Lou Tresor dóu Felibrige - page 1047

L'or fa
grands lous
nanets,
un
biaissut d'un
es-
j.
sans,
[plech
Tantost,
pèr
passo-teras,
am
d'acords
ounourables
Fa tinda des
vielhards les
esplets memourables.
j. de
valès.
N'es pas un
grand esplèit.
g.
d'astros.
Uflat de
despoulhos
e
de
rares
esplèits.
p.
goudelin.
Espleehes,
plur.
lang. de esplech.
esplecha,
espleta
(b.),
espleita
(g.),
epleita
(d.),
(rom. esplechar, espleitarv
esplectar,
explectar, b. lat. expletare,
ex-
plectare),^.
a.
Exploiter, travailler,
poursui¬
vre
une
œuvre,
exécuter,
opérer,
réaliser,
ex¬
pédier,
accélérer
un
travail,
v.
despacha
,
faire valê
;
agir, donner des
exploits
;
défri¬
cher,
v.
roumpre ;
employer,
en
Béarn,
v.
emplega.
Esplecha 'n
bos,
abattre
un
bois.
Diéu m'a pres
Pèr
espleita
ço
qu'a
'ntre-pres.
g.
d'astros.
La
Franço
se
libro toutjoun
A
tout
charlatan que
l'esplèito.
a. fereand.
Esplegha,
espleitat
(g.),
ado,
part, et
adj.
Exploité, exécuté, réalisé,
ée.
Acà 's esta
l'eu
esplecha,
c'a
été
vite
fait.
R.
esplè.
esplecho,
esplejo
(1),
esplèito
(g.),
esplèto
(lim.), (rom.
esplecha, espleita,
esplecta,
esplechieu, explectatio, b. lat.
splecha,
esptechia,
esplencha, expleta,
ex-
plecta),
s.
f.
Exploitation
;
produit
d'une
ex¬
ploitation,
revenu,
récolte
;
moyen
d'exploita¬
tion,
outillage,
v.
ôutis
;
droit d'usage dans
une
forêt,
droit
d'y
faire
du
bois, d'y
chasser,
pêcher,
etc.,
v.
afourestage
;
ancienne rede¬
vance
seigneuriale
;
mesure
servant
à
vendre
le vin
au
détail,
v.
escandau
;
exploit d'huis¬
sier,
en
Limousin,
v.
esplè.
L'esplecho de
la Crau,
droit
qu'ont
les
habitants d'Arles de fáire du bois
et
de
con¬
duire
leurs
troupeaux
dans la Crau,
delà mi-
carême à la saint
Michel
;
fau
forço
esple-
cho,
il faut beaucoup
d'outils. R.
esplecha.
Espleinto,
v.
espento
;
esplèit,
v.
esplé.
espleita
ble,
aelo
(rom. expleitable,
b.
lat.
explectabilis), adj. Exploitable. R.
es¬
pleita.
esplkndi
(it. lat. splendere),
v. a.
Res¬
plendir,
à
Nice,
v.
resplendi
;
pour
répandre,
v.
espandi.
Esplendisse, isses, is, iss'en,
iss'es, isson,
ou
(nie.) esplèndi, èndes, ènde, endèn,
en-
dès, èndon.
Lou
soulèu
qu'esplendis
sus
touto
la
naturo.
l. roumieux.
Au
larg la
vago
esplènde.
c. sarato.
prov.
Qu
noun
s'euflamo,
noun
esplènde,
les
grandes
choses
sont
produites
par
l'enthou¬
siasme.
esplendidamen
,
esplendidomen
( 1.
lim.),
(esp. esplendidamente,
it.
splendida-
mente), adv. Splendidement,
v.
magnifica-
men.
Trato
toul
lou
restant
fort
esplendidamen.
d.
sage.
Avèn
eïta
regala esplendidomen dau
gouvernour.
béchameil,
1668.
R.
esplendide.
esplendide,
esplandide
(1.),
ido
(cat.
explèndit,
esp.
esplendido,
it. splendido,
lat.
splendidus), adj.
t.
littéraire;
Splendide,
v.
resplendent, trelusent.
Jupitèr,
grand
mèstre
deis diéns,
Vouguèt
un
jour à
tous
leis siéus
Faire
un
banquet fouert esplendide.
c. brueys.
I taulo courouso,
esplendido,
Siéu
toujour lou miéus
asseta.
c. blaze.
esplendissènt,
esplendent
(niç.),
èn-
to
(esp. esplendente,
resplandiciente, lat.
resplendescens,
splendens, entisj,
adj. Res¬
plendissant
,
ante,
v.
resplendent.
R.
es-
plendi.
