Lou Tresor dóu Felibrige - page 736

m
DERBEZO
DERRABO-PÈIRO
Deraia,
v.
desraia;
deraiè,
v.
darrié
;
deraja,
v.
derreiga
;
derama,
v.
desrama
;
derama-
vouiro,
v.
desramadouiro
;
deramboulha,
v.
desrambouia
;
derana,
v.
desreria
;
deranca,
v.
desranca;
deranja,
y.
desrenja; derantela,
y.
desrantela
;
dérapa,
y.
desarrapa,
derraba
;
derapega,
y.
desrapega
;
derasca,
v.
desrasca
;
derasiga,
y.
desrasiga; derasouna,
y.
desre-
souna;
derasounable,
v.
desresounable; deras-
toulha,
y.
desrastoullia
;
derata,
v.
desrata
;
derauba,
y.
derrauba; derauca,
v.
desranca;
deraucha,
y.
desenrauqui
;
derausa,
derausai-
re, y.
desrausa,
desrausaire
;
derava,
v.
derra¬
ba
;
derb
pour
duerb
(il
ouvre),
y.
durbi
;
derba,
derbaire,
y.
deserba, deserbaire
;
der-
bese,
v.
bèrbi; Derbesson, Derbez,
y.
bes.
derbezo,
s.
f.
La Derbèze, affluent de la
Cèze
(Gard).
dekbiero,
derbèiras
(d.), (b. lat. cler-
vus,
chêne),
n.
de 1. Derbières, près Savasse
(Drôme).
Dèrbio,
v.
bèrbi
;
derbïous,
y.
berbïous
;
der-
hou,
derboun,
derbous,
y.
darboun,
darbous;
derbouna,
derbounié,
derbounèiro,
y.
darbou-
na,
darbounié,
darbouniero.
derbous
(rom. Darbos,
b. lat.
Darbosum
;
dervus,
chêne),
n.
de 1. Derbous, près Mont-
dragon
(Vaucluse).
Derè
pour
darié (il donnerait), dans
les
Landes,
v.
da
;
derebelha,
y.
reviha
;
dere-
besi,
y.
revesi; dereboundre,
v.
derreboundre
;
derèc
jiowî'à-de-rèng
;
derecap,
v.
recap
;
de-
redi,
y.
desredi
;
deredris,
y.
redris
;
derega,
y.
derreiga; deregi,
y.
desregi; deregi,
y.
di-
regi
;
dérégla,
v.
desregla
;
deregremilha,
y.
derregrumiha;
dereia,
v.
desrega;
dereicha,
y.
derreiga;
dereja,
y.
déjà.
derelana,
ado,
part, et
adj.
Dégelé,
ée,
en
Limousin,
y.
desgela.
Lou
linge
èro
rede,
mas aro
es
derelana.
j.
roux.
B.
de, relane
ou
relam.
Deremuda,
y.
remuda
;
derena, derenca,
de-
renta,
y.
desrena; derenant,
v.
desenant
;
de-
renga,
derenja,
y.
desrenja
;
dereniero,
v. re-
niero;
derepi,
y.
derrupi;
deresou, deresouna,
v.
desresoun,
desresouna;
dèrets
(vous
don¬
nâtes),
en
Albigeois,
v.
da
;
dereveia,
dere-
velha,
dereviha,
v.
reviha
;
derevertega,
y.
desvertega
;
derevesi,
v.
revesi
;
deri
pour
da-
riéu
(je
donnerais),
dans les Landes,
y.
da
;
deriba,deriéua,
v.
deriva;
deribla,
v.
desribla;
deribo,
y.
derivo.
deiudoundèno,
deridoudèxo
(périg.),
s.
f.
Grosse
fille,
en
style familier,
v.
doun-
d'eno.
