Lou Tresor dóu Felibrige - page 1035

Que
s'espavourdigon
pas.
j.
roumanille.
Espavourdi,
espavourdit
(1. g.),
ido,
part, et
adj. Effrayé,
ée.
Lis aucèu d'alentour volon
espavourdi.
l.
roumieux.
R.
es,
pòu (rom. lat. pavor).
Espé,
v.
espès
;
espé,
v.
espet
;
espeacha,
v.
espeça
;
espearagna,
v.
espelagna;
espeardre,
v.
esperdre
;
espebigna, espebignous,
v.
pebi-
gna,
pebignous
;
espebinsa,
v.
espepidouna.
espeça,
espeacha
(a.),(rom.
espessar,
es-
pezar,
êspeciar,
v.
fr. espeecier,
it.
spezza-
re),
v. a.
Mettre
en
pièces, dépécer,
démem¬
brer,
briser,
rompre,
v.
esclapa, espalanca.
Espèce,
èces, èço,
eçan^eças,
èçon.
Espeça do bos, refendre du bois
;
espèço
aquelo
dindo, découpe
cette
dinde.
L'argènt
espèço lei famiho.
m.
trussy.
S'espeça,
v. r.
Se
rompre par
éclats
;
se
ha¬
rasser,
v.
esquinta.
Espeça,
esp£çat(1.),
ado,
part, et
adj.
Dépe¬
cé,
démembré,
ée,
rompu, ue
;
brisé de
fati¬
gue.
S'es
espeça
la testo, il
s'est
brisé
la tête.
R.
es,
pèço.
espeçado,
anspeçado,
s.
f.
Anspessade,
soldat
d'infanterie
qui
autrefois
aidait
ou rem¬
plaçait le caporal; maladroit,
malotru, lour¬
daud,
v.
pâlot.
Quatre
serjants, dos espeçados.
c. pavre.
R.
lanço
espeçado,
lance
rompue.
éâpeçage, espeçàgi
(m.),
s.
m.
Mise
en
pièces,
démembrement, action de fendre du
bois,
v.
esclapage. R.
espeça.
espeçaire
(rom. espessaire),
s. m.
Celui
qui démembre, qui
dépèce,
v.
chapoutaire
;
fendeur de
bois,
v.
chapaire,
eselapaire.
Matièu
l'espeçaire
de bos, le
bûcheron qui
est
dans la
lune,
v.
luno.
Lou bramairee
l'espeçaire
soun
de tèsto dins lou
meme mourrau.
j.-b.
gaut.
pbov.
Vau mai èstre
près d'un cagaire
Que d'un
espeçaire.
R.
espeça.
Espeçandié, iero,
v.
peçandiè, iero.
especeja,
espechigâ
et
espeçouta
(g.),
(rom. espessejar),
v.
a.
Dépécer'en
menus
morceaux,
morceler,
déchiqueter, lacérer, dé¬
tailler du
bois,
v.
chapouta.
Espechiguèt
be las afichos.
a.
ferrand.
R.
espeça, es,
pechic.
espech
(rom.
espeili, espeil, espelh,
es-
pielh,
cat.
espilli,
esp.
espejo, port,
espelho,
it.
specchio,
lat.
spéculum),
s.
m.
Miroir,
dans les
Alpes,
v.
mirau.
especha
(s'),
v. r.
Se mirer, dans
les
Alpes,
v.
espincha,
miraia.
R.
espech.
espechedo
(
rom.
Espexeda, Especede,
Speyxede),
n.
de 1. Espéchède
(Rasses-Pyré-
nées),
y.
auelh'e,
curo-mesplo.
Espechoula,
v.
espesouia.
ESPÈCI, ESPÈCIO
(1.
g.),
ESPÈÇO
(rh.),
EIS-
PÈço
(auv.), (rom.
especi,
espècia,
specie,
cat.
esp.
port,
especia, especie, it.
spezie,
lat.
species),
s.
f.
Espèce,
sorte,
qualité,
v.
meno,
merço,
sorto
;
épice,
v.
drogo
;
bar¬
beau,
plante,
v.
barbudo,
pebreto,
touto-es-
pèci.
Lis
espèci,
las asp'ecios
ou
espècies
(a.),
les
espèces, l'argent
en
général,
v.
batu
;
les
apparences
du
pain
et
du vin,
en
théologie
;
les
cas
particuliers,
en
jurisprudence
;
les
pou¬
dres
composées,
en
pharmacie
;
les épices
ou
épiceries.
L'espèci
umano,
l'espèce
humaine
;
la
ca-
lido
es
espèci
de bauco,
le brome
est
une
espèce
de graminée
;
queto
espèci d'orne
es
acà
?
quelle
espèce
d'homme
est-ce
là ? que
vôu
aquelo
espèci d'animau
?
que
veut
cette
espèce
!
n'i'a de
plusiours
espèci,
il
y en a
de
plusieurs espèces
; noun
vèn pas
pèr
bono
espèci, il
ne
vient
pas
dans
un
bon
dessein.
