Lou Tresor dóu Felibrige - page 815

cioun,
personne
indiscrète
;
à
discrecioun,
en
discrecioun,
à
discrétion,
à
volonté.
prov.
Quau
a
prouvesioun
A
discrecioun.
La
plus
bello discrecioun
es
de
se-meme.
discreciounàri, Àiuo
ou
àri,
adj. Discré¬
tionnaire.
Poudè
discre.ciounàri, pouvoir
discrétion¬
naire. R. discrecioun.
Discrédita,
v,
descredita.
discret,
Èto (cat.
discret,
it.
esp.
port.
discreto, lat.
discretus),
adj. Discret, ète
;
réservé dans
le boire
et
le
manger
;
qualifica¬
tif
respectueux
qu'on
donnait
aux
bourgeois
:
lo
discret home
mestre
Guilliem
Raymon,
notari
d'Arle
(1450).
De
discreti
persouno,
de
discrètei
per-
souno
(m.),
de
discrètos
persounos
(1. g.),
des personnes
discrètes.
Toun
inèslre
es ome
tant
discrèl
Qu'eslimariéu
la
faulogrando
De refusa ço que
demando.
c. brueys.
prov.
Jamai l'ome
sage e
discrèt
Dis à
sa
femo sounsecrèt.
discretamen, discretosien
(1.
g.),
(rom.
cat.
discretament, it.
esp.
discretamente),
adv. Discrètement.
Canlats
douçamen
E discretamen.
a. de
salettes.
Iî.
discret.
Disculpa,
v.
descupa.
discursiéu,
ivo
(rom.
cat.
discursiu,
iva,
esp.
port.
it.
discursivo),
adj.
t.
de lo¬
gique. Discursif, ive.
R. discours.
DISCUSSIOUN, DISCUSSIEN
(m.),
DISCUS-
SiÉu
(1.
g.
d.),
(cat.-lat. discussió,
esp.
dis-
cusion,
it.
discussione),
s.
f. Discussion,
v.
débat.
Discussioun
seco,
direction
(Pellas)
;
èstre
en
discussioun,
être
en
discussion.
N'es pas
eici lou
lii>
de
veni
à
discussioun.
arm.
prouv.
La libro discussioun suûsié pas
toujour.
a.
michel.
discutí
,
descuti
(rouerg.),
descouti,
discute
(Menton),
discuta,
deicuta
(d.),
(cat.
esp.
port,
discutir,
it.
lat.
discutere),
v. a.
etn.
Discuter,
v.
descouti,
debatre,
dis¬
puta.
Discutisse, isses, is, issèn, issès,
isson;
discutíeu
;
iguère
;
irai
;
irièu
;
isse, issen,
issès;
ifjue
;
iguèsse.
En
discutent,
en
discutant.
Nous
agrado de discuti
seriousamen.
x. de ricard.
Discuti,
discutit
(1. g.),Discus
(Menton),
ido,
usso
(rom.
gasc.
discus, ussa),
part,
et
adj.
Discuté,
ée.
Lous escrivans l'an
fourmado,
lous
savènts l'an
discutido.
c. de
tourtoulon.
Dise
(je
dis),
dise, dise
(dire),
en
Gascogne,
dise
(que
je dise),
en
Limousin,
v.
dire
;
di-
sèbi,
èbes, èbe,
èben, èbets, èben,
pour
disiéu,
iés, ié, ian, ias,
ien,
en
Guienne,v.
dire
;
di-
sèc pour
diguè (il dit),
en
Gascogne; dise-c,
contract.
gasc.
de
dise
ac
(dire
le,
le
dire);
disei
pour
dises (tu dis),
v.
dire.
DISÈIRE,
ERELLO, EIRIS,
ÈIRO (rom.
port.
dizedor),
s.
Diseur,
euse,
v.
countaire,
par-
laire
;
Baudissère,
nom
de
fam.
provençal.
A-n-un
signe
que
i'avié fa
lou disèire.
a.
crousillat.
prov.
Grand
disèire,
Pichot
fasèire.
R.
dire.
Disen,
dîsin
(ils disent),
en
Gascogne,
v.
dire
;
diseno,
v.
deseno
;
diseròi,
ras,
ra,
ram,
rats,
ran,
diseri, rès,
rè,
rèm,
rèts,
rèn,
fut.
et
cond.
biarn.
du
v.
dire.
disert,
erto
(cat. disert,
esp.
diserto,
lat.
disertus), adj.
t.
littéraire.
Disert,
erte,
vemparaula.
Ço
que
jou
dic
nou certo
i er
me
vanta
d'abé
la
plumo
aula
diserto.
a.
de
salettes.
DISCRECIOUNÀRI
DISPUTO
diseto
(lat.
desita),
s.
f. Disette,
v.
cares-
tiè,
dessesoun,
soufracho
;
betterave
jaune,
en
Dauphiné,
v.
blet.
