Lou Tresor dóu Felibrige - page 878

870
EMBRIAGA
EMBROUGAGIOUN
De
moust
lou tourdre
ebrièic.
c.
peyrot.
Autour
dóu cabaret
rodo,
Intro
e
n'en
sort
quand
es
embriai.
a.
bigot.
Los
notaris
non
devon
estre
hebriayes.
cout. de
s.
gilles,
piiov.
Lou
vin fai
l'embria, l'embria fai lou
mau.
Enfant, fòu
e
embria, i'es
permés de
tout
dire.
embriaga,
embriaiga
(1.
g.),
embraiga,
embrieiga,
embreiga, embrega
(1.),
e-
briaiga,
ebrieiga,
embrieia, embreia,
EMBraia
(rouerg.),
embrica
(lim.),
emrrin-
ga
(Velay), (cat.
embriagar,
ubriacar,
esp.
port,
embriagar,
it.
imbriacare),
v.
a.
Eni¬
vrer,
étourdir,
donner des
vertiges,
v.
empega,
encigala,
enchuscla,
enebria, enjuia
;
em-
babouiner,
v.
embabia.
Embriague,
gues, go,
gan, gas, gon,
ou
embriaigue, aiguës,
aigo, eigan,
eigas, aigon.
Embriaga la ribicro,
empoisonner la ri¬
vière,
v.
cncouca
;
li flour
embriagon, les
fleurs
portent
à
la
tête.
Se
caligne, beve
e
pièi
fume,
M'embriague d'un
triple biais.
c. blaze.
Fuge lou
pecat
qu'embriago.
a. mathieu.
S'embriaga,
v. r.
S'enivrer,
se
griser.
S'embriago
en
parlant, il s'enivre de
pa¬
roles
;
s'embriaga
coume un
tourdre,
se
soûler
comme
une
grive.
D'abord que
vuei
maridan
Pauloun,
Embriaguen-nous
tóuti.
isclo
d'or,
prov.
Se fau
pas
embriaga de
soun
vin.
Embriaga,
embriagat
(1. g.),
ado,
part,
et
adj.
Enivré,
ée
;
étourdi, ie.
La terro
es
embriagado, la
terre
a
bu
pro¬
fondément. R.
embria.
embriagadisso,
embriaiguesso(l),
em-
briaguegno
(nie.),
briaguèiro,
briaguèro
(g.
b.), (cat. embriaguesa,
esp.
embriaguem,
it.
imbriacliesza),
s.
f. Ivresse, enivrement,
v.
cigalo, enebriaduro, lignoto, mieto.
Vivo
l'embriagadisso,
La
santo
foulié de Diéu !
g.
b.-wyse.
Emé
lou
caud soulèu talo
embriagadisso
Plòu
dintre
iéu
en
raisso d'or.
t. aubanel.
L'autre dins li
grand
vers
pren
l'embriagadisso.
m. de
truchet.
11.
embriaga.
embriagado,
UBRiAGADo(Var),
s.
f.
Temps
d'ivresse,
v.
ebrieta.
Durant
l'ubriagado.
m.
trussy.
R.
embriaga.
EMBRIAGADURO,
EMBliIAIGARIÈ
(1.),
S.
f.
Ëbriété,
étourdissement
causé
par
le vin,
v.
enebriaduro.
prov.
Uno bono
embriagaduro
Nòujour duro.
R.
embriaga.
embriagaire,
embriagairèl
et
embrai-
garèl
(l.),
ello, airis, airo,
s.
et
adj. Ce¬
lui, celle
qui
enivre,
v.
embriagant. R.
em¬
briaga.
embriagamen, embreigamen
(L),
S.
m.
Action
d'enivrer
ou
de
s'enivrer,
enivrement,
v.
embriagadisso.
Es dins
l'embreigamen.
b.
flor e
t.
R.
embriaga.
embriagant, embreigant
(1.),
anto,
adj. Enivrant,
ante,
v.
enebriant.
Ço
que
sentisse
es
nouvel, embreigant.
b. floret.
R.
embriaga.
embriagas,
ubriagas
(m.),
eibrigas
(a .),
asso,
s.
Grand
ivrogne, vilaine ivrognesse,
v.
ibrougnasso.
Ah
!
répliqué l'embriagas,
s'aviéu
cinq sòu,
ma
bello, sariéu
pas
eici.
arm. prouv.
Ubriagasso,
vous
vouéli aprendre
A
tant
demoura deveni.
g. zbrbin.
R. embria.
embriago, ebriago, embriaigo
(1.), (esp.
embriago),
s. m.
et
f.
Ivrogne,
esse,
v.
em¬
bria,
ibrougno,
souflo-moust,
teto-fiolo.
L'embriago
enfeta ié cridavo.
j. rouman1lle.
