Lou Tresor dóu Felibrige - page 793

Un
enfant
destetadou,
an
enfant
en
se¬
vrage.
R.
desteta.
destéula,
destéulissa,
destéurissa
(m.),
destiÉula (rouerg.),
v. a.
Oter
les
tui¬
les
d'un
toit,
découvrir
une
maison,
v.
des-
curbi.
En
passant,
pataflòu!
destéulisson
li
mas.
mirèio.
Se
destéulissa,
v.
t.
Perdre
ses
tuiles,
se
dé¬
couvrir.
Aurias
di
que
l'oustau
Si
durbié
pèr
milan
o
si
destéulissavo.
m.
bourrelly.
Destéulissa,
destéulat
(1.),
ado,
part, et
adj.
Dont
on a
enlevé
les
tuiles.
As
destéulissa
la
bòri,
o
bramaire.
j.
gaidan.
R.
des,
t&ule,
tèulisso.
destéulissaire,
arello,
aïris, airo,
s.
et
adj.
Celui,
celle qui enlève
les
tuiles,
qui
découvre
les
toitures.
Lou
vènl,
lei
gàrri,
lei
passeroun
soun
de
destéu-
lissaire.
j.-j.
bonnet.
R.
destéulissa.
Desti,
v.
destin
;
destiala,
v.
desgela.
destiba,
destibla
(rh.),
v. a.
et
n.
Dé¬
tend^
;
n'être plus
tendu,
v.
destesa,
des¬
timbra.
Se
destiba,
v.
r.
Se
détendre.
Lou
vióuloun
se
destibo.
l.
vestrepain.
Destibla,
destibat
(1.),
ado,
part,
et
adj.
Détendu,
ue.
R. des,
tiba,
tibia.
Desticula,
v.
gesticula
;
destigne,
v.
deste-
gne.
destiha,
estiha,
destilha
(1.),
des-
telha
(a.),
v.
a.
Tiller,
teiller le chanvre,
v.
bregouna,
dagna,
tilia.
R.
des,
tilio.
destila, estila, deistila
(d.),
destilla
(1.),
destIiVgla
(g.), (rom.
destillar, dis-
Ullar, estillar,
cat.
destillar,
esp.
destilar,
port,
destillar, estilhar, it. lat.
distillare),
v.
a.
etn.
Distiller
;
dégoutter,
v.
lagremeja.
La
fatigo destilo
lis
aigo,
l'exercice
purge
les humeurs.
L'iol de
trop
rire
me
destilo.
d.
sage.
Se
destila, v. r.
Couler
goutte
à
goutte
;
tondre
en
larmes.
Destila,
destillat
(1.),
ado,
part,
et
adj.
Distillé, ée.
destilacioun, destilacien
(m.),
des-
tillaciÉu(1.
g.),
(rom.
distillaciò,
cat.
des-
tillació,
esp.
destilacion, lat.
distillatio,
onis),
s.
f. Distillation,
v.
trespir.
Arnaud avié
perfeciouna l'art
de
la
deslilacioun.
a. michel.
destiladou, estiladou
(esp.
destila-
dor,
port.
estilador),s.
m.
Appareil distilla-
toire,
v.
alambi
;
lieu
où l'on
distille,-labora¬
toire.
desti la
ire, arello, airis,
air»
(esp.
destilador),
s.
Distillateur,
v.
brulaire.
Li
dcstilcire
de
Grasso,
les
distillateurs
de
Grasse. R.
destila.
destilamen
(rom.
distillament,
it. dis-
tillamentoJ,s.
m.
Ce
qui distille,
suintement,
v.
trespir. R. destila.
destila
rié,
destillauiè
(1.),
s.
f. Distil¬
lerie,
v.
brularié. R. destila.
destimbourl
v,destrimboula,
destim-
burla
(a.),
destambourlia, destrampa-
la,
desturbela
(rouerg.),
(rom.
desturbe-
Ihar),
v. a.
Détraquer, déranger,
démonter,
troubler,
v.
desgargaia, destintarra.
Acò
vous
destimbourlo.
v. gelu.
De
nosto
Fino,
un
jour,
destimbonrlè
latèsto.
a.
arnavielle.
Se
destimbourla,
v. r.
Se
détraquer,
perdre
la
tête,
v.
desmemouria.
Destimbourla,
destimbourlat(L),
ado,
part,
adj.
et
s.
Détraqué,
délabré, troublé,
ée;
qui
a
le
dévoiement.
Un
destimbourla,
un
écervelé
;
t'esto
des-
timbourlado,
tête
mal
timbrée
;
à
la
des-
nmbourlado,
follement.
