Lou Tresor dóu Felibrige - page 876

868
EMBOUSENA
EMBRAIO
Embouscati,
v.
abouscassi
;
embouscun,
v.
embuscun.
embousena,
esbousena, emboulzeiva,
emboulzenna,
emboulsa,
embourxa,
embounna,
v. a.
Ëventrer,
vider,
en
Langue¬
doc,
v.
cura,
esboudena,
esbóusa, esbudela
;
renverser,
maltraiter,
v.
abôusouna.
S'embousena,
v.
r.
Se
lézarder,
se
fendre,
en
parlant
d'un
mur;
s'ébouler,
v.
vedela.
Es davalat à peno
Que l'oustal
sousoavat,
peoaire,
s'embouseno.
j.
laurès.
Aflaquido pès
ans,
lèu t'embousenaras.
m.
barthés.
Embousena,
embousenat
(1.),
ado,
part,
et
adj.
Éventré,
éboulé, ée;
démoli, ie; qui
a
du
guignon,
malheureux,
euse.
R.
en,
bedeno,
bouseno.
embousenado
,
embousenaduro
,
s.
f.
Ëboulis
,
éboulement,
v.
abousounaduro
,
emboulnadou,
foungèu, vedèu.
R.
embou-
sena.
embousï,
v. a.
Remplir de
bouse,
embre-
ner,
v.
embóusa
;
crever
la
panse,
v.
es¬
bóusa.
Embousisse,
isses,
is, issèn, issès, isson.
R.
en,
bouso.
embousiîsa,
v.
n.
Picoter,
élancer,
en
par¬
lant d'un
abcès,
v.
bousina. R.
en,
bousin.
Embousouna,
embousounaduro,
v.
abousou-
na,
abousounaduro.
emboussa,
v. a.
t.
de marine.
Embosser
;
marier
un
individu
qui
n'y
était
pas
bien dé¬
cidé,
v.
debaussa.
Embosse,
osses, osso,
oussan,
oussas,
osson.
S'emboussa,
v. r.
S'embosser
;
se
poster,
v.
pousta.
Emboussa,
emboussat
(1.),
ado,
part, et
adj.
Embossé
;
posté, ée.
Dousveissèu dóu gros grun
Emboussa
de maniero à
defèndre
lei
piano
Escupissien la
mouert
a
mai
de milo
cano.
l.
pélabon.
R.
en,
bosso.
Emboussa,
emboussaire,
v.
embouta,
em-
boutaire
;
embéussa, embóussado, embóussa-
dou,
v.
embaussa, embaussado,
embaussadou
;
emboussela,
v.
esboussela
;
embóussuma,
v.
embaussema,
embauma.
emboussuro,
s.
f. t.
de marine. Embos-
sure.
R.
emboussa.
emboustèu,
boustèu
(esp.
mostela),
s.
m.
Fagot
de
25 poignées
de
sarments
de vigne,
dans ie
Var,
v.
boufanello, .boutèu,
brous-
t'eu.
Un emboustèu
de
gavèu,
un
fagot
de ja¬
velle.
embouta,
emboussa
(d.),
(cat.
emb.otar,
esp.
embudar, it.
imbottare,
b. lat.
imbo-
tare),
v. a.
et
n.
Entonner,
verser
dans
un
tonneau
ou
dans
une
outre,
mettre
en
barri¬
que, v.
embarrica
;
verser
dans l'entonnoir,
v.
embuta,
enfouniha
;
remplir
un
boyau
pour
faire du
boudin
ou
de la
saucisse
;
appâ¬
ter,
gorger
une
volaille,
v.
embouca,
gava;
s'enfoncer
dans
une
terre
meuble,
en
Forez.
Embouto cent
barrau de
vin, il récolte
cent
barrau
de vin
;
embouta de
garanço,
mettre
de la
poudre
de
garance en
barrique.
S'embouta,
v. r.
S'entonner
;
s'embourber,
en
Dauphiné,
v.
enfanta.
Embouta,
emboutat
(I.
g.),
ado,
part, et
adj.
Entonné,
ée.
Aquéu
vin entina
e
embouta de
man
de mèstre.
arm.
prouv.
R.
en,
bouto.
embouta
(S'),
S'emboutarra,
v. r.
Deve¬
nir
boudeur, faire
la
moue, en
Rouergue,
v.
emboutigna, fougna.
Embouta,
emboutarrat
(rouerg.),
ado,
part,
et
adj.
Roudeur,
euse,
maussade. R.
en,
bou¬
ta,
boutarra.
emboutadou, emboutaire
(m.),
embou-
tòur
(a.),
emboussouor
(d.),
emboussai¬
re
(Velay, d.),
embossou
(for.), (rom.
em-
botayre),
s. m.
Entonnoir,
grand
entonnoir
;
tourbillon
d'eau,
v.
embut
;
trou
dans le sol
par
où s'écoulent les
eaux
de pluie,
v. aven ;
nombril de
Vénus,
plante,
v.
escudet.
