Lou Tresor dóu Felibrige - page 2172

TARLATANO
-
TARTAI
959
(large,
monnaie),
v.
largo
;
tarjo
pour
charjo,
cargo
;
tarlaibòu
pour
tard-li-vau
;
larlam-
pias,
v.
charlambias
;
tarlanqueja,
tarlanquia,
v.
tarranqueja.
tarLataxo,
tarlantano
(esp.
tiritaua,
tiretaine),
s.
f.
Tarlatane,
sorte
de
mousse¬
line
;
mauvaise étoffe,
v.
tirantcino.
Moussu
Tendrin,
que
la tarlatano iou
maco,
douillet.
tarleca,
v. n.
et
a.
Dévorer des
yeux, re¬
garder
avec
convoitise,
griller
d'envie,
v.
bar¬
beta,
coubeseja,
tranlaca.
Tarleque,
ques,
co, can,
cas,
con.
Èro
aqui
que
tarlecavo,
il regardait d'un
œil de
convoitise
;
faire
tarleca
quaucun,
faire
tarleco,
faire
montre,
exciter la
con¬
voitise,
v.
lico.
Toun soulèu fai tarleco.
j.
désanat.
H.
iras,
leca
ou
treluca.
tarleca1re, arello,
S.
et
adj.
Convoi-
teux,
euse, v.
coubés,
R.
tarleca.
tarlequiît
,
tarluquet,
s.
m.
Parties
naturelles de la
femme,
en
style
badin,
v.
chincho-merlucho.
A
conférer
avec
le
rom.
tralucura, lu¬
carne.
R.
tarleca, treluca,
Tarlis,
v.
trelis.
tarlugmero,
n.
de
1.
Tarlugnières,
près
Lansargues (Hérault). R. trelugna.
Tarmena,
v.
atermena
;
tarmina,
v.
ter¬
mina.
TARN
(rom.
Tarn,
esp.
Tarnes, b. lat.
Tarnus, lat.
Tarne,
Tamis),
s. m.
Le Tarn,
affluent
de
la
Garonne,
qui prend
sa
source
au
mont
Lozère
;
déparlement du Tarn.
Dins
Tarn,
dans
le
Tarn
;
Tarn
cr'eis,
le Tarn
grossit
;
Tarn-e-Garouno, Tarn-et-
Garonne,
département
de France.
A
conférer
avec
le lat.
Tarne,
fontaine de
Lydie.
tarna,
n.
del. Tarnac
(Corrèze).
Tarna,
v.
trena
;
tarnacu,
v.
treino-cuou.
tarnado,
s.
f.
Crue du
Tarn,
masse
d'eau,
en
Rouergue,
v.
audenco,
durcnçado,
gar-
■dounado. R. Tarn.
"Tarnaga,
tarnagas, tarnagasses,
v.
darnagas
;
tarnassa,
larnassaire,
tarnassoun,
v.
treinassa,
treinassaire,
treinassoun;
tarnau,
v.
ternau
;
tarnavela
pour
taravela
;
tarnavello,
v. car-
navello. caravello
;
tarne,
v.
terne.
tarnÈgo,
s. m.
Rutor, dans le Gard,
v.
tarnagas,
darnagas.
Eh!
be,
lai alor
un
tarnègo,
Lèvo
lou
petas,
sens
qu' i siègo.
p.
gaussen.
R.
tarnugo, tranugo
?
Tarnèl pour
ternal,
eternau.
tarses,
n.
de 1. Tarnôs
(Gironde).
Tarni,
v.
lerni
;
tarnigo,
v.
arnigo.
tarmquet,
n.
p.
Tarniquet,
nom
de
fam.
Iang.
R. tourniquet.
Tarait, Tarnita.
v.
Ternit, Ternita
;
tar-
nouire,
v.
trounèire
;
tarnouirea,
v.
trouneja
;
'tarnouiro,
v.
tournouiro.
tarnos,
n.
de 1. Tarnos
(Landes).
tarnoun
(rom.
Tarnon).
s. m.
Le Tar-
non,
affluent
du
Tarn. R. Tarn.
Tarnugo,
v.
tranugo.
taro, talo
(1.),
toro
(rouerg,), (rom.
cat.
esp.-
port,
tala,
cat.
esp.
port.
it.
tara,
ar.
talah, défaut,
vice),
s.
f.
Tare, déchet,
v.
des-
souto,
destaro,
embaisso
;
dégât
causé
par
les
bestiaux,
dommage,
perte,
malheur,
v.
auvàri,
daumage
;
défectuosité,
imperfec¬
tion, vice,
v.
deco
/
chancre des
arbres, mala¬
die de
l'espèce
porcine,
v.
toro.
Leva, traire
la taro,
prélever
la
tare
;
faire
uno
taro,
causer
un
dommage
avec
des bestiaux
;
douna
la
taro
à, attribuer
un
délit
à
quelqu'un
;
vigno
en
taro,
vigne
dont
l'entrée
est
interdite
au
bétail,
vigne
en
sève
;
la
vigno
es en
taro,
la
vigne
pousse
; es
taro
que,
es
pla
talos
(1.),
c'est
dommage'
que,
c'est
grand dommage.