Les gens
de
la
plaine
prétendent
cfue ceux
de la
montagne
qui
ont
des filles
à marier
l'apprennent
au
public
par
la criée
suivante
:
quau
la
vòu,
la deridoundèno
?
saup
bon
fiela,
bon courdura
;
en
Périgord,
deridou-
dèno, deridoude,
est
une
sorle
de
flonflon
ou
refrain
populaire,
v.
doundoun
; en
Béarn,
deritou, la
la, deritèno,
est
aussi
une
ritour¬
nelle de certains chants.
Derifla,
v.
derrifla;
deriga,
v.
derreiga.
derin-derix, derin-dixdix
(r'h.),
de-
liîî-deliji
(m.),
drix-drix,
derux-der-
i.ix,
darlin-darlin
(1.),
drelin-drelin
(d.),
deri-deri,
darl-darl(Var),
s.
m.
Dre-
lin,
drelin, onomatopée
du
bruit d'une
son¬
nette,
v.
terelin-tintin
;
horloge,
à
Grasse,
v.
reloge.
Derin! derin!
vaqui la fin, locution
usi¬
tée
pour
terminer les
contes.
Derin !
derin
!
gènt de
la
piano,
Derin ! din ! revihas-vous lèu.
p. du
caulon.
Quau brandavo
lou derin-dindin
?
j.
roumanille.
derin-derox,
loc. adv.
A
n
a
derin-deron,
marcher
nonchalamment, dans
les
Alpes,
v.
balin-balant.
R.
onomatopée.
derisioun, derisien
(m.),
derislélt
(1.
g.), (rom. derrisio,
esp.
dérision,
it. deri-
sione, lat.
derisio, onis),
s.
f.
Dérision,
v.
escàfi.
DERisÒRi,
DESÒRI
(lim. ),
òRioou
ÒRi(rom.
derizori, oria,
it.
derisorio,
lat.
deriso-
rius),
adj. Dérisoire.
DERIVA,
DRIVA
(1.),
DERIBA,
DR1BA
(g.),
DERIÉua
(bord.), (rom. derivar,
deribar,
deripar,
cat.
esp.
port,
derivar,
it.
lat.
deri¬
var
c),
v. n.
et
a.
Dériver;
t.
de
marine,
sui¬
vre
le
cours
de
l'eau,
v.
escata
;
filer, fuir,
y.
fila;
détourner
l'eau,
v.
desvira.
Nous
moustrals
claromen
d'ount
cado
mot
deribo.
debar.
Lou
batèu dribo.
j. jasmin.
Deriva,
derivat
(1.),
deribat,
deriéuat
(g.),
ado,
part.
adj.
et
s.
Dérivé,
ée.
B.
de,
rieu.
deiìivaciocx,
derivaciex
(m.),
deriba-
CIÉU
(1. g.),
(esp. derivaeion,
cat.
deriva¬
ció,
it.
derivaxione,
rom.
lat.
derivatio,
onis),
s.
f.
Dérivation,
v.
fiholo.
Aquel
noun pren sa
derivaciéu.
d.
guérin.
DERIVATIÉÜ,
DERIBATIÉÜ
(1.
g.),
IVO, IBO
(rom.
cat.
derivatiu, iva,
esp.
port,
deriva-
tivo, lat.
derivativus),
adj.
t.
se.
Dérivatif,
ive.
derivo,
drivo
(1.),
deribo,
dribo
(g.),
dribe
(b.), (cat.
esp.
deriva),
s.
f.
t.
de
ma¬
rine.
Dérive,
sillage,
v.
escatamen
;
Derrive,
nom
de fam.
méridional.
A
la
derivo,
à la
dribo,
en
dribo,
à la
dérive,
à vau-l'eau.
Lèu darrè
jou
s'enanguèt
a
la
dribo.
j.
jasmin.
B.
deriva.
Derlin-derlin,
v.
derin-derin.
DERLis,
n.
p.
Derlis,
nom
de
fam.
Iang.
R.
trelis.