Emboutadòu
pèr
li saussisso, entonnoir de
charcutier
;
emboutaire de tafanàri, clysoir.
E chourlo
coume un
emboutaire.
1.
roumanille.
R.
embouta.
emboutadouiro, embutadouiro
(1.),
s.
f.
Grand
entonnoir
en
bois
ou en
fer-blanc,
v.
emboutadou.
R.
embouta.
emboutage,
emboutIgi
(m.); (b.
lat. im-
botatura,
imbotatus),
s.
m.
Action
d'enton¬
ner,
de
mettre
en
barrique. R.
embouta.
emboutaire, arello,
airis,
airo,
s.
et
adj.
Celui,
celle
qui
entonne
le
vin. R.
em¬
bouta.
emboutèi,
s.
f.
Soignée,
dans l'Isère,
v.
pougnado.
R.
emboustèu.
Embouteia,
v.
emboutiha.
emboutela, boutela
(1.),
v.
a.
Botteler,
lier
en
botte,
v.
enressa.
Emboutelle, elles, ello, élan,
elas, ellon.
Emboutela,
emboutelat
(1.),
ado,
part, et
adj. Rottelé,
ée.
R.
en,
boutèu 2.
emboutela,
emboutelat(1.),
ado,
part,
et
adj.
Qui
a
des
mollets,
v.
pecouia,
poum-
pilhat.
Es bèn
emboutela,
il
est
bien
jambê. R.
en,
boutèu 1.
emboutelage,
emboutelàgi (1. g.),
em-
boutelatge
(1.
g.),
s. m.
Bottelage. R.
em¬
boutela.
emboutelaire, boutelaire
(1.),
arel¬
lo,
aïris, aïro,
s.
Rotteleur,
euse, v.
fenas-
siè. R. emboutela.
embouti
(rom.
cat.
embotir,
esp.
embutir,
it.
imbottirej,
v. a.
Rendre
convexe,
renfler,
cambrer, bosseler,
v.
boussela
;
t.
d'orfèvre,
emboutir
;
bossuer,
v.
enclôuta
;
contre-poin¬
ter
une
couverture
ou
une
jupe,
v.
pica
;
éca-
cher,
écraser,
froisser,
v.
espôuti
;
entonner,
v.
embouta
;
empiffrer,
v.
embourrica.
Emboutisse, isses, is, issèn, issès,
isson.
Embouti
de
saussisso, faire de la saucis¬
se
;
que
le drac l'emboutisco (Mirai moundi),
que
le diable l'emporte.
S'embouti,
v. r.
Devenir
convexe,
prendre
du
ventre,
v.
boumbi.
Embouti,
emboutit
(1.
g.),
ido,
part, et
adj.
Renflé, cambré, bosselé, bossué,
capitonné,
contre-pointe, ée
;
ventru,
ue
;
bouffi,
ie.
Sarraio
emboutido,
serrure
à
bosse;
crous
emboutido, croix emboutie
;
telo
emboutido,
toile
piquée
au
plumetis
;
fielouso
emboutido,
quenouille de
roseau
refendu.
Argent blanc
o
daurat, plan
o
embotit.
cart.
de
perpignan.
Car
quinte plasé li
a se
sès
acoumpagnat
Em de
gents
que vous
fan
uno
mino
emboutido !
d.
sage.
R.
en,
bout
(outre).
emboutidou,
s. m.
Emboutissoir,
outil
d'orfèvre. R. embouti.
emboutiduro
(it.
imbottitura),
s.
f. Bos¬
selure, convexité
;
bosse
produite
sur un
objet
de
cuivre
ou
d'argent
;
bouffissure du visage,
v.
bousseladuro.
R.
embouti.
emboutiga,
v.
a.
Renfermer
dans
une
boutique,
mettre
en
magasin,
rentrer
au ma¬
gasin,
v.
enmagasina.
Emboutigue,
gues, go, gan,
gas, gon.
Emboutiqa,
emboutioat
(l.
g.),
ado,
part,
et
adj.
En boutique,
en
magasin. R.
en,
boutigo.
emboutigxa
(s'),
s'ehboutitfa
(rouerg.),
v. r.
Se
refrogner,
se
fâcher,
bouder,
v.
em¬
bouta
2,
enfrougna,
engrougna.
Coumpren
que
laissa
courre
l'aigo
Vau mai que
de s'emboutigna.
a.
langlade.
Emboutig-na,
emboutiqnat
(1. g.),
ado,
part,
et
adj. Refrogné,
fâché, ée,
de
mauvaise hu¬
meur.
R.
en,
boutigna.
EMBOUTIHA,
EMBOUTILHA
(a.),
EMBOU¬
TEIA,
EMBOUTELHA(lim.
1.
nie.), (cat. embo¬
tellar,
esp.
embotijar),
v. a.
et
n.
Mettre
en
bouteilles, décuver,
v.
boutiha,
enflasca
;
se
gorger, v.
béure.
Lou tèms
emboutiho,
le
temps
se couvre,
se
met
à la
pluie.