La diseto
a
fini.
a.
peyrol.
Mais la
diseto,
oungan,
s'estend
:
toutn'engrumis.
j. jasmin.
DiSETOUS,
ouso,
adj.
Disetteux,
euse, v.
carestious.
R.
diseto.
Disèuoi,
èuos,
èuo, èuom, èuots,
èuon,pour
disiéu, iés, ié,
ian,
ias,
ien,
v.
dire
;
disfèto,
v.
desfacho;
disforme,
v.
diforme
;
disfourtuno,
v.
desfourtuno
;
disgràci,
v.
desgràci
;
disgra¬
cia,
v.
desgracia
;
disia
(je disais),
en
Auver¬
gne
;
disièi, iès, iè, ian, ias, ièu,
disiéu,
iés, ié,
ian, ias, ien,
disioi,
iòs, iò, ièn, iès, ion, iòu,
imparf.
lang.
prov.
et
gasc.
du
v.
dire
;
di-
sigur
pour
de-segur,
en
Limousin; disit
(lat.
dixit)
pour
diguè
(il
dit),
en
Dauphiné.
dislouca
(rom.
dislogar,
cat.
esp.
dislo-
car,
it. b.
lat.
dislocare),
v. a.
et
r.
Dislo¬
quer,
se
disloquer,
v-,
desliouca plus usité.
Disloque,
oques,oeo,
oucan, oucas,
ocon.
Dislouca,
disloucat
(1.
g.),
ado,
part, et
adj.
Disloqué,
ée. R. des, loc.
disloucacioun,
disloucacien
(m.),
dis-
loucaciéu
(1.
g.
d.),
(rom.
cat.
dislocació,
esp.
dislocacion),
s.
f. Dislocation,
v.
des-
lioucaduro.
R.
dislouca.
Dismenjo,v.
dimencho;
disna,v.
dina;
dis—
nau,
v.
dès-e-nòu
;
diso
pour
dise
(je
dis),
en
Dauphiné,
v.
dire;
disoundra,
disounra,
v.
desoundra;
disourdi,
v.
desourdi
;
dispareche,
disparèisse,
v.
desparèisse
;
dispari,
v.
despari
;
disparicioun,
disparitat,
v.
desparicioun,
des-
parita
;
dispart,
v.
despart
;
dispaus,
v.
dis¬
post.
dispausa,
dispousa
(g.),
(rom.
dispau-
sar,
cat.
disposar,
lat.
disponere),
v.
a.
et
n.
Disposer,
arranger,
préparer,
v.
alesti,
a-
marvi,
asseima;
faire d'une
chose
ce
qu'on
veut,
v.
faire.
Fau,
aise
e
dispause, je
fais,
dis
et
dispose,
formule testamentaire.
Li
dispauso
soun
jujamen.
c.
brueys.
Es
el que
dispauso de
tout.
d.
sage.
Se dispausa,
v. r.
Se
disposer.
Dispausa,
dispausat
(L
g.),
ado,
part,
et
adj.
Disposé,
ée.
La
troubarés
dispausado.
c.
brueys.
Dispendious,
v.
despendious.
dispensa
(rom.
cat.
esp.
port,
dispensar,
it. lat.
dispensaré),
v.
a.
Dispenser,
exempter,
v.
alecita
;
pour
distribuer,
v.
despensa.
Dispense,
ènses,
ènso,
ensan,
ensas,
èn-
son.
Que
Dieu
m'en
dispense
!
que
Dieu
m'en
préserve !
Rascas.fagués
de bèn
:
pas res
vous
n'en
dispenso.
p.
de
gembloux.
Se
dispensa,
v. r.
Se
dispenser.
Dispensa,
dispensat
(1.
g.),
ado,
part,
et
adj.
Dispensé,
ée.
dispensarle,
arlo
(cat.
esp.
dispensa-
ble),
adj.
Sujet
à
dispense.
R.
dispensa.
dispexsàri
(it. dispansatorio),
s. m.
Dis¬
pensaire.
Es douta lou
pais
d'un
uman
dispensari.
j.
désanat.
R.
dispensa.
dispensatiéu,
ivo
(rom.
dispensatiu,
esp.
dispensat
ivo), adj. Propre
à
dispenser.
R.
dispensa.
dispenso, dispenso
(1. g.),
(rom.
dispen-
sation, it.
esp.
port,
dispensa),
s.
f.
Dis¬
pense.
Li
dispenso de
la
Gl'eisb,
les
dispenses
de
l'Ëglise.
R. dispensa.
dispergi
(cat.
dispergir,
rom.
disperger,
it. lat.
dispergere),
v. a.
Disperser,
v.
dis¬
persa
plus usité.
