Lou Tresor dóu Felibrige - page 1030

10221
Ah !
vous
leissavias
tant
bèn faire
Que
n'ère
dinsl'espantamen.
l.
piche.
Proufitère
de
soun
espanlamen
pèr
faire
sonn
Tetra.
b.
laurens.
R.
espanta.
espantant,
espautant
(a.),
anto,
adj.
Élonnant,
ante,
v.
estounant.
Qu'espautant
abandoun
!
journal
de
forcalquier.
R.
espanta.
Espantarounado,
v.
espetourinado
;
espante,
y.
espant.
espantega,
v.
a.
Répa.ndre,
épandre,
à
Nicè,
v.
escampa,
espandi.
Espantecjuc,
gues,
go, gan,
gas, gon.
Espantega, espantegat
(nie.),
ado,
part,
et
adj.
Répandu,
ue,
épanché,
éê.
Lou
vin
espantegat
es
d'un
bon
prounoustic.
j.
rancher.
R.
espandi.
espantela
(b. lat.
expatulare),
v.
a.
E-
brancher,
séparer
une
branche du
tronc,
v.
esbrasca.
espaia.
Espantalla,
elles,
ello, élan,
elas,
ellon.
R.
espalo (rom.
espatla).
Espanto,
v.
espavènto;
espantouia,
espan-
toulha,
v.
espandouia.
espantous,
ouso
(esp.
espantoso),
adj.
Effroyable,
en
Castrais,
v.
espaventous.
R.
espant.
Espaouent,
v.
espavènt
;
espaounta,
v.
es-
paventa
;
espaourdi,
v.
espavourdi
;
espaouri,
y.
espauri.
espar
(lat.
sparus,
dard),
s.
m.
Sparaillon,
poisson
de
mer, y.
esparlin.
espar,
s.
m.
Éclair,
en
Rouergue,
v.
eslù-
ci
;
pour
variété
de
raisin,
v.
espars.
prov.
Proumte coume
l'espar.
R.
esparni.
Espara,
v.
esparra
;
esparabis,
esparabissa,
v.
parabis,
parabissa
;
esparaca,
v.
espalanca
;
esparadou,
esparadouiro,
v.
esparradou,
es-
parradouiro
;
esparbairou,
v.
esparveiroun.
esparadrap,
espaladrap
(esp. 'espara-
drapo,
lat.
sparaclrapum),
s.
m.
Sparadrap.
d'emplaslre,
d'escudet,
d'esparadrap, de
blaco.
j.
rancher.
Esparafagnat,
v.
esparrafagnat
;
espara-
ga, v.
espauruga ;
esparagau,
v. espauru-
gau
;
esparagna, v.
espargna
;
esparagoulo,
v.
espargoulo
;
esparaioun, esparalhoun,
v.
esparlin
;
èsparambissa,
v.
parabissa
;
espa-
ranca,
v.
espalanca
;
esparanehavouiro,
v.
pa-
lancadouiro
;
esparaselo,
v.
alapedo
;
esparat,
v.
esparrat
;
esparavarda,
v.
espaventa;
espa-
raventau,
v.
espaventau
;
esparavié,
v. espar¬
vié
;
esparbaira,
v.
esparveira
;
esparbalha,
v.
esparpaia
;
esparbalhoun,
v.
esparveiroun
;
es-
parbau,
v.
esparpai.
esparbe,
espalve
(périg.),
arbo,
alvo,
adj.
Sauvage,
farouche, qui
ne se
laisse ni
toucher
ni
apprivoiser,
en
bas
Limousin,
v.
fer,
ferouga,
sôuvage.
Ce
mot
peut
dériver
du
gasc.
esparbe, éper-
vier,
comme
du
lat.
expavidus,
effrayé.
Esparbè,
esparbèi,
v.
esparvié
;
esparbeira,
esparbieira,
v.
esparveira;
esparbeirat,
v. es-
parveirat
;
esparbèire,
espabèiro,
v.
esparviero.
ESPAIîbelho,
s.
f.
Clavaire
coralloïde,
en
Rouergue,
v.
barho,
becudo,
crasto,
pbd-cle-
gàrri,
tripeto.
R.
esparpaia.
Esparbelissa,
v.
espepida
;
Esparbès,
espar-
bèt,
esparbié,
esparbièl,
v.
esparvié
;
esparbi-
lha,
esparbilhi,
v.
esparpaia.
esparboula,
v. n.
Battre
des
ailes,
en
Guienne,
v.
aieja,
alcteja.
Esparboulat,
ado,
part.
adj.
et
s.
Étourdi,
ie,
par
allusion
aux
oiseaux
effarouchés,
en
Béarn,
y.
estourdi.
Puch, dap lotis
parpalhouns boulatyes
Esparboulats.
j.
larrebat.
Courre
coum
bèts
esparboulats.
t.
lagravère.
R.
es,
par,
voula.
