Lou Tresor dóu Felibrige - page 1034

1026
espaumado, ESPARïiado
(it. spalmata,
coup
du
plat de la
main,
rom.
cat.
palmada),
s.
f.
Volée
de coups, v.
fretado,
rousto.
R,
espauma.
espaume, espalme
(1.),
s. m.
t.
de
mari¬
né.
Spalme, enduit
de navire,
v. s cu ;
pam¬
pre,
bourgeons,
en
Rouergue,
v.
espampa
;
pour spasme,
pâmoison,
v.
espaime.
Se prenon
gardi de
l'espaume.
ca.lend.vu.
R.
espauma.
espaume
ro, espauxeto,
s.
f.
Tissu
de
laine,
en
Gascogne,
v.
escamito
?
Uno camiso
d'espaumeto,
Un coutilliouaet de basin.
b. de
SA.INr-SA.LVr.
espau.ho, espalmo
(1.),
s.
f.
Pampre,
bourgeons
inutiles, émondes,
en
Rouergue,
v.
maien.
R.
espauma.
Espaumouna,
v.
espôumouna.
es pau
ri,
espavouri, eipauri
(lim.),
es-
paurousl(L),
epaurasi
(d.),
espaura
(g.),
(rom.
cspaurir, espaorir,
esp.
port,
espavo-
rir, it.
spaurire),
y. a.
Intimider,
effarou¬
cher,
y.
apauri,
embaura,
esfraia,
espa-
vourdi.
Espaurisse, isses, is, issèn, issès, isson.
Belèu
me
pouirion
^amourra,
mis
noun
pas es-
pauri.
p.
goudelin.
Pèr
l'espauri sabès
que
li fau
pau.
l.
d'astros.
M'espauriguèron, m'espaurisquèron (A.-
genais),
m'espaurin
(g.),
ils
me
firent
peur.
S'espauri,
y. r.
S'effaroucher, avoir
peur, y.
enchauri.
S'espauris de
rèn,
il
n'a
peur
de
rien.
Espauri,
espaurit
(1. g.),
ido,
pari,
et
adj.
Intimidé, effarouché, ée.
Un
espauri,
un
poltron,
un
trembleur
poli¬
tique.
Alor
tout
espauri
li dise
:
parlo-me
!
r.
grivel.
R.
es,
pòu
(rom. paur).
Espauri
(appauvrir),
v.
empauri
;
espaurin,
v.
espavènt.
espaurimen,
espaurissamex
(d.),
s. m.
Intimidation,
épouvante,
y.
esglai. R.
es¬
pauri.
ESPAURISSABLE,
EIPAURISSABLE
(lim.),
ablo,
adj. Qui
peut
être
intimidé,
ée
;
épou¬
vantable,
en
Périgord,
v.
eìglaious.
Di'ubent
soun
alo
eipaurissablo.
a.
chastanet.
R.
espauri.
ESPAURUGA,
EHPAURUGA
(rouerg.),
ES-
PAURUCHA,
ESPAULUCHA, ESPAULUTA
(lim.),
ESPARRAGA
(a.),
EPAURASSA, EIPOURASSIA
ESPÓURALHA
(d.),
ESPAURUGUI
(1.),
V.
a.
Rendre peureux,
effaroucher,
effrayer,
intimi¬
der,
y.
espauri,
espavourdi.
Espaurugue,
gues,
go, gan,
gas, gon.
Tout
aquelos
sournelos
Espaurugon
pas
mai ni lou vièlh ni l'efant.
b. fabre.
S'espauruiîa, s'eîipauruqa,
v. r.
S'intimider,
s'effaroucher,
v.
enferouna, esfraia.
Sus
l'aujam
que
s'espaurugo.
a.
mir.
Espauruga,
espauruoat
(1.
g.),
ado,
part, et
adj. Effarouché,
effrayé,
ée.
Acò 's
uno
lauseto
un
pau
espaurugado.
p. vidal.
R.
es,
pauruc,
paurasso.
ESPAURUGADO, ESPAURUCUADO
(lim.),
s.
I.
Effroi, alarme,
peur,
v.
escaufèstre.
R.
es¬
pauruga.
espaurugant, anto,
adj.
Intimidant,
ef¬
frayant,
étonnant,
ante,
v.
esfraious.
I'auriè pas res
d'espaurugant.
a.
langlade.
Antau dau
Gibeli
la
voues
espauruganto
S'enflavo
en
despiech de la
mort.
o. bringüier.
R. espauruga.
espaurugau, esparragau
(a.),
espara-
gaü
(1.),
s. m.
Enfant turbulent,
qui
boule¬
verse
tout,
écervelé,
démon, espiègle,
v.
de-
ESPAUMADO
ESPAVOURDI
soula, destrùssi, espavènt,
glàri, levènti.