Las nivos
soun en
grand
traval
/
D'emboutihavers
Aigo-Morlo.
lafare-alais.
Emboutiha,
emboutelhat
(1.),
ado,
part, et
adj. Mis
en
bouteille. R.
en,
boutiho.
ej1boutihage,
emboutihàgi (m.),
em-
boutelhamen
(lim.),
s. m.
Mise
en
bou¬
teilles,
v.
boutihesoun. R.
emboutiha.
emboutihaire,
emboutelhaire
(1.),
a-
rello, airis, aïro,
s.
Celui, celle qui
met
en
bouteilles.
R.
emboutiha.
EMBoutuva
(s'),
v.
r.
Mettre des
bottines.
Emboutina,
emboutinat
(1.
g.),
ado,
part,
et
adj.
Qui
a
des bottines. R.
en,
boutino.
Emboutodouiro,
v.
emboutadouiro; embou-
torra,
v.
emboutarra
;
emboutuma,
v.
embe-
tuma
et
empoutumat
;
emboutòur,
v.
embou¬
tadou.
embouva,
emboua
(a.),
v.
a.
Embouer,
v.
enfanga; calfeutrer
avec
de la boue
ou
de la
bouse,
v.
bardissa,
bóusa, bouva,
mauti.
S'embouva,
v.
r.
S'embourber,
v.
empa-
poula.
Ehbouva,
ado,
part,
et
adj. Emboué
;
cal¬
feutré, ée. R.
en,
bouvo.
Emboxela pour
embachela,
embrassela
;
emboya,
emboyaduro,
v.
embaia,
embaiaduro.
embracat,
s. m.
Hallier, buisson?
en
Béarn,
v.
bartas,
brouca.
E
pèr lous
embracats
S'enva
dret
a
l'arrec
ount
sous
bouéus
soun
entrats.
nabèro
pastoukalo.
R.
embrouca
ou
brouch.
embraga
(rom. embragar),
v. a.
Envelop¬
per un
fardeau dans
un
brayer,
pour
le
trans¬
porter,
v.
brago
;
revêtir, endosser,
mettre,
v.
carga;
t.
de
marine, embraquer,
v.
abraca.
Embrague,
gues, go, gan,
gas, gon.
Embrago
ti
luneto, prend
tes
lunettes.
Embrasa,
embragat
(1.),
ado,
part, et
adj.
Enveloppé
d'un brayer
ou
de cordages.
Un
barriclièu
embraga
pèr
quatre
cordo.
arm.
prouv.
R.
en,
brago.
embraia,
braia(L), (b. lat. imbraccare),
v. a.
Culotter, mettre
une
culotte à
quelqu'un,
v.
enculouta;
envelopper
un
fardeau dans
des cordes pour
le
porter
plus
facilement,
v.
embraga;
cingler
un
coup
de
fouet,
v.
enjar-
reta;
ramer
les
vers
à
soie,
v.
embruga.
Embraia 'n
enfant,
mettre
à
un
enfant
sa
première
culotte
;
embraia
'no
baudufo,
en¬
velopper
une
toupie
dans
sa
corde,
v. engra-
ma
;
embraia 'n
aubrihoun,
empailler
un
arbuste.
prov.
Quand
uno
fielarello
embraio
bèn
soun
fus,
espouso
pas un
braiasso,
dicton
servant
à encourager
les jeunes fileuses.
S'embraia,
se
braia, v. r.
Se culotter,
met¬
tre
ses
braies,
ses
chausses,
passer son
panta¬
lon.
S'embraio
bèn
aut,
il
a
bien de
la
morgue
;
embraio-te,
mets ta
culotte.
Embraia,
braiat
(L),
ado,
part, et
adj. Cu¬
lotté, ée.
Embraia
just,
qui
a
juste
ce
qu'il
lui
faut
pour
vivre
;
mau
embraia,
mal accoutré
;
la
Gaulo
embraiado
(lat.
Gallia
braccata),
nom
que
les
Romains
donnaient à la
Gaule
narbonnaise. R.
en,
braio.
embraiadou,
s. m.
Brassières,
corsage
de
femme
usité dans
les
Alpes,
v.
courset.
R.
embraia.
embraiaduro,
s.
f. Accoutrement,
manière
de
s'habiller,
v.
atrencaduro.
R. embraia.
embraiamen,
s.
m.
Action de culotter,
d'habiller,
d'envelopper
;
agencement,
v. a-
bihamen.
R.
embraia.
Embraiga,
v.
embriaga.
embraio,
s.
f.
pl.
Branches qui entourent
la
couronne ou
le
tronc
d'un arbre,
v. cour-
tino
;
buissons
qui encombrent
un
cours
d'eau,
v.
embuscun.
Rebrounda lis
embraio, nettoyer
l'em¬
branchement
d'un arbre. R.
embraia.
1...,866,867,868,869,870,871,872,873,874,875 877,878,879,880,881,882,883,884,885,886,...2382
Powered by FlippingBook