ESPLEGHA
ESPOLO
ESPLENDOUR,
ESPLENDOU
(niç.),
ESPLAN-
Dou
(1.), (rom. splendor,
splàndres,
cat.
port.
esp.
esplendor, it.splendore, lat.
splen¬
dor),
s.
f.
Splendeur,
v.
resplendour, tre-
lus.
Vers
l'esplendour
eterno
ounte
Diéu
se
revèlo.
dom
j.-b.
garnie
r.
Es
aqui
que se
mouestro
dins
touto
soun
esplen-
dour.
f.
vidal.
La
glèio
es
touto
esplendou,
Armounio
e
bouono ôudou.
c. sarato.
ESPLENOj
s.
f.
Éclisse
pour
maintenir
une
fracture,
en
Guienne,
v.
estello,
feissolo,
pousteilo.
R.
espento.
Esplento,
v.
espento.
ESPLÈt,
EiPLÈT (d.), (lat.
expletus,
com¬
blé),
adv.
Complètement,
tous
ensemble,
tout
à
fait,
en
Dauphiné,
v.
founs
(de-).
Esplèt
cowno
cigalo,
tout
à
fait
comme
les
cigales.
Vous eussia
veu
eiplèt
remena
le
babino.
laurent de
briançon.
.
Esplèt
(exploit),
v.
esplé
;
espleta,
v.
esple¬
cha.
ESPLETiÉu,
ivo, ibo
(rom.
cat.
expletiu,
iva, it.
spletivo,
esp.
expletivo, lat.
exple-
tivus), adj.
t.
se.
Explétif, ive.
ESPLICA, ESPLIGA
(niç.), (rom.
esplegar,
espleiar,
cat.
esplicar,
êsp.
port,
explicar,
it.
spiegare, lat. explicaré),
v.
a.
Expliquer,
v.
esclargi.
Explique,
ques,
co,
can, cas, con.
Alor
m'esplicarés lou
nous
de la questien.
j.-f. roux.
S'esplica,
v. r.
S'expliquer
;
s'appliquer,
v.
aplica.
Esplica,
esplicat
(1.
g.),
ado,
part,
et
adj.
Expliqué,
ée.
ESPLICABLE,
ABLO
(cat.
esp.
explicable,
lat.
explicabilis), adj. Explicable.
ESPLICACIOUN, ESPUCACIEN
(m.),
ESPLI-
CACIÉU
(1.
g.
d.),
ERPLicoci
(lim.), (cat.
ex¬
plicació,
esp.
explicacion, it.
spiegazione,
lat.
explicatio, onis),
s.
f. Explication,
v. es-
plico.
Avé
d'esplicacioun, avoir
une
explication,
un
différend.
Se m'avias pas
demanda l'esplicacioun de
moun
silènei.
f.
du caülon.
ESPLICAIRE, ARELLO, AÏRIS, AIRO
(lat.
693-
plicator),
s.
et
adj. Celui,
celle qui explique,
interprète,
v.
interprète.
Mai que
d'un
esplicaire ié
perdeguè
soun
latin.
j. roumanille.
R.
esplica.
ESPLicATiÉu,
ivo, ibo
(rom.
cat.
explica¬
tiu, iva),
adj.
Explicatif,
ive.
R. esplico.
ESPLico,
s.
f.
Explication,
interprétation,
v.
esclargimen.
Me n'en demandas
l'esplico, veici-Ia.
l.
roumieux.
R.
esplica.
Esplingaire, esplingo, esplingolo, esplin-
gous, v.
espinglaire, espinglo, espinglous;
es-
plinguèi,
v.
espingoulié; esplingueja,
v.
es-
pingleja;
esploumassa^v.
esplumassa.
esploumba,
v. n.
Être
hors de
l'aplomb,
surplomber,
v.
desploumba,
susploumba,
tresploumba.
Aquelo
paret
esploumbo.
j.-b. bonnet.
R.
es,
ploumb.
Esploumissa,
v.
esplumassa.
esploura
(cat.
esp.
explorar, it.
splo-
rare,
lat.
exploraré),
v. a.
Explorer,
v.
ve-
sita.
Esploura,
esplourat
(1.),
ado,
part, et
adj.
Exploré,
ée.
esploura,
v. a.
Mettre
en
pleurs, désoler,
v.
descounsoula.
Se
i'esplouras
soun
bèu
carage.
calendau.
Esploura,
esplourat
(1.
g.),
ado,
adj.
Ëplo-
ré, ée,
v.
aplouri, plourous.
i 039
Uno bèutat
touto
esplourado.
c.
favre.
R. es,
plour.
esplouracioun,
esplouracien
(m.),
esplouraciéu
(1.
g.
d.), (esp.
esploracion,
lat.
exploratio,
onis),
s.
f. Exploration,
v.
bousco.