DESTÉULA
DESTOUPA
Dequé
me
fai,
après, qu'un
ase passa
mèstre
Brame,
a
quau
vôu
l'ausi,
que
siéu
destimbourla?
l.
roumieux.
R.
des,
timbourle.
destimbourl
aire,
arello,
airis,
airo,
s.
et
a.
Celui, celle
qui détraque,
turbulent,
ente,
v.
treboula>it.
R.
destimbourla.
destimbra,
destimbla, v. a.
Détendre
la corde d'un
tambour,
pour
que
son
timbre
ne
résonne
plus,
v.
destiba.
Se
destdibha, v.
r.
Se
détendre, perdre
son
timbre.
Laissas
destimbra
lou
tambour.
lafare—alais.
Destimbra,
destimblat
(1.),
ado,
part.
Déten¬
du,
ue,
qui
n'a
plus de
timbre.
R.
des,
tim¬
bre.
destin
,
desti
(1.), (rom.
desti,
endesti,
cat.
destin,
esp.
port.
it.
destino),
s.
m.
Des¬
tin,
v.
astre,
sort.
Mau
destin,
marrit
destin,
mauvais sort.
Es bèu lou
siéu destin.
j.
kancher.
Bèu
nòvie,
nous
agrado
Voste
galant
destin.
t.
aubanël.
R.
destina.
destina
(rom.
cat.
esp.
port,
destinar,
it.
lat.
destinaré),
v. a.
Destiner,
v.
astra.
Se
destina, v. r.
Se destiner.
I
bònis
obro
se
destino.
c.
blaze.
Destina,
destinat
(1. g.),
ado,
part, et
adj.
Destiné, ée.
destinacioun,
destinacien
(m.),
des-
tinaciÉU
(1. g.), (rom.
cat.
destinació,
esp.
destinacion,
lat.
destinatio, onis),
s.
f.
Des¬
tination,
destinée,
v.
us.
A
sa
destfhacioun lou
mounde
se
separo.
j.
désanat.
destinado,
destin
anço
(rom.
endesti-
nada,
destinansa,
it.
deslinaia),
s.
f.
Desti¬
née,
v.
astrado, planeto.
Moun
cor,
mounto
k
ta
destinado.
pujol.
Ai !
fasié
lou
mesquin,
que
malo
destinado !
j.-f.
roux.
R.
destina.
destinatari,
s.
f.
Destinataire.
R.
des¬
tina.
destincioun,
destincien
(m.),
destin-
c1éu
(1.
g.), (rom.
destins
ion,
distinctio,
onis),
s.
f.
Distinction,
v.
ounouramen.
De
coucardo à
milié, signe
de
destincioun.
j.
désanat.
Uno
brihanto
destincioun
es
vengudo
enlusi lou
Felibrige.
arm.
prouv.
destinela,
v.
a.
et
n.
Décuver,
tirer
le
vin
de la
cuve,
v.
tira.
Destinelle,
elles,
ello, élan,
elas,
ellon.
Destinela,
destinelat
(1.),
ado,
part, et
adj.
Décuvé,
ée.
R.
des,
tineu.
destinelage,
destinelàgi (m.),
s. m.
Décuvaison,
v.
estivage,
vinage.
R. desti¬
nela.
Destinèmbre,
v.
destenèmbre;
destingla,
v.
destila.
destingo,
s.
f.
Distinction,
différence,
en
Gascogne,
v.
destincioun.
Sap
fa la
destingo
Del
blad
am
la
cibado.
j.
laurès.
Lour
a
'nsignal
aquero
scienço
Surtout de
destingo
atau
De la
mailiado
e
déu
brespau.
g.
d'astros.
Qu'et
nou
si
pot
trouba destingo.
id.
R.
destingui.
destingui,
destingue(MentOn),
destin-
ga
(g. 1. rh.), (rom.
destinguir,
distinguir,
cat.
distingir,
esp.
port,
distinguir,
it.
lat.
distinguere),
v.
a.
Distinguer,
v.
destria.
Destinguisse,
isses,is,
issèn,
issès,
isson,
et
plus
usité
destingue,
gues,
go, gan, gas,
gon.
Se
destingui,
se
destinga,
v. r.
Se distin¬
guer.
785
En
se
destinguent,
en
se
distinguant.
Destingui,
destinguit
(1.),
destinga,
destin-
gat
(1.
g.),
ido, ado,
part, et
adj.
Distingué,
ée.