R.
embria.
embriago,
ebriago, ubriago
(m.),
u-
briajo
(a.),
embriaigo,
embrèigo (1.),
abi-
rago,
birago, virago, irago
(g.),
bidago
(rouerg.),
avirajo, vibajo,
avirage,
ivi-
rage
(lim.),
(rom. abriaga,
briaga),
s.
f.
Plante
enivrante,
ivraie,
en
Languedoc
et
Gas¬
cogne,
v.
juei
;
lotier
corniculé,
v.
embriago-
cabro
;
gesse
à
larges feuilles,
v.
jaisso
;
inule
visqueuse,
v. nasco
;
doronic,
plante
qui
em¬
poisonne
les
chiens,
v.
tamous
;
valériane
rouge, v.
caurello
;
colchique d'automne,
v.
bramo-vaco
;
narcisse à
bouquet,
v.
mau-de-
t'esto
;
jasmin jaune,
v.
escavilio
;
coriaire,
v.
rodo
;
glaïeul,
v.
glaujòu
;
fumeterre,
v.
fu-
mo-terro
;
plantes
ainsi nommées à
cause
des
propriétés enivrantes
qu'on
leur
attribue
ou
à
cause
de leurs fleurs couleur de vin
;
trigle
ligne,
triglia lineata
(Lin.), poisson de
mer
;
perche.qui
sert
à boucher le
trou
de la
cuve.
Embriago de
prat,
orchis
à fleurs lâches.
El lou fesèc
pulèu
purga
de la virago.
a. gaillard.
R.
embria,
ago.
embriago-cabro, embriaigo-cabro
(1.),
s. m.
Lotier
corniculé, plante qui
donne,
dit-
on,
des vertiges
aux
chèvres,
v. cap-rous,
ga-
lassoun,
p'ed-d'auceu.
R. embriaga, ca-bro.
embriagoun,
s. m.
Petit
ivrogne,
v.
mous-
quihoun.
Un vièi
embriagoun, unfamous acabaire.
f.
guisol.
R.
embria.
Embriai, embriaic,
aigo,
v.
embria,
ago.
embrica
,
embrinca, embringa, em-
brenca
(rom.
embregar, embrescar,
esp.
embregar, it.
imbrigare),
v.
a.
Empêtrer,
embarrasser,
embâter, dans les
Alpes,
le Dau-
phiné
et
le
Forez,
v.
embarrassa.
Embrique,
ques, co, can, cas, con.
S'embrica,
s'embrenca,
v. r.
S'engager
dans
des lieux
escarpés,
v.
embrecaia
;
s'empêtrer
dans de mauvaises
affaires,
v.
embarata
; se
prendre de grippe
contre,
se
prendre
en
grip¬
pe, se
brouiller,
v.
brouia.
Embrica,
ado,
part, et
adj. Empêtré,
ée.
R.
en,
bric, brinc, brenc..
embrica
(1.),
embriga, esbriga
(m.),
em¬
brega, eibrega
(carp.),
embrisa, esbrisa,
eibrisa
(rh.),
ebrisa
(d.),
ebreisa, debri-
ga
(for.),
esbria,
eibria,
ebria
(a.),
v. a.
Brésiller,
émietter,
émier,
v.
embrenica,
en-
frièuna
;
égruger,
briser,
casser,
v.
brisa,
briga,
roumpre,
trissa.
Embrique
ou
embrigue,
gues, go, gan,
gas, gon.
Embriga, eibriga li mouto, briser
les
mottes.
Que
lou
darrié
souspir qu'estrassara
toun
amo
Embrigue
aussi lou
couer
d'aquéu
que segur
t'amo.
a.
crousillat.
S'embrica, s'embriga, s'embrisa,
v. r.
Se bri¬
ser en
mille
morceaux,
s'émier, s'émietter,
se
moudre
en
faisant
une
chute,
s'excéder de fa¬
tigue.
Es
ana
s'embriga
coumo
un
marrit toupin.
m.
bourrelly.
Dins
iou
mourtié
d'un bouticàri
S'embrigo
l'amar
e
lou
dous.
c.
brueys.
L'oundo
s'embrigo
contro
l'oundo.
j.-f. roux.
Embrica,
embrisa,
embricat
(1.
g.),
ado,
part,
et
adj. Brésillé, émié, égrugé,
brisé,
ée,
en
miettes
;
moulu,
ue.
Sièu
tout
embriga, je
suis
harassé. R.
en,
brico,
brigo, briso.
Embrica
(enivrer),
v.
embriaga
;
embrida,
v.
brida
;
embrièi, embrièic, èigo,
v.
embria,
ago
;
embrieiga,
v.
embriaga.
embriga
nt,
embrisant,
anto,
adj.
Qui
brise,
qui
émiettè.