S'envai
coume
un
esparragau
Se
prendre
à
la brihanto
amorso
D'un
art
que
n'a
pas ges
d'egau.
m. de truchet.
R.
espaurugant.
espausa,
espousa
(nie.), (rom.
expau-
zar,
exposar, exponer,
expondre,
cat.
ex¬
posar,
lat. exponere),
y. a.
Exposer,
y. ama¬
ra,
espandi.
Espausa
lou
sant
sacramen, exposer
le
saint
sacrement;
espausa sa
vido, risquer
sa
vie.
prov.
Fau
jamai
espausa
de bono
car
pèr
de
mar-
rido.
S'espausa,
y.
r.
S'exposer
;
se
mettre
en
danger,
v.
arrisca.
Espausa,
espausat
(1.
g.),
ado,
part,
et
adj.
Exposé,
ée.
R.
es, pausa.
ESPAUSADi),
s.
f.
Exposition, étalage de
marchandises,
v.
desplego.
R.
espausa.
espaus
aire, arello, airis, airo
(rom.
exponsdor),
s.
Celui, celle
qui
expose,
v.
es-
pausant.
Lis
espausaire de danrèio.
arm.
prouv.
R.
espausa.
espausant,
anto
(cat. exponent),
s.
et
adj. Exposant,
ante.
R.
espausa.
espausat,
s. m.
Exposé,
v.
espandido,
ta-
bl'eu.
L'insipide
espausat
de
lours supersticiéus.
r.
grivel.
R. espausa.
Espaussa,
v.
espóussa.
ESPaut, eipaut
(rom.
Lespaut),
s. m.
L'Espaut,
nom
porté
par
d'anciennes forêts,
en
Périgord.
R.
espauta
1.
espauta
(rom.
espautar),
v.
a.
Épouvan¬
ter,
épater,
v.
espanta
plus usité. R.
espa-
venta.
espauta
(s'),
v. r.
Tomber
sur ses
pattes,
s'abattre,
v.
apauta, espata, espatarra.
Quand
sus
lou prat tout-aro
Vai
s'espauta.
a.
langlade.
R.
es,
pauto.
Espauti,
y.
espóuti
;
espautiha,
v.
espóutiha;
espautira,
v.
espóutira
;
espaut'riga,
y.
espóu-
triga;
espavana, v. pavana.
ESPAUTO,
ESPÈUTO
(lat.
spatha),
s.
f.
É-
pée
de cordier,
couteau
de
bois qui
sert
à
ser¬
rer
le tissu des
sangles,
v.
espasadou.
Lengo d'esp'euto,
mauvaise
langue.
ESPAVÈNT, ESPAVANT(a.
d.),
ESPARVANT,
ESPRAVANT
(m.),
ESPANT, ESPAVENT, ES-
POUVENT,
ESPOUBENT
(1.),
ESPABENT
(b.),
ESPAUENT,
ESPAURIN
(g.),
(rom.
espavent,
espaven,
cat.
espant,
port,
espanto,
esp. es-
paviento, it. spavento),
s. m.
Épouvante,
frayeur, terreur,
v.
esglàri, esfrai,
pòu;
ob¬
jet
d'épouvante, épouvantail,
v.
espaventau
;
turbulent, étourdi,
v.
espaurugau,
glàri.
Faire
espavènt,
faire
peur
;
acò
fai
espa¬
vènt,
cela
fait horreur
;
mouri
d'espavènt,
mourir
d'épouvante;
mal espavènt,
mal
es-
pravant (m.), mauvais
garnement,
sacripant.
L'espavènt
a
segui
tei piado.
j.-b. gaut.
Deveni
la
terrour,
l'espavènt
de la
terro.
j.
rancher.
Vous ai-ti fach ges
d'espavent
?
g.
azaïs.
Grand
prince, l'armo de la
guerro,
L'espavent de delà les
mounts.
p.
goudelin.
Més arribats dins le couvent,
Jamai
un
plus grand
espouvenl.
b.
grimaud.
R.
espaventa.
ESPAVENTA,
ESPAUENTA
(g.),
ESPAVANTA
(a.),
ESPRAVANTA,
ESPRAVEXTA
(m.),
ES-
PAOUXTA, ESPOUBEXTA
(g. 1.),
ESPAXTA
(m.),
ESPAXXA
(b.),
ESPAUTA
(a.),
ESPA-
VARDA, ESPARAVARDA
(Var),
EPADA
(d.),
(rom.
espaventar,
cat.
esp.
port,
espantar,
it.
spaventare, lat.
expavefacere),
v.
a.
Épou¬
vanter,
v.
embleima,
esglaria,
espeima.