Dispergisse, isses,
is, issèn,
issès, isson.
Dispergi,
disperoit
(1.
g.),
ido,
part, et
adj.
Dispersé,
ée.
807
Em
dispergils
de
touts
coustats
En
terro
à
nous
incounegudo.
a.
de
salettes.
dispersa
(port,
dispersar,
du
rom.
dis¬
pers,
lat.
dispersus, dispersé),
v. a.
Disper¬
ser,
v.
escampiha,
escavarta,
espargi.
A
dispersa
lis
amo
flèro,
A cabussa lis
aulurous.
a.
boudin.
Se
dispersa,
v. r.
Se
disperser.
Dispersa,
dispersat
(1.
g.),
ado,
part, et
adj.
Dispersé,
ée.
Dispersàdis, ados,
plur.
narb. de
disper¬
sat, ado.
dispersioun,
dispersien
(m.),
disper-
SiÉu
(1.
g.
d._),
(rom.
cat.
lat. dispersió,
esp.
dispersion,
it. dispersione),
s.
f.
Dispersion.
Dispetous,
v.
despichous
;
disporti,
v. ves-
pertin.
dispost,
dispouest
(m.),
dispaus
(a. 1.),
osto, ouesto,
auso
(rom.
cat.
disposi,
it.
disposio,
esp.
dispuesto,
lat.
dispositus),
adj. Disposé,
ée
;
dispos, léger,
ère,
agile,
v.
lest,
preste.
Mi sènti san,
dispost.
f.
guisol.
En
tout
Dardarino
es
disposto.
g. zerbin.
A Lafrei
lous
chivaus
Soun
chanjas pèr de plus dispaus.
l.
gorlier.
dispounible,
dispouniple
(1.
g.),
irlo,
iplo
(cat.
esp.
disponible,
it.
disponibile),
adj. Disponible.
Ansin
despacho-te,
fugues
lèu dispounible.
j.
désanat.
dispounibleta,
dispounibletat
(1.
g.),
s.
f.
Disponibilité.
Mes
en
dispounibleta
en
1815.
arm.
prouv.
R.
dispounible.
Dispousa,
v.
dispausa.
dispousicioun,
dispousicien
(m.),
dis-
pousiciéu
(1.
g.
d.), (rom.
disposition,
cat.
disposició,
esp.
disposicion,
it.
disposi-
zione,
lat.
dispositio,
onis),
s.
f.
Disposi¬
tion.
Dins de bòni
dispousicioun,
dins de
bouènei
dispousicien
(m.),
dins
de bonos
dispousiciéus
(1.),
dans de bonnes
disposi¬
tions.
DiSPOUSiTiÉu
(esp.
it.
dispositivo),
s.
m.
t.
de
droit.
Dispositif,
v.
ditat,
tèmo.
Disproporchéu, disproupourcioun,
v.
des-
proupourcioun.
disputa,
deiputa
(d.),
despit
a
(auv.),
(rom.
cat. esp.
port,
disputar,
it. lat.
dispu¬
taré),
v. a.
et
n.
Disputer,
v.
contro-ista.
Disputa
lou
vent,
t.
de marine,
disputer
le
vent.
L'un
contro
l'autre
disputèron.
c.
brueys.
prov.
Disputa la
peu
Avans
d'avé
l'agnèu.
Acò 's
disputa
sus
la
pouncho d'uno
aguïo.
Acò 's
disputa
la
capo
de l'evesque.
Se
disputa,
v. r.
Se
disputer
;
se
quereller
;
discuter.
Se
soun
disputa, ils
se
sont
querellés
;
sem¬
pre se
disputon,
ils
disputent
toujours.
prov.
Tres
niau
toujour
se
disputaran
la
lerro,
La
pèslo, la famino
e
la
guerro.
Disputa,
disputat
(1. g.),
ado,
part, et
adj.
Disputé,
ée.
disputa
ble, arlo
(cat.
esp.
disputable,
it.
disputabile,
lat.
disvutabilis),
adj. Dis¬
putable.
disputaire, areli.o,
airis, airo
(roin.
esp.
port,
disputador, it. disputatore,
lat.
disputator),
s.
et
adj.
Disputeur,
querelleur,
euse, v.
caravihaire.
Disputairas,
asso,
péjoratif de
disputai-
re,
airo. R.
disputa.
dispute.ia, disputalheja
(g.),
dispu-
talheia
(b.),
v. n.
Pointiller,
ergoter,
v. ca-
raviha. R.
disputo.
disputo
(rom.
disputatio, disputamen,
cat.
esp.
it.
port,
disputa),
s.
f.
Dispute
;
que¬
relle,
v.
chamaio, debat, rioto, tico.
1...,805,806,807,808,809,810,811,812,813,814 816,817,818,819,820,821,822,823,824,825,...2382
Powered by FlippingBook