Lou Tresor dóu Felibrige - page 787

DESRAMPI
DESRESOUNABLE
779
Lou
jour d'ambè la
nèch
se
desenramboulhabo.
j.
castela.
Desrambouia,
derramboulhat
(1.),
ado,
part,
et
adj.
Débrouillé, démêlé,
ée. R. des,
ram-
bai, rambuei,
rambul.
desrampi,
desexrampesï
(1.),
v. a.
Oter
la
crampe,
dégourdir,
v.
desengrepesi,
cles-
endourmi.
Se
conj.
comme
arrampi.
Se
desrampi, v. r.
Se
dégourdir,
v.
degouia.
Si pauvaren uno
passado,
Me li
desrampirai,
dóu
tèms qu'alenaras.
j.-f.
roux.
Desrampi,
desenrampesit
(1.),
ado,
part, et
adj. Dégourdi, ie, réveillé,
ée.
R. des,
rampo.
desranca,
derraxca
(1),
deraxca
(rouerg.),
derauca,
darixca
(g.),
(rom.
des-
rancar),
v.
a.
et
n.
Arracher
violemment,
tirer
hors,
dégainer,
extorquer,
v.
derraba
;
jeter
avec
force,
v.
bandi
;
déguerpir,
s'échap¬
per,
s'enfuir,
v.
arranca.
Desranque,
ques,
co,
can,
cas,
con.
Desranca
l'espaso, dégainer
l'épée;
oîes-
ranca
'no
p'eiro,
ruer
une
pierre
;
desranca
'n
cop
de
poung,
asséner
un coup
de
poing.
prov.
Quau vòu
manja li
poumo,
noun
dèu
des¬
ranca
li
poumié.
Se
desranca, v. r.
S'arracher,
se renverser.
Desranca,
desrancat
(1.),
ado,
part, et
adj.
Arraché, ée.
Lous negres pensamens
an
bèn lèu
derrancat.
a.
langlade.
R.
des,
ranc.
desraxcaire,
derraxcaire
(1.),
arel-
jlo, aïris, aïro,
s.
Arracheur,
euse,
v. ar-
rancaire.
Desrancaire
de
dent,
arracheur de
dents.
R.
desranca.
desraxtela,
derraxtela
(1.),
eirax-
tela
(périg.),
raxtiala
(lim.),
v.a.
Oter les
toiles
d'araignées,
v.
destaragna.
Desrantela,
derrantelat
(1.),
ado,
part, et
adj.
Houssé,
ée.
R. des,
rantelo.
desra.vteladou,
derraxteladou
(1.),
raxteladou,
rantialadou
(lim.),
s. m.
Hotissoir,
tête
de
loup,
v.
destaragnadouiro
;
personne
grande
et
fluette,
v.
despènjo-figo.
prov.
Sèmblo
un
desranteladou.
R.
desrantela.
desrapega,
derrapega
(1.),
v.
a.
Décol¬
ler,
dégluer,
v.
despega.
Se
desrapega,
v.
r.
Se
décoller.
Desrapega,
deriiapegat
(1.),
ado,
part,
et
adj.
Décollé,
ée.
R. des,
rampega.
desrasca,
derrasca
(1.
m.),
v.
a.
Guérir
la
teigne
à
quelqu'un,
lui
arracher le
cuir
chevelu
au
moyen
d'une
calotte
de
poix
;
dé¬
faire, démolir
un mur
dont
les
pierres
sont
posées de
champ,-v.
rascas.
N'en
derràsqui
quaucun
pèr esfraia
leis
autre.
granon.
R.
des,
rasco.
DESRASCASSI,
v.
a.
Guérir
de
la
teigne,
du
rachitisme.
Se
conj.
comme
arrascassi.
Se desrascassi,
v.
r.
Sortir
du
rachitisme.
Desrascassi,
desrascassit
(1.),
ido,
part, et
adj.
Qui
n'est plus
teigneux
ou
rachitique.
R.
des,
rascas.
desrasiga, derrasiga,
darasiga
(rom.
desrasigar, darradigar,
it.
disradicare,
lat.
eradicaré),
v.
a.
Déraciner
(vieux),
v.
derreiga,
desracina.
Desrasou,
v.
desresoun.
desrastoulha,
derrastoulha
(rouerg.),
derastoulha
(
querc.),
v. a.
Arracher le
chaume, déchaumer,
labourer,
on
Langue¬
doc,
v.
restoubla.
Derastoulhèt
soun
clans.
h.
lacombe.
11.
des,
rastoulh.
desrata,
deirata
(lim.),
v.
a.
Chasser
les^
rats,
les
détruire,
v.
descastra, desenja.
Se
desrata,
se
derrata,
v. r.
Se
sauver
à
petit
bruit,
comme
un
rat,
v.
esbigna.
