo
(nie.),
ouo
(m.), (rom.
cat.
deliciós,
osa, esp.
port,
delicioso, lat.
deliciosus),
adj. Déli¬
cieux
euse, v.
deleitable
;
Dalichoux,
nom
de
fam.
méridional.
Bernat
Delicious
,
Bernard
Délicieux
,
moine
franciscain de Carcassonne
qui lutta,
au
14°
siècle,
pour
affranchir
son pays
de
l'inqui¬
sition
;
deliciouso vido, vie délicieuse
;
deli-
cióusi
passado,
deliciousos
passados, dé¬
licieux moments.
deliciousamen, deliciousomen
(1.
g.),
(rom.
deliciós
amen,
cat.
deliciosament,
esp.
port,
cleliciosamente), adv. Délicieusement.
R.
delicious.
deliciouseta
,
deliciousetat
(1.
g.),
(rom.
deliciositat),
s.
f.
Qualité
délicieuse,
agrément,
volupté,
v.
chalun.
R. delicious.
DELicuEGNO,
s.
f. Personne trop
délicate.
R.
delicat.
Deliecha,v. desliecha;
deliéuja,
v.
deléuja;
delieujo,
v.
deluge.
deliéura,
delivra
(rh.),
deslivra, de¬
libra
(1.), desliéura,
deliura
(g.), (rom.
deliurar,
deslieurar, delivrar, deiliorar,
cat.
desliurar,
port,
delivrar,
it.
diliberare,
lat.
de—liber
are),
v. a.
etn.
Délivrer, affran¬
chir,
v.
afranqui, alarga
;
vider,
débarras¬
ser,
enlever
le
menu
bois qui
est
tombé dans
une
prairie où il
y a
des arbres
;
accoucher,
y.
acoucha,
leva
;
adjuger,
livrer,
v.
douna;
se
remplir
et
déborder,
en
parlant
d'un
torrent
:
dans
ce
dernier
sens on
dit
aussi
delubra
(lat.
delibrare),
v.
creba.
Vèn douncos lèu
me
secouri,
Deliéuro
uno armo
que
transino.
c. brubys.
Fan bèn
qu'aquéu fiéu de
putan
Enfin
d'aquestmau
me
deliéure,
(lar
tambèn
siéu
las de
tant
viéure.
g.
zerbiit.
Clucarcs l'uei à
tant
de vici
E dôu fue
me
deliéurarés.
j.
sicard.
La
Vierge
a
délivra
D'un garçoun
plus bèu qu'un
jour.
a. peyrol.
1...,717,718,719,720,721,722,723,724,725,726 728,729,730,731,732,733,734,735,736,737,...2382
Powered by FlippingBook