Esparcèlh,
esparcet,
esparceto,
v.
esparset,
esparseto.
ESPANTANT
ESPARGOULO
ESPARDIHA,
espardelha(L),
n.
p.
Espar-
deilla,
nom
de fam.
Iang.
11.
espardiho.
espardihiÉ,
espardelhè(1.
g.), (fabri¬
cant
de
souliers
de
sparte),
s. m.
Espardel-
lier,
nom
de fam.
rous.
R.
espardiho.
espardiho,
kspardiliio
(rouerg.),
es-
pardelho,
espardegxo
(1.),
espadrilho
(lim.),
espartilho
(g.),
espargato
(bord.),
s.
f.
Soulier
de sparte,
chaussure
à
semelle de
corde,
en usage
dans les Pyrénées,
v. espar-
tino.
Mis
espardiho
mirgaiado.
c.
gleizes.
Emé la
manto
barioulado
e
lis
espardiho
i
pèd.
arm.
prouv.
Doues
espardelhos
esquissados
Tenion
sous
penous
estroupat's.
j.
castela.
R.
espart.
Espareca,
v.
esperreca.
esparello,
s.
f.
Picride épervière, plante,
v.
erbo-palouso,
escuro-gorjo.
R.
parellot
peirello
?
Esparencho,
v.
esperenco
;
esparfiera,
v.
es-
perfiela
;
espargaira,
v.
esparveira.
ESPARGANÈu
(lat.
sparganium,
plante
a-
quatique),
s. m.
Jonc
fleuri, butomus
vmbel-
latus
(Lin.),
v.
carrelet,
jounc-flouri.
espargasso,
s.
f.
Asperge
sauvage,
plante,
y.espargo-fèro,
roumaniéu-couniéu.
R.
es¬
pargo.
Espargato,
v.
espardiho
;
espàrgi,
v.
esparjo.
espabgi,
esparsi(rom.
esparçjer, espar-
ser,
cat.
port,
espargir, it. lat.
spargere),
v.
a.
Répandre, éparpiller,
v.
escampiha
;
dis¬
tribuer,
partager,
v.
desparti.
Espargisse,
isses,
is, issbn, issès,
isson.
Espargi de
paio,
épandre de la paille.
Hoi!
coume
espargisson
l'alarmo
Dins
l'amo,
lis uiau
ardent
!
v.
lieutaud.
Espargissènt
de
lousco
en
tousco
Lis atubau.
calendau.
S'espargi,
y.
r.
Se
répandre,
[se
distribuer,
y.
espandi.
Espargí,
espargit
(1.),
ido,
part,
et
adj. Ré¬
pandu,
ue
;
épars,
arse.
espargimex,
s.
m.
Action de répandre,
et
spécialement
de
répandre des plantes
palu¬
déennes
sur
les terres,
pour
les amender,
v.
entriangla. R.
espargi.
espargna,
eipargna
(lim.),
epargna
(d.),
espragna,
esparagna
(g.
1.),
res-
pargxa
(nie.),
estorgna
(périg.), (rom.
es-
parnhar, itsparagnare,
sparmiare),
v. a.
etn.
Epargner,
économiser,
v.
coumpaneja,
estauvia,
parci, soubra
;
ménager,
traiter
avec
faveur,
v.
paupa,
sousta.
Espargno
degun,
il n'épargne
personne.
prov.
Quand
gagnas
gaire,
fju
espargna.
Es mai dificile
de
l'espargna
Que de lou
gagna.
Avèn
rèn
de
plus
franc.
Queço qu'espargnan.
La
mort
espargno res.
S'espargna,
v.
r.
S'épargner,
se
ménager,
ne
pas
se
donner la
peine
nécessaire
;
se
faire
faute
de
quelque
chose,
v.
plagne.
S'espargno
tout,
il
se
prive
de
tout
;
s'es-
pargno
pas,
il
ne
s'épargne
pas.
Espargna,
espargnat
(1.),
ado,
part, et
adj.
Epargné, ée.
Es tant
d'espargna,
c'est
autant
d'épar¬
gné.
prov.
Un
són
d'espargna,
Un
sòu de
gagna.
L'espargna
Es lou
premié
gagna.
R.
espargno.
espargnaire,
espragnaire
(m. g.),
e-
pargxaire
(d.),
espargnarèl (rouerg.),
arello,
aïris,
aïro,
s.
et
adj. Ménager,
ère,
économe,
v.
avarous.
Gau
de l'oustau
e noun
gau
de
carriero,
Espargnarello
e noun
pas
degaiero.
isclo
d'or.
R.
espargna.
espargnaire,
s. m.
Vase où l'on
dépose
l'huile
qui
a
servi à
la
friture.
R.
espar-
gnaire 1.
espargnant,
anto
(rom.
csparnhable);
adj.
et
s.
Epargnant, ante,
v.
espargnaire,
sobriquet des
gens
de
Verdun
(Aude).
prov.