Desrata,
derratat
(1.),
ado,
part, et
adj.
Débarrassé
de
rats.
R.
des,
rat,
rato.
desrata
,
deirata
(lim.),
derrata
(1.
|
g.),
desratela
(rh.),
derratela
(rouerg.),
v. a.
Oter la rate,
dérater,
érater
;
arracher,
extorquer
à
un
avare,
v.
derraba
;
débaucher,
v.
degaia.
Se desrata,
se
desratela,
v. r.
Perdre
la
rate.
Lando que
landaras à
se
desratela.
j.
roumanille.
Desrata,
derratat
(1.),
ado,
part.
adj.
et
s.
Dératé,
ée,
infatigable
à
la
course, parce
qu'on
s'imagine
que
les
bons
coureurs
n'ont
pas
de
rate;
luron,
onne.
E
Balisto
sautavo
De
joio
coumo
un
deirata.
a.
chastanet.
prov.
Courre
coume un
desrata.
R.
des,
rato, ratello.
Desrauba,
v.
derrauba.
desrausa,
derrausa
(rouerg.),
deiïausa
(1.),
v. a.
Enlever
le
tartre des
tonneaux,
v.
desgresa.
R. des,
rauso.
desrausaire,
derausaire
(1.),
s. m.
Ce¬
lui
qui
racle le
tartre
;
acheteur de
tartre
et
de lies de
vin,
v.
desgresoÀre.
R. desrausa.
desredi, desenredi
(rh.),
desenredesi
(1.),
derredi, desregi,
deiregi
(a.),
der-
regi
(
m.
)
,
deregi
(
d.
)
,
desexredena
(rouerg.), (cat.
esp.
derretir),
v. a.
Déroidir,
v.
desregouï.
Desredisse,
isses,
is,
iss'en,
iss'es, is-
son.
Desredi
lou
jarret,
tendre le
jarret; li.
ban
desredisson,
les
bains
assouplissent
les
muscles.
Laisso-me
desenredi
mi
pàuri
cambo.
j.
roumanille.
Siéu vengu
d'escoundoun medesregi
lei del.
a.
crousillat.
Se desredi,
se
desregi,
v.
r.
Se
déroidir,
perdre
sa
roideur
ou
sa
rigidité
;
exercer ses
membres.
Se
pèr
me
deiregi
m'auboure
de
moun
banc.
j.-j. castor.
Desredi,
desregi,
derredit
(1.),
ido,
part, et
adi.
Déroidi,
ie. R.
des,
recle,
reqe,
enredi,
enredena.
desrega,
deirega(a.),
derrega
(1.),
de-
reia
(d.),
v.
a.
et
n.
Effacer la
raie, démar¬
quer,
désenrayer,
v.
clesenraia;
passer
la li¬
gne
de démarcation,
v.
brûla
;
sortir de
la
raie,
v.
clesenrega.
Desregue,
gues, go, gan, gas, gon.
Se desrega,
v. r.
Sortir
de
la
raie, du sil¬
lon
;
s'écarter,
se
déranger,
passer
les bornes.
Te
desregues
pas,
aie de
la
retenue.
Tout-aro
n'ai besoun mai que
tu,
de
counsèu,
Pèr
noun me
desrega de
la draio
dei cèu.
a.
crousillat.
Desrega,
derregat
(1.),
ado,
part,
et
adj.
Hors de la
raie,
sorti
de la
ligne
droite.
R.
des,
rego.
desregla
,
derregla
(m.),
derrecla
(1.), (rom.
esp.
desreglar,
it.
sregolare),
v.
a.
Dérégler.
Desrèqle, èqles,èqlo, eqlan,
eqlas,
èqlon.
Se desregla,
v. r.
Se
dérégler."
Desregla,
deureclat
(1.),
ado,
part, et
adj.
Déréglé,
ée.
prov.
Jouinesso
desreglado,
Vieiesso
tourmentado.
R.
des,
règlo.
desreglamex,
derreglamex
(1.
m.),
deriieclomex
(1.),
s. m.
Dérèglement.
Sur que
bastis
le
plan
de
soun
derreglomen.
miral
moundi.
R.
desregla.
desregouï,
v. a.
Déroidir,
dégourdir,
v.
desredi,
desregi.
Se
conj.
comme
enregouï.
Se
desregouï,
v. r.
Se
déroidir,
se
dégour¬
dir les
membres.
Desregouï,
desregouït
(1.),
ïdo,
part,
et
adj.
Déroidi, ie. R. des,
enregouï.
desrèi, deirèi (lim.), (rom.
desrei),
s.
m.
Désarroi,
dérangement,
trouble,
tourment,
v.
desaviaduro,
destourbe.
Éu
cren
quauque
deirèi.
j.
foucaud.