Espavènte,
entes, ènto, entan, entas,
en-
ton.
Espaventa
la
casso,
effrayer le gibier.
S'espaventa,
v. r.
S'épouvanter,
v.
esglaia.
E
chasque rèi
mourtau tant
s'espraventara.
j.
sicard.
Nem, qu'a
l'esprit
presènt
e
decervello
en cosso,
Dis:
noun
v'espaventés,
qu'es
un
signau
de
noço
!
j.
rancher.
Leis
auceloun
s'espaventavon.
.
p.
vidal.
Espaventa,
espaventat
(1.),
ado,
part, et
adj.
Épouvanté,
ée.
espaventablamex
(rom.
espaventabla-
ment,
it.
spaventevolmente),
adv.
Épouvan-
tablement,
v.
esglaiousamen. R.
espaven-
table.
espaventable,
espaxtable(l ),
espou-
bextaple
(1.
g.),
abi.o, vi'i.o
(rom.
espa-
ventable,
cat.
esp.
espantable),
adj.
Épou¬
vantable,
v.
esfraious,
espetaclous,
orre.
Tant lou
rode
es
marrit,
espaventable
e
sour.
f.
gras.
Es dounc dei
signe terrible
e
espaventable
qu'ar-
ribaran
a
la fin
dóu mounde
que
vous
parlarai
au-
ur-d'uei.
le
père alègre.
E
peto
cop sus
cop
d'espaventabli
tron.
mirèio.
R.
espaventa.
espaventamex
,
s. m.
Épouvantement,
action
d'épouvanter,
y.
espant,
espantamen.
Mourrai
sènso
espaventamen.
j.-b. gaut.
R.
espaventa.
espaventau,
esparaventau
(carp.),
es-
pavantau, esparvaxtau,
espravantau
(m.),
espavardau(Var),
espaventalh, es-
poubental
(1.), (rom. espaventalh,
cat.
es¬
pantall,
port,
espantalho,
it.
spaventac-
chio),
s. m.
Épouvantail,
chose qui
épouvante,
spectacle
effrayant,
v.
espetaclas,
porto-es-
frai
;
personne
déguenillée,
v.
escamandre.
Sèmblo
un
espaventau
de figuiero, c'est
un
épouvantail
de chènevière
;
aquelo estofo
es
trop
espaventau,
cette
étoffe
est trop
voyante.
.
La
tenènt
pèr
espravantau.
c.
brueys.
R.
espaventa.
espavènto,
espauento
(g.),
espouben-
to
(1.),
espanto
(b.),
s.
f.
Épouvante,
v. es-
pavènt
plus
usité. R. espaventa.
espavènto-passeroun,
s.
m.
Épouvan¬
tail pour
les
moineaux,
v.
escalustre.
Te
dounariéu
bessai
resoun
De
veni
li
planta 'n carementrant
de
paio,
Un
espavènto-passeroun.
m.
bourrelly.
R.
espaventa,
passeroun.
espaventous,
espouventous
(1.),
es-
pantouS
(cast.),
oüso(esp.
espantoso),
adj.
Effroyable,
v.
esfraious,
esglaious.
Espaventous
proublèmo.
j. mayer.
Quand
fuguère esvelhat
d'un
saut
espaventous.
d.
sage.
D'espaventous
eliéus fèndon la nivoulino.
abbé
absrlenc.
Espaventôusi
nèblo,
espaventóusei nèblo
(m.),
épouvantables
brumes.
R.
espavènt.
espavo
(rom.
espavensa),
s.
f.
Frayeur,
émotion,
surprise,
en
Languedoc,
v.
pòu plus
usité
;
épave,
bête épouvantée et
perdue (b.
lat.
spava,
spavia),
v.
bcsti
sènso
ensigno.
Reviéutant
de
blànqueis
espavo.
m.
trussy.
R.
espaventa.
espavouna
(s'),
v.
r.
Se
pavaner,
s'étaler
comme
un
paon, v.
pavouneja,
pavana.
R.
es,
pavoun.
espavourdi,
espaourdi,
espabourdi
(1.),
espavouri,
espavardi
(rom.
espavor-
dir,
espaordir,
cat.
espavordir),
v. a.
Ef¬
frayer,
alarmer,
effaroucher,
v.
esfraia,
es¬
pauri.
Espavouvdisse,
isses,
is, issèn,
issès, is¬
son.
Espavourdissian lous
paures
clirestians.
tersin.
S'espavourdi,
v.
r.
S'effrayer,
s'alarmer,
v.
escaufestra.
1...,1024,1025,1026,1027,1028,1029,1030,1031,1032,1033 1035,1036,1037,1038,1039,1040,1041,1042,1043,1044,...2382
Powered by FlippingBook