Pèr
sousta
l'albigés
de l'auristre embrigant.
j.
monné.
R.
embriga.
embrigassa, embricalha
(1.
g.),
embri—
galha, esrrigalha
(g.),
ebrelha
(lim.),
v. a.
Concasser, briser
en
morceaux,
v.
bn-
caia,
engruna.
Lous cal
embrigalha
à
pousses
e
à
pics.
d'arquier.
L'embricalhes
de
triics.
miral moundi.
S'embricalha,
v. r.
Se
briser, s'abîmer
au
travail,
s'excéder de fatigue,
v.
amaluga
;
s'engager
dans les rochers,
v.
embrecaia.
Embrigassa,
embricalhat
(1. g.),
ado,
part,
et
adj.
Concassé,
brisé,
ée.
Bancaus de
marinès
esbricalhats.
cénac-moncaut.
R.
en,
brigai.
embrina, embrima,
embresena,
v.
a.
Broyer,
concasser,
v.
esbrèuna
;
pour enve¬
nimer,
v.
enverina.
Embrimas, toumbara
bèn
mai d'uno brenico.
p.
de
gembloux.
R.
en,
brin, brisoun.
Embrinca,
embringa,
v.
embrica
1
;
embrin-
calha,
v.
embrecaia.
embrinda,
v. a.
Mettre
en
lambeaux,
dé¬
chirer,
en
Languedoc,v.
espeiandra,estrassa.
Embrindat,
ado,
part, et
adi. Déchiré, dépe¬
naillé,
ée,
en
loques. R.
en,
bringo.
embringue,
s. m.
Embarras,
v.
embarras.
R.
embringa,
embrica.
Embriol,
v.
embroui
;
embrioula,
v.
embe-
louia.
embrioun, embrien
(m.),
(rom.
cat.
em¬
brió,
esp.
embrion,
it. embrione,
gr.
ë/iSpuov),
s. m.
t.
se.
Embryon,
v.
creaturoun,
na-
doun,
pregnoun.
Embrisa,
v.
embrica
;
embriva,
v.
abriva.
Embroga,
v.
embraga; embrogogna,
v.
em-
bargagna.
embroi,
embroui
(Var),
embrou1ji,
em-
broul
(1.), (esp.
embrollo, it.
imbroglio),
s.
m.
Embrouillement,
confusion, dédale, chaos,
embarras,
trouble,
v.
emboui,
engàmbi,
pe-
gas
;
sollicitude,
souci,
cassement
de
tête,
v.
pensamen;
t.
de marine,
cargue,
v.
embroui;
se
dit
aussi de la renoncule des
champs
et
de
quelques
autres
plantes à graines
crochues,
en
Rouergue,
v.
auriflam.
Estre
dins
l'embroi,
être
dans l'embarras.
Aqui
li
a
quauque
embroui.
l.
pélabon.
prov.
Facho la
lèi,
soun
trouba lis
embroi.
Ounte i'a
de
goi,
l'a d'embroi.
R.
embrouia.
Embroia,
v.
embraia et embriaga
;
embron-
ca, v.
embranca
;
embronchi,
v.
embrounca
;
embronda,
v.
embranda
;
embrosa,
v.
embra¬
sa
;
embrossa,
v.
embrassa.
embrouca,
v. a.
Ramer des pois,
v.
em-
brounda,
enrama
;
t.
de
chasseur à
l'affût,
attacher
un
appeau sur une
baguette
;
percer
avec
une
épine,
v.
espina.
Embroque,
oques, oco, oucan,
oucas, o-
con.
Calo
si
fielat,
embousco li
piéutoun, embroco li
sambé,
s'encabano,
espèroun
moumenet
esiblo.
lou
prouvençau.
S'embrouca,
v.
r.
Se piquer
avec une
épine.
Embrouca,
embroucat
(1. g.),
ado,
part,
et
adj. Ramé;
piqué, percé d'une
épine,
plein
d'épines,
en
Gascogne.
Malo
espino
t'aie
picat !
Pèr
toustems
sies
embroucat
I
p.
hourcastremé.
R.
en,
broco,
broc
2.
embrouca,
embroucha
(d.), (l'Om.
esp..
embrocar),
v.
a.
et
n.
Verser
à
brocs,
laver à
grande
eau
;
jaillir
à
flots,
en
Dauphiné,
v. es-
pousca.
Se
conj.
comme
le
précédent. R.
en,
broc 1.
embroucacioun
,
embroucacien
(m.)
,
embroucaciéu
(1.
g.), (rom.
embrocacio),
s..
f.
t.
de
chirurgie.
Embrocation,
fomentation.
R.
embrouca
2.
1...,868,869,870,871,872,873,874,875,876,877 879,880,881,882,883,884,885,886,887,888,...2382
Powered by FlippingBook