Entre
éu
se
repassavo
Soun
jouine
tèms,
saglòri
e soun
desrèi.
isclo
d'or.
Tóuti rison
de
loun
desrèi.
p.
bonnet.
Enri
Cinq,
o
noste
rèi.
Es
tu,
l'enfant dóu miracle,
Que
nous sauves
dóu
desrèi,
l.
roumieux.
R.
des,
arr'ei.
desreia, derrelha
(1.),
v. a.
Dégonder,
v.
desgounfounci.
R.
des,
reio.
Desrelincapowr relenqui.
desuexa,
derrexa
(m.),
derrexxa,
endarrexa, derexta,
derexca,
desren-
ca
(1.),
derre.ma,
derrexca,
derrexta
(rouerg.),
deraxa,
exderrexa,
esderre-
xa
(a.),
esrexa,
eirexa
(d.ì,
erexa
(lim.),
echarrexa,
echarrea
(g.),
(rom.
desre-
nar,
deregnar,
esp.
clerrengar),
v.
a.
Rom¬
pre ou
fouler les reins,
v.
arrena,
amaluga,
assanca,
desloumba,
esquina.
Digas-ié
que
lou desrene.
calendau.
Se
desrena,
se
deriiena,
v. r.
S'éreinter,
se
harasser
;
se
quereller,
se
disputer,
en
Rouer-
gue,
v. rena.
Me laisses desrena.
d.
montel.
Desrena,
derrennat
(1.),
ado,
part.
adj.
et
s.
Éreinté,
ée.
Chivau
desrena, cheval
éreinté.
prov.
Marcha
coume un
desrena.
R.
des,
ren.
desrexado,
derrexado
(m.),
s.
f.
Érein-
tement, foulure
ou
rupture
des
reins,
v. ama-
lugaduro,
arrenamen.
Lei couerdo
peton,
pataflòu !
La derrenado
pèr lou sòu.
b.
amalric.
R.
desrena.
desrexja,
derrexja
(m.),
deirexja
,
darexj.4
(lim.),
derrexga
(1.),
deirexga
(a.),
desarrexja,
desarrevga
(g.),
dei-
raxja
,
derraxja
(m.),
derraxya
(b.),
(rom. clesrenjar, derenjar, clesrtngar,
aer-
rengar),
v. a.
Déranger,
v.
cleseiga,
destan-
eia, destourba.
Se
conj.
comme
renja.
Se
noun vous
desrènge,
se
vous
derrèn-
gui
pas
(1.),
si
je
ne vous
dérange
pas.
Se
desrenja,
v. r.
Se
déranger.
Vous
desrengés
pas,
ne vous
dérangez
pas.
Toujoun
moun
afa
se
derrengo.
j.
castela.
Desrenja,
derrengat
(1. g.),
ado,
part, et
adj. Dérangé,
ée
;
qui
a
la
diarrhée.
R.
des,
reng.
DESREXJAIRE,
DEKKEXJAIRE
(m.),
AREL-
lo,
Aïllis,
aïro,
s.
et
adj. Celui,
celle
qui
dérange,
v.
destourbaire.
R.
desrenja.
desuexjamex,
derrexjamex,
derren-
gomen
(1.),
deirexjomex
(lim.),
deirax-
jamex,
derranjamex
(m.),
s.
m.
Dérange¬
ment,
v.
destourbe,
destourne.
R.
desrenja.
DESRESOUX,
DERESOU
(d.),
DESRASOU,
DERRASOU
(1.),
(rom.
desraso,
v.
fr. desrai¬
son,
it.
clisragione),
s.
f.
Déraison,
v.
desse-
namen.
R.
des,
resoun.
desresoux
a, deruesouxa
(m.),
deire-
souxa(d.),
desrasouxa,
derrasouxa
(1.),
deirasouxa
(périg.),
v.
n.
et
a.
Déraisonner,
v.
desparla
;
offrir
un
prix
au-dessous
de la
valeur,
dépriser,
v.
despresa.
Acò 's
desresouna,
c'est
déraisonner.'
Sa
petito
resou que
souvent
deiresouno.
r.
grivel.
R.
des,
resouna.
desresouxablamex,
adv.
Déraisonnable¬
ment,
v.
foulamen.
R. desresounable.
DESRESOUXAELE,
DERRESOUXABLE
(m.
),
DEIRASOUXABLE
(périg
),
DERRASOUXABLE.
DERRASOUXAPLE
(L),
ABLO,
APLO(rom.
des-
rasonable,
esp.
desrazonable),
adj.
Dérai¬
sonnable,
v.
irresounable.
R.
des,
resou-
nable.
1...,777,778,779,780,781,782,783,784,785,786 788,789,790,791,792,793,794,795,796,797,...2382
Powered by FlippingBook