Lou
subre-plus d'aquelo
talo
Que passerias pèr ducatoun.
c.
brueys.
Un
jour
seran
pesca
leis
autour
de la
taro.
v.
thouron.
prov.
Taro
d'ome
vèn
souvent
de luen.
Taro
(telle),
v.
tau,
alo; taro-cebos,
v.
taio-
cebo.
tarô,
taròu,
adv.
Oui certainement,
dans
le
Var,
par
opposition à
tanoun,
v.
eto.
R.
ato,
o.
tarol
(it. taruolo, chancre),
adj. Vide,
gâtée,
en
parlant des noix,
en
bas
Limousin,
v.
boufarello.
R.
tara,
ado.
Tarolho,
v.
taiolo
;
taroment,
v.
talamen
;
taros,
v.
talos.
tarot,
taroc
(nie.),
(it.
tarocco),
s. m.
Tarot, espèce de
carte
"dont
se
servent
les de¬
vineresses
;
jeu
qu'on
joue
avec
des
tarots,
jeu
de
cartes,
v.
carto,
plot
;
espèce de
serpen¬
teau.
Faire
lou
grand
tarot,
faire le grand
jeu
;
jouga
à taroc,
jouer
aux
cartes,
o
qu'emperadour dei
tarot.
g.
zerbin.
La siéu
pinto k
cousiat,
jugavon
ai
taroc.
j.
hanche r.
Taro était
le
nom
d'un livre
cabalistique
attribué
à
Hermès.
Tarou,
v.
tarrou.
tarouire,
s. m.
Gourdin,
v.
tarroun.
R.
taraire,
taradouiro.
taroun,
tarou
(b.), (rom. Taron,
Taro.
Taroo),
n.
de 1. Taron
(Rasses-Pyrénées)
;
nom
de
fam. prov.
R. Tarusat.
Taroun
(talon),
v.
taloun
;
tarouna,
tarou-
nado,
tarounea,
tarouniero,
v.
talouna,
la-
lounado,
talouneja,
talouniero.
tarous, ouso,
adj.
Qui
a
des
tares,
taré,
ée,
v.
endeca.
Ne
sort
d'armados
de
fousèires,
Escarrabihats,
res
laroiis.
a.
arnaviélle.
R.
taro.
'
tarouta
,
taroutat
(1.),
ado,
part,
et
adj. Taroté,
ée,
en
parlant
d'un
jeu de
cartes.
R.
tarot.
tarpeian, ano
(lat.
Tarpeianus), adj.
t.
littéraire.
Tarpéien,
enne.
Roco
Tarpeiano, roche
Tarpéienne.
Tarpo,
v.
taupo
;
tarqueja,
v.
traqueja.
TARQiTiHO,
n.
p.
Tarquille,
nom
de fam.
prov.
R. targo.
tarquin
(lat.
Tarquinius),
n.
p.
Tarquin,
roi
de Rome
;
Tarquini,
nom
de
fam.
prov.
Faire
Tarquin,
rater
son coup
?
Fau
bèn que
li dóuni l'estreno,
Quand
saupriéu
de faire Tarquin.
c. brueys.
Tarra,
v.
terra
;
t^rrabali,
v.
charivarin
;
tarrabast, tarrabasta, tarrabastado,
tarrabas-
tau,
tarrabusteja, tarrabnstèli,
tarrabustello,
v.
tarabast, tarabasta,
etc.
;
tarra,
larrado,
tarradou,
v.
terra,
terrado,
terradou
;
tarra-
douiro pour
ataladouiro;
tarragagna,
tarra-
gaugna,
v.
targagna;
tarragèlo,
v.
terro-gelo;
tarragna,
v.
tiragna, tiragno
;
tarrai,
tarraia,
tarralha,
tarraiaire, tarraié,
tarraio,
tarralho,
tarraiolo, tarraioun,
tarralhou,
v.
terrai,
ter-
raia,
terraiaire, terraié,
terraio, terraiolo,
ter-
raioun
;
tarraire,
v.
terraire
;
tarrairôu,
v.
terreirôu;
tarrajado,
v.
terrejado;
tarralet,
v.
terralet.
tarranqueja
,
tarlanqueja
(1.),
tar¬
lanquia
(d.),
v.
n.
Traîner
,
languir,
être
toujours
souffrant, barguigner,
v.
bestiixa,
langouira, tirassa
tranlaca.
Toujour tarranquejo.
couzinié.
Tarras, tarrassa, tarrassan,
tarrassié,
tar-
rasso,
v.
terras,
terrassa,
terrassan,
terrassié,
terrasso.
tarrastoulho,
s.
f.
Violette
de
chien, à
Toulouse,
v.
palengo. R.
tarabustello?
Tarrat,
v.
terrat
;
tarrau,
v.
terrau
;
tarrau-
goulado,
v.
tarangoulado.
tarre,
s.
m.
Amas
de
végétaux agglutinés
et
durcis
par
la
pression
des dunes
qui
ont
roulé par
dessus,
en
Guienne.