Espargnant
coume uno
fournigo.
R.
espargna.
ESPARGNE, ESPRAGNE
(niç.),
ESPÀRGNI,
ESPRÀGNI
(m.),
ESPRAGN
(querC.),
ESPRAN
(g.),
(rom.
espergne,
it. risparmio),
s.
m.
Epargne,
économie
;
binet, brule-tout, bobè¬
che,
v.
espargno.
Caisso
cl'espargne,
caisse
d'épargne
;
ana
à
l'espargna,
aller
à l'épargne
;
lou vin
verd
es
espargna,
le vin
piqué
est
économi¬
que ;
i'a d'espargna,
il
y a
économie
;
acà
's
a'espargne
de
ma
grand,
c'est
un
ménage
de
bouts de
chandelles.
prov.
Noun i'a tal
espargne que
la bouco.
l'a gens
de tal
espargne
qu'aquéu de la bouco.
R.
espargna.
ESPARGNET,ESPRAGNET,
ESPRAGNlÉC(m.
g.),
ETO,
IÉUO, adj.
Parcimonieux,
euse,
épar¬
gnant,
ante,
v.
espargnaire. R.
espargna.
KSPARGXETO, ESPRAGNETO,
s.
f. Binet,
brûle-tout,
v.
gasto-bout,
proufacha,
rou-
seto.
R. espargno.
ESPARGNO,
ESPRAGNO
(g.
Var), (b. lat.
spargnid, lat.
parcimonia),
s.
f.
Epargne,
v.
espargne
plus
usité
;
bobèche d'un chan¬
delier
;
binet,
pstit
ustensile
pour
faire
brûler
la chandelle
jusqu'au
bout,
v.
espargneto.
Vivié
d'espragno.
v.
thouron.
Dins
un
carel, chas
jou, val mai
que
bìtrli d'òli
Que
de ciro
chas
grands dins
l'espragno d'argent.
j.
jasmin.
prov.
Vau
mai
l'argent
d'espragno
Que l'or
d'Espagnol
espargnoun,
espragnou
(g.),
s.
m.
Bo¬
bèche,
y.
espargno.
R.
espargne.
ESPARGXOUS,
EPARGNOUS
(d.),
OUSO,
adj.
Economique,
v.
espargne.
Acò
's
gaire
espargnous,
cela
n'est
pas
é-
conomique. R.
espargne.
ESPARGO, ASPERGO,
ESPERJO
(rh.),
AS-
perjo,
AiPERjo
(d.), (port,
espargo, esp.
esparrago,
it.
asparago,
lat.
asparagus),
s.
f.
Asperge,
plante,
v. aspargue.
Pato
d'aspargo,
griffa d'asperge
;
paquet
d'espargo,
botte d'asperges.
De seis espargo
lou dous
gréu.
a.
crousillat.
Quand vòslis
espargo
pounchejon.
j.
roumanille.
ESPARGO-AMARO,
ESPARGUE-ASIAR
(1.),
s.
Asperge
amère, plante.
ESPARGO-FÈRO,
ESPARGUE-SÓUVAGE(1.),
ASPERGO-de-chin
,
s.
Asperge
sauvage, y.
courrudo,
espargasso,
paa-de-ròumi,
rou-
manicu-counièu
;
orobanche
vulgaire, plan¬
te,
v.
pan-de-Vebre.
Espàrgou,
v.
espargue.
ESPARGOUIERO,
ASPERGIERO(rh.),
ESPAR-
GOUIÈIRO,
ESPARGUIÈÏRO
(l.),
ASPERGIÈIRO
(rouerg.), (cat.
esparaguera,
esp.
esparra-
guera),
s.
f.
Lieu planté
d'asperges
;
plant
d'asperge.
Noun
se
ié vesiè que
de
pèiros
E quauque pau
d'espargouièiros.
c.
favre.
R. espargo,
espargue.
ESPARGOULO,
ESPARAGOULO,
ESPAR-
GOURO
(m.),
ESPARGO
(Var),
ESPARSO, ES-
PÀSSI,
s.
f.
Pariétaire, plante,
v.
beneeho,
cambo-rous,
erbo-de-Nosto-Damo, erbo-
de-paret,
erbo-figuiero, paredaio.
Aro
espincho lis
os que
vestis l'espargoulo.
f.
mistral.
Avans
un
centenau, touto
la
farandoulo
Auren
fuma lis
espargoulo.
j.-b. martin.
Fa:i
esquicha
d'espargo
e
n'i'en faire
prendre
qua-
tra
gouto.
la
sinso.
Conférer
espargoulo
avec
le
lat.
spergula,
nom
botanique de l'espargoute,
autre
plante.
Espargourin,
v.
esparlin.
1...,1020,1021,1022,1023,1024,1025,1026,1027,1028,1029 1031,1032,1033,1034,1035,1036,1037,1038,1039,1040,...2382
Powered by FlippingBook