ESPEÇA
ESPEDITOUR
Delivras-nous
d'aquéu tiran,
Senoun
restara
plus
degun de
nouesto
espèci.
j.-p.
roux.
prov.
Quau
saup
perqué
soun
espèci,
soun
paire
n'èro pas
abouticàri.
Au
founs i'a lis
espèci,
au
fond il y a
le
sédiment.
especia,
v. a.
Épicer,
poivrer,
v.
pebra,
sala.
Espècie, ècies,
ècio,
ecian,
ecias,
ècion,
Especia,
especiat
(1.),
ado,
part, et
adj.
É-
picé,
ée.
R.
espèci.
especialame\,
especialomex
(L),
es-
pecialmen
(alb.), (rom. especialment,
es-
pecialmens,
especiaument,
cat.
especial¬
ment, it.
specialmente),
adv.
Spécialement,
v.
particularimen.
Es
un
journau poupulàri
especialamen marsihés.
lou
prouvençau.
R.
especiau.
especiaï.isa,
v. a.
Spécialiser.
Especialisa,
especialisat
(1. g.),
ado,
part,
et
adj.
Spécialisé,
ée.
R. especiau.
especi
alisto,
s.
Celui
qui
s'occupe
spécia-
ment
d'une
chose.
R.
especiau.
especi
alita, especialitat
(1. g.), (lat.
specialitas, atis),
s.
f.
Spécialité.
Es
soun
especialita,
c'est
sa
spécialité. R.
especiau.
ESPECI A
RIE,
ESPIÇARIÉ
(rll.),
ESPEÇARIÈ
il.),
ESPECIARÌO
(g."
niç.), ESPIÇARIÒ
(d.),
(rom.
especiaria, especiairia,
cat.
esp. es-
peceria,
it.
espezieria),
s.
f.
Épicerie,v.
drou-
guistariè.
Iéu
vène
de
l'Espiçarié.
n.
sabolv.
prov.
L'aiet
es
l'especiarié di
païsan.
R.
especiè.
especiau, especial
({.),
ai,0
(rom.
espe-
eiau,
spécial,
cat.
esp.
especial, it. spéciale,
lat.
specialis), adj. Spécial, aie,
v.
partie uliè.
Es onnourado h Manosco
souto
lou
noum
especiau
de Nosto-Damo
de
Roumigié.
arm.
prouv.
D'especiàli
coundicioun,
d'especiàlei
coundieien
(m.), d'especialos
coundieièus
(g.),
des conditions
spéciales.
ESPEC1É,
ESPECIAIRE,
ESPECIÈ
(1.),
IERO,
IÈIRO
(rom. especiey,
especier, especiaire,
especiador,
esp.
especiero,
b: lat.
speeia-
rius),
s.
Épicier,
ière,
v.
boutiguié,
groussiè.
Trisso de
pebre eis especié.
v.
gelu.
L'especié
que
vendié pèr
un
sòu de
canello.
f. peise.
R.
espèci.
Especien,
v.
ispeicioun.
especi
fi, específic
(1.
g.),
ico
(cat.
espe-
cifich,
esp.
port,
especifico, it. specifico,
lat.
specificus),
adj.
Spécifique.
Un
especifi,
un
spécifique.
ESPECIFICA
(rom.
cat.
esp.
especificar, it.
lat.
specificare),
v. a.
Spécifier.
Especifique,
ques, co,
can,
cas,
con.
Especifica,
especificat
(1. g.),
ado,
part,
et
adj. Spécifié,
ée.
ESPECIFICAClOUN
,
ESPECIFICACIEN
(m.),
ESPECiFiCACiÉu
(1.
g.
d.),
(rom. spécifica¬
tion,
cat.
especificació,
esp.
especificacion,
it.
specificazione),
s.
f.
Spécification.
R.
es¬
pecifica.
'
especificamen
(rom.
específicament,
cat.
específicament,
esp.
port,
especificamente,
it.
specificamente),
adv.
Spécifiquement.
R.
es¬
pecífic.
Especioun,
v.
ispeicioun.
ESPECIOUS, EISPECIOÜ et
EISPECHOU
(auv.),
ouso, ouo
(piém.
specios,
cat.
espe-
ciós,
esp.
especioso,
it. spezioso,
lat.
spe-
ciosus), adj.
t.
littéraire. Spécieux,
euse.
ESPECiousamen
(cat.
especiosament,
esp.
especiosamente,
it. speziosamente)
,
adv.
Spécieusement. R. especious.
espèço-bos,
s. m.
Fendeur
de bois,
v. es¬
peçaire'
pèço-bos.
R.
espeça,
bos.
especocla, especoura
(m.),
v. a.