Dins
uno
esplouracioun
au
cèntre
de
l'Africo.
arm.
prouv.
esplouraire, arello,
airis,
airo
(esp.
explorador,
lat. explorator),
s.
f.
Explora¬
teur,
trice,
v.
bouscaire.
esplousioun,
esplodsien
(m.),
esploü-
siéu
(1.
g.
d.), (esp. esplosion,
cat.
lat.
ex¬
plosió),
s.
f.
t.
se.
Explosion,
v.
esclat,
espet,
pet.
Avien lou mérité de rèndre
impoussiblo
lis
es-
plousioun.
a.
michel.
Esplucha,
v.
espelucha.
esplumassa, desplumassa, eiplumas-
sa
(lim.),
esploumassa
(1.),
esploumissa
(rouerg.), esplumacha(g.), eplumacha(d.),
v.
a.
Déplumer,
plumer,
v.
pluma;
décaver,
gagner
à
quelqu'un
son
argent,
v.
esculi,
es-
coufia
;
arracher
les cheveux,
v.
esbourras-
sa
;
rouer
de
coups, secouer
fortement,
v. es-
póussa
;
faire vite
une
chose,
v.
despacha.
Lis aucelas
esplumasson lis
auceloun,
les
grands
oiseaux
plument les petits.
S'esplumassa,
v. r.
Se déplumer
; se
pren¬
dre
aux
cheveux.
Esplumassa,
esploumassat
(1.),
ado,
part,
et
adj. Déplumé, déguenillé,
ée,
qui
a
fait
au
jeu
une
perte
considérable.
Ah!
vous
n'en
prègui,
ajas pietat,
Dis
la
couvairo
esplumassado.
g.
azaïs.
R.
es,
pluma, plumage.
esplumassado, esplumassaio
(a.),
es-
ploumassado, plumassal
(1.),
esplou-
m1ssal
(rouerg.),
s.
Quantité
de
plumes
arra¬
chées,
plumes
qui
tombent à
un
oiseau
;
prise
aux
cheveux,
rixe,
volée de
coups,
gourmade,
v.
esbourrassado.
Tira 'no
esplumassado
en quaucun,
faire
rançonner
quelqu'un.
L'astour
a
manja 'no perdris, ai vist l'esplumas-
sado.
j.-b.
bonnet.
Àlucas leis
esplumassado
D'aquélei dous
pijoun.
l.
piche.
Avien seis
armos
aprestados
Pèr li douna
d'esplumassados.
c.
brueys.
R.
esplumassa.
esplumassaire, arello,
airis,
airo,
s.
et
adj. Celui, celle qui
déplume;
escroc,
fripon,
v.
arpian.
R.
esplumassa.
ESPLUMicHA,
esploumissa
(rouerg.),
v.
a.
Oter les
petites plumes après
avoir ôté les
grandes,
en
Guienne,
v.
espeluca. R. es,plu-
meto.
Espoben,
v.
espavènt
;
espodela,
v.
espadela
;
espognouoto,
v.
pagnoto
;
espolhou,
v.
paioun
;
espolhouna,
v.
espaiouna
;
espoliè,
espolièiro,
\.
espalié, espaliero
;
espolinja
pour
paleja
;
espolia,
v.
espaia
;
espollossat,
v.
espalassa
;
espollou,
v.
espaloun
;
espollut,
v.
espalu.
espolo, eiporo
(d.),
espouero
(a.), (it.
spuola,
b.
lat.
spola),
s.
f.
t.
de
tisserand.
Espole, fil de la
trame
d'une étoffe
;
bobine
que
le
tisserand
met
dans
la
navette,
espolin,
v.
espòu.
Faire
d'espolo, enrouler du fil
autour
des
volues.
Lou lendeman que
çai fasiò
d'eiporo.
richard.
Espololha,
v.
espelaia
;
espoloufi,
v. espe-
loufi
;
espoloversa,
v.
palaversa
;
espompega,
v.
espampega
;
espompèl,
espompeia,
v.
es-
pampèl,
espampela
;
espondi,
v.
espandi
;
es-
pondo,
v.
espoundo
;
espongossat,
v. espan-
gassat
;
esponlu,
v.
espalu
;
esponsilha,
v. es-
pansilha
;
espor,
v.
espòu
;
esporbelho,
v. es-
parbelho
;
esporbiè,
esporbiol,
v.
esparvié
;
espordilho,
v.
espardilho
;
esporgna,
v.
espar-
gna.
1...,1037,1038,1039,1040,1041,1042,1043,1044,1045,1046 1048,1049,1050,1051,1052,1053,1054,1055,1056,1057,...2382
Powered by FlippingBook