Derm
(il dort),
dans
l'Ariège,
v.
dourmi
;
derma,
v.
deima
;
derme, dermi,
v.
dourmi
;
dernié, iero,
v.
darnié, iero
;
derno, derna,
v.
darno.
dèro,
n.
de
1.
Dère,
près Bouillac
(Tarn-
et-Garonne).
Derò, deroc,
v.
derrò
;
deroma,
v.
desrama.
deroua,
v. n.
t.
de charretier.
Cartayer,
en
Dauphiné,
v.
encamba. R. de, rodo.
Deroubilha,
v.
desrouviha
;
derouca, derou-
cha,
v.
derrouca.
derouga, derouja
(lim.), (rom. derogar,
clerrogar,
cat.
esp.
port,
derogar,
it. lat. de¬
rogaré),
v. n.
Déroger.
Derogue,
ogues, ogo, ougan,
ougas,
ogon,
ou
(lim.)
dérogé,
oges,
ojo,
oujan,
oujas,
ojon.
Creirien
derouga
se
parlavon
prouvençau
i gènt
de la
Prouvènço.
arm.
prouv.
Derouguè
pas
de
sa
raço.
m.
bourrelly.
Mai ti fènt
moun
bèu-fiéu.
A
la
plaço
que
n'ai
alor
deroujariéu.
e.
pélabon.
Derrogant
al dretz
escriptz
pèr la
costuma.
cout. de s.
gilles.
derougacioux,
derougaciex
(m.),
de-
rougaciÉu
(1.
g.
d.),
(cat. derogació,
esp.
derogacion,
it.
derogasione,
lat.
derogatio,
onis),
s.
f.
Dérogation.
DEROUGATÒRi, ÒRio
ou
òri
(cat.
deroga-
tori,
it.
esp.
derogatorio,lat.
derogatorius),
adj.
Dérogatoire.
derouï,
deruire
(a.),
(rom. deruir,
des-
ruyr, esp.
derruir, diruir,
lat.
diruere),
v. a.
Démolir, détruire, abattre,
v.
demouli,
encala,
foundre.
Derouïsse,
ïsses, ïs,
ïssèn, ïssès,
ïsson
;
ïssièu, ïgu'ere
;
irai;
îrièu
;
ïsse, ïssen,
ïssès
;
ïgue
;
ïgu'esse
;
ïssènt.
Se derouï,
v.
r.
Tomber
en
ruines, dépérir,
s'user,
v.
arruï,
desmanteni.
Leissa derouï
soun
b'en, laisser
dépérir
son
bien.
Segnour,
en
guerro
em'
en
discordi,
Se derouïs
Noste
pais.
isclo
d'or.
Derouï,
derouït
(1.),
deruch
(a.),
ïdo,
ucho
(lat. dirutus),
part et
adj. Détruit,
uite,
en
ruines.
derodïmen,
s. m.
Démolition,
ruine,
y.
rouino.
R.
derouï.
Derouiouire,
y.
desrouveli
;
déroula,
y.
des¬
roula; deróuma,
v.
desenrauma;
deroumia,
v.
desroumia;
deroumpre,
v.
derroumpre;
dé¬
routa,
derouto,
v.
derrouta,
derrouto
;
derou-
vilha,
v.
desrouviha.
derqueja(se), (rom. sedergar,
se
dresser,
lat.
erigere),
v. r.
Se
fâcher,
se
quereller,
se
plaindre,
en
Gascogne,
v.
enarquiha.
L'un
countro
lou
fret
se
derquejo.
g.
d'astros.
R.
(rom.
derc, position
verticale).
derraba,
arraba
(1.
niç.),
derabv,
da-
raba, dérapa,
derava
(1.),
(rom.
esdara-
var,
arrabar,
arabar),
v. a.
Arracher,
déra¬
ciner, extraire,
v.
arranca,
derreiga,
pèu-
tira, tira;
t.
d'agriculture,
y.
derrabat.
