Lou Tresor dóu Felibrige - page 737

DERRABO-POTO,
DERRABO-POTES,
S. m.
Arracheur de
thym,
en
Languedoc
;
sobriquet
dés gens
de Clapiers
(Hérault). R.
derraba,
•poto.
derraça
(se),
v.
r.
Se
séparer
de
sa
race,
cesser
les relations
de
parenté,
ne
plus
se re¬
garder
comme
parents,
v.
desparenta,
es-
trangi.
R.
de,
raço.
Derracina,
v.
desracina
;
derraic,
aigo,
v.
darraic, aigo;
derraiga(arracher),
v.
derreiga;
derraiga,
derraigatge
(arriérer,
arrérages),
v.
darreiga,
darreigage
;
derrairio,
v.
darreirio
;
derrama,
y.
desrama;
derramboulha,
derram-
bulha,
y.
desrambouia
;
derranca,
y.
desranca
;
derranja,
y.
desrenya
;
derrantela,
y.
desran-
tela;
derranja,
y.
desrenja;
derrapa,
y.
der¬
raba
;
derrasouna,
y.
desresouna
;
derrascala,
y.
rascala
;
derrata,
y.
desrata.
DERRAUBA
,
DESRAÜBA
(
g.
)
,
DARAUBA,
DARRACBA
(bord.), (
rom.
desraubar,
cat.
derrobar, it.
dirubare, ail. rauben),
y. a.
Dérober,
voler
;
enlever
une
fille,
v.
rauba
plus
usité
;
ravir,
ôter,
y.
leva
;
masquer,
y.
masca.
Un
grand
nuage
escur
li
derraubo la las.
j.
rancher.
Li
pie
de
sa
raubeto
Derraubon si
petoun.
a.
tavan.
Qui
desraubera gleysa,
ou en
cami public, de
noeyt
ou
de jorn,
deu
estre
condemnat à
mort.
cout.
de
béarn.
prov.
Quau derraubo lou
mort,
derraubo
louvi-
vènt.
Se
derrauba, y. r.
Enlever
une
fille
;
se
lais¬
ser
enlever,
en
parlant d'une jeune
personne,
v.
raubatòri.
Derrauba,
derraubat
(l.
g.),
ado,
part.
Dé¬
robé, ée.
A
laderraubado,
à la
dérobée,
v.
eseoun-
doun
(d').
Plourés
pas,
bello Alioun,
Sias pas
fiho
derraubado.
ch.
pop.
R.
de, rauba.
DERRAUBamen,
s. m.
t.
de
maçon.
Déro-
bement. R.
derrauba.
Derrausa,
v.
desrausa;
derrava,y.
derraba;
derrè
la)
pour
à-de-rèng;
derrebelha,
v.
reviha.
DERREBOUXDRE,
DESARREGOUNE
(bord.),
v.
a.
Déterrer, exhumer,
en
Languedoc,
v.
desterra.
Se
conj.
comme
reboundre.
DeRREBOUNDU
,
DERREBOUNDUT
(1.
g.)
,
UDO,
part.
Déterré, ée.
R.
de, reboundre.
Derrecla,
y.
desregla
;
derrega
(désenrayer),
v.
desrega
;
derrega
(arracher),
v.
derreiga
;
derregi,
y.
desregi.
DERREGRUMIHA,
DE[REGREMILHA
(lim.),
y.
a.
Détortiller
un
peloton,
déployer,
en
Li¬
mousin,
y.
debana,
desplega.
Derregrumiha
soun arpo,
déployer
sa
griffe. R. de, grumèu.
DERREIGA
,
DERREGA
(
g.
)
,
DERRAIGA
(querc.),
DERRIGA, DARRIGA
(1. g.),
DESAR-
RIGA
(b.),
DEREICIIA
,
DESRAIJA, DARAJA
(lim.),
DEIRAJA, DERAJA
(d.), (rom. desrai-
gar,
desrasigar, derasigar,
cat.
desraigar,
port.
esp.
desarraigar, it. diradicare, lat.
eradicaré),
v. a.
Arracher,
déraciner,
v. ar-
reiga,
arranca,
derraba.
Derraigue, aiguës, aigo,
eigan,
eigas,
ai-
gon.
Cresiò,
paure
innoucent, de
derraiga
la
crous.
c.
deloncle.
Jousèp plouro,
se
tos,
se
derraigo lous
piels.
j.
castela.
prov. lim.
Qui
ne
pot
pas
mèdre,
que
darage,
que
celui
qui
ne
peut
pas
moissonner,- arrache
les
épis.
Derreiga,
derraigat
(1. g.),
ado,
part.
Ar¬
raché,
ée.
Abès
perdut
un
nourrigat
De vòstris brasses
derraigat.
j.
castela.
Creirias
qu'acò 'i
uno
avalancho
Darajado
de las
nautours.
j.
roux.