Enle¬
ver
les
gringuenaudes qui s'attachent
à
la
queue
ou
à
la laine
des brebis,
v.
despetourla.
1027
Especole, oies, olo,
oulan,
oulas, olon.
R.
es,
pecolo,
pecoro.
Especta,
v.
ispeita
;
espectacle,
v.
espeta-
cle
;
espectadou,
v.
espetatour;
espèctre,
v. es-
pètre.
especula
(cat.
esp.
port,
especular, it.
speculare, lat.
speculari),
v.
n.
Spéculer,
v.
cliifra.
Mot
à
mot tout
jou
l'especùli
E
toulos
las
rasous
calculi.
g.
d'astros.
Dien que sus
lou
pèis
s'especulo.
j.
désanat.
Especula,
especulat
(1. g.),
ado,
part,
et
adj. Spéculé,
ée.
A
jusquo especula,
pèr
acampa
d'escut,
Sus lou vèntre de
vouéstei
maire.
d.
ollivier.
especulacioun,
especulacien
(m.),
es-
peculaciéu
(1.
g.
d.),
(rom.
cat.
especulació,
esp.
especulacion,
it.
speeulazione,
lat.
spe-
culatio, onis),
s.
f.
Spéculation,
v.
eisamen,
entre-presso.
Lis assoucia de
Girard
s'estènt rouina dins d'es-
peculacioun.
a.
michel.
ESPECULAIRE,
ARELLO, AIRIS,
AIRO
(rom.
especulaire,
cat.
esp.
especulador,
it.
spe-
culatore,
lat.
speculator),
s.
et
adj. Spécu¬
lateur, celui,
celle
qui spécule.
ESPECULATiÉu,
ivo,
iBo(rom.
cat.
specu-
latiu,
iva,
esp.
port,
especulativo,
it.
spe-
culativo),
adj. Spéculatif,
ive.
Los citadins de la ciutàt de
Nissa
son
subtils
et
speculatiéus.
pellos,
1192.
Lis
orne
soun
pantaiaire
e
especulatiéu.
f.
mistral.
R.
especula.
Espeda
pour espera.
ESPEDAIA,
ESPEDALHAC
(1.),
n.
de 1.
Espé-
dalhac
(Lot).
ESPEDI
(rom.
cat.
espedir,
esp.
port,
ex¬
pedir, it.
spedire, lat. expedir
e),
v. a.
Expé¬
dier,
v.
despaçha,
mailda.
Espedisse,
isses, is,
issèn, issès,
isson.
Toun
couquin mau-di,
Te l'anan
espedi.
v.
gelu.
Lo
viguier
pot
expedir,
conoysse
e
terminar
tou-
tas
las
causas.
cout.
se s. gilles.
Te
l'espedisse
tourna-mai,
De
crento
que
l'agues perdudo.
l.
roumieux.
Espedi,
espedit
(1.),
ido,
part,
et
adj. Expé¬
dié,
ée.
ESPEDICIOUN,
ESPEDICIEJf
(m.),
ESPEDI-
CIÉU
(1.
g.
d.),
(rom.
cat.
expedició,
esp. ex-
pedicion,
it. spedizione, lat. eoipeditio,
o-
nis),
s.
f.
Expédition,
v.
partènço.
líSPiíDicíou.vÀiu
(it.
spedizionierc),
s. m.
Expéditionnaire,
v.
groussaire. R.
espedi-
cioun.
Espedida
pour
espepida.
ESPEDiÈNT,
ESPEDIENT
(1.),
(rom.
expe¬
dien,
cat.
expedient,
esp.
port,
expediente,
it.
spediente, lat. expediens,
entis),
s.
et
adj.
m.
Expédient,
v.
biais,
virado.
Es
espediènt
que
vèngue,
il
est
bon, il
est
à propos
qu'il vienne.
Cercas
dounc quauque
espediènt.
proucès
de
carmentrant.
Iéu trobi
qu'es
foueço
espediènt
De li douna quauque
ingrediènt.
g. zerbin.
espedit
(lat. Expeditus),
n.
d'h. Saint
Expédit,
honoré
en
Périgord.
ESPEDITIÉu
,
ivo, ibo
(cat. expeditiu,
iva,
esp.
port,
expeditivo,
it.
speditivo),
adj.
Expéditlf, ive,
v.
avancible,
despacha-
tieu, entanchièu.
R.
espedi.
ESPEDITOUR,
s. m.
Expéditeur,
v. man-
daire.
Espeditour
d'ourtoulaio,commissionnaire
qui expédie
du
jardinage.
R. espedi.
Espedoulha,
espedulha,
v.
espesouia;
espe-
fida,
espefidaire,
v.
espepida, espepidaire
;
es-
pegot,
v.
espigot.
1...,1025,1026,1027,1028,1029,1030,1031,1032,1033,1034 1036,1037,1038,1039,1040,1041,1042,1043,1044,1045,...2382
Powered by FlippingBook