R.
terré.
tarrebou
pour
trebou,
trouble,
dans
Brueys
:
E si
qunuque
tarrebou
jùgi
Ou
greflé ramplit de
garbùgi
N'en refusavo
jamai
res.
Tarreiròu, tarreiroun,
v.
terreirôu, terrei-
roun
;
tarreja,
v.
terreja
;
tarren,
v.
terren
;
tarret,
tarreto,
v.
terret,
terreto
;
tarribàrri,
v.
charivarin
;
tarrible,
v.
terrible;
tarribustado,
tarribustèri,
v.
larabastado, tarabustello.
tarrida,
tarida
(albbanais therrit,
crier,
lat.
territare,effrayer,
v.n.et
a.
Crieràgorge
déployée,
en
Languedoc,
v.
crida, esbramas-
sa,
quila
;
quereller, harceler,
agacer, v. es-
tiga.
Tourno
tarrida,
se
te
plais,
L'ausèl,
e
fai
le
canta
mai.
p. goudelin.
Aprengon las naciéus estranjos
De
nou
tarrida
nostre
rèi.
i%
Se
tarrida,
v. r.
Se
quereller,
v.
targagna.
Tarribàri,
v.
calibàri;
tarrié,
v.
terrié;
tar-
rigoro,
v.
terrigolo.
tarrigounea,
v.
n.
Tergiverser, dans
les
Alpes,
v.
bestira.
R.
estrigougna.
Tarrigouro,
v.
terrigolo;
tarrigoussa,
v.
tri-
goussa
;
tarriho,
v.
terriho
;
tarrino,
v.
terri-
no
;
ta'rriple,
v.
terrible
;
tarris,
v.
terrin
;
tarrissa,
tarrisso,
v.
terrissa, terrisso.
tarrita, tarita,
v. a.
Piétiner, fouler
?
en
Béarn.
Houlabo
e
parpalhounabo,
Hesent
puntilha l'arrous
De las flous que
tarrilabo.
j. i.arrebat.
Tarritat,
ado,
part,
et
adj.
Foulé,
reflété,
ée?
en
chaleur,
en
rut.
Au houns de l'arriéu tarritados
Sus lous
peirats.
j. larrebat.
R.
tarrida.
tarrou, tarou
(dauph.
tarreu),
s. m.
Vase
en
terre
cuite pour
le
vinaigre
ou
l'huile,
cruchon à
vin,
cruchon à
huile,
en
Langue¬
doc,
v.
boutana,
gerloun,
terraioun.
Leva
lou
tarrou, boire
un
bon
coup
de
vin.
Vuidaren
pas
pus
de
tarrous
En
manjant
nostres
bitarrous.
n. fizes.
R. terroun.
TARROUN,
TARROU(l.),TAROUIRE(vaucl.),
(rom. tarron),
s. m.
Bâton
gros
et court,
tri¬
que, v.
barroun.
Conférer
ce
mot
avec
le
basque
tarro,
un
peu gros,
ou
avec
le
prov.
trounc.
tarrouna,
v. n.
Gronder,
bougonner,
en
Gascogne,
v.
charpa,
rena.
R. trouna.
Tarrour,
v.
terrour
;
tarrouria,
v.
terrouia
;
tarrous,
v.
terrous
;
tarrussou,
v.
terrussoun
;
tarsa
(tiercer,
labourer),
v.
tierça;
tarsa
(tar¬
der),
v.
tarda.
tarsac
(rom. Tarsac,
Tersac).
n.
de
1.
Tarsac
(Basses-Pyrénées,
Gers).
tarse
(esp.
it.
tarso, du
grec),
s. m.
t.
se.
Tarse,
v.
code-p'ad.
Tarseiròu,
v.
terceiròu; tarsela,
tarseladu-
ro, v.
tassela, tasseladuro.
TARSiço,
n.
de f. Tarcisse, Tarsice,
Tarsite,
Tarsitie.
"
Santo
Tarsiço
,
sainte Tarsice
,
vierge
,
morte
vers
609,
honorée
dans
le
Rouergue.
Tart
pour
tard.
tarta,
tartas,
tartra
(rouerg.),
(rom.
tartar,
cat.
tartra,
esp.
port.
it. tartaro, lat.
tartarum),
s.
m.
Tartre,
sédiment,
v.
greso,
poutarrado,
rauso.
Ai lou
gousié plen de
tarla.
v.
gelu.
Lou
tarla,
pau
à
pau,
Se
noun vous
lue,
vous
fa malaHl.
m. decard.
tartai, tartalh
(g. b.),
s.
m.
Cri
joyeux
d'un enfant
au
berceau,
gazouillis,
v.
pieu-
piéu
;
babil, vanterie,
v.
babiho
;
grelotte¬
ment,
en
Guienne,
v,
trestrès.
Faire lou
tartai, faire le vantard, le char¬
latan, à
Nice.
1...,2162,2163,2164,2165,2166,2167,2168,2169,2170,2171 2173,2174,2175,2176,2177,2178,2179,2180,2181,2182,...2382
Powered by FlippingBook