Derraba
'no
dent,
arracher
une
dent
;
der¬
raba
'n
agacin,
extirper
un
cor;
derraba
d'argent,
extorquer de
l'argent;
es
ptas
de
bon
derraba,
il
est
dur
à la
desserre;
n'ai
pouscu
derraba
ni
ferre,
ni clavèu, je
n'ai
rien pu en
tirer
;
mistrau
à
derraba
la
co
dis
ase,
mistral
à
arracher
la queue
des
ânes.
Se
derraba,
y. r.
S'arracher,
se
dépêtrer,
v.
despegouï.
Me n'en siéu
derraba,
je
m'en suis tiré.
Derraba,
derrabat
(1.),
ado,
part.
Arraché,
ée.
Ce
mot
paraît venir
de
l'espagnol
clerrabar
(arracher
la
queue)
qui dérive
lui-même
de
l'espagnol
rabo
(queue).
derrabado,
s.
f.
Arracbis,
quantité
de
choses arrachées
;
t.
d'agriculture,
v.
derra¬
bat.
Fasié'n
soulèu!
la
derrabado
Semblavo, dison,
atubado.
mirèio.
R.
derraba.
derrabaduro,
s.
f. Partie
arrachée, plaie
qui
résulte de l'arrachement.
De
qu'es
mouerto? n'es
pas
de
la
derrabaduro?
thobert.
R.
derraba.
derrabage,
derrab.agi
(m.),
s. m.
Arra¬
chement,
v.
arrancage.
S'afeciouno
en
cantant
au
derrabage
di
garanço.
p.
mistral.
R.
derraba.
derrabaire,
arello, airis,
airo,
S.
et
adj.
Arracheur,
euse,
v.
arrancaire.
Derrabaire
de
dent, arracheur
de
dents
;
clerrabaire de
lentiho,
arracheur
de
plantes
de
lentilles
;
derrabaire
de
garanço,
paysan
qui
arrachait
la racine de
garance,
au
temps
cette
plante tinctoriale
était cultivée.
Derrabaire
de dent
Que n'en
volon
qu'à
noste argent.
a.
peyrol.
prov.
Es
messourguié
coume
un
derrabaire dedènt.
Es afeciouna
coume un
derrabaire
de
jaisso.
Es
afouga,
pren
à-de-rèng
coume
un
derrabaire
d'erre,
se
dit
de
quelqu'un
qui
travaille de
tout
cœur
et
qui procède
minutieusement.
R. derraba.
derrabat
(b. lat. arrabatus),
s.
m.
Ce
qui
a
été
arraché
;
gerbes qui
ont
déjà
subi
un
premier
piétinement
de
chevaux
et
qu'on
ar¬
rache de dessous l'airée
pour
les
soumettre à
un nouveau
foulage,
v.
amoulat.
Un derrabat
de garanço, un
champ d'où
l'on
a
arraché de la
garance.
R. derraba.
derrabo-dènt,
s. m.
Davier,
v.
claviè.
R.
derraba, clènt.
derrabo-ferigoulo,
s. m.
Arracheur
de
thym
;
cogne-fétu,
v.
aubenclio.
Es
un
Sansoun
derrabo-ferigoulo,
se
dit
de celui
qui
fait de
grands efforts
pour peu
de
chose. R.
derraba,
ferigoulo.
derraro
-
mountagxo
(arracheur
de
montagnes),
n.
p.
Nom
d'un des
compagnons
de
Jean de
l'Ours,
conte
de
veillée,
v.
boufo-
la-balo, Jan-cle-VOurse.
derrabo-pèiro,
s. m.
Rondelle
de cuir
mouillé,
suspendue à
une
cordelette,
avec
la¬
quelle
les écoliers
soulèvent
des
pierres. R
derraba,
p'eiro.
1...,726,727,728,729,730,731,732,733,734,735 737,738,739,740,741,742,743,744,745,746,...2382
Powered by FlippingBook