Èro
en
courrespoundènci emé
lis
ome
li mai des¬
tingui
de
soun
siècle.
a.
michel.
destint,
distint
(niç.),
into
(it.
esp.
distinto,
lat.
distinctus), adj. Distinct,
incté,
v.
diferent;
distingué,
ée, à
Menton.
destinta,
v.
a.
Déteindre,
en
Gascogne
et
Rouergue,
v.
destenchura,
destegne.
Es
qu'a
vougut
salli la
blancon
mounarchico
O destinta
la
republico.
j.-p.
couzinié.
Destintat,
ado,
part,
et
adj.
Déteint,
einte.
A
sous
titres
en
letro
roujo
Dount
lou
fred, lou
vent,
ni
la
ploujo
N'an
destintat
lou
mendre
mot.
l.
baron.
R.
des, tinto,
tencho.
destintamen,
distentamen
(1.),
dis-
tintamen
(nie.),
distinctomen
(g.),
(cat.
distinctament,
it.
esp.
distintamente),
adv.
Distinctement,
v.
elaramen.
Sabiè
destintamen
parla nostre
lengage.
d.
guérin.
R.
distint.
destintarra,
v.
a.
Détraquer,
v.
destim¬
bourla.
Destintarra,
ado,
part, et
adj. Détraqué,
ée.
R.
des,
tintarro.
des
itntiÉu,
ivo,
ibo
(esp.
it.
distinti¬
va),
adj.
Distinctif,
ive.
R.
destint.
Destiqueta,
v.
déchiqueta.
destitucioun,
destitucien
(m.),
des-
tituc1éu
(1. g.),
(esp.
destitucion,
lat.
des-
titutio, onis),
s.
f.
Destitution.
destituí'
(rom. cat.
esp.
destituir,
lat.
destituerej,
v.
a.
Destituer,
v.
decassa.
Destituïsse, ïsses,
i's,
issèn,
ïssès, ïsson
;
ïssièu
;
ïgu'ere;
irai;
ïriéu
;
ïsse
,
ïssen
,
ïssès;
ïgue;
ïguèsse.
Destituent,
destituant.
Podon
eslituïr
e
destituir
los
capelans
à lur
vo-
lontat.
arch.
de
montpellier.
Destituï,
destituït
(1.
g.),
ïdo, part.
Desti¬
tué,
ée.
Lo
consolat
dévié èstre
destituït.
cout. de
s.
gilles.
Destobela,
v.
destavela
;
destoca,
v.
destaca
;
destofeia,
v.
destafeia
;
destompa,
v.
destam-
pa;
destonca,
v.
destanca;
destopa,
v.
destapa;
destorb,
destorbi,
v.
destourbe;
destorovela,
v.
destaravela;
destorra,
v.
desterra.
destorse,
destorde
(bord.),
destosse
(1.),
destouorse
(rouerg.), destouerse,
destouesse
(m.),
de1touarse
,
detorse
(d.),
(cat.
esp.
port,
destoreer,
it.
distorcere),
v. a.
Détordre,
diminuer
le degré
de
torsion,
v.
desgibla
;
détorquer,
dévier,
v.
desvia.
Se
conj.
comme
torse.
Se
destorse,
v.
r.
Se
détordre.
Destors,
destos
(l.),DESTOUERS,DESTOUEs(a.i,
destoursegu
(rh.),
destoursu,
destoussu
(m.),
orso, osso,
ouerso,
ouEsso,
udo,
part,
et
adj.
Détors,
orse,
détordu,
ue.
R.
des,
torse.
destouca,
v.
a.
Dégrossir,
en
Limousin,
v.
desgroussi
;
pour
débucher,
v.
destousca.
Destoque,
oques, oco,
oucan,
oucas, o-
con.
Destouca,
destoucat
(1.),
ado,
part, et
adj.
Dégrossi,
ie.
R.
des, to, toc.
Destouérni,
v.
destourne
;
destóula, destóu-
lissa,
v.
destéula.
destoumba,
deitoumba
(a.),
v. a.
Décon¬
tenancer,
v.
desmounta.
Destoumba, destoumbat
(1.),
ado,
part,
et
adj.
Tombé
de
son
haut,
stupéfait, aite.
R.
des,
toumba.
destouna,
detouna
(d.),
(esp.
desento¬
nar,
it.
stuonare),
v. n.
Détonner,
sortir du:
ton,v.
deseanta.
Destouno,
il
détonne.
R. des,
toun.
destoupa,
detoupa
(d.),
v. a.
Détouper,.
ôter
l'étoupe
;
déboucher,
v.
destapouna.
i
99
1...,783,784,785,786,787,788,789,790,791,792 794,795,796,797,798,799,800,801,802,803,...2382
Powered by FlippingBook