DERRABO-POTO
DERS
derreigado,
derraigado
(querc.),
dar-
rigado
(1. g.),
s.
f.
Arrachis,
v.
derrabado
;
Darrigade,
nom
de fam.
gasc.
R.
derreiga.
derreigaire,
derraigaire
(querc.),
da-
ra
j aire
(lim.ì,
arello, airo,
s.
Arracheur,
euse,
v.
derrabaire. R.
derreiga.
derreigamen
,
derraigomen
(querc.),
(cat. desarraygament,
rom.
desrazigament),
s. m.
Arrachement,
y.
derrabage. R.
der¬
reiga.
derreigòpi,
s. m.
Traînard,
retardataire,
en
Rouergue. R.
derreiga, derraic, relòpi.
derreja,
y. a.
Priver, dépouiller,
en
Gas¬
cogne
(Cénac-Montcaut),
v.
derreiga ?
Derrelha,
v.
desreia; derrema, derrena,
der-
renna,
derrenta,
v.
desrena
;
derrenado,
y.
des-
renado;
derrenga,
derrenja,
y.
desrenja;
der-
riba,
v.
desarriba
;
derriba,
v.
desribla;
der-
rida,
v.
desrida
;
derriè, derrier,
ièiro,
y.
dar-
rié, iero.
derrifla,
v. a.
Dérider,
en
Rouergue,
v.
desfrounsi.
R.
de, riflo.
Derriga,
v.
derreiga.
derrò,
derroc
(1.
g.), (rom.
derroc),
s.
m.
Ruine,
renversement,
destruction,
démo¬
lition,
v.
escoumbre,
embousenado. R. der-
rouca.
Derroba,
v.
derraba
;
derroca,
v.
derraça
;
derroia,
v.
desraia;derroma,v.'desrama;
der-
rombolha,
y.
desrambaia; derronca,
y.
desran¬
ca
;
derrontela,
y.
desrantela
;
derrosca,
v.
des-
rasca
;
derroscola,
v.
rascala
;
derrosouna,
y.
desresouna;
derrostoulha,v. desrastoulha; der¬
rota,
v.
desrata
;
derróuba,
y.
derrauba
;
der-
roubilha,
v.
desrouviha.
derrouca
,
desrodca
,
desroucassa
,
derouca
(1.),
darrouca
(g.),
derroucha
(Velay),
deiroucha,
deirochi
(d.),
débou¬
cha
(a.
lim.),
desroucha
(a.), (rom.
derro¬
car,
aesrocar,
derocar,
darrocar,derochar,
cat.
esp.
port,
derrocar, it. diroccare,
di-
rocciare, b.
lat.
derocare),
v. a.
et
n.
Déro¬
cher,
précipiter d'un rocher,
renverser,
démo¬
lir
;
rouler
du haut d'un
roc, v.
debaussa, de-
goula
;
chasser,
abattre à
coups
de pierres,
v.
aqueira,
arrouca
;
remuer,
ébranler,
v.
ei-
greja; déterrer,
v.
desclapa.
Derroque,
oques,
oco,
oucan, oucas, ocon.
Derrouca 'n
aubre, abattre
un
arbre.
Lou
marrias !
aubres, oustals,
Derroco
tout
sus soun
passage.
g.
azaïs.
S'es
un
bon
chi
d'arrèst,
res
lou
pot
derrouca.
b. fabre.
prov.
Qude
merdo fai castèu, vèn lou
tavan
e
lou
derroco.
Se
derrouca, v. r.
Se
précipiter,
se renver¬
ser.
Derrouca,
derroucat
(1. g.),
ado,
part.
Pré¬
cipité,
ée,
démoli, ie.
Rebatudo
pèl
vents,
derouchado, aboulido.
j. roux.
R.
de,
roco.
derroucado,
s.
f.
Partie démolie,
roche
détachée,
v.
toumbaduro. R. derrouca.
derroucadou,
derouchòür (d.),
S. m.
Précipice
dans les
rochers,
y.
debaus, de-
goulòu. R.
derrouca.
derroccamen
(rom.
derocamen),
s. m.
Renversement,
v.
derrò
,
demoulimen.
R.
derrouca.
Derrouiouire,
v.
desrouveli
;
derrouissa,
v.
desrouissa-; derrouissina
pour
desracina
;
der-
roulha,
v.
desrouviha
;
derroulla,
y.
desroula
;
derroumega,
derroumeja, derroumia,
v.
des¬
rouissa.
derroumpemeîî
(rom.
derompement,
it.
dirompimento),
s. m.
Interruption
;
rupture,
v.
roumpeduro.
R.
derroumpre.
derroumpre, deiroumpre
,
desroum-
pre,
deroumpre
( d.)
,
decourroumpre
(lim.), (rom.
derompre, desrompre,
disrum-
pre,
it.
dirompere,
lat. dirumpere,
disrum-
pere),
v.
a.
et
n.
Interrompre,
couper,
déran¬
ger,
détourner,
distraire,
v.
destourba;
dé¬
fricher,
v.
roumpre ;
cesser,
v. cessa.
Se
conj.
comme
roumpre.
729
Derroumpre l'aigo,
couper
l'eau
avec un
peu
de vin.
Noun ai
ausa
subit
derroumpre tei soulas.
a. crousillat.
Derroumpènt
e
crid
e
danso.
mirèio.
Se
derroumpre, v. r.
S'interrompre
;
se
dé¬
tourner.
Pode pas me
derroumpre d'aquelo
pea-
sado,
je
ne
puis medétourner
de
cette
pensée.
Derroumpu,
derrout,
desrout,
udo,
outo,
part, et
adj. Interrompu,
rompu,
ue,
coupé, ée.
Vesès la
pòusso
que
s'aubouro
Dintre li bataioun desrout.
a.
tavan.
L'autro
partido
avau
derrouto
Dins lou
desordre
abandounats.
c.
brueys.
Derróusa,
v.
desrausa.
derrouta, deirouta
(cat.
esp.
port,
der¬
rotar),
v.
a.
Dérouter,
v.
desassegura,
des-
memouria.
Pèr
poudé
coumo eau
derrouta
lou grand Nèm.
j.
rancher.
Ma
paciènci s'agouto,
Vese que ço
qu'ai vist
E lou
cant
me
derrouto.
s. lambert.
Se
derrouta,
y.
r.
Se
dérouter,
y.
destim-
bourla.
Derrouta,
derroutat
(1.
g.),
ado,
part,
et
adj.
Dérouté,
ée.
R. derrouto.
derrouta,
desrouta
v. n.
Rouler
en
sens
inverse,
v.
desvira.
Se
conj.
comme
routa.
R. des,
routa.
derrouto,
desrouto
(Var),
deirouto
(for.), (rom.
rota,
cat.
esp.
port,
derrota,
it.
rotta,
lat.
disrupta),
s.
f.
Déroute,
fuite dé¬
sordonnée,^.
desbrando.
Prene la
derrouto, prendre la débandade
;
se
mettre
en
marche.
Metèron
sa
floto
en
derrouto.
c.
peyrol.
Derrouveli,
v.
desrouveli
;
derrulha,
v.
des¬
rouviha.
derrun,
s.
m.
Le
Derun,
quartier
de
la
commune
de
Vaucluse.
R.
derruna.
derruna,
deruna,
daruna,
v. n.
et
a.
Crouler,
s'ébouler, rouler,
dans;
les
Alpes,
v.
clegruna,
barrula;
faire dégringoler,
préci¬
piter,
abattre,
v.
degoula.
Se derruna
coume
la
plueio,
tomber
comme
la
pluie.
Lei
muraio
pertout
se veson
deruna.
c.
descosse.
Derunan
à
grand trin dins
lis abime
de
sang e
de
plour,
e.-d.
bagnol.
Dins la
vau
daruno
e
cascagno
La
clapeirolo.
p.
gras.
Ounte
es
lou
grelin
que
l'engrune,
Que dins lou
toumple
lou darune?
id.
Derruna,
ado,
part.
Dégringolé,
ée.
R.
de,
runo.
derbunado,
s.
f.
Écroulement,
éboulis,
v.
degrunado, vedèu. R.
derruna.
derrunèu,
darunèu,
s.
m.
Cerceau, joue
t
d'enfant,
v.
barrulet,
regoulet.
R. derruna.
derrcpi
(se), (lat.
dirumpi,
disrumpi),
v. r.
Se
délabrer,
se
détériorer,
tomber
en
rui¬
nes, v.
derouï,
deslabra.
Aquèu bèn
se
derrupis,
ce
bien
tombe
en
friche.
Derrupi,
desrupi,
desroupi,
derepi,
ido,
part,
et
adj.
Délabré, ée,
en
ruines,
en
friche,
in¬
culte.
Ti viéu dins
un
rèn
desrupido,
Si
noun
t'enrégui vitamen.
c.
brueys.
Disien
qu'aviéu fa de roumpidos
Dedins leis
terròs
derrupidos
Que
soun au
quartié de Mount-Clar.
g.
zerbin.
Derrusca,
derruscaire,
derruscal,
y.
desfus-
ca,
desruscaire,
desruscado.
ders
(rom.
ders,
dert,
élevé, dressé, lat.
erectus,
directus),
n.
p.
Derts,
nom
de
fam.
languedocien.
Dersèt,
v.
dès-e-sèt.
i
92
1...,727,728,729,730,731,732,733,734,735,736 738,739,740,741,742,743,744,745,746,747,...2382